Bosc de Białowieża

Bosc de Białowieża

El Bosc de Białowieża és una reserva natural enclavada en un dels últims boscs vérgens d'Europa que acull a un gran número d'ungulats de gran tamany, entre ells l'estrany i casi extint bisonte europeu. Des de 1945 es troba dividit administrativamente entre Polònia (a on rep el nom de Puszcza Białowieska ) i Bielorússia (a on se li crida Белавежская пушча o Белавежа -Belavézhskaya Pushcha o Belavezha). Abdós parts estan separades per una tanca que impedix per igual el lliure moviment de grans animals com de turistes. El bosc rep el seu nom de la localitat polaca de Białowieża, la més propenca al seu emplaçament. La ciutat bielorusa de Brest es troba a 70 quilómetros del bosc en direcció sur.

En la part bielorusa del parc el bisonte no vaga en total llibertat, sino que es troba en una espècie de zoo en zones acotades a on també hi ha atres ungulats baix vigilància especial (entre ells, dos híbrits de bisonte i vaca domèstica, de gran tamany). També conta en un museu, un restaurant, bars i hotels construïts durant l'época soviètica. Per a accedir al parc deu obtindre's primer el permís del Ministeri d'Interior, per lo que el número de turistes estrangers anuals (ya de per sí escàs en Bielorússia) és prou baix. En els últims anys s'ha tractat de promoure el turisme de família nacional per mig de la construcció en les rodalies de la Casa de Ded Moroz o "el yayo de les #fredor", la versió eslava de Santa Claus.

En la part polaca, per un atre costat, es troba el refugi de caça personal construït pels sars de Rússia. En l'actualitat ha segut reformat i acull en el seu interior un hotel, restaurant i aparcaments. Els turistes poden marchar pel parc a peu, en bicicleta o en carruage de cavalls, sempre baix la supervisió d'un encarregat. S'estima que cada any visiten la part polaca prop de 100.000 turistes, a pesar de que és considerablement més chicoteta que la bielorusa.

La part polaca del bosc va ser declarada Reserva de la Biosfera per l'Unesco en 1976 i Patrimoni de la Humanitat en 1979; la part bielorusa va rebre eixes mateixes calificacions en 1993 i 1992 respectivament. Entre les àrees protegides i de transició d'abdós països sumixca més de 1800 quilómetros quadrats d'extensió, sent la seua superfície actual de 10.502 ha (105.020.000 m quadrats), de les que 4.747 ha es troben baix la protecció integral.

Part bielorusa

En el costat bielorús de la reserva de la biosfera ocupa 1.771 km²; la zona nuclear s'estén per 157 km²; en la zona de protecció són 714 km² i la zona de transició 900 km²; el parc nacional i el lloc Patrimoni de la Humanitat s'estén per 876 km². El quarter general de Belavézhskaya Pushcha en Kamieniuki, Bielorússia inclou instalacions de laboratori i un zoo a on poden vore's bisontes (reintroducido en el parc en 1929), cavalls konik semi-salvages, javalíés, alces i atres animals natius que poden vore's en recints en el seu hàbitat natural. També hi ha un chicotet de museu, restaurant, cafeteria i estage en hotel (construïts durant l'era soviètica i actualment en ruïnes). Per la falta d'instalacions i a l'escàs turisme, pocs estrangers visiten la Pushcha bielorusa anualment.

Part polaca

En el costat polac, el parc nacional de Białowieża, el territori està parcialment protegit com Białowieski Park Narodowy (parc nacional de Białowieża), en un àrea general d'al voltant de 100 km². Està el Białowieska Glade, un complex d'edificis originàriament construït pels sarés de Rússia– els últims propietaris privats del bosc (des de 1888 a 1917) quan tot el bosc estava dins de l'Imperi rus. El Glade està equipat en un hotel, restaurant i zones d'aparcament. Poden contractar-se visites guiades en les zones estrictament controlades del parc a peu o en carros guiats per cavalls. Aproximadament 200.000 turistes visiten la part polaca del bosc anualment.

Flora

El Bosc de Białowieża és un dels últims restants imperturbados de l'antic Gran Bosc de Lituània, un extens bosc mixt que cobria gran part d'Europa central i oriental. Els arbres de full caduc més característics són els fresnos, roures, tilas, oms, alisos i carpes. En menor mida, encara que també molt abundants, hi ha arbres de full perenne esguitats entre el restant. Els arbres de Białowieża sò famosos pel seu tamany i longevitat, puix entre ells no escassegen autèntics monuments vegetals en més de 500 anys d'antiguetat i 50 metros d'altura. La política del parc és de màxim respecte pels arbres, fins al punt de que no es retiren els eixemplars morts o caiguts, que servixen de refugi a moltes espècies de menuts animals. En els clars entre els arbres abunden també les herbes i plantes arbustivas, base de la dieta de molts dels moradores del parc. Gràcies a la humitat reinante en tot el complex, els falagueras, verdets i foncs són també molt freqüents i estan representats per decenes d'espècies.

Fauna

L'espècie dominant i més representativa del parc és el bisonte europeu, que s'hauria extinguit de no haver-se posat en marcha la seua lliberació en la zona i conversió d'esta en àrea protegida en 1932. En el parc habiten també atres ungulats com cérvols, alces, cabirols, i javalíés. Les aus i menuts mamífers són abundants, aixina com els mustélidos (inclosos teixons i llúdries), rabosots i gats monteses, pero falten per complet els grans orsos pardos que varen ser exterminats en el XIX. Els llops i gats cervals, que també varen ser eliminats llavors, han segut reintroducidos en temps recents. En els últims anys s'ha detectat la presència de gos mapache, espècie invasora arribada des de Bielorússia i Ucrània que pot originar problemes en el futur. El bosc és creuat per varis rius en importants concentracions de peixos i atres animals aquàtics, entre ells el rar castor europeu, en perill d'extinció.

L'èxit que va seguir a la reintroducción del bisonte ha fet que es proponga la d'atres animals extints en el seu hàbitat natural que antany varen habitar els boscs europeus. Este és el cas d'unes quantes parelles de llops introduïdes recentment en la part polaca del parc. No obstant, les autoritats del Bosc de Białowieża han rebujat vàries voltes l'entrada en el parc del bou dels Heck o uro recreat, al que no han dubtat en tachar de "frau científic". Açò no ha ocorregut aixina en els cavalls polacs de raça Konik, els més pròxims a l'extint tarpán o cavall salvage europeu, que formen manades tant en la part polaca del parc com en la bielorusa. L'atra cara de la moneda és la reintroducción fallanca de l'orso pardo en el bosc en 1938, degut tant a l'acció dels caçadors furtivos com a l'invasió de Polònia per l'Alemània nazi a l'any següent.

El bosc conta també en a lo manco una espècie invasora recent, el gos mapache escapat de granges pelliceres russes a principis de el XX.

Història

Des del final de l'última Era Glacial, la zona ha estat coberta per boscs mixts molt densos. Açò, sumat al despoblació que fins a finals de l'Edat Mija es donava en la zona, va mantindre el bosc intacte. Ni tan sols es varen obrir camins en el seu interior i fins a el XIV les escasses rutes comercials que ho travessaven ho feyen seguint el curs dels rius.

Vedat de caça dels reis polacs

A finals de el XIV varen començar a llimitar-se els drets de caça en el bosc de Białowieża i en el XV va passar a ser propietat de la corona polaca per orde del rei Vladislao II. L'intenció del rei era alimentar al seu eixèrcit en els animals caçats en el bosc en la vespra de la Batalla de Grunwald (1410) contra els cavallers de l'Orde Teutónica, als que va derrotar estrepitosament. En 1426, el bosc, virtualment alié al món exterior, es va convertir en un refugi perfecte per a les persones que fugien de la plaga de pesta que s'acabava de desnugar. Segismundo I el Vell va institucionalisar definitivament els drets exclusius de la Corona sobre el bosc i la seua fauna en 1538, quan va decretar que tot aquell que matara un bisonte o un uro seria eixecutat. Posteriorment es va construir un refugi de caça real en la propenca població de Białowieża, la població de la qual va ser lliberada de servir als nobles feudals en 1639 en la condició de que treballaren com guardes forestals per al rei. El bosc es va dividir administartivamente en 12 àrees triangulars per a facilitar el seu conte. Baixe el regnat de Juan II Casimiro es va estimular l'emigració de nous guàrdies forestals des de Masovia i Podlasia i es varen crear un gran número de llogarets en l'interior del bosc.

Domini rus

El Repartiment de Polònia va deixar la zona baix domini del sar Pablo I, el qual va expulsar als llauradors assentats dins del bosc i els va tornar a la servitut. Va repartir els siervo i terrenys de caça entre distints nobles i generals russos de la seua confiança i va abolir qualsevol classe de restricció en la caça dels animals. Com a conseqüència, en només 15 anys el número de bisontes europeus en el futur parc va passar de 500 a menys de 200. En 1801 Alejandro I de Rússia va llimitar de nou la caça i va introduir una atra volta llauradors polacs per a que s'ocuparen del bosc, per lo que el número de bisontes va créixer fins als 700 en 1830. No obstant, quan els 500 llauradors destacats en el bosc es varen unir a la rebelió polaca contra el domini rus de 1830-1831, varen ser expulsats i les restriccions abolides de nou.

En la seua visita de 1860, Alejandro II va decidir protegir de nou als bisontes, pero va ordenar que tots els llops, gats cervals i orsos de la zona anaren exterminats. En 1888, el Bosc de Białowieża va passar de forma completa a ser propietat dels sars de Rússia, que ho varen convertir de nou en un vedat de caça exclusiu. Donat el valor dels bisontes europeus, tan escassos en eixa época, els sars els varen convertir en objectes de regal habituals per als reis europeus en els que mantenien bones relacions, els qui a la seua volta els donaban a parcs zoològics de tot el continent. Per una atra part, els russos varen introduir de forma massiva cérvols i alces per a aumentar les exigües poblacions locals. L'última i major de les caceres russes en Białowieża va tindre lloc en 1912.

Primera Guerra Mundial

El bosc va sofrir el seu major impacte durant la Primera Guerra Mundial. En agost de 1915, els alemans varen ocupar la zona i varen iniciar la deforestación de grans àrees en la finalitat de construir 200 quilómetros de ferrocarril en el que conectar les noves indústries madereras que varen ordenar construir en Hajnówka, Białowieża i Gródek. Els animals varen ser caçats de forma massiva per a alimentar a les tropes en el front i posteriorment pels soldats alemans i els furtivos russos i polacs que es varen refugiar en les entranyes del bosc, fins que les tropes polaques varen recuperar el seu control en febrer de 1919. Just un més abans s'havia caçat l'últim bisonte que vivia lliure en Polònia.

Segona República Polaca i parc nacional

La zona central del Bosc de Białowieża va ser declarada Reserva nacional despuix de la Guerra Polac-Soviètica de 1921. En la finalitat de recuperar el bisonte europeu (llavors extint en Polònia) el govern polac va comprar quatre eixemplars a distints parcs zoològics europeus i els va introduir en la zona en 1929.

En 1932 es va ampliar la zona protegida a tot el bosc, que des de llavors va ser convertit en parc nacional, en el fi originari de protegir als pocs bisontes introduïts. Posteriorment es varen introduir alguns més, i els bisontes també varen conseguir reproduir-se sense problemes. Sumaven un total de 16 membres quan va esclatar l'II Guerra Mundial en 1939.

D'acort en els pactes germà-soviètics, les tropes de Stalin varen ocupar la zona i varen arrestar a la població local i els encarregats del parc, que varen ser deportats als gulags de Siberia. En el seu lloc es varen instalar leñadores russos que en 1941 varen ser arrestats a la seua volta pels alemans i enviats a camps de concentració. Els plans inicials d'Hermann Göring eren convertir Białowieża en el major vedat de caça del món, destinat al recree dels alts estaments del Tercer Reich. Per sòrt, açò no va aplegar a complir-se, pero la violència de la guerra no va desaparéixer de la zona: entre 1941 i 1944 el bosc va servir de refugi a guerrillers polacs que lluitaven contra l'ocupació alemana, i els militars germans varen respondre a això organisant matances de població civil en la regió com a represàlia. En juliol del 44 l'Eixèrcit Rojo va capturar de nou el bosc, que no va ser reconegut com a àrea protegida i reobert al públic fins a 1947, ya dividit entre un àrea de domini soviètic i una atra de propietat polaca. Encara que varen seguir com a àrees separades, les autoritats varen colaborar durant l'época comunista per a continuar el procés de recuperació del bisonte europeu i iniciar el de recreació del tarpán a partir del cavall konik.

El 8 de decembre de 1991 es varen reunir en la part bielorusa del bosc els polítics Stanislav Shushkévich, Leonid Kravchuk i Borís Yeltsin per a acordar la dissolució de l'URSS per mig del cridat Tractat de Belavezha i la consegüent creació de la Comunitat d'Estats Independents (CEI). En 2017, científics i ecologistes acusen al govern polac de Beata Szydło de dur l'ecosistema del bosc de Białowieża a la “vora del colapse”, un any en acabant de que un nou pla forestal ha permés que es triplique la tala i s'alce la prohibició de talar les zones vérgens del bosc.

Vore també

• Anex:Parcs nacionals de Polònia
• Anex:Parcs nacionals i reserves naturals de Bielorússia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bosc de Białowieża.
• Lloc oficial de l'UNESCO
• Artícul en castellà, en guia pràctica per a la visita
• Fotografies del Bosc
• Pàgina oficial de la part bielorusa
• Bear Reintroductions: Lessons and Challenges
• La Faune dans la Forêt de Bialowieza
• Oaks in Bialovieza
• Trees of Bialowieza National Park