Cimbros

Cimbros

Els cimbros o cimbrios (en llatí, Cimbri) varen ser un poble germànic-cèltic de l'Edat Antiga que junt als teutones i els ambrones varen mamprendre una emigració a finals del sigle II a. C. des de la seua regió d'orige en la península de Jutlandia cap a Galia i Hispania.

Història

Erro al crear miniatura:

Representació de la derrota dels cimbros per Cayo Mario en la batalla de Vercellae. Obra d'Alexandre-Gabriel Decamps, museu del Louvre.

En l'any 113 a. C. varen invadir Nórico. Es varen enfrontar freqüentment als romans, causant-los vàries derrotes. En la batalla de Arausio, els cimbrios varen exterminar a dos eixèrcits consulars romans complets. En el 104 a. C. varen entrar en Hispania, pero varen tindre que creuar de nou els Pirineus cap a Aquitània despuix de ser derrotats per una coalició de celtíberos. En el 102 a. C., despuix de haver tractat d'instalar-se en territori romà, varen pactar en els teutones l'invasió d'Itàlia. Finalment, en l'any 101 a. C. varen ser vençuts i exterminats per Cayo Mario en la batalla de Vercelae, en la Galia Cisalpina.

Vore també

• Guerra cimbria