Bofedal
.jpg){kind=link}
Un bofedal (en plural bofedales), coneguts en algunes parts del Perú com oconales, són un tipo de chapull que es troba en els Vages. Són una característica del us del sol i l'ecologia dels ecosistemes altoandinos. Es formen en àrees planes al voltant d'estanys o rieres i poden ser permanents o estacionals, i poden ser naturals o provocats per l'home. Els bofedales estan associats en la matèria orgànica del sol i el seu color vert a sovint contrasta en el del paisage circumdant més sec.
Es troben en elevació superiors a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. sobre el nivell del mar. Els bofedales absorbixen la cantitat llimitada d'aigua derivada de la neu, l'aigua de desgel dels glaciars i les pluges, almagasenant-la en el sol i lliberant-la llentament. La seua vegetació està dominada per plantes en coixí. En els bofedales es troben numerosos animals, entre ells aus, mamífers i invertebrats. Són utilisats pels humans, que han creat nous chapulls per mig del rec, pero les activitats humanes, com la mineria o l'agricultura expansiva, també poden ser una amenaça per a estos ecosistemes.
Nom i classificació
[editar | editar còdic]Bofedal és el terme singular; el plural és Bofedales.[1] Les llengües quechuas tenen térmens com oqho, hoq’o, waylla i qochawiña, mentres que en l'idioma aymara els térmens són juqhu i jukhu; també existixen variants ortogràfiques.[2] Vega es referix a chapulls, que freqüentment pero no sempre són bofedales.[3] El terme «bofedal»/«bofedales» s'utilisa freqüentment per a atres tipos de chapulls o ecosistemes andinos que no necessiten definició.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Els bofedales són chapulls en plantes en coixí[3] que poden trobar-se en els Vages entre Colòmbia i Veneçola en el nort fins a la Patagonia en el sur.[4] El paisage groc més sec que ho rodeja contrasta notablement en els bofedales verts,[1][5] creant paisages de gran valor estètic.[6] Els Vages tropicals presenten numeroses zones de vegetació, sent el páramo del nort el que té la major humitat. Cap al sur la humitat disminuïx i aumenta la distinció entre estació plujosa i estació seca, produint-se la transició del páramo a la vegetació de jalca i finalment al pasturage de Puna. La Puna conté seccions tant xerofíticas com a humides.[1] Existixen ecosistemes anàlecs en les montanyes del Àfrica Oriental, Hawái i Nova Guinea.[7]
El paisage d'un bofedal presenta estanys, herbes i montículs.[8] Les plantes que creixen en bofedales formen coixins,[9] prats, arbustos o formes de creiximent pla.[10] Els bofedales poden alcançar tamanys de més de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. o menys de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[8] En Chile es formen bofedales llarcs i estrets en el fondo de les valls.[5] Solen formar-se en terrenys plans, junt a estanys, manantiales i rieres, [1] pero la major part de l'aigua es troba baix terra.[11] L'aigua s'origina com aigua subterrànea o de rius, llac i glaciars i només és lliberada llentament pels bofedales, que constituïxen aixina importants depòsits d'aigua[12] per a l'estació seca,[13] permetent que les rieres seguixquen fluint.[7] Casi tots els sistemes fluvials del sur del Perú tenen bofedales en les seues capçaleres.[14]
Les condicions climàtiques solen ser extremes, en alta insolación i forts vents, falta de precipitacions i oxigen per la prima atmòsfera en estes elevació, baixes temperatures en gelat s diàries i una temporada de creiximent curta.[15] Els bofedales a voltes existixen només estacionalment, uns atres estan presents tot l'any.[16] Presenten sols de turba o orgànics[1] que poden almagasenar cantitats significatives de carbono,[17] equivalents a dèu voltes més que la turba de Sphagnum normal.[13] Retenen i filtren nutrients.[7] A voltes el sol és tan bla que els animals poden afonar-se en ell.[10] A on s'han datat els bofedales, com en Chile, el seu desenroll va començar durant el Holoceno i, a sovint, només durant els últims milenis, quan les condicions es varen tornar més humides.[18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Fonkén, 2014, p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 White-Nockleby et al., 2021, p. 5.
- ↑ 3,0 3,1 White-Nockleby et al., 2021, p. 3.
- ↑ White-Nockleby et al., 2021, p. 1.
- ↑ 5,0 5,1 Squeo et al., 2006, p. 249.
- ↑ Zorogastúa-Cruz, 2012, p. 64.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Polk et al., 2019, p. 1.
- ↑ 8,0 8,1 Squeo et al., 2006, p. 246.
- ↑ Fonkén, 2014, p. 4.
- ↑ 10,0 10,1 Fonkén, 2014, p. 5.
- ↑ Carrasco et al., 2020, p. 117.
- ↑ Fonkén, 2014, p. 6.
- ↑ 13,0 13,1 Escurada Herrera, Meneses y Anthelme, 2015, p. 40.
- ↑ Cunya y Jiménez, 2019, p. 2.
- ↑ Squeo et al., 2006, p. 245.
- ↑ White-Nockleby et al., 2021, p. 9.
- ↑ Fonkén, 2014, p. 7.
- ↑ Squeo et al., 2006, p. 252.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bofedal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.