Blackbirding
Blackbirding és un terme anglés que es referix a la contractació enganyosa i al rapte de mà d'obra indígena en les illes del Pacífic Sur en el XIX. Esta pràctica permetia conseguir i dispondre de treballadors en condicions propenques a l'esclavitut per a les explotacions agrícoles de Queensland i Nova Gales del Sur (Austràlia) i de les illes Fiji, aixina com l'explotació del guano de les Illes Chincha del Perú.[2] El blackbirding es va desenrollar principalment entre 1860 i 1901.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme blackbirding procedix de la contracció de blackbird catching, lliteralment "caça de la merla". En l'argot dels colon d'Austràlia, es dia blackbird (merla) a les poblacions autòctones. Es pensa que l'expressió podria també derivar d'una expressió més antiga, blackbird shooting, que ampraven els primers colon europeus per a referir-se a un tipo de caça recreativa en la que els assuts eren aborigen australians.[3]
Característiques del blackbirding
[editar | editar còdic]L'estat de Queensland, en el norest d'Austràlia, va ser una colónia britànica dotada d'un autogovern fins a la seua incorporació en la Commonwealth en 1901, com a part de la Mancomunidad d'Austràlia. Entorn a 1860, per a satisfer la creixent demanda en mà d'obra de les indústries agroalimentàries d'Austràlia, es varen escomençar a "reclutar" treballadors natius no europeus de Nueva Caledonia i de les illes propenques, aixina com a aborigen de la mateixa Austràlia. Amprats els primers anys en les plantacions de cotó i en explotacions madereras, es varen destinar també a les explotacions ganaderes, al cultiu de perles (com en Broome), a l'indústria peixquera i al servici domèstic.
Se'ls coneixia com kanakas, un terme derivat del francés canaque que seguix designant en l'actualitat a les poblacions autòctones de Nueva Caledonia. Des de principis de el XX la llegislació australiana els designa com Isleños del Pacífic Sur (South Siga Islanders).
En les Illes Fiji, el blackbirding va escomençar en 1864 quan varen aplegar els primers treballadors de Nueva Caledonia i de les Illes Salomón per a treballar en les plantacions de cotó. El cotó s'havia convertit en una matèria escassa -i en un negoci molt rendable- des de que la guerra civil nortamericana havia bloquejat les exportacions de cotó dels Estats Units del Sur. Pero els natius de Fiji no eren proclius a acceptar una contractació fixa i prolongada, per lo que els amos europeus de la plantacions que s'havien instalat allí varen buscar mà d'obra en atres illes de Melanèsia.
Entre els anys 1862 i 1863, barcos peruans, aixina com alguns barcos chilens baix bandera peruana, varen pentinar les illes menors de la Polinèsia des de l'Illa de Pasqua fins a Tuvalu i Kiribati en busca de mà d'obra per a compensar la seua carència en Perú.[2]
L'àrea de captació es va ser ampliant paulatinament fins a cobrir la casi totalitat de la Melanèsia, fins als llímits en Micronesia i Polinèsia: Vanuatu, Papúa Nueva Guinea, les Illes Salomón, Nueva Caledonia, Samoa, Kiribati, Tuvalu i Niue, prop de Nova Zelanda. Els métodos de contractació casi sempre recorrien a la coerció.[4]
El blackbirding adoptava diverses formes. Alguns treballadors acceptaven voluntàriament anar a treballar a Austràlia, pero molts eren enganyats i inclús raptats a la força. S'estima que un 5 % dels isleños eren capturats violentament, i que un mínim de 20 a 25 % d'ells eren captats per mig de pràctiques ilícites.[5] Molts morien a bordo per les pèssimes condicions higièniques, o en les plantacions per les dures condicions de treball i la falta d'assistència sanitària. Si este tema és encara font de debat, les taxes de mortalitat entre treballadors importats no són discutides. Quan la taxa de mortalitat entre la població habitual de Queensland era de 13,03 per 1000, la taxa de mortalitat dels treballadors en provenencia de les illes oceàniques era de 62,89 per 1000.[6] Atres fonts estimen que la taxa de mortalitat de la població isleña del Pacífic amprada en Queensland era de 51,1 per 1000 entre 1868 i 1904, alcançant 147,7 en 1884. En el mateix temps la taxa per als anglo australians era de 15 a 17 per 1000.[7] En les Illes Fiji, les condicions de vida dels treballadors melanesios era encara pijor que les dels treballadors contractats procedents de l'Índia. En 1875, l'oficial responsable dels assunts sanitaris de les illes, el mege Sir William MacGregor, va registrar una taxa de mortalitat de 540 per 1000 entre els treballadors melanesios.
El número de isleños víctimes del blackbirding és encara tema de controvèrsia, en part per la falta de cens rigorós. Les sifres més baixes alvancen un mínim de 62.000 persones, podent alcançar segons les fonts les 90.000 persones.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Emma Christopher, Cassandra Pybus i Marcus Buford Rediker (2007). Many Middle Passages: Forced Migration and the Making of the Modern World, University of Califòrnia Press, pp 188-190. ISBN 0-520-25206-3.
- ↑ 2,0 2,1 Maude, H. E. (1981). Slavers in Paradise: The Peruvian Slave Trade in Polynesia, 1862-1864, Stanford University Press, 1981, ISBN 0804711062, 9780804711067
- ↑ Quinion, Michael (pàgina creada el 05.10.2002)Blackbirding (consultat el 28.03.2010)
- ↑ Parnaby, OW, Britain and the Labour Trade in the Southwest Pacific, 1964, Durham NC: Duke University Press, p. 203.
- ↑ R. Evans, K. Saunders & K. Cronin, Race Relations in Colonial Queensland: A History of Exclusion, Exploitation and Extermination, University of Queensland Press, 1988.
- ↑ Vore artícul A Form of Slavery (Una forma d'esclavitut) en la pàgina del Centenari de la Federació Australiana [1] (consultat el 28.03.2010)
- ↑ C. Menzies, The Call for Recognition, Human Rights and Equal Opportunity Commission, 1992.
- ↑ Parnaby, O. W., Britain and the Labour Trade in the Southwest Pacific, 1964, Durham NC: Duke University Press, p. 203. (citat per Reid Mortensen en Slavery in Australian Courts)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blackbirding» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.