Anar al contingut

Canvi climàtic en el Carib

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa del Carib.

El canvi climàtic en el Carib presenta importants riscs per a les illes del Carib. Els principals canvis ambientals que s'espera que afecten al Carib són la pujada del nivell de la mar, huracans més forts, estacions seques més llargues i estacions humides més curtes.[1] Com a resultat, s'espera que el canvi climàtic genere canvis en l'economia, el mig ambient i la població del Carib.[2][3][4] L'aument de temperatura de 2 °C per damunt dels nivells preindustriales pot aumentar la provabilitat de pluges huracanades extremes de quatre a cinc voltes en les Bahames i tres voltes en Cuba i República Dominicana.[5] L'aument del nivell de la mar podria afectar a les comunitats costeres del Carib que estiguen a menys de 3 metros sobre el nivell de l'mar. En Amèrica Llatina i el Carib, s'espera que entre 29 i 32 millons de persones es vegen afectades per la pujada del nivell de la mar, ya que viuen per baix d'este llindar. S'espera que les Bahames i Trinitat i Tobago siguen les més afectades perque més del 80% del seu territori està per baix del nivell de l'mar.[6][7]

Impacte en el mig ambient

[editar | editar còdic]

Canvis de temperatura i clima

[editar | editar còdic]

Events climàtics extrems

[editar | editar còdic]
Resum de la temporada d'huracans de 2017 en l'Atlàntic, segons NASA.


Es preveu que un aument de la temperatura de la superfície de la mar i de l'aire promourà el desenroll de ciclons tropicals més forts. Els factors clau que conduïxen al desenroll d'huracans són les temperatures càlides de l'aire i la superfície de l'mar. Les temperatures més altes aumenten la provabilitat de que la tormenta es convertixca en huracà. Açò proporciona l'energia per a que l'huracà s'intensifique.[8][9]

En setembre de 2017, el Centre Nacional d'Huracans de els Estats Units va informar que la conca de l'Atlàntic Nort estava molt activa perque es varen formar quatre tormentes tropicals i totes es varen convertir en huracans. Informen una cantitat superior al promig de tormentes tropicals que es varen convertir en huracans enguany.[10] Dos d'estos quatre huracans, Irma i María, varen assotar les illes del Carib. Una volta en el Carib, Irma i María es varen convertir en huracans de categoria 5.[11] La NASA va informar que la temperatura de la superfície de la mar en el Carib quan Irma es va convertir en huracà era de 30 °C. S'estima que la temperatura necessària per al desenroll d'una gran tormenta és de 26,7 °C.[9]

Cases destruïdes despuix de l'huracà María en Puerto Rico.

Els huracans de categoria 5 tenen vents de velocitats superiors als 250 kmh.[8] Ademés de ser forts, els huracans Irma i María també varen dur més precipitacions que les tormentes anteriors. Quant més càlida és la temperatura de l'aire, més aigua pot retindre l'aire, lo que genera més precipitacions. Este aument en l'enfortiment i les precipitacions dels huracans recents es deu al canvi climàtic.[12][11][13][14] L'huracà Irma i María varen tindre un total de 51 cm de pluja. En Cuba, la precipitació sostinguda de l'huracà Irma va ser de 27,4 cm per hora. En Puerto Rico, l'huracà María va tindre una precipitació sostinguda de 16,4 cm per hora. S'observen sequies repetides i prolongades, un aument en la cantitat de dies molt calorosos, events de pluges intenses que provoquen inundacions localisades repetides i un aument del nivell de la mar que està consumint les belles plages de les que depén el turisme en la regió.[15]


Un aument de temperatura de 2 °C per damunt dels nivells preindustriales pot aumentar la provabilitat de pluges huracanades extremes de 4 a 5 voltes en les Bahames, 3 voltes en Cuba i República Dominicana. Inclús les nacions més riques de la regió necessiten 6 anys per a recuperar-se de tal event. Si la temperatura global aumenta solament en 1,5 °C, es reduirà significativament el risc.[5]

Ecosistemes

[editar | editar còdic]

També s'ha sugerit que un aument de la temperatura de la superfície afectarà als secs de coral. En 2005 en el Carib, es creu que un aument de la temperatura de la superfície de la mar va provocar un blanqueamiento generalisat dels corals. En este estudi, evaluen si este aument en la temperatura de la superfície de la mar es va deure a la variabilitat climàtica natural o l'activitat humana. Varen aplegar a la conclusió de que seria molt poc provable que la variabilitat climàtica natural per sí sola puga explicar este event. El seu model sugerix que este event ocorreria una volta cada 1000 anys si l'activitat humana no es pren en consideració en el model.[16] Els secs de coral són una gran part de l'oceà Carib i un aspecte important del seu ecosistema. El blanqueamiento dels corals és un efecte del canvi de clima per l'aument de la temperatura de l'aigua de l'mar. El coral també s'està utilisant com un "recurs natural" en el que els natius produïxen ciment i agregats perque no tenen els mateixos materials que atres països.

Aument del nivell de la mar

[editar | editar còdic]

S'espera que l'aument del nivell de la mar provoque erosió costera pel canvi climàtic. Segons la NASA, s'espera que el nivell de la mar aumente de 30 cm a 1 metro per a 2050.[17] L'aument del nivell de la mar podria afectar a les comunitats costeres del Carib si estan a menys de 3 metros sobre l'mar. En Amèrica Llatina i el Carib, s'espera que entre 29 i 32 millons de persones es vegen afectades per l'aument del nivell de la mar perque viuen per baix d'este llindar. S'espera que les Bahames i Trinitat i Tobago siguen les més afectades perque a lo manco el 80% del seu territori està per baix del nivell de l'mar.[6][7] Les pèrdues costeres oscilen entre US $ 940 millons i US $ 1,2 mil millons en les 22 ciutats costeres més grans d'Amèrica Llatina i el Carib.[18] Les principals fonts d'ingressos, com el turisme, també es voran afectades perque molts dels principals atractius turístics, com les plages i els hotels, es troben prop de la costa. En 2004, un estudi va informar que 12 millons de turistes havien visitat el Carib. Els danys a les plages també poden afectar negativament a les tortugues marines que anidan en el Carib. Les illes servixen com a llocs d'anidación i hàbitats per a tortugues marines, que es troben en perill per l'erosió costera i els canvis en l'hàbitat en totes les etapes del seu cicle de vida. L'aument del nivell de la mar pot afectar el lloc a on anidan les tortugues marines i el seu comportament d'anidación.[19]

Impacte en les persones

[editar | editar còdic]

El Carib es troba en una posició particularment difícil per a abordar el canvi climàtic.[18][20] La llarga història de colonialisme en el Carib per a l'extracció de bens, com el sucre, els ha deixat depenents d'entitats colonials. Açò ha creat una desventaja per al Carib, ya que carixen de la capacitat per a competir en l'economia mundial actual i ser autosuficients. Sigles de colonialisme han generat un cicle de retroalimentación de la dependència de l'economia del Carib de les potències globals.


Els danys que s'esperen del canvi climàtic debilitaran l'economia del Carib, ya que afectarà algunes de les principals fonts d'ingressos, com el turisme. S'ha estimat que entre el 25% i el 35% de l'economia del Carib depén del turisme.[6] El turisme es podria reduir significativament si menys turistes viagen al Carib per un aument en la força i provabilitat d'huracans en el pròxim sigle. S'espera que els costs dels huracans oscilen entre US $ 350 millons i US $ 550 millons o al voltant del 11% al 17% del PIB actual. Esperen que les Bahames, Haití i Jamaica siguen les illes que més sofriran el canvi climàtic. Ademés, sugerixen que les àrees agrícoles i rurals es troben entre els sectors que seran més afectats pels huracans en el Carib. Ells estimen que els danys a estes àrees podrien costar al voltant de US $ 3 millons per any per a 2050 i US $ 12 millons - $ 15 millons per a 2100.[18]

Impacte cultural

[editar | editar còdic]

Hi ha una varietat de persones que viuen en les illes del Carib i estan molt afectades pels efectes del canvi climàtic. Culturalment, els pobles del Carib són una mescla de pobles africans, asiàtics, europeus i indígenes.[21] El turisme és un aspecte important en l'economia caribenya. Sense ell, les economies colapsaran i els residents lluitaran més de lo que ya ho fan. L'impacte del canvi climàtic en el turisme conduirà a resultats desconeguts i moltes dificultats per a les illes. La regió costera, a on els turistes residixen en els seus viages, no s'assembla en res a la residència original dels natius.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Beckford, Clinton L.; Rhiney, {{{nom2}}} (2016). «Geographies of Globalization, Climate Change and Food and Agriculture in the Caribbean», Clinton L. Beckford (ed.). Globalization, Agriculture and Food in the Caribbean, Palgrave Macmillan UK. doi:10.1057/978-1-137-53837-6. ISBN 978-1-137-53837-6.
  2. ↑ Ramón Bo; Cornella Herzfeld, {{{nom2}}}; Elizabeth A. Stanton, {{{nom3}}}; Frank Ackerman, {{{nom4}}} (May 2008). The Caribbean and climate change: The costs of inaction.
  3. ↑ Environment, Development and Sustainability.19(2)
    707–726.ISSN 1387-585X.doi:10.1007/s10668-016-9763-1.
  4. ↑ Third World Quarterly.38(11)
    2444–2463.doi:10.1080/01436597.2017.1368013.
  5. ↑ 5,0 5,1 «[1]». Consultat el 2020-08-30.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Marine Policy.28(5)
    393–409.doi:10.1016/j.marpol.2003.10.016.
  7. ↑ 7,0 7,1 (2015).PLOS ONE.10(7)doi:10.1371/journal.posa.0133409.
  8. ↑ 8,0 8,1 Wall. «What Llaure Hurricanes?». NASA.
  9. ↑ 9,0 9,1 Plumer. «How do hurricanes form? A step-by-step guide». Vox.
  10. ↑ «Monthly Atlantic Tropical Weather Summary».
  11. ↑ 11,0 11,1 «One of the clearest signs of climate change in Hurricanes Maria, Irma, and Harvey was the rain».
  12. ↑ «[2]».
  13. ↑ «Climate Change in the Caribbean Small Island States». Inter-American Development Bank.
  14. ↑ Wallace-Wells. «Will Irma Finally Change the Way We Talk About Climate?». Daily Intelligencer. Consultat el 2017-09-09.
  15. ↑ Taylor, Michael. https://www.theguardian.com/environment/2017/oct/06/climate-change-in-the-caribbean-learning-lessons-from-irma-and-maria. "Climate change in the Caribbean- Learning lessons from Irma and Maria". 6 October 2017.
  16. ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.104(13)
    5483–5488.doi:10.1073/pnas.0610122104.
  17. ↑ Jackson. «Global Climate Change: Effects».
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Regional Environmental Change.17(6)
    1601–1621.doi:10.1007/s10113-015-0854-6.
  19. ↑ Conservation Biology.19(2)
    482–491.ISSN 1523-1739.doi:10.1111/j.1523-1739.2005.00146.x.
  20. ↑ Geoforum.73(Supplement C)
    17–21.ISSN 0016-7185.doi:10.1016/j.geoforum.2016.04.008.
  21. ↑ Coastal Education & Research. https://www.jstor.org/stable/25736087?seq=5#metadata_info_tab_contents. "Climate change impacts on the Caribbean coastal areas and tourism". ISSUE NO. 24. pp. 49-69.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canvi_climàtic_en_el_Carib&oldid=891284»