Anar al contingut

Bruix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Disseny de vestuari d'un hechicero per a l'òpera Mefistófeles (Alfredo Leonardo Edel, 1881).

Un bruix (en anglés: warlock) és un practicant masculí de la bruixeria.[1]

Etimologia i terminologia

[editar | editar còdic]

La paraula espanyola "bruixa" (en masculí, "bruix") és d'etimologia dubtosa, possiblement prerromana, del mateix orige que el portugués i gallec bruxa i el català bruixa. La primera aparició documentada de la paraula, en la seua forma bruxa, data de finals de el XIII.[2] En 1396 es troba la paraula broxa, en aragonés, en les Ordinaciones i paramientos de Barbastro. Carmelo Lisón Tolosana considera que l'orige de la paraula pot trobar-se en l'àrea pirenaica. En Gasconya i Béarn era també corrent l'us d'una paraula etimológicament relacionada, brouche. Deu tindre's en conte que en esta época el Llenguadoc i la Corona d'Aragó eren àrees culturalment molt relacionades.[3]


Del terme anglés warlock, l'etimologia més comunament acceptada deriva del anglés antic wǣrloga, que significava "rompedor de jurament" o "farsante"[4] i que es va aplicar especialment al diable al voltant de l'any 1000.[5] En l'escocés modern primerenc, la paraula va passar a utilisar-se com a equivalent masculí de bruixa (que pot ser home o dòna, pero històricament s'ha utilisat predominantment per a les dònes).[6][7][8] El terme pot haver-se associat en Escòcia als bruixos de gènero masculí per l'idea de que havien fet pactes en Auld Hornie (el diable) i, per tant, havien traïcionat la fe cristiana i trencat els seus vots o jurament bautismales.[9] A partir d'este us, la paraula va passar a la lliteratura romàntica i, en última instància, a la cultura popular de el XX. També s'ha sugerit que prové del nòrdic antic varð-lokkur, "llamador d'esperits",[10][11][12] pero el Oxford English Dictionary ho considera poc plausible per l'extrema rarea de la paraula nòrdica i a que les formes sense -k dura, que concorden en l'etimologia de l'anglés antic ("traïdor"), s'atesten abans que les formes en -k.[13]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Bruixos i bruixes en un ball (John Faed, 1855).

Encara que la majoria de les víctimes dels juïns per bruixeria en l'Escòcia moderna eren dònes, alguns hòmens també varen ser eixecutats per ser considerats bruixos.[14][15][16]

En la seua época, el matemàtic John Napier va ser considerat bruix o mac pel seu interés en l'adivinaació i les ciències amagades, encara que la seua sòlida posició provablement va impedir que fora processat.[17][18]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Definition of warlock». Oxford University Press.
  2. Lisón Tolosana, Carmelo. Les bruixes en el història d'Espanya. Madrit: Temes de hui, 1992, pág. 25.
  3. Carmelo Lisón Tolosana, op. cit., págs. 26-28).
  4. (1989) Oxford English Dictionary, 2nd edició, Oxford University Press.
  5. «Warlock».
  6. McNeill, F. Marian (1957). The Silver Bough: A Four Volume Study of the National and Local Festivals of Scotland (vol. 1), Glasgow: William Maclellan.
  7. Chambers, Robert (1861). Domestic Annals of Scotland, Edinburgh.
  8. Sinclair, George (1871). Satan's Invisible World Discovered, Edinburgh.
  9. «7», Scottish Witches and Warlocks, 1º edició (en en), Three Hands Press, p. 91. «It is possible that it became associated with wizards and male witches in Scotland in the sense that someone who made a pact with Auld Hornie had betrayed the Christian faith and broken their baptismal vows. In that respect they were considered to be an 'oath breaker', a traitor and an enemy of the Church.»
  10. Cleasby, R.. An Icelandic-English Dictionary, London: Macmillan.
  11. Olsen, M. (1916). Maal Og Minne, Oslo: Bymalslaget.
  12. Loewe, M. (1981). Oracles and Divination (en en), London: George Allen & Unwin, p. 130. «'Vardlokkur' […] is related to the Scots dialect word 'warlock', wizard, and the meaning is thought to relate to the power to shut in or enclose"»
  13. «Oxford English Dictionary: The definitive record of the English language». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2006. Consultat el 2023-08-22.
  14. Thomas Thomson, A History of the Scottish People from the Earliest Claves (1896), p. 286: "Where one man suffered as a warlock, tingues women at least were executed as witches."
  15. Robert Chambers, Domestic Annals of Scotland: From the Reformation to the Revolution (1874), page 244
  16. Journal of Jurisprudence and Scottish Law Magazine (1891), Execution of the Judgment of Death, p. 397: "We read (Law's Memor. Pref. lix.) that 'one John Brugh, a notorious warlock (wizard) in the parochin of Fossoquhy, by the space of thirty-six years, was worried at a stake and burned, 1643.'"
  17. Roger A. Mason, Scots and Britons: Scottish Political Thought and the Union of 1603 (2006, ISBN 0521026202), p. 199
  18. Julian Havil, John Napier: Life, Logarithms, and Legacy (2014, ISBN 1400852188), p. 19


Referències

[editar | editar còdic]