Brahmagiri (lloc arqueològic)
Brahma-giri (‘tossal de [el deu] Brahmá’) és un lloc arqueològic ubicat prop de la ciutat índia de Siddapur, en el districte de Chitradurga (estat de Karnataka).[1]
La llegenda diu que en este lloc varen viure Gótama Maharishi (que no deu confondre's en Gautama Buda) i la seua esposa Ajalia. Gautama és considerat un dels Sapta Rishi (els ‘Sèt Sabio’) i va ser autor d'alguns himnes del Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.).
Este lloc va ser explorat per primera volta en 1891 per B. L. Rulle (1837-1927), qui va descobrir dos edictes en roca de l'emperador Ashoka. En els edictes (datats cap al 230 a. C.) s'indicava que esta localitat es denominava originalment Isila,[2] i era el punt més al sur del Imperi mauria.[1][3]
El tossal Brahmagiri és un aflorament de granit que s'eleva uns 180 m per damunt de la planura circumdant i medix al voltant de 500 m d'est a oest i 100 m de nort a sur.[4]
És conegut per la gran cantitat de monuments megalítics que s'han trobat ací.[5] El primer assentament humà que s'ha trobat ací ha segut datat en per lo manco l'II mileni a. C.[6]
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Història de l'excavació
[editar | editar còdic]En 1947, l'arqueòlec escocés Mortimer Wheeler (1890-1976) va excavar el lloc en nom del Archaeological Survey of Índia.[3] Nou anys despuix (en 1956), Seshadri va recomençar les excavacions; i Amalananda Ghosh va fer lo mateix en 1965 i 1978.[3]
Troballes arqueològiques
[editar | editar còdic]Les excavacions varen revelar temples medievals de pedra, ceràmica, abalorios i figures de terracota, pedres semipreciosas i estructures megalítiques.[3]
Es varen trobar rastres de cultures microlítiques, neolíticas, de l'Edat del Ferro, del periodo mauria i chalukia-hoysala. Com el llogaret a on Wheeler va trobar la sanga en restants microlítics es dia Roppa, la va cridar cultura roppa.[3] Gràcies als neolitos que va trobar va deduir que eren evidència de que esta regió havia segut ocupada per comunitats agrícolo-ganaderes en el periodo premegalítico.[5]
En 1947, Mortimer Wheeler va fer més excavacions en Brahmagiri, i va trobar dèu estructures domèstiques i les va classificar com a pertanyents a una seqüència de tres etapes culturals:
- periodo I (neolític o neolític-calcolítico).
- periodo II (megalític) i
Va trobar també un cementeri de 300 tombes, en sepelis realisats en tombes rectangulars, circulares (en pedres que rodegen les cistas de granit) i urnes-pous circulares (pit-circles). Les tombes també incloïen objectes com a recipients en grafitis, contes de pedra i de ferro, i ferramentes de coure.[7]
Periodo I (neolític)
[editar | editar còdic]Wheeler va datar este periodo entre principis del I mileni a. C. i el sigle II a. C. Els objectes que va trobar en este periodo incloïen un gran número d'astrals de pedra polida de dolerita, microlitos com a miges llunes, buriles i gavinets fets de jaspi, àgata, cornalina i ópal, i ornaments usats pels sers humans, com a anells de bronze i contes de magnesita, àgata i caracolas.[3] També va trobar recipients fets a mà en ceràmica grisa treballada toscament, i en formes com a gots globulars, bols poc profunts i tasses en pico. En este periodo, els chiquets eren enterrats en urnes de ceràmica, en el cos doblat, mentres que els adults eren enterrats en fosses de forma allargada.[3]
Periodo II (megalític)
[editar | editar còdic]Wheeler va calcular que este periodo va estar entre el sigle II a. C. i mediats del sigle I d. C. Va descobrir que els sers humans que varen habitar Brahmaguiri durant este periodo varen utilisar el ferro per a les seues ferramentes agrícoles (com hoces) i per a les seues armes (com llances, espases i puntes de flecha).[3] La ceràmica d'este periodo tenia formes semiesfèriques, com a recipients fondos, tapes en forma d'embuts, plats fondos i gorcs en tres pates, entre uns atres. Els gots apareixen en tres tipos:
- ceràmica polida negra i roja
- ceràmica negra i
- ceràmica mat i lluenta[3]
En este periodo els sepelis es realisaven en tombes de pedra o fosses excavades que es rodejaven en roques dispostes en forma de círcul o de varis círculs concèntrics. Les cistas també contenien vasijas funeràries i objectes (com a contes i implementos de ferro).[3]
Periodo III (cultura històrica primerenca)
[editar | editar còdic]Wheeler va datar este periodo entre el sigle II a. C. fins a la mitat del sigle I d. C. En este periodo es va començar a fabricar ceràmica sofisticada per mig de torne de alfarero. Els recipients es feyen en formes com a plats poc profunts, copes i gots, recoberts en pintura rojós i dibuixos geomètrics de color blanc. Entre els adorns es fabricaven braçalets de caracola, ceràmica, os, vidre i or, i contes de magnesita, àgata, cornalina i terracota.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Brahmagiri, District Chitradurga, Karnataka» [1] archivat en Wayback Machine., artícul (2011) en el lloc web del Archaeological Survey of Índia. Consultat el 21 de setembre de 2013.
- ↑ Esta paraula isila és una paraula canaresa ―que significa ‘disparar una flecha’―, lo que indicaria que en el sigle III a. C. ya es parlava l'idioma canarés. (Dr. D. L. Narasimhachar, en Kamath, 2001, pág. 5).
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 GHOSH, Amalananda (1990): An encyclopaedia of indian archaeology. Brill, pág. 82. ISBN 90-04-09262-5.
- ↑ PEREGRINE, Peter N.; EMBER, Melvin, Human Relations Area Files Inc. (2001): Encyclopedia of Prehistory. Springer, pág. 367. ISBN 0-306-46262-1.
- ↑ 5,0 5,1 Kennedy, Kenneth A. R. (2000): God-apes and fossil men: paleoanthropology of South Àsia. University of Michigan Press. ISBN 0-472-11013-6. Pág. 267.
- ↑ KIPFER, Bàrbara Ann (2000): Encyclopedic dictionary of archaeology. Springer ISBN 0-306-46158-7. Pág. 78.
- ↑ 7,0 7,1 SHAW, Ian; i JAMESON, Robert (1999): A dictionary of archaeology. Blackwell Publishing. ISBN 0-631-23583-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brahmagiri (sitio arqueológico)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.