Banc de Valéncia

(Redirigit des de «BVA»)
Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.
Banc de Valéncia. Escrit en llengua valenciana

El Banc de Valéncia fon el primer banc de la Comunitat Valenciana i el sext banc d'Espanya, i tenia la seua seu en la ciutat de Valéncia, Comunitat Valenciana. El seu principal accioniste fon Bancaixa, en un 38'40% (en l'any 2010) de l'entitat, que operava de facto com a administrador de l'entitat, al no tindre cap atre accioniste un pes significatiu en l'accionariat del banc. En l'any 2012 el Banc de Valéncia fon venut a l'entitat catalana CaixaBank.

HistòriaEditar

Fon fundat el 20 de març de l'any 1900, sent el seu primer president el senyor José Tartiere Lenegre. Deu anys més tart, el banc ya va aparéixer en la Guia Mercantil i Industrial de Valéncia. En l'any 1927 va assumir la presidència de l'entitat Vicente Noguera Bonora, per a un any més tart inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tart, el banc va comprar el Banc de Castelló.

En l'any 1936 l'entitat va obrir una oficina en Sant Sebastià. En 1940 va haver un nou canvi de president, accedint al càrrec Antonio Noguera Bonora, càrrec que en 1954 fon ocupat per Ignacio Villalonga Villalba. En els anys 1950 es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En 1964 va accedir al càrrec de president Joaquín Reig Rodríguez.

En l'any 1974 el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en 1978 la seua primera oficina en Madrit. En 1984 hagué un nou canvi en la presidència, sent el nou president Antonio Girona Busutil. A finals dels anys 1980, en 1989 el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els anys 1990 va haver tres canvis en la presidència, en l'any 1993 fon nomenat president Antonio Escámez López, un any més tart, en 1994, José María Simó Nogués, i en 1997 Antonio J. Tirado Jiménez. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en 1997 el Banc de Múrcia, encara que la fusió es va produir en 2002. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera tenda de Bossa.

A l'arribar l'any 2000 l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El número d'oficines de l'entitat alcançà les 350 en 2003. En l'any 2004, el que fora president de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas Martínez va assumir la direcció de l'entitat.

Les seues accions cotisaven en el Mercat Continu espanyol i el seu "ticker" o acrònim en la Bossa espanyola era "BVA".

ActivitatEditar

En el tercer trimestre de 2009 posseïa uns actius de 22.528 millons d'euros i el seu benefici net ascendia a 106,3 millons €. El 31-Decembre-2008 contava en 452 sucursals distribuïdes per tota Espanya. [1]

Desaparició del bancEditar

En l'any 2012 Banc de Valéncia fon venut a l'entitat catalana CaixaBank degut a la pèssima gestió de la seua directiva, les perdudes generalisades i la crisis econòmica. El 12 de juny de 2013, data de l'ultima "Junta General Extraordinària d'Accionistes", el Banc de Valéncia fon absorbit formalment per CaixaBank, passant a ser propietat d'esta ultima.

Es preveu que la majoria d'oficines de Banc de Valéncia en la Comunitat Valenciana conserven la seua actual marca, sent reemplaçada per la marca CaixaBank en les oficines del restant d'Espanya. No obstant, es tracta simplement d'una estratègia comercial, ya que la totalitat de Banc de Valéncia fon absorbida per l'entitat catalana CaixaBank.

Els dirigents de Banc de Valéncia foren imputats i processats per numerosos delictes, en José Luis Olivas (PP) com a màxim dirigent i responsable del banc.

CitesEditar

Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: Eduardo Zaplana, murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la AVL i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i José Luis Olivas, conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del Banc de Valencia i de Bancaixa (que des de la seua arribada sempre se denominà Bancaja).

Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.

Joan Lerma converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el pancatalanisme. Un atre tant feu en la creacio de Radio Televisio Valenciana. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els Alts Forns de Sagunt.

De Francisco Camps poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'estatut d'autonomia al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada AVL. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.

Alberto Fabra no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.
Extracte de l'editorial (Revista Rogle, nº 97, Octubre 2014)
En él cuestionaba el proceso de venta del Banco de Valencia a CaixaBank, aprobado a finales de noviembre de 2012 y firmado en marzo del año siguiente, por el que esta entidad pagó un euro al FROB cuando su valor en el momento de consumarse la operación superaba, según Climent, los 4.000 millones de euros.
Entrevista a Salvador Climent, profesor de Economía Financiera y Actuarial de la Universitat de Valéncia (Valencia Plaza, 12.2.2017)

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  1. «informe anual 2008». Valéncia, Espanya: Banc de Valéncia (2009). Consultat el 2009/12/12.

Enllaços externsEditar

Commons