Baïa Oglander

Les baïa Oglander és una entrada de mar de l'extrem sur de Chile, situada en la regió a on s'unixen l'extrem surest del oceà Pacífic en l'extrem suroest del oceà Atlàntic. Està rodejada per illes del sector surest del archipèlec de Terra del Fòc. Administrativamente, pertany a la comuna de Veta de Forns, en la Província Antàrtica Chilena; que a la seua volta és partix integrant de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.

Erro al crear miniatura:

El bosc de lengas cobrix alguns sectors de les costes inslulares que banya la baïa Oglander.

Erro al crear miniatura:

chungungo.

Erro al crear miniatura:

Parella de Ànets vapor del Pacífic.

Erro al crear miniatura:

caranca o caiquén de mar.

Erro al crear miniatura:

pilpilén austral.

Característiques geogràfiques

El llarc —oest-este— de baïa Oglander és d'aproximadament 28 km; el seu ample —nort-sur— és d'uns 11 km. La seua profunditat màxima és de 110 m. El seu centre es troba en les coordenades: 55°8'47"S 66°56'52"O.

Assignació oceànica

L'ubicació oceànica de la baïa Oglander és objecte de debat. Segons l'Argentina és una baïa atlàntica; en canvi, segons la tesis postulada per Chile s'inclou en l'oceà Pacífic Sur; este últim és el país posseïdor de les mateixes; a idèntic resultat varen arribar, encara que en algunes reparacions, els juristes del laudo Arbitral, prenent al grup PNL com una unitat. D'igual manera l'OHI considera per lo manco a Picton i a Nova —al nort i est de la baïa Oglander— en estar dins del canal Beagle —en la seua totalitat del Pacífic—, la primera en forma casi completa i la segona banyada per dites aigües en el nort; pero no és molt clar sobre a que oceà dit organisme senyala que pertanyen l'illa Lennox i els illots fins al Cap d'Hornos.

Localisació

Pel nort banya les costes de l'illa Picton, la qual està interposta entre esta baïa i l'illa Gran de Terra del Fòc; per l'oest contacta en la ribera oriental de l'illa Navarino; cap al sur voreja el llitoral de l'illa Lennox; cap a l'est s'obri en dos passos marítims que la relacionen en l'illa Nova.

Illes interiors

A diferència de la totalitat dels braços marins que la rodegen, pràcticament no posseïx illes interiors. Només posseïx un chicotet illot, situat en les proximitats de la costa sur de l'illa Picton —en les coordenades 55°4'50.10"S 66°55'47.60"O—.

Conexions en atres cossos marítims

Les conexions de baïa Oglander en atres cossos marítims es produïxen per mig de passos o canals. La major intercomunicación es produïx en la zona nort-oriental, a on una boca de 14 km d'ample —denominada pas Oglander— la comunica en l'extrem oriental del braç principal del canal Beagle el qual porta el llímit entre l'Argentina i Chile. Cap al noroest, s'unix al braç principal del canal Beagle por intermedio del pas Picton —de 3,6 km en la seua part més estreta—, un braç marí secundari de dit canal. Cap al suroest, el pas Goree —de 6,1 km en la seua part més angosta— la vincula en la baïa Nassau del oceà Pacífic Sur. Cap al surest, el pas Richmond —de 6,4 km en la seua part més estreta— la interconecta en el mar de la Zona Austral i en les aigües obertes del oceà Atlàntic Sur.

Baïes, penínsules, vetes

Són vàries les chicotetes baïas, penínsulas, vetes, etc. incloses en la baïa Oglander. Entre les vetes i puntes destaquen: veta María, veta Hall, veta Rees, punta Jorge, punta Raquel, punta Aarón, etc.

Clima

En la baïa Oglander, la temperatura mija anual és de 6 °C, en escassa oscilació tèrmica anual. Les precipitacions, que en hivern solen ser en forma de neu, estan repartides equitativamente a lo llarc de l'any sumant un total que ronda els 550 mm, pero, si be semblarien exigües, a causa de la constant temperatura baixa es tornen suficients per a convertir a la baïa Oglander en una zona de clima humit; també ajuda per a això l'alt promig de dies en alguna precipitació, sent també alt el número de dies nuvolats o brumosos. Pot haver nevades en qualsevol época de l'any, encara que són particularment copioses en l'hivern austral.

Forts vents des del quadrant oest, originats en el Pacífic, solen assotar a la baïa Oglander durant bona part de l'any.

En la classificació climàtica de Köppen, el clima de la baïa Oglander és del tipo templat, humit tot l'any, i en estiu fret «Cfc». Este clima és anomenat també: clima oceànic fret, o subpolar oceànic. Segons atres autors és una variant freda del «patagónico humit».

Flora

Les aigües de la baïa Oglander són notables per posseir boscs sumergits de cachiyuyos jagants (Macrocystis pyrifera), una alga parda d'enormes proporcions, la qual sosté una rica biodiversitat marina.

Fitogeográficamente, bona part de les riberes de les illes que rodegen a la baïa Oglander s'inserten en dos districtes de la Província fitogeográfica Subantártica. En els sectors en alguna protecció i més altitut es troben boscs del Districte fitogeográfico Subantártico del Bosc Caducifolio, presentant com a espècies característiques a la lenga (Nothofagus pumilio), el ñirre (Nothofagus antarctica), el notro (Embothrium coccineum), etc. En sectors més humits i de baixa altitut en el seu sector nort es presenta el Districte fitogeográfico Subantártico Magallánico, presentant com a espècies característiques al guindo o cohiue de Magallanes (Nothofagus betuloides), el huayo (Maytenus magellanica), el canelo (Drimys winteri), etc.

Són freqüents les comunitats de turbals en sectors empapats d'aigües àcides, les que junt en les temperatures baixes, reduïxen al mínim l'acció de microorganismes descomponedores. Són dominats per distintes espècies, destacant els verdets, els quals formen una densa capa superficial. En bona part de les seues riberes es presenten la tundra magallánica i els arbustals magallánicos.

La baïa és part de la «Reserva de Biosfera Veta de Forns».

Fauna

Les aigües de la baïa Oglander conten en espècies faunísticas típiques del surest del oceà Pacífic. En les seues aigües i costes es troben albatros (Diomedeidae), gavines australs (Larus scoresbii), ànets vapor del Pacífic (Tachyeres pteneres), carancas o caiquenes de mar (Chloephaga hybrida), pilpilenes australs (Haematopus leucopodus), cormoranes imperials (Leucocarbo atriceps), petreles (Procellariidae), llops marins d'un pèl (Otaria flavescens) i de dos pèls (Arctocephalus australis) i, possiblement, alguna llúdria marina o chungungo (Lontra felina).

Història

Primitius habitants de la baïa Oglander i primeres trobades en occidentals

La baïa Oglander era freqüentada pels yaganes, la seua població original, indígenes de cultura canoera. Les primeres trobades en la cultura occidental es varen produir en el bergantín HMS Beagle al mando de Robert Fitz Roy durant les décades de 1820 i 1830. En 1888 va ser descobert or en les riberes d'esta baïa, lo que va desnugar l'interés econòmic per la regió. A principis del XX, l'or es va agotar i la zona va quedar deshabitada. En l'any 1906 es va afonar en les seues aigües el vapor i veler «Elena».

Conflicte limítrof per la sobirania de la baïa Oglander

Erro al crear miniatura:

Família yámana; els primitius habitants de la baïa Oglander.

Part de les aigües de la baïa Oglander incloent algunes de les seues illes —menys Navarino—, varen ser reclamades per l'Argentina, fet que va formar part del Conflicte del Beagle. La resolució de la disputa va ocórrer en 1984 en la firma del Tractat de Pau i Amistat, en el qual es va acordar que la totalitat de la baïa Oglander quede definitivament baix sobirania chilena, encara que va otorgar beneficis de navegació per a l'Argentina sobre les seues aigües, en permetre que bucs de bandera argentina puguen fer la travessia entre l'Antàrtida i els ports argentins del canal Beagle, i viceversa; o entre la Zona econòmica exclusiva argentina adjacent al llímit marítim entre l'Argentina i Chile i els ports argentins del canal Beagle, i viceversa, per la ruta passe Picton - baïa Oglander - pas Richmond —tram en a on se solca sobre aigües interiors chilenes— sense necessitat de donar avís a les autoritats de Chile ni d'embarcar un pilot chilé, abdós procediments són obligatoris en cas de tercers països.