Bosníacos

Erro al crear miniatura:

Bosníacos

Els bosníacos o bosniacos (

• en singular;

• en plural i pronunciat: boshñak, boshñatsi), a voltes incorrectament cridats bosnio, són un poble pertanyent al grup dels eslaus del sur, de la península balcànica (Europa del Surest). El seu país d'orige és Bòsnia i Hercegovina, i la segona major concentració es troba en la regió anomenada Sandžak dividida entre Sèrbia i Montenegro.

Mentres el terme «bosnio» indica la nacionalitat d'una persona oriunda de Bòsnia i Hercegovina, el terme «bosníaco» (de el bosnio bošnjak) es referix a l'identitat ètnica d'un dels tres pobles constituents del país, històricament lligats al llegat cultural de l'islam baix l'Imperi Otomà. Encara que eixa identitat té un orige associat a la població islamisada de Bòsnia, hui no implica necessàriament la pràctica religiosa, de la mateixa manera que ocorre en atres identitats ètnic-religioses com la judeua. Un bosníaco pot ser llaic, ateu o creent, i seguir considerant-se part d'eixe poble.

cal senyalar que el terme Bošnjak té raïls medievals més àmplies, utilisades en el seu dia per a descriure als habitants del Regne de Bòsnia, sense distinció confessional. De fet, existixen llinages com «Bošnjak» també entre croates, lo que reflectix l'us històric territorial del terme abans de la seua definició moderna com a identitat ètnica diferenciada.

Estos térmens, en qualsevol cas, solen ser confosos i, a sovint, els propis bosniacos, sobretot els de Bòsnia i Hercegovina, es referixen a sí mateixos com bosnio, no fent distinció entre els dos térmens (perque per a ells pràcticament no existix diferència puix, per un costat, tenen la nacionalitat bosnio i, per l'atre, la pertinença cultural i històrica a un poble concret: la seua identitat moderna es va consolidar a partir del llegat otomà. Bosnio (no confondre en bosniacos) és un terme més estatal i regional que comprén als bosnio de Bòsnia i Hercegovina, als bosnio-croates i als serbi-bosnio. Estos últims es denominen a sí mateixos, baix l'influència nacionalista dels països veïns, com croates i serbis a seques.

Existixen agrupacions significatives de bosniacos en Eslovènia i Croàcia; hi ha un important número de bosníacos en Suècia i estan presents comunitats en països com Noruega, Canadà, Àustria, Suïssa, Països Baixos, etc. pero la major part de la diàspora d'este poble està en Turquia, Alemània i EE. UU. (Els bosníacos de Sèrbia i Montenegro no es consideren com a diàspora per habitar una regió pròpia - Sandžak.)

Els bosníacos parlen, generalment, en bosnio i usen l'alfabet llatí, encara que alguns, més per consideració a la situació dels bosniacos en Sandžak, que cap a la minoria serbi-bosnio de Bòsnia-Hercegovina^{cita requerida}, solen deprendre també l'alfabet cirílico.

La majoria dels bosníacos són de religió musulmana (llegat de la dominació turca en els Balcans), en un gran número d'agnòstics i ateus.

Història del nom

La denominació original «boshnjan» (en llatí «bosnensis») indicava originalment a l'habitant medieval de la regió de Bòsnia i més vesprada del regne feudal del mateix nom. Durant el periodo otomà apareixen denominacions com: Boşnaklar, Boşnak taifesi, Bosnalu takvimi, Bosnalu kavm - amprades en distints contexts per a referir-se als habitants de Bòsnia o al poble bosnio.

Abans de referir-se a l'individu pertanyent al poble d'eixa regió —un poble descendent dels ilirios— es referia al riu que travessa aquella regió, Bòsnia (Bosna). El nom llavors primer ho va dur el riu, després la terra per la que passa i finalment els habitants.

Eixos primers boshnjanes (bosnio) eren eslaus assentats en la conca del riu Bosna. Aixina, els eslaus de la vall del Bosna (regió de Bòsnia) baix el regne d'Hongria varen escomençar a usar el terme boshnjan («bosnio») per a autodenominar-se. En la proliferació del bogomilisme en Bòsnia, les diferències entre els bosnio i el restant dels eslaus es varen accentuar en passar al pla religiós, fins que Bòsnia va acabar conseguint la seua independència sobre Hongria, creant-se aixina el banato de Bòsnia. Ya en 1377 el banato es convertix en el Regne de Bòsnia baix Tvrtko I Kotromanić, l'influència del qual s'estendria també per les veïnes Sèrbia i Croàcia; és en esta época quan s'estén el gentilici «boshnjan» referint-se llavors als súbdits del regne. En un moment donat, per eixemple, els habitants de Dubrovnik (ciutat actualment en Croàcia) varen ser boshnjan en estar dita ciutat baix domini bosnio.

En la dominació dels Balcans per part dels otomans, la majoria dels bosnio, que fins a llavors practicaven el bogomilisme i en menor percentage el catolicisme, acaben convertint-se al islam per por al invasor o per a lliurar-se de pagar el harač (impost otomà per als no musulmans); la chicoteta comunitat bosnio catòlica també es fa musulmana, i els pocs bosnio catòlics que es resistixen es van «croatizando» progressivament fins a acabar considerant-se a sí mateixos croates i no bosnio. És en este periodo quan les llengües balcàniques sofrixen múltiples modificacions i la paraula «boshnjan» canvia a la forma «boshnjak» (bosníaco). D'eixa manera el terme aplega fins als nostres dies. A la seua volta, alguns autors senyalen que els bosníacos no són tant els habitants que varen ser musulmanizados com els descendents dels propis turcs otomans que varen colonisar la regió, degut a que si els serbis i els croates varen ser islamisats en el seu dia, pero recuperant els seus drets religiosos en l'independència, els bosnio islamisats també varen deure fer-ho, per la qual cosa, el terme bosníaco correspondria a les persones d'ètnia turca que habiten la zona, des de l'arribada dels turcs otomans allí.

Erro al crear miniatura:

Mapa en l'ubicació geogràfica dels bosniacos dins de Bòsnia.

En un principi, el terme bosníaco senyalava a tots els habitants de Bòsnia i Sandžak (que en eixe periodo era part integral de Bòsnia) sense importar la religió. No obstant, en el XIX, baix l'influència de l'exaltació romàntica dels nacionalisme croata i serbi, la majoria dels catòlics de Bòsnia són «croatizados» i la majoria dels cristians ortodoxos «serbianizados», acceptant els noms nacionals dels països veïns Croàcia i Sèrbia.

Bòsnia i Hercegovina i els bosníacos, per la seua banda, despuix de la caiguda del Imperi otomà, primer, i del Imperi austrohúngaro, despuix, varen ser objecte de l'expansionisme nacionaliste croata i serbi. El país va ser dividit de facto en els anys del Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i el poble bosníaco cridat croata o serbi depenent de la zona d'influència. La situació no canviaria tampoc en els anys del Regne de Yugoslàvia.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, a pesar de que Bòsnia i Hercegovina torna a existir com a república integrant de la República Federativa Socialista de Yugoslàvia, els bosníacos tampoc varen poder utilisar eixe nom. La situació en la Yugoslàvia comunista era atípica per a un país estable: el percentage de població declarada com a «yugoslavo» era de solament el 1%; atres nacionalitats com serbis i croates són majoria en Yugoslàvia. En l'objectiu de popularisar la nacionalitat «yugoslavo» i canviar eixe resultat, els líders comunistes, en ser la majoria dels bosníacos de confessió musulmana, varen falcar el terme «musulmans de nacionalitat», per a referir-se a la població bosníaca de Bòsnia i Hercegovina sense concedir-els la nacionalitat bosnio. Eixe nom, usat durant 50 anys en l'ex Yugoslàvia, farà que els bosnio d'atres religions i/o ateus es convertixquen definitivament en croates o serbis.

Despuix de l'independència de la República de Bòsnia i Hercegovina en 1992, es va tornar a amprar el nom de bosníacos fins a l'actualitat. D'esta forma, el país està habitat majoritàriament per bosníacos, serbobosnios i bosniocroatas.

Vore també

• Nacionalisme bosnio