Cantharellus cibarius
Cantharellus cibarius —conegut comunament com rebozuelo, o chantarela— és un fongo basidiomiceto de la família Cantharellaceae.[1] El seu bolet és comestible, i es pot trobar prop de coníferas i arbres planifolios, en la major part dels casos a l'ombra de carrascas, alcornoques o roures. En l'época d'estiu-autumne este bolet apareix com a ingredient en molts dels plats de la cuina europea.[2][3]
Característiques
[editar | editar còdic]Este bolet és fàcil de detectar i reconéixer en la naturalea.[2] El cos medix entre 3 i 10 centímetros d'ample i entre 5 i 10 cm d'alt. Com el seu nom llatí indica Cantharellus, és el diminutivo de copa, indicant d'esta manera la forma més habitual d'este bolet (atres descripcions habituals mencionen una trompeta).
El color no és característic ya que depén de les característiques del terreny a on creix, encara que sol anar entre el groc blanquecino fins al taronja.[2][3] Apareixen taques roges en el capell del bolet si està danyada.[4] El capell és molt variable de tamany i pot aplegar a 6 a 10 cm.
Els rebozuelos tenen un llauger aroma i sabor a albercoc.[2][3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]El Cantharellus cibarius creix en regions de templat, baix arbres caducifolios (abedull) aixina com coníferes, més be en sols àcits, des de principis d'estiu fins a finals d'autumne segons les regions: de mitan de juliol a mitan de setembre en Quebec, de finals d'agost a finals d'octubre en l'Ardenas. Desapareix en les primeres gelades, pero pot recolectar-se en Nadal prop del Mediterràneu. A voltes és gregario i és fidel a les seues localitats.
Segons la bibliografia, el ranc de hospedadores de Cantharellus cibarius sembla ser molt ampli, incloent gèneros com Pinus, Picea, Castanea, Betula, Quercus, Corylus, Pseudotsuga, Eucalyptus i Shorea.[5] Pel fet de que els rebozuelos es troben en ambients variables com a boscs d'abedulls a gran altitut, o boscs d'avets secs o humits, és molt difícil especificar les condicions ecològiques en les que poden desenrollar-se. Les observacions en el bosc i els ensajos sugerixen que el micelio es desenrolla be en sols d'entre 0 i 10 centímetros de profunditat. Sembla preferir sols ben drenados, baixa disponibilitat de nitrogen i un pH entre 4 i 5,5[5]
Ecologia i fenologia
[editar | editar còdic]El rebozuelo és un fongo micorrícico que forma simbiosis en varis arbres de coníferes i caducifolios. En Europa Central, l'arbre preferit és la pícea, seguida del hi haja cobriza. El fongo també pot associar-se en roures, pins i avets, i en rares ocasions en tiles. El rebozuelo colonisa diversos tipos de bosc en sols moderadament secs, alcalinos i pobres en nutrients. En zones calcáreas, només colonisa sols superficialment acidificados. A sovint creix de forma molt «gregaria» en plantacions jóvens i en zones més o menys obertes que només estan cobertes escassament d'herbes, arbustos i verdets.
Els cossos fructífers del rebozuelo apareixen en Europa Central de juny a novembre.
Evolució de la població i perill d'extinció
[editar | editar còdic]Totes les espècies de rebozuelos estan protegides en Alemània i figuren com «especialment protegides» en l'Apèndix 1 de la Ordenança federal de protecció d'espècies.[6] Es poden recolectar en chicotetes cantitats per a us personal.
El rebozuelo és un bolet prou comú. Entre els factors de perill es troben la falta de precipitacions a llarc determini, la disminució de les aigües subterrànees, les intervencions forestals i la compactación del sol per la maquinària forestal i les zones forestals molt utilisades. En Baden-Württemberg, el rebozuelo està classificat en el grup de perill G 3 (actualment seguix sent comú, pero en una considerable tendència a disminuir).
L'espècie també està «en perill» en Àustria, per lo que està protegida en tots els estats federats. D'acort en la Llei Forestal, els fongos només poden ser recolectats per particulars fins a una cantitat màxima de dos quilograms.[7] En Tirol,[8] Salzburc[9] i Carintia[10] s'apliquen atres restriccions.
Espècies propenques i possibles confusions
[editar | editar còdic]Cantharellus cibarius és un fongo molt polimòrfic, “té casi tantes formes i varietats com a arbres en els que viu en afinitat”.[11] Una d'estes varietats ha segut elevada a espècie separada en el nom de Cantharellus californicus. Tots també són comestibles.
Poden ocórrer confusions més perilloses en el fals rebozuelo (Hygrophoropsis aurantiaca), d'efectes posiblementes laxantes, o, en les regions del sur, en el bolet d'olivera (Omphalotus olearius), tòxic. Respecte al primer, destaca el seu hàbitat exclusiu baix les coníferes, el seu color més anaranjado, el seu himenio laminado i no plegat, la seua carn flácida. Respecte al segon, ademés del seu hàbitat, notarem el seu creiximent en mates (sobre tocones i no en el sol) i el seu color més cobrizo.
Usos gastronòmics
[editar | editar còdic]Sense dubte una dels bolets més populars, en alguns països inclús preferida als porcini.
És un bolet agradable de sabor i té rendiment culinari tant guisada com en conserva o seca (es conserven fins a un any a temperatura ambiente). La carn és prieta i la convertix en un acompanyament ideal de carns. El bolet posseïx chicotetes traces d'amanitinas, pero per a poder ser enverinat cal aplegar a menjar centenars de quilos.
Es presta be a la conservació en oli o vinagre o inclús desecada. D'esta última forma s'utilisa per a condimentar diversos plats o atres bolets, per lo que se li crida «el jolivert dels bolets». Si es consumix fresc, és aconsellable escaldarlo abans, ya que de lo contrari es torna llaugerament amarc.[12]
Similituts
[editar | editar còdic]Sol confondre's en la Hygrophoropsis aurantiaca, denominada "fals rebozuelo", que és un bolet comestible. Un atre bolet similar, que creix en ramilletes baix els troncs és la denominada "bolet de l'olivera" (Omphalotus olearius) és considerada venenosa.[13] Igualment, una atra espècie molt pareguda i d'iguals característiques culinàries és Cantharellus subpruinosus que es caracterisa per posseir tons blanquecinos en la cutícula.
Sinonímia
[editar | editar còdic]Existixen varis sinònims per a esta espècie:[14]
- Agaricus alectorolophoides Schaeff. 1774
- Agaricus chantarellus L. 1753
- Agaricus chantarellus Bolton 1788
- Alectorolophoides cibarius (Fr.) anon.
- Cantharellus alborufescens (Malençon) Papetti & S. Alberti 1999
- Cantharellus cibarius f. neglectus M. Souché 1904
- Cantharellus cibarius subsp. flavipes R. Heim 1960
- Cantharellus cibarius subsp. nanus R. Heim 1960
- Cantharellus cibarius subsp. umbrinus R. Heim 1960
- Cantharellus cibarius var. albidus Maire 1937
- Cantharellus cibarius var. alborufescens Malençon 1975
- Cantharellus cibarius var. albus Fr. 1937
- Cantharellus cibarius var. bicolor Maire 1937
- Cantharellus cibarius var. cibarius Fr. 1821
- Cantharellus cibarius var. flavipes R. Heim ex Eyssart. & Buyck 2000
- Cantharellus cibarius var. flavipes (R. Heim) Corner 1966
- Cantharellus cibarius var. nanus (R. Heim) Corner 1966
- Cantharellus cibarius var. neglectus (M. Souché) Sacc. 1905
- Cantharellus cibarius var. pallidus R. Schulz 1924
- Cantharellus cibarius var. salmoneus L. Corb. 1929
- Cantharellus cibarius var. umbrinus (R. Heim) Corner 1966
- Cantharellus edulis Sacc. 1916
- Cantharellus neglectus (M. Souché) Eyssart. & Buyck 2000
- Cantharellus pallens Pilát 1959
- Cantharellus rufipes Gillet 1874
- Cantharellus vulgaris Gray 1821
- Chanterel alectorolophoides (Schaeff.) Murrill 1910
- Chanterel chantarellus (L.) Murrill 1910
- Craterellus cibarius (Fr.) Quél. 1888
- Merulius alectorolophoides (Schaeff.) J.F. Gmel. 1792
- Merulius chantarellus (L.) Scop. 1772
- Merulius cibarius (Fr.) Westend. 1857
Taxonomia
[editar | editar còdic]Fins a fa cert temps, tots els rebozuelos grocs o dorats de Norteamérica es classificaven com Cantharellus cibarius. Des de llavors, s'ha demostrat que es tracta d'un grup d'espècies emparentades conegut com a grup o complex d'espècies Cantharellus cibarius, en C. cibarius sensu stricto restringit a Europa[15][16][17] En 1997, es varen identificar el rebozuelo dorat del Pacífic (C. formosus) i C. cibarius var. roseocanus,[18] i despuix el C. cascadensis en 2003[19] i el C. californicus en 2008.[20] Hi ha investigacions en curs sobre atres espècies adicionals.
Subespecies en França
[editar | editar còdic]L'inventari de 2020 reconeix 10 varietats i 1 forma:[21]
- Forma: Cantharellus cibarius f. pallidus R. Schulz
- Varietat: Cantharellus cibarius var. albidus Maire
- Varietat: Cantharellus cibarius var. amarescens Piane
- Varietat: Cantharellus cibarius var. atlanticus Romagn., 1995
- Varietat: Cantharellus cibarius var. bicolor Maire
- Varietat: Cantharellus cibarius var. flavipes (Heim) Corner ex Eyssartier & Buyck
- Varietat: Cantharellus cibarius var. pallidus Schaeff.
- Varietat: Cantharellus cibarius var. rufipes (Gillet) Cooke, 1883
- Varietat: Cantharellus cibarius var. salmoneus Corbière
- Varietat: Cantharellus cibarius var. squamulosus (Blytt) Eyssartier & Buyck
- Varietat: Cantharellus cibarius var. umbrinus (Heim) Corner ex Eyssartier & Buyck
Esquema del clado Cantharelloides
[editar | editar còdic]Encara que els estudis distinguixen sis espècies de rebozuelos en Amèrica del Nort,[22] encara no s'ha realisat cap anàlisis filogenético per a comprendre el parentesc dels rebozuelos europeus.
Esquema del clado Cantharelloides, posició de Cantharellus cibarius
- Sistotrema confluens Ancestro comú més recent
- Espècies d'Hydnum
- Craterellus tubaeformis
- Espècies de Craterellus
- Craterellus cornucopioides
- Cantharellus
- Cantharellus appalachensis
- Cantharellus cinnabarinus
- Cantharellus lateritius
- Cantharellus persicinus
- Cantharellus cibarius sensu clapixc
- Cantharellus formosus, (Oest d'Estats Units, boscs de full ample)
- Cantharellus cascadensis: (Oest d'Estats Units)
- Cantharellus californicus: (Oest d'Estats Units, bosc de Pseudotsuga menziesii), Posició provable
- Cantharellus cibarius sensu stricto (Europa, bosc d'abedulls, i de Coníferes)
- Posició del clado europeu
- 25 espècies[23]Plantilla:,[24]
- Posició del clado europeu
- Cantharellus roseocanus, (Oest d'Estats Units, bosc de Pinus muricata)
- Cantharellus cibarius sensu stricto (Europa, bosc d'abedulls, i de Coníferes)
- Cantharellus subalbidus,[25] (Oest d'Estats Units, bosc de Quercus agrifolia)
- Cantharellus persicinus
- Craterellus cornucopioides
En 2015, atres estudis filogenético realisats per a caracterisar a nivell taxonómico rebozuelos en colors que van del blanc al taronja, varen confirmar l'identificació de vàries espècies diferents.[26]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita Indexfungorum
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cantharellus cibarius Fr. - Chanterelle». First Nature.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Learn about chanterelle mushrooms». Forbes Wild Foods.
- ↑ «Cantharellus "cibarius" (MushroomExpert.Com)».
- ↑ 5,0 5,1 Eric Danell (12 1994). “Formació i creiximent de la ectomicorriza de Cantharellus cibarius - Mycorrhiza” 5 (2): 89-97. Springer.
- ↑ Ordenança sobre la protecció d'espècies animals i vegetals selvats (Ordenança federal de protecció d'espècies - BArtSchV) Apèndix 1 (a el § 1)
- ↑ §§ Forstgesetz 1975, §174. (3) b) 2. RIS-B )|RIS-B 10010371
- ↑ §§ Tiroler Pilzschutzverordnung GesetzNr=10000141
- ↑ §§ Salzburger Pilzeschutzverordnung GesetzNr=10000841
- ↑ §§ Kärntner Pilzverordnung GesetzNr=20000262
- ↑ Segons el micólogo francés André Marchand
- ↑ «cantharellus cibarius - bolets-galletes».
- ↑ Phillips, Roger (2010). Mushrooms and Other Fungi of North America, Buffalo, NY: Firefly Books, p. 248. ISBN 978-1-55407-651-2.
- ↑ «Cantharellus cibarius Fr. 1821». MycoBank. International Mycological Association. Consultat el 3 de setembre de 2012.
- ↑ “Setting the Record Straight on North American Cantharellus” . Cryptogamie, Mycologie 37 (3): 405–417. doi:.
- ↑ «Cantharellus "cibarius"».
- ↑ “The golden chanterelles of Newfoundland and Labrador: a new species, a new record for North America, and a lost species rediscovered” . Botany 95 (6): 547–560. doi:.
- ↑ “Cantharellus formosus and the Pacific Golden Chanterelle harvest in Western North America” (1997) 65: 285–322.
- ↑ “Analysis of nrDNA sequences and microsatellite allele frequencies reveals a cryptic chanterelle species Cantharellus cascadensis sp. nov. from the American Pacific Northwest” (2003) 107 (10): 1163–77. doi:. PMID 14635765.
- ↑ “A new, commercially valuable chanterelle species, Cantharellus californicus sp. nov., associated with live oak in Califòrnia, USA” (2008) 62 (3): 376–91. doi:.
- ↑ «Cantharellus cibarius Fr. : Fr., 1821 - Girolle» (en francés). Inventaire National du Patrimoine Naturel. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ (2013).«Molecular phylogeny and morphology reveal three new species of Cantharellus within 20 m of one another in western Wisconsin, USA».Mycologia.doi:10.3852/12-181.Consultat el 23 giner 2014.
- ↑ |Eyssartier G, |Buyck B, (2001a) recognized 25 European species and infraspecific taxa (introducing three new var. and three new species)
- ↑ |Eyssartier G, |Buyck B (2001a, for 2000) Li genre Cantharellus en Europe. Nomenclature et taxinomie. Bull Soc Mycol France 116(2):91–137
- ↑ |Buyck B. & |Hofstetter Valérie, The contribution of tef-1 sequences to species delimitation in the Cantharellus cibarius complex in the southeastern USA, Fungal Diversity (2011) 49:35–46, 2011
- ↑ (2015).«Assessing the taxonomic identity of white and orange specimens of Cantharellus: occasional colour variants or independent species?».Cryptogamie, Mycologie.36(3)
- 287-300.doi:10.7872/crym/v36.iss3.2015.287.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantharellus cibarius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.