Anar al contingut

Brachychiton populneus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
arbre botella (Brachychiton populneus)


El arbre botella,[1] braquiquito o kurrajong[2] (Brachychiton populneus), és un arbre de talla menuda o mijana que es distribuïx de forma natural en Austràlia, des de les zones costeres més humides fins a l'interior semiárido de Victoria, Nova Gales del Sur i Queensland.

Descripció

[editar | editar còdic]

El tronc engrossat permet l'almagasenament d'aigua que utilisa per a la seua supervivència en zones de clima càlit i sec. Les flors en forma de campana són variables en color (pàlit a rosa), mentres que els fulls varien considerablement en forma. Els fulls poden ser simples o puntagudes, podent tindre de 3 - 9 lòbuls. Els arbolitos poden créixer a partir d'un tubèrcul en una raïl primària resistent a la sequia i el fòc. Els fruts són durs, coriáceos, terminats en punta (apiculados), sense pèls exteriors (lampiños) pero tapizados interiorment per pèls rígits. Medixen de quatre a sis centímetros de llongitut per 1,5 a tres d'esgambi, són de color marró negruzco en la madurea i es disponen sobre llarcs pedúnculs, de fins a 5 centímetros de llongitut. S'òbrin per un clavill llongitudinal, per lo que tècnicament són folículs. Contenen de quatre a díhuit llavors grogues d'al voltant d'un centímetro de llongitut. Estan parcialment cobertes de pèls curts de color gris pardusco, alguna cosa urticantes, per lo que es deuen manejar en precaució. A esta capacitat urticante obedix el nom de “pica-pica” que se li dona en algunes localitats catalanes.

S'ha introduït com a arbre ornamental en el suroest d'Austràlia, Suràfrica, Bolívia,[3] Chile, Luisiana, Califòrnia i Arizona. En l'oest d'Austràlia ha mostrat ser invasor en àrees alterades. És molt usat també com a ornamental en Andalusia, Canàries i l'alce espanyol.

El braquiquito està relacionat en atres espècies del gènero Brachychiton, incloent l'Arbre botella de Queensland (B. rupestris) o el B. acerifolius. Les distintes espècies són creuades artificialment per horticultores per a produir híbrits ornamentals.

El braquiquito té múltiples usos. Els pobles aborigen mengen les llavors (fruts secs) despuix de torrar-les.[4] La fusta suau i esponjosa ha segut usada per a fer escuts, i la corfa per a fibra. Els fulls són usats com forraje d'emergència per al ganado en els periodos de sequia.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom del gènero Brachychiton està compost per dos paraules gregues que signifiquen “curt” i “corfoll”, fan referència a la capa de pèls fins i curts que cobrixen la llavor. El nom específic populneus es relaciona en la semblança que presenta el full a la d'algunes espècies del gènero Populus, els àlbers i chops.[5] A voltes B. populneus es coneix pels noms de "kurrajong corfa de cinta" (lacebark kurrajong) i "arbre botella" (bottle tree en els EE. UU.), pero eixos són els noms comuns per a atres espècies en Austràlia.

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Brachychiton diversifolius R.Br., Plantae Javanicae Rariores: 234(1844)

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. Floyd, A.G., Rainforest Trees of Mainland South-eastern Austràlia, 1989, p391
  3. «Les 51 espècies d'arbres que embellixen a Tarija». Consultat el 12 d'abril de 2019.
  4. Low, T., Wild Food Plants of Austràlia, 1989, p183
  5. «Floralquería». Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2020. Consultat el 22 de juliol de 2012.
  6. Universitat Central de Santiago de Chile: Curs de botànica sistemàtica
  7. «Brachychiton populneus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de setembre de 2010.
  • Macoboy, S. (1991) What tree is that?, ISBN 1 86302 1310

Enllaços externs

[editar | editar còdic]