Camí del Cid
El Camí del Cid és un itinerari turístic cultural i un Sendera de Gran Recorregut homologat (GR-160) espanyol basat en un personage històric, Rodrigo Díaz, i en una obra lliterària: el Cantar de mio Cid. En abdós casos es tracta de referències d'àmbit internacional: el Cid, "héroe castellà per excelència, el cavaller més excelso de l'Espanya medieval"[1] i el Cantar, "una de les grans obres clàssiques de la lliteratura europea".[2]
La ruta travessa huit províncies espanyoles (Burgos, Soria, Guadalajara, Saragossa, Terol, Castelló, Valéncia i Alacant) pertanyents a quatre comunitats autònomes (Castella i Lleó, Castella-la Mancha, Aragó i Comunitat Valenciana). Pot recórrer-se tant per carretera com per sendera.
Orígens del Camí del Cida
[editar | editar còdic]
El Cantar de mio Cid és una obra lliterària en la que s'entremesclen història i ficció. L'itinerari seguit pel Cid històric no es correspon íntegrament en el descrit en el Poema. Esta qüestió també pot traslladar-se a la figura del Campeador, tal i com explica Gonzalo Martínez Dèu,
En el Cantar de meu Cid, el seu autor va deure utilisar les referències històriques al seu alcanç i els seus propis coneiximents geogràfics per a dissenyar una ruta conformada majoritàriament per calçades romanes, rutes comercials i camins històrics. Partint d'esta teoria, no pot parlar-se d'una ruta imaginària, sino d'una ret de camins i llocs sobre la que s'assenta l'argument del Cantar. Este entramat de camins —alguns dels quals perviuen en l'actualitat— varen començar a recórrer-se ya com a itinerari cidiano a finals de el XIX, quan Archer Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society of America, i poc despuix Ramón Menéndez Pidal i la seua dòna María Goyri varen iniciar la busca de les chafades del Cid per terres castellanes i aragoneses.
En estos precedents la Diputació de Burgos, en l'any 1996, va idear habilitar un camí senderiste que unira Vivar del Cid en Sant Pedro de Cardeña a través de la ciutat de Burgos, les tres fites fonamentals que apareixen reflectits en els primers versos del poema.
L'itinerari plantejat per la Diputació burgalesa, en orige de 18 quilómetros, va anar l'inici del camí actual, que conta en més de 2000 quilómetros de recorregut. En l'any 1998, la Diputació Provincial de Soria es va unir al proyecte. En eixe moment, el Camí del Cid va adquirir dimensió regional. Posteriorment, la Diputació de Guadalajara es va sumar a les de Burgos i Soria, i des d'allí es va invitar al restant de Diputacions que, en l'actualitat, integren el Consorci Camine del Cid (Saragossa, Terol, Castelló, Valéncia i Alacant), a incorporar-se al proyecte.[3] Finalment, les huit diputacions implicades varen firmar un protocol en el Monasteri de Sant Pedro de Cardeña (Burgos) comprometent-se a crear un itinerari turístic-cultural que, per les seues dimensions i contingut, poguera convertir-se en un important itinerari lliterari europeu. El protocol es cristalizó en la creació del Consorci Camine del Cid, una institució pública sense ànim de lucre de la que són membres les huit diputacions fundadores i la sèu de les quals s'ubica en el Real Monasteri de Sant Agustín, en Burgos.[4]. En l'any 2022 el Consorci Camine del Cid celebra els seus 20 anys d'existència.[5]
El Camí del Cid i el Cantar
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El Camí del Cid, en estar basat en el Cantar, és una ruta lliterària. En el poema se citen moltes localitats lligades al Cid històric aixina com passages molt concrets.[6]
Les principals raons per les que es va adoptar el Cantar com a principal referent a el hora de dissenyar els traçats del Camí del Cid en perjuí de llocs que, històricament han estat vinculats a la figura del Cid —com Zamora— són, entre unes atres, per l'impossibilitat de traçar un camí històric fidedigne, per l'escassea de fonts i a l'inexactitud de les mateixes. En el cas de que pogueren determinar-se estos itineraris, la seua gran llongitut impossibilitaria la seua configuració com a recurs turístic, puix el Cid històric va recórrer, al marge de les províncies que integren l'actual ruta, atres com la ya citada Zamora, Sevilla, Barcelona o les comunitats autònomes de Múrcia, Astúries, La Rioja i Navarra.[7]
Des dels seus orígens, l'itinerari s'ha identificat en el recorregut seguit per El Cid en el Cantar. Ademés, el Cantar ha facilitat el coneiximent del seu protagoniste convertint-se junt al Quixot i el don Juan en un dels personages més destacats de l'imaginari espanyol. En esta llínea, Gonzalo Martínez Díez explica:
Es tracta d'un dels personages heròics més importants de l'història medieval europea. L'impronta d'El Cid es proyecta en la cultura europea a través de numeroses expressions artístiques Li Cid de Corneille, XVII; l'òpera Li Cid de Massenet, XIX: la película El Cid, d'Anthony Mann, 1961, etc.[8] Més allà de les seues qualitats artístiques, estes obres confirmen una presència secular d'El Cid en la consciència i la simbologia occidentals a lo llarc dels sigles aixina com l'interés que encara desperta el personage.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Camino del Cid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.