Anar al contingut

Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenroll

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenroll
Erro al crear miniatura:
Estats membres del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenroll
  •  Membres, solament finançació
  •  Membres, beneficiaris de les inversions

    • El Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenroll (BERD) (European Bank for Reconstruction and Development en anglés) és una institució financera fundada en giner de 1990 en l'objectiu de favorir la transició a una economia de mercat i promoure l'iniciativa privada en els països excomunistes d'Europa Oriental.[1]

    Va ser inaugurat en abril de 1991 en Londres, a on es troba la seua sèu. La cerimònia d'inauguració va contar en l'assistència de 41 representants de governs corresponents als membres que formaven part inicialment d'esta institució: Austràlia, Canadà, Corea del Sur, Egipte, els estats de l'Unió Europea, Estats Units, Israel, Japó, Marroc, Mèxic i Nova Zelanda.

    Participen també el Banc Europeu d'Inversions i la Comissió Europea, abdós en representació de l'Unió Europea.

    El banc proporciona finançació a bancs, empreses i administracions públiques. També colabora en empreses públiques per a recolzar la seua privatisació i reestructuració. D'acort en els estatuts del banc, este sol colabora en països democràtics; ademés, deu promocionar el desenroll sostenible.

    Crítiques

    [editar | editar còdic]

    Diverses ONGs han criticat al BERD per la falta de progressos que realisa en la seua missió principal, la "transició cap a una economia de mercat oberta i democràtica".[2][3]

    Proyectes perjudicials per al mig ambient

    [editar | editar còdic]

    Algunes ONGs han criticat al BERD per finançar proyectes que consideren perjudicials per al mig ambient i la societat. Encara que en els últims anys ha aumentat les seues inversions en eficiència energètica i energia sostenible, estes ONG consideren que el banc seguix disminuint els impactes de les inversions verdes en finançar desenrolls intensius en carbono com la producció de carbó, petròleu i gas, transport i generació, autopistes i aeroports.[4][5] Entre els proyectes impugnats estan la Central elèctrica d'Ombla en Croàcia,[6][7] la mina d'or de Kumtor en Kirguizistan, i la Šoštanj lignit en Eslovènia.[4]

    Els Balcans

    [editar | editar còdic]

    Les activitats del BERD en els Balcans han suscitat especial controvèrsia i crítica,[8] especialment quan s'han centrat en parcs nacionals o rius de curs lliure.[9] Açò ha implicat a sovint la construcció actualisada o proposta de preses hidroelèctriques i infraestructures viàries. De fet, un informe de 2017 va denunciar deficiències en les mides de supervisió i mitigació que s'havien dissenyat per a disminuir l'impacte ambiental dels proyectes d'assuts finançats pel BERD,[10] mentres que, en març de 2018, la marca de roba outdoor Patagonia va ajudar a llançar la campanya The Dam Truth, que demana directament als bancs internacionals, inclós el BERD, que "deixen d'invertir en la destrucció dels últims rius salvages d'Europa".[11]

    En 2011, el BERD va aprovar un préstam de 65 millons d'euros a ELEM, l'empresa d'electricitat de la Macedònia, per a la construcció d'un assut en la central hidroelèctrica de Boškov Most.[12] El Comité Permanent del Conveni de Berna[13] va solicitar la suspensió immediata del proyecte, en referència a l'alta biodiversitat de la zona i a la seua importància com a àrea central de reproducció del gat cerval dels Balcans,[13] un dels mamífers més amenaçats del planeta.[14] En giner de 2017, el banc va cancelar el préstam alegant que "no es complien les condicions per al desembós".[15][16]

    De nou en Macedònia del Nort, el BERD va ser criticat pels ecologistes[17] en acabant de que s'anunciaren els plans per a dividir el Parc Nacional Galičica en la Reserva de la Biosfera Transfronterizo Ohrid-Prespa de l'UNESCO en una via ràpida A3, lo que hauria obligat a rebaixar certes zones de protecció del parc nacional.[18] Científics de Macedònia del Nort i d'atres llocs varen firmar una declaració en oposició a est i atres proyectes proposts per a la regió d'Ohrid-Prespa,[19] un mensage que va ser reforçat per una missió conjunta de supervisió reactiva del Centre del Patrimoni Mundial, ICOMOS i la UICN, que va solicitar la cancelació total dels trams de carretera A3 proposts.[20] Esta recomanació va ser subrallada pel Comité del Patrimoni Mundial en el seu 41.ª sessió en Cracovia.[21] Finalment, en febrer de 2018, la República de Macedònia del Nort va abandonar els plans per a la carretera, redirigint els fondos del BERD a atres proyectes d'infraestructura.[22]

    Sancions de 2014 contra Rússia

    [editar | editar còdic]

    El BERD va anunciar el 23 de juliol de 2014 que suspendria nous proyectes d'inversió en Rússia, despuix d'una declaració anterior del Consell Europeu.[23] La declaració del Consell Europeu es va realisar en el context dels disturbis prorrusos de 2014 en Ucrània.[24] a partir de 2014 Rússia ha segut el major receptor de fondos de tots els països. En 2013, la Federació Russa va rebre 1800 millons d'euros per a inversions del BERD i 1000 millons del BEI. Rússia va amprar els fondos per a finançar diversos proyectes, com a vàlvules d'oleoductes, adquisicions de propietats i un préstam a una cadena d'hipermercats. Dos proyectes russos estaven pendents de finançació per part del BERD: un pla de 300 millons d'euros per a promoure l'eficiència energètica i un préstam de 180 millons de dólars per a l'arrendament d'equips agrícoles i forestals.[25] El banc va declarar que seguirà gestionant els proyectes en curs en Rússia.[23] A pesar de negar a Rússia nous fondos, el BERD seguix insistint en el seu 6,1% de participació en la Bossa de Moscou, buscant beneficis de Rússia en la Privatisació de l'economia soviètica.[26]

    Proyectes perjudicials per al mig ambient

    [editar | editar còdic]

    Algunes ONG han criticat al BERD per finançar proyectes que consideren perjudicials per al mig ambient i la societat. Encara que en els últims anys ha aumentat les seues inversions en eficiència energètica i energia sostenible, estes ONG consideren que el banc seguix disminuint els impactes de les inversions verdes en finançar desenrolls intensius en carbono com la producció de carbó, petròleu i gas, el transport i la generació, les autopistes i els aeroports.[4][5] Entre els proyectes impugnats estan la Central elèctrica d'Ombla en Croàcia,[6][7] la mina d'or de Kumtor en Kirguizistan, i la mina Šoštanj de lignit en Eslovènia.[4]

    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ «About the EBRD». European Bank for Reconstruction and Development. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2008. Consultat el 7 de giner de 2009.
    2. ↑ «Nostra missió». Banc Europeu de Reconstrucció i Desenroll.
    3. ↑ «¿Ya estem prop? Dilemes de la transició despuix de 20 anys d'operacions del BERD». CEE Bankwatch Network. Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2012. Consultat el 1 de febrer de 2022.
    4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Banc Europeu de Reconstrucció i Desenroll». Central and Eastern European (CEE) Bankwatch Network. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2013. Consultat el 1 de febrer de 2022.
    5. ↑ 5,0 5,1 Goldberg. «Banc Europeu de Reconstrucció i Desenroll: Un informe de progrés migambiental». Centre de Dret Ambiental Internacional.
    6. ↑ 6,0 6,1 Mikaela Gavas. «org/publications/7241-reviewing-evidence-well-does-european-development-fund-perform Reviewing the evidence: how well does the European Development Fund perform?». Overseas Development Institute (ODI).
    7. ↑ 7,0 7,1 «HEP i el BERD cancelen l'acort de préstam per a la central elèctrica d'Ombla». Daily. tportal. hr.
    8. ↑ Neslen, Arthur (11 de decembre de 2015). Els principals bancs posen casi 1.000 millons d'euros per als controvertits assuts dels Balcans, segons un informe, The Guardian.
    9. ↑ Wendle, John (3 d'agost de 2016). L'últim riu salvage d'Europa està a punt de ser embassat, Clave.
    10. ↑ Bankwatch (2017) pdf Broken rivers The impacts of European-financed small hydropower plants on pristine Balkan landscapes
    11. ↑ «Blue Heart».
    12. ↑ «La ELEM de Macedònia invita a presentar ofertes per a la construcció de la central hidroelèctrica de Boskov Most - BERD».
    13. ↑ 13,0 13,1 Convenció sobre la Conservació de la Vida Selvada i els Hàbitats Naturals Europeus, Comité Permanent, 35ª Reunió (2015) coe. int/1680746676 Recomanació nº 184 (2015) sobre les centrals hidroelèctriques previstes en el territori del Parc Nacional de Mavrovo ("L'Antiga República Yugoslavo de Macedònia")
    14. ↑ Melovski, D., Breitenmoser, O., von Arx, M., Breitenmoser-Würsten, C. & Lanz, T.. «Lynx lynx ssp. balcanicus». Consultat el 1 d'abril de 2018.
    15. ↑ «Declaració del BERD sobre la central hidroelèctrica de Boskov Most». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2021.
    16. ↑ «El destructiu proyecte hidroelèctric de Macedònia pert la seua única font de finançació - Bankwatch».
    17. ↑ Nikolovska, I. and Scarry, D.. Macedònia: EBRD's planned destruction of Lake Ohrid Biosphere Reserve, The Ecologist.
    18. ↑ Citrus Partners LLP (2015) "Draft Amendments to the Management Pla for National Park Galichica for the Period 2011 - 2020. Evaluació ambiental estratègica (EAE)", REF: J337, Londres, Regne Unit
    19. ↑ «org/declaration-on-preserving-the-world-natural-and-cultural-heritage-of-ohrid/ Declaració sobre la preservació del patrimoni mundial natural i cultural de la regió d'Ohrid».
    20. ↑ UNESCO, ICOMOS i UICN (2017) Reactive Monitoring Mission Report Natural and Cultural Heritage of the Ohrid Region (Former Yugoslav Republic of Macedònia), Centre del Patrimoni Mundial, París, França.
    21. ↑ Comité del Patrimoni Mundial de l'UNESCO. «Decisió : 41 COM 7B.34».
    22. ↑ Comissió Nacional per a l'UNESCO, República de Macedònia del Nort (2018) Informe de progrés sobre l'aplicació de les recomanacions segons la Decisió del Comité del Patrimoni Mundial Decisió : 41 COM 7B.34. (Disponible a través de https://whc.unesco.org/en/list/99/documents/)
    23. ↑ 23,0 23,1 «EBRD STATEMENT ON OPERATIONAL APPROACH IN RUSSIA». BERD. Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2014. Consultat el 28 de juliol de 2014.
    24. ↑ «Conclusions del Consell Europeu sobre relacions exteriors (Ucrània i Gaza)». Consell de l'Unió Europea.
    25. ↑ Alec Luhn (16 de juliol de 2014). L'UE està disposta a retallar la finançació a Rússia i ampliar les sancions pel conflicte d'Ucrània, The Guardian.
    26. ↑ Unwinding Of The Globalist Dream, The: Eu, Russia And China, World Scientific Publishing Company (January 14, 2018), pp. 200.


    Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Banc_Europeu_per_a_la_Reconstrucció_i_el_Desenroll&oldid=1085784»