Bellucia grossularioides

Bellucia grossularioides (Bellucia grossularioides)

Bellucia grossularioides és una espècie fanerógama, un arbre que pot aplegar als 7 m d'altura i s'ubica fins a altituts de 400 m s. n. m.

Descripció

Presenta fulls glabras, ovado-elíptiques a oblongo elíptiques, coriáceas, en 5 nervis principals, cortamente acuminadas. Florés grans, en 6 a 8 pétals blancs en tenyides rosades i cálices membranosos vistosos remanentes; les flors es localisen no en les ramitas terminals sino en les leñosas i sobre els troncs en creiximent secundari. Frut baya blanc-groguenc.

Distribució

És endèmica de Mèxic (Veracruz, Chiapas, Tabasco) Belize, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Guadeloupe, Guayana Francesa, Guyana, Surinam, Veneçola, Brasil (Acre, Amapa, Amazones, Bahia, Maranhao, Mate Grosso, Para, Rondonia), Bolívia (Beni, La Pau, Pando), Equador, Colòmbia, Perú (Junín, Loreto).

Taxonomia

Bellucia grossularioides va ser descrita per (L.) Triana i publicat en Transactions of the Linnean Society of London 28(1): 141–142. 1871[1872].

Sinonímia

• Bellucia brasiliensis Naudin
• Bellucia circumscissa Spruce ex Cogn.
• Bellucia hostmannii Naudin
• Bellucia macrophylla (D. Dò) Triana
• Bellucia multiflora H. Karst.
• Bellucia quinquenervia (Aubl.) H. Karst.
• Bellucia superba Naudin
• Blakea macrophylla D. Don
• Blakea quinquenervia Aubl.
• Melastoma grossularioides L.
• Webera quinquenervia (Aubl.) C.C. Gmel.

Bibliografia

1. Almeda, A. 2001. Melastomataceae. 85(2): 1339–1419. In W. D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel (eds.) Fl. Nicaragua Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard.. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
2. Arrázola Rivero, S., W. Ferreira, M. Mercat O. & N. De la Barra. 2000. Caracterisació de les unitats ambientals i evaluació de la degradació de la vegetació en la zona petrolera de Carrasco--Cochabamba, Bolívia. Revista Boliviana Ecol. Cons. Amb. 7: 93–114.
3. Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
4. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
5. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
6. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
7. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
8. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): i–xvi, 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
9. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.

Enllaços externs

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. ^{[enllaç trencat]} (8 de giner de 2009)