Baïa Nassau

Baïa Nassau és una profunda entrada de mar de l'extrem surest del oceà Pacífic, rodejada per illes del sector surest del archipèlec de Terra del Fòc, en l'extrem sur de Chile.

Administrativamente, pertany a la comuna de Veta de Forns, en la Província Antàrtica Chilena; que a la seua volta és partix integrant de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtida Chilena.

Erro al crear miniatura:

Una vista de Baïa Nassau des de el mar.

Erro al crear miniatura:

El bosc de lengas cobrix alguns sectors de les costes de la baïa Nassau, en el sur de l'illa Navarino.

Erro al crear miniatura:

chungungo.

Erro al crear miniatura:

Parella de Ànets vapor del Pacífic.

Erro al crear miniatura:

delfins chilens.

Erro al crear miniatura:

caranca o caiquén de mar.

Erro al crear miniatura:

pilpilén austral.

Toponímia

El lloc va ser batejat Baïa Nassau, en 1624 per l'explorador i almirant holandés Jacques L'Hermite, comandant d'una esquadra holandesa també denominada "Flota de Nassau", en honor de Maurici de Nassau, estatúder de la partix nort dels Països Baixos entre 1584 i 1625, fill de Guillermo d'Orange-Nassau. Abdós, Maurici de Nassau i el seu pare, varen ser líders importants dels independentistes holandesos durant la Guerra dels 80 anys en contra de les forces espanyoles d'ocupació. En este context, la "Flota de Nassau", que va cartografiar la Baïa Nassau i atres àrees circumdants, tenia com a objectiu principal atacar els territoris espanyols en el Virreinato del Perú.

Característiques geogràfiques

Mapa de la baïa

El llarc —oest-este— de baïa Nassau és d'aproximadament 100 km; el seu ample —nort-sur— és d'uns 26 km. El seu centre es troba en les coordenades: 55°22'49.08"S 67°34'17.55"O.

Localisació

Pel nort banya les costes australs de l'illa Navarino, i l'extrem suroest de l'illa Lennox. Per l'oest s'adinsa en sens, golfs, i baïes del surest de l'illa Hoste, en les penínsules Pasteur i Hardy. Cap al sur voreja les costes de la península Hardy, i l'archipèlec de les Wollaston, en costes del nort de les illes Grevy, Bayly, Wollaston, Freycinet, etc, pertanyents al Parc nacional Veta de Forns. Per l'est el llímit no és net, cobrint les aigües de les illes Terhalten i Sesambre, fonent-se en el mar de la Zona Austral.

Illes interiors

A pesar del seu gran tamany, són relativament poques les illes interiors. Pròxims a la seua vora sur se situen els illots Doedalus, Hazeltine, etc. Propenca a la seua costa nort es troba l'illa Scott. L'illa interior més característica s'ubica en la seua porció occidental, és l'illa Vauverlandt, a mig camí entre la península Hardy i l'illa Navarino.

Conexions en atres cossos marítims

Les conexions de baïa Nassau en atres cossos marítims es produïxen per mig d'enormes passos o angosts canals. La major intercomunicación es produïx en la zona oriental, a on una àmplia boca en forma d'embut de 50 km d'ample la fon en el mar de la Zona Austral. Cap al noreste, el pas Goree la interconecta en la baïa Oglander i les aigües de l'extrem oriental del canal Beagle. Cap al noroest, el canal Murray —entre l'illa Navarino i l'illa Hoste— la vincula en el tram mig del canal Beagle, via el sen Ponsonby. Cap al sur, entre la península Hardy i l'illa Grevy s'obri una enorme brecha —de 14,5 km en la seua part més estreta— que la comunica en les aigües obertes del oceà Pacífic Sur.

Baïes, penínsules, vetes

Són incontables les baïas, penínsulas, vetes, etc. incloses en la baïa Nassau:

Baïes, golfs i sens

baïa Windhond, baïa Tekenika, baïa Courcelle Seneuil, baïa Gretton, baïa Orange, baïa Scotchwell, baïa Packsaddle, baïa Concepció, baïa Nadal, sen Ponsonby, sen Grandi, etc.

Penínsules

península Harvey, península Hardy, península Pasteur, península Courrejolles, etc.

Vetes i puntes

veta Webley, veta Hall, veta Ross, punta Guanac, punta Mary, etc.

Clima

En la baïa Nassau, la temperatura mija anual és de 6 °C, en escassa oscilació tèrmica anual. Les precipitacions, que en hivern solen ser en forma de neu, estan repartides equitativamente a lo llarc de l'any sumant un total que ronda els 550 mm, pero, si be semblarien exigües, a causa de la constant temperatura baixa es tornen suficients per a convertir a la baïa Nassau en una zona de clima humit; també ajuda per a això l'alt promig de dies en alguna precipitació, sent també alt el número de dies nuvolats o brumosos. Pot haver nevades en qualsevol época de l'any, encara que són particularment copioses en l'hivern austral.

Forts vents des del quadrant oest, originats en el Pacífic, solen assotar a la baïa Nassau durant bona part de l'any.

En la classificació climàtica de Köppen, el clima de la baïa Nassau és del tipo templat, humit tot l'any, i en estiu fret «Cfc». Este clima és anomenat també: clima oceànic fret, o subpolar oceànic. Segons atres autors és una variant freda del «patagónico humit».

Flora

Les seues aigües són notables per posseir boscs sumergits de cachiyuyos jagants (Macrocystis pyrifera), una alga parda d'enormes proporcions, la qual sosté una rica biodiversitat marina.

Fitogeográficamente, bona part de les riberes de les illes que rodegen a la baïa Nassau s'inserten en dos districtes de la Província fitogeográfica Subantártica. En els sectors en alguna protecció es troben boscs del Districte fitogeográfico Subantártico del Bosc Caducifolio, presentant com a espècies característiques a la lenga (Nothofagus pumilio), el ñirre (Nothofagus antarctica), el notro (Embothrium coccineum), etc. En sectors més humits, i de baixa altitut cap al seu extrem nort-occidental es presenta el Districte fitogeográfico Subantártico Magallánico, presentant com a espècies característiques al guindo o cohiue de Magallanes (Nothofagus betuloides), el huayo (Maytenus magellanica), el canelo (Drimys winteri), etc.

Són freqüents les comunitats de turbals en sectors empapats d'aigües àcides, les que junt en les temperatures baixes, reduïxen al mínim l'acció de microorganismes descomponedores. Són dominats per distintes espècies, destacant els verdets, els quals formen una densa capa superficial. En la major part de les riberes australs es presenten la tundra magallánica i els arbustals magallánicos.

La baïa és part de la «Reserva de Biosfera Veta de Forns».

Fauna

Les aigües de la baïa Nassau conten en espècies faunísticas típiques del surest del oceà Pacífic. En les seues aigües i costes es troben albatros (Diomedeidae), gavines australs (Larus scoresbii), ànets vapor del Pacífic (Tachyeres pteneres), carancas o caiquenes de mar (Chloephaga hybrida), pilpilenes australs (Haematopus leucopodus), cormoranes imperials (Leucocarbo atriceps), petreles (Procellariidae), llops marins d'un pèl (Otaria flavescens) i de dos pèls (Arctocephalus australis) i, possiblement, alguna llúdria marina o chungungo (Lontra felina).

Bibliografia utilisada

• (2018).Consultat el 11 d'abril de 2018.