Autariatas
Els autariatas (Plantilla:Lang-grc,; en latín: Autariatae) eren un poble ilirio que vivia entre les valls del riu Lim i el ric Tara, més allà dels monts Prokletije, i la vall del Morava Occidental. El seu territori se situava terra adins de la regió dels ardieos i el llac Shkodër, estenent-se cap a l'est fins al dels dardanios i cap al nort o noreste fins al dels tribalios.[1]
Junt en els ardieos i els dardanios, els autariatas són mencionats per Estrabón en el seu Geografia com un dels tres pobles ilirios més grans i valerosos [2] dels Balcans prerromanos.[3][4] Segons el historiador grec, varen dominar sobre atres pobles tracios i ilirios, pero varen ser vençuts pels escordiscos primer, i pels romans despuix.[5] Despuix de la derrota sofrida durant l'invasió celta dels Balcans en el IV, una part dels autariatas que havien permaneixcut en Bòsnia varen adoptar la cultura celta més alvance.[6] Una atra part es va desplaçar cap al sur i, despuix d'un acort en el Regne de Macedònia, 20 000 es varen assentar en la cordillera de Belasica, en les terres fronterices entre el surest de la moderna Macedònia del Nort, el nort de Grècia i el suroest de Bulgària.[7]
Nom
[editar | editar còdic]Un poble ilirio cridat Αὐταριᾶται, Autariatai, apareix registrat per primera volta en el Periple de Pseudo-Escílax, que data de mitan de el IV[8]. Segons una tradició mitològica relatada per Apiano (II, els autariatas descendien d'un progenitor comú cridat Autario, un dels fills d'Ilirio, l'antepassat epónimo de tots els pobles ilirios.[9][10] El nom autariatas s'ha relacionat en el hidrónimo i orónimo Tara. Es considera que el ric Tara i el monte Tara es trobaven en territori autariata.[11][12]
Història
[editar | editar còdic]Les comunitats autariatas es varen unificar en una única entitat política en el periodo comprés entre el VI i el IV[13] Varen començar a expandir-se cap a l'est, cap a territoris controlats pels tribalios, aixina com cap al sur, a on varen derrotar als ardieos, els seus antics rivals,[14] en lluites pel control de pastures i «les salines existents entre els seus territoris limítrofs».[2] Les activitats dels autariatas entre el VI i el V varen influir profundament en els pobles directament afectats per la seua expansió. Els ardieos varen ser desplaçats cap a les costes i els tribalios cap a l'est. L'expansió dels autariatas els va permetre alcançar el hegemonia d'una part de l'interior de la península balcànica. La classe dirigent de la societat autariata va alcançar el cim del seu desenroll polític i econòmic indicat a través de numerosos túmulos i tombes reals de gran lux creats durant el V[15]
Segons relata el historiador de l'antiguetat Flavio Arriano, els autariatas varen ser una de les tres tribus ilirias que varen fer la guerra contra Alejandro Magne durant el seu campanya balcànica en 335 a. C.[16] Encara que els historiadors moderns solen supondre que els autariatas i els ilirios del sur varen mamprendre un atac conjunt contra els macedonios, Arriano no ho afirma explícitament.[17] Informa de que Alejandro va rebre notícies d'un tumult mamprés pel caudillo ilirio Clito, ajudat per Glaucias, rei dels taulantios, mentres els autariatas es preparaven per a emboscar a la força principal de Macedònia durant l'absència d'Alejandro. L'aliat macedonio Lángaro, rei dels agrianes, en l'aprovació d'Alejandro va invadir el territori dels autariatas impedint el seu atac a Macedònia. Alejandro no va esperar el final del conflicte de Lángaro, sino que es va dirigir ràpidament cap al sur.[18] Lángaro va prendre per sorpresa als autariatas i va saquejar les seues terres. Despuix de la seua victòria, Lángaro va retornar al seu regne en un ric botí. Segons una interpretació moderna, el relat de Arriano sobre l'objectiu dels autariatas d'atacar Macedònia va ser provablement introduït per escrit com a pretext per a justificar l'incursió de Lángaro contra els autariatas. La demanda del rei agriano d'assaltar i saquejar als autariatas hauria segut concedida per Alejandro perque el rei macedonio ho considerava un aliat digne de confiança.[19] Arriano menciona en els seus relats que els autariatas eren una tribu sense rei i afirma que Lángaro els va descriure com la tribu «menys belicosa»,[17] pero esta afirmació es contradiu en els relats de Estrabón, qui descriu als autariatas com una tribu de conquistadors en expansió.[20]
Apiano (95 - 165) escriu que els ardieos varen ser derrotats pels autariatas i que, en canvi, estos eren una potència marítima,[21] També informa de que els autariatas varen ser castigats per Apolo per assaltar l'oràcul pitio junt en els celtes cimbros, moment despuix del qual varen emigrar a les terres dels getas prop de la tribu dels bastar-nos.[22] Esta podria ser una explicació de perqué els autariatas «varen desaparéixer» despuix de 310 a. C., segons Wilkes.[23]
Es creu que els autariatas i els escordiscos es varen fusionar en una sola tribu en la vall del Baix Morava, despuix de 313 a. C., ya que les excavacions mostren que els dos grups varen realisar enterrament en el mateix camp de tombes en Pečine, prop de Kostolac..[24] Nou tombes de autariatas que daten de el IV i tombes disperses de autariatas i celtas al voltant d'estes tombes anteriors demostren que els dos grups es varen mesclar en lloc de fer la guerra[25] i açò va donar lloc a que la vall inferior del Morava es convertira en una zona d'interacció traco-celta-iliria.[26]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wilkes, 1992, pp. 99, 139.
- ↑ 2,0 2,1 Estrabón, Geografia VII, 5,11.
- ↑ Hammond, 1966, pp. 239–241.
- ↑ Papazoglu, 1978, p. 110.
- ↑ Estrabón, Geografia VII, 5,12.
- ↑ (1969).Dalmatia.2
- ↑ Yardley, Wheatley y Heckel, 2011, p. 233.
- ↑ Šašel Kos, 2013, p. 247.
- ↑ Wilkes, 1992, p. 92.
- ↑ Mesihović y Šačić, 2015, pp. 23–24.
- ↑ Papazoglu, 1978, pp. 106, 127.
- ↑ Mesihović, 2014, p. 28.
- ↑ Mesihović, 2014, p. 7.
- ↑ Wilkes, 1992, p. 223.
- ↑ Wilkes, 1992, p. 145.
- ↑ Vujčić, 2021, pp. 486-497.
- ↑ 17,0 17,1 Vujčić, 2021, p. 499.
- ↑ Vujčić, 2021, p. 497.
- ↑ Vujčić, 2021, p. 500.
- ↑ Vujčić, 2021, pp. 499-500.
- ↑ «App. III. 1» (en en). Consultat el 4 de maig de 2023. pero varen ser vençuts finalment pels autariatas, les forces terrestres dels quals eren més forts, pero als que havien derrotat a sovint."
- ↑ «App. III. 1.4» (en en). Consultat el 4 de maig de 2023. «La venjança d'Apolo va alcançar als autariatas en la destrucció. Havent-se unit a Molóstimo i al poble celta cridat cimbro en una expedició contra el temple de Delfos, la major part d'ells varen morir a causa de la tormenta, el huracà i el raig just ans que es cometera el sacrilegi; ... Al final varen fugir de les seues llars, i com la pesta encara s'aferrava a ells (i per por a ella ningú els rebia), varen aplegar, despuix d'un viage de vintitrés dies, a una comarca pantanosa i deshabitada dels getas, a on es varen establir prop dels bastar-nos.»
- ↑ Wilkes, 1992.
- ↑ Jovanović 1984, 1985, 1991; Theodossiev 2000: 120-121, cat. no. 113 with full bibliography.
- ↑ Jovanović 1985, 1992
- ↑ «CAORC &#; Programs» (en en). Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2011. Consultat el 4 de maig de 2023.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bearzot, Cinzia (2004). «Celti in Illiria. A proposito del frg. 40 vaig donar Teopompo», Dall'Adriatico al Danubio: l'Illirico nell'età greca i romana : atti del convegno internazionale, Cividale del Friuli, 25-27 settembre 2003 (en it), ETS, pp. 63–78. ISBN 884671069X.
- Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière (1966). “The Kingdoms in Illyria circa 400-167 B.C.”. The Annual of the British School at Athens 61: 239–253. British School at Athens. doi:.
- Mesihović, Salmedin (2014). ΙΛΛΥΡΙΚΗ (Ilirike) (en bs), Filozofski fakultet o Sarajevu. ISBN 978-9958-0311-0-6.
- (2015) Historija Ilira (en bs), Univerzitet o Sarajevu [University of Sarajevo]. ISBN 978-9958-600-65-4.
- Papazoglu, Fanula (1978). The Central Balkan Tribes in pre-Roman Claves: Triballi, Autariatae, Dardanians, Scordisci and Moesians, Amsterdam: Hakkert. ISBN 9789025607937.
- Šašel Kos, Marjeta (2013). “The 'great lake' and the Autariatai in Pseudo-Skylax”. Mélanges de l'École française de Rome: Antiquité 125 (1): 247–257. doi:.
- “The City of Pelion and the Illyrian War of Alexander” (2021). Greek, Roman, and Byzantine Studies 61.
- Wilkes, John J. (1992). The Illyrians, Oxford, United Kingdom: Blackwell Publishing. ISBN 0-631-19807-5.
- Justin: Epitome of the Philippic History of Pompeius Trogus: Volume II: Books 13-15: The Successors to Alexander the Great, Clarendon Press. ISBN 978-0199277599.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autariatas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.