Baazismo

Bandera del baazismo, caracterisada per l'us de colors panárabes.

Bandera generalisada de la resistència baazista en els països en a on va ser prohibit el partit principal.

El baazismo (àrap البعثية, Plantilla:IPA-ar; del àrap البعث, baʾath, Plantilla:IPA-ar, que significa «renaixença» o «resurrecció») és una ideologia nacionaliste àrap, socialiste àrap i panárabe que promou el desenroll i creació d'una nació àrap a través del liderage d'un partit vanguardiste sobre un estat progressiste revolucionari. L'ideologia està oficialment basada en les teories de Zaki al-Arsuzi (d'acort en el Partit Baath Àrap Socialista – Regió Síria), Michel Aflaq i Salah Al-Din Al-Bitar.

Una societat baazista busca l'allumenament, la renaixença i la resurrecció de la cultura àrap, els valors i la societat. Recolza la creació d'estats basats en sistemes unipartidista, i rebuja el pluralisme polític en una llongitut indeterminada de temps, el Partit Baaz en teoria utilisa una cantitat no especificada de temps per a desenrollar una societat àrap allumenada. El Baazismo es basa en els principis del nacionalisme àrap, el pa-arabisme, el socialisme àrap, aixina com el progrés social. Es tracta d'una ideologia secular, que està orientada cap a l'espectre polític de la Tercera posició. Un Estat baazista recolza l'economia socialista a un menor o major grau, i és compatible en la propietat pública sobre les altures de l'economia, pero s'opon al confisc de la propietat privada. El socialisme en l'ideologia baazista no significa socialisme d'Estat o de l'igualtat econòmica, pero si per a la modernisació; els baazistas creuen que el socialisme és l'única manera de desenrollar una societat àrap que és verdaderament lliure i unida.

Els dos estats baazistas que han estat en existència (Iraq i Síria), a través d'una política d'autoritarisme, prohibixen a l'oposició la crítica a la seua ideologia. Els actuals règims baazistas han segut etiquetats com neo-baazistas perque la forma del baazisme desenrollat en estos països era molt diferent a la del baazisme de Aflaq i Al-Bitar, per eixemple, cap dels Partit Baaz ha fet, es va produir o es produïx una política d'unificació del Món àrap.

Història

Zaki al-Arsuzi, polític que va influir en el pensament baazista i que en acabant de que el Partit Baaz es va fragmentar es va convertir en el principal ideòlec del Partit Baaz Àrap Socialiste Siri.

Els orígens del baazisme varen començar en el pensament polític desenrollat per Zaki al-Arsuzi i Michel Aflaq. Al-Arsuzi va formar el Partit Baaz Àrap Socialiste en 1940 i els seus punts de vista infuyeron a Aflaq qui, junt en el seu soci Salah Al-Din Al-Bitar, va fundar el Moviment De la Renaixença Àrap en 1940 que després es va rebatejar en el nom del Moviment Baath Àrap en 1943. A pesar de que Aflaq va ser influenciat per ell, Arsuzi inicialment no va cooperar en el moviment de Aflaq. Arsuzi va sospitar que l'existència del Moviment de la Renaixença Àrap, que en ocasions el títul en sí "Baaz Àrap" durant 1941, va ser part d'una conspiració imperialista per a evitar la seua influència sobre els àraps per mig de la creació d'un moviment del mateix nom.

Arsuzi va ser un àrap d'Alejandreta que ha segut associat en les polítiques nacionalistes àraps durant el Periodo de entreguerras. Ell va ser inspirat per la Revolució francesa, l'unificació alemana, l'unificació italiana, i el "milacre" econòmic japonés. els seus punts de vista varen ser influenciats per un número de prominents, figures polítiques i filosòfiques europees, com Georg Hegel, Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Oswald Spengler.

Quan Arsuzi va deixar el partit en 1939 en acabant de que el seu líder popular morira i el partit caiguera en un desarreglo, ell va fundar l'efímer Partit Nacional Àrap en 1939 i despuix ho va dissoldre eixe mateix any. El 29 de novembre de 1940, Arsuzi va fundar el Partit Baath Àrap. Un significante conflicte i moment crucial en el desenroll del baazisme va ocórrer quan els moviments de Arsuzi i Aflaq varen discutir sobre l'assunt del colp d'Estat de 1941 per Rashid Alí Al-Gaylani i la subsegüent Guerra anglo-iraquí. El moviment de Aflaq va recolzar al govern del-Gaylani i a la guerra del governe iraquí contra els britànics, i va organisar voluntaris per a anar a Iraq i barallar al costat del governe iraquí. No obstant, Arsuzi es va opondre al govern del-Gaylani, considerant que el colp va ser pobrement planejat i fallanc. En este punt, el partit de Arsuzi va perdre militants i el respal va ser transferit al moviment de Aflaq.

Posteriorment, l'influència directa de Arsuzi en les polítiques àraps va colapsar en acabant de que les autoritats de la França de Vichy ho varen expulsar de Síria en 1941. La pròxima major acció política del Moviment Àrap Baaz de Aflaq va ser el seu respal a l'independència del Líban en 1943. El Moviment Baath Àrap no es solidificó durant anys fins que va celebrar el seu primer congrés del partit en 1947 quan es va fusionar en el Moviment Socialiste Àrap liderat per Akram al-Hawrani per a establir el Partit Baaz Àrap Socialiste.

En 1966 el Partit Baath Àrap Socialiste es va escindir en dos, una facció en Síria (Partit Baath Àrap Socialista – Regió Síria) i una atra en Iraq (Partit Baath Àrap Socialista - Regió Iraquí). Una conseqüència de la ruptura que es va portar a terme va ser que Arsuzi va suplantar a Aflaq com el pare oficial del pensament baazista en el Partit Baaz de Síria, el Partit Baaz d'Iraq encara considerava que Aflaq va ser de iure el pare del pensament baazista.

Definició

Actualment, es considera que Michel Aflaq és el fundador del Moviment Baath Àrap, o a lo manco el seu colaborador més notable. També va haver atres ideòlecs notables, com Zaki al-Arsuzii Salah al-din al-Bitar. Des de la fundació del Moviment Baath Àrap fins a mediats de la década de 1950 en Síria i principis de la década de 1960 en Iraq, l'ideologia del Partit Baaz Àrap Socialiste era en gran mida sinònima de la de Aflaq. L'opinió de Aflaq sobre el nacionalisme àrap és considerada per alguns, com el historiador Paul Salem del Institut del Món Àrap, com alguna cosa romàntic i poètic. En térmens intelectuals, Aflaq va reformular els pensaments conservadors dels nacionalistes àraps i els va canviar per a reflectir una forta tendència revolucionària i progressista que es va desenrollar en harmonia junt en la descolonización i atres events que varen ocórrer en el Món àrap en el moment de la seua vida. Va insistir en el derrocament de les velles classes dominants i va recolzar la creació d'una societat secular separant l'Islam de l'estat. No totes estes idees eren seues, pero va ser Aflaq qui va conseguir convertir estes creències en un moviment transnacional. La base central del baazisme és el socialisme àrap, un socialisme en característiques àraps que no està associat en el moviment socialiste internacional i en l'ideologia panarabista. El baazisme tal com ho varen desenrollar Aflaq i Bitar va ser una ideologia única d'ala esquerra àrap. L'ideologia es va presentar a sí mateixa com la representació de el "esperit àrap contra el comunisme materialiste" i "història àrap contra els reacciónarios morts Va mantindre una similitut ideològica i una perspectiva favorable per a la política del Moviment de Països No Alineats de Jawaharlal Nehru, Gamal Abdel Nasser i Josip Broz Tito i la seua afiliació històricament oposta en qualsevol idea nortamericana, va liderar el Bloc de l'Est o el Bloc Soviètic durant la Guerra Freda.