Camp gravitatorio de la Lluna
El camp gravitatorio de la Lluna o Camp gravitacional de la Lluna ha segut determinat per mig del rastreig de les senyals de radi emeses per sondes espacials que orbitan a este satèlit natural. El principi utilisat depén del efecte Doppler, mentres que l'acceleració en la llínea de visió de la sonda pot medir-se a partir de les chicotetes desviacions de la freqüència de la senyal de radi i de les medicions de la distància entre dita sonda i la Terra. Degut a que el camp gravitatorio de la Lluna afecta l'òrbita de la sonda, és possible utilisar estes senyes de rastreig per a obtindre anomalies gravitacionals. No obstant, per la rotació síncrona de la Lluna, no és possible rastrejar a la sonda per molt temps sobre el llim de la Lluna. Per esta raó, el camp gravitacional en el costat llunar més alluntat de la Terra està pobremente caracterisat. l'acceleració de la gravetat en la superfície de la Lluna és d'1.6249 m/s2, que és al voltant del 16.6% de l'acceleració en la superfície terrestre.[1] Sobre tota la superfície, la variació en l'acceleració de la gravetat és d'al voltant de 0.0253 m/s2 (1.6% de l'acceleració deguda a la gravetat). Com el pes depén directament de l'acceleració de la gravetat, els cossos en la Lluna pesen solament un 16.6% de lo que pesarien en la Terra.
La principal característica del camp gravitatorio de la Lluna són els cridats mascons (nom que prové del idioma anglés mass concentration, és dir «concentracions de massa»), que són grans anomalies positives associades en algunes de les grans planicies d'impacte. Estes anomalies tenen una forta influència en l'òrbita de les sondes al voltant de la Lluna, per lo que es necessita un model gravitatorio precís per a planejar les missions tripulades i no tripulades. Els mascons varen ser descoberts inicialment a partir dels anàlisis de les senyes de rastreig de la sonda Llunar Orbiter,[3] posat que les proves de navegació anteriors al programa Apolo varen experimentar errors de posició molt majors a les especificacions de la missió.
L'orige dels mascons es deu en part a la presència dels densos fluix de lava basálticos en els mares llunars que omplin algunes de les planicies d'impacte.[4] No obstant, els fluix de lava per sí mateixos no poden explicar totes la variacions gravitacionals. També es requerix l'elevació de la interfase entre la corfa i el mant. Sobre la base dels models gravitatorios de la sonda Llunar Prospector s'ha sugerit que alguns mascons existents no mostren evidència de vulcanisme basáltico de mars.[5] L'immensa extensió del vulcanisme basáltico en les mars associat en el Oceanus Procellarum no posseïx una anomalia gravitatoria positiva.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2012).Earth and Planetary Science Letters.329–330
- 22–30.doi:10.1016/j.epsl.2012.02.012.Consultat el 21 d'agost de 2012.
- ↑ Mapa obtingut de Llunar Gravity Model 2011 [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés), Western Australian Center for Geodesy, Curtin University. Consultat el 9 de febrer de 2014
- ↑
(1968).Science.161(3842)
- 680–684.doi:10.1126/science.161.3842.680.
- ↑ (2013).Science.340
- ↑ (2001).Icarus.50
- 1–18.doi:10.1006/icar.2000.6573.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo gravitatorio de la Luna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.