Brassica oleracea var. viridis
La berza (Brassica oleracea var. viridis),[1][2] també coneguda com a col gallega, berza col, col caballar o col oberta, és una varietat de col, família Brasicáceas, d'importància culinària regional. La planta és una herbácea bienal, cultivada com anual.
És cultivada pels seus fulls grans, obscures i comestibles, i també per a us ornamental, principalment en el nort d'Espanya, Portugal, el sur dels Estats Units, Brasil, vàries zones d'Àfrica, els Balcans i el nort de la Índia.
En Espanya es varen produir 20 000 tonellades en 2002.[3] S'utilisa freqüentment per a fer cuits en creïlles, productes derivats del porc i atres aliments. És amprada també per a l'alimentació del ganado.
Característiques
[editar | editar còdic]Els fulls verts i suaus d'esta verdura són grans i alguna cosa carnosas. Són comestibles i els seus fulls més externs (les que estan més expostes a l'aire) són de color vert clar, mentres que les de l'interior són semiblancas (es denominava a voltes com: repollo vert-i-blanc). El talle és alt i es fa leñoso en envellir la planta. Les flors són grans, desplegades en ramilletes i poden ser groguenques o blanques. Els fruts que ixen d'elles són allargats, una espècie de baïna en resalte i acabades en un apèndix puntagut.[4] La berza és originària de les regions costeres d'Europa central i meridional, especialment de França i del Regne Unit.
Es cultiva en els horts al començ de la primavera. A voltes es troba selvat. Sol recolectar-se sense problema en els mesos d'hivern. Són plantes molt resistents a l'atac de plagues, tals com la mosca de la col (Delia radicum), aixina com a l'atac de diverses espècies de larves.
Usos
[editar | editar còdic]Culinaris
[editar | editar còdic]Els principals usos d'esta planta són culinaris: el full té un sabor fort apreciat en certs plats. Es pot dir que la berza forma part dels plats més emblemàtics del Noroest d'Espanya i nort de Portugal. Per eixemple en Portugal (cridada couve-galega) junt en creïlles es fa una sopa molt popular denominada caldo vert que té categoria de plat nacional. En la cuina del nort d'Espanya existixen numerosos plats tradicionals, alguns d'orige humil, com la berza en creïlles, i els cuits; i uns atres més emblemàtics com la borona (pa recobert de fulls de berza), el cuit montañés (en el que s'utilisa la varietat de torra de cànter), el pote asturià i el caldo gallec, els quals usen berza. La berza és coneguda en EE. UU. com collard green, i és provablement l'hortaliça més representativa de la cuina sureño d'este país. En Brasil, a on són conegudes gràcies a l'influència portuguesa, es denominen couve (a voltes es traduïx com a ‘col’) i s'usa com un dels entrantes de la feijoada.
Medicinals
[editar | editar còdic]S'ampra poc en l'actualitat, pero se sap que el suc dels seus fulls s'amprava antigament per a estimular la lactación als cinc dies despuix d'haver donat a llum.[4] Catón mencionava que era bona contra la borrachera i per això aconsellava prendre-les abans dels menjars com aperitiu encurtidas.[5]
Nutrició
[editar | editar còdic]La berza és una hortaliça que posseïx un alt contingut d'aigua, minerals, fibra, vitaminas (sobretot vitamina C, per lo que s'amprava crua en la prevenció del escorbuto).[6] Són riques en calcio (226 mg per quilo). Ademés destaca en la seua composició interna, de la mateixa manera que totes les varietats de Brassica oleracea, per un cert contingut de composts azufrados (els fulls posseïxen entre un 0.1 a un 0.26 %[4]) que són els responsables de l'olor tan peculiar que desprén durant la seua cocció.
Vore també
[editar | editar còdic]- Col verda - col presa en el nort d'Europa que posseïx un sabor similar
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ARS Systematic Botanists. «Taxon: Brassica oleracea L. var. viridis L.» (en anglés). O.S. National Plant Germplasm System. Taxonomy. GRIN-Global Web v 1.10.1.5. Consultat el 9 de març de 2018.
- ↑ NatureServe. «Brassica oleracea var. viridis» (en anglés). Encyclopedia of Life. Consultat el 9 de març de 2018.
- ↑ MAPA. 2002. Anuari d'estadística agroalimentària. Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació. Madrit, Espanya.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Font Quer, Pío: Plantes Medicinals, el dioscórides renovat, 1985.
- ↑ "De Agri Cultura", Catón el Vell. Una traducció de l'anglés pot trobara en: William Davis Hooper, translator. Marcus Porcius Taste, "On Agriculture"; Marcus Terenntius Varro, "On Agriculture". Harvard: Loeb Classical Library, 1934.
- ↑ Rosa, I. A. S. 1999. «Chemical composition.» pp. 315-357. En: Gómez-Camp, C. (ed.). Biology of Brassica coenospecies. Elsevier Science B. V. Amsterdam, Holanda.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hessayon, D. G. (2003) The Vegetable & Herb Expert. Expert Books. ISBN 0-903505-46-0
- Maroto, J. V. 1992. Horticultura herbácea especial. 3.ª edició. Edicions Mundi-Prensa, Madrit, Espanya, 568p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brassica oleracea var. viridis (sinònim Brassica oleracea var. acephala DC.).- Plantilla:Cita NCBI
- Plantilla:GRIN
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brassica oleracea var. viridis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.