Biósfera
La biósfera o biosfera[1] és el sistema format pel conjunt dels sers vius del planeta Terra i les seues interrelacions (influïxen tant els organismes en el mig, com el mig sobre els organismes).[2] Este significat de «envoltura viva» de la Terra és el d'us més estés, pero també es parla de biósfera, en ocasions, per a referir-se a l'espai dins del com es desenrolla la vida. El seu orige es remonta, a lo manco, a 3500 millons d'anys arrere.[3][2]
La biosfera és l'ecosistema global. Al mateix concepte es referix en atres térmens, que poden considerar-se sinònims, com ecosfera o biogeosfera. Té característiques que permeten parlar d'ella com un gran ser viu, en capacitat per a controlar, dins d'uns llímits, el seu propi estat i evolució.[4]
Història
[editar | editar còdic]El terme va ser falcat pel geòlec Eduard Suess en 1875,[5] pero el concepte ecològic de biósfera s'inicia en la década de 1920 en Vladimir I. Vernadsky, precedint a l'introducció en 1935 del terme ecosistema per Arthur Tansley. La biosfera és un concepte de la major importància en astronomia, geologia, climatologia, paleogeografia, biogeografía, evolució i, en general, en totes les ciències que tracten sobre la vida de la Terra. Inclou a tots els ecosistemes, ya siguen jagants o extremadament chicotets.[6]
Distribució de la vida
[editar | editar còdic]Constituïx una prima capa de dimensions irregulars, lo mateix que és irregular la densitat de biomassa, de diversitat i de producció primària. S'estén per la superfície i el fondo dels oceàs i mars, a on primer es va desenrollar, per la superfície dels continents, i en els nivells superficials de la corfa terrestre, a on la vida prospera, en baixa densitat, entre els poros i intersticios de les roques.[7]
Oceans
[editar | editar còdic]
En els oceàs la vida es concentra en la capa superficial, zona fótica, en la que penetra la llum. La cadena trófica escomença ací en fotosintetizadores que són sobretot cianobacteries i protistes, generalment unicelulars i planctónicos. Els factors limitantes per al desenroll de la vida són ací alguns nutrients essencials, com el ferro, que són escassos, i la màxima productivitat la trobem en les mars fredes i en certes regions tropicals, contigües als continents, en les que les corrents fan aflorar nutrients des del fondo del mar. Fòra d'eixos llocs, les regions pelágiques (en alta mar) de les latitut càlides són deserts biològics, en poca densitat de vida. Els ecosistemes marins més rics i complexos són no obstant tropicals, i són els que es desenrollen a molt poca profunditat, solament uns metros, rics en vida bentónica, prop de la vora; l'eixemple més clar són els secs coralinos.
Ademés d'en la zona fótica, hi ha una vida marina pròspera en cada u dels obscurs i extensos fondos de l'oceà, la qual depén, per al seu nutrició, de la matèria orgànica que cau des de dalt, en forma de residus i cadàvers.[8] En alguns llocs en els que els processos geotectónicos fan aflorar aigües calentes carregades de sals, són importants els productors primaris, autótrofos, que obtenen l'energia de reaccions químiques basades en substrats inorgànics; el tipo de metabolisme que cridem quimiosíntesis.
En contra de certs prejuïns, la densitat mija de vida és major en els continents que en els oceans en la biosfera actual; encara que com l'oceà és molt més extens, li correspon aproximadament el 50 % de la producció primària total del planeta.
Continents
[editar | editar còdic]
En els continents la cadena trófica arranca de les plantes terrestres, fotosintetizadores que obtenen nutrients minerals del sol gràcies a les mateixes estructures en que s'ancoren, les raïls, fent circular aigua cap al fullage, a on l'evaporen. Per esta raó el principal factor limitante en els continents és la disponibilitat d'aigua en el sol, al mateix temps que ho és la temperatura, que és més variable que en les mars, a on l'elevat calor específica de l'aigua assegura un ambient tèrmic molt homogéneu i estable en el temps.
Per la raó indicada, la biomassa, la productivitat bruta i la diversitat ecològica, es distribuïx:
- Seguint un gradient, en un màxim cap a l'equador i un mínim en les regions polars, en correlació en l'energia disponible.
- Concentrada en tres bandes esteses latitudinalment. La primera d'elles és l'equatorial, a on les pluges produïdes pel front intertropical, que són de tipo cenital, es produïxen tot l'any o alternant en una estació seca. Les atres dos, més o menys simètriques, cobrixen les latitut miges o templades, a on hi ha una major o menor abundància de pluges ciclonales, que acompanyen a les borrascas.
Entre eixes zones humides i de vida densa, hi ha dos franges simètriques de regions desértiques o semidesértiques tropicals, a on encara que la biomassa és baixa, és elevada la biodiversitat. En les latitut altes d'abdós hemisferis tenim, per últim, les regions polars, a on la pobrea de vida s'explica per l'escassea d'aigua líquida tant com per la d'energia.
Biosfera profunda
[editar | editar còdic]Fins fa poc es posava com a llímit per a la vida el nivell, a pocs metros de profunditat, fins a a on s'estenen les raïls de les plantes. Ara hem comprovat que no solament en els fondos oceànics hi ha ecosistemes depenents d'organismes quimioautótrofos, sino que la vida d'este tipo s'estén fins a nivells profunts de la corfa.[9] Consistix en bactèries i estoves extremófilas, les quals extrauen energia de processos químics inorgànics (quimiosíntesis).[10] Prosperen sense dubte millor en llocs a on apareixen certes mescles minerals inestables, que oferixen un potencial d'energia química; pero la Terra és geològicament un planeta encara viu, a on els processos interns generen encara constantment situacions d'eixe tipo.
Vore també
[editar | editar còdic]- Bioma
- Biota
- Naturalea
- Biogeografía
- Geobiología
- Reserva de la biosfera
- Sistema ecològic tancat
- Biodiversitat
- Bioelemento
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «-sfera.» Diccionari panhispánico de dubtes: biósfera en Amèrica, biosfera en Espanya.
- ↑ 2,0 2,1 Zimmer, Carl (3 d'octubre de 2013). Earth’s Oxygen: A Mystery Easy to Take for Granted, The New York Claves. Recuperate le 3 d'octubre de 2017.
- ↑ Campbell, Neil A. (2006). Biology: Exploring Life, Boston, Massachusetts: Pearson Prentice Hall. ISBN 0-13-250882-6.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Suess, Eduard (1875) Die Entstehung der Alpen. Viena: Wilhelm Braumüller, p. 159.
- ↑ Möller, Detlev. Chemistry of the Climate System, De Gruyter, pp. 118–119. ISBN 978-3-11-022835-9.
- ↑ Yoko Ohtomo. “Evidence for biogenic graphite in early Archaean Isua metasedimentary rocks”. Nature Geoscience 7: 25–28. doi:. Bibcode: 2014NatGe...7...25O. Recuperate le 9 de giner de 2018.
- ↑ Bebarta, Kailash Chandra. Dictionary of Forestry and Wildlife Science, New Delhi: Concept Publishing Company, p. 45. ISBN 978-81-8069-719-7.
- ↑ «Life Deep Underground Is Twice the Volume of the Oceans: Study» (en en). The Scientist Magazine®. Consultat el 2 d'abril de 2019.
- ↑ «Life Thrives Within the Earth’s Crust» (en en). The Scientist Magazine®. Consultat el 2 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biósfera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.