Capsicum frutescens
Capsicum frutescens és un arbusto de la família de les solanáceas, una de les quatre espècies cultivades del gènero Capsicum, que proporciona vàries de les varietats cultivares més picantes de guindilla o chile.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]La planta alcança el metro d'altura, encara que el seu tamany varia d'acort a la riquea del sol i a la temperatura, desenrollant-se en major grau en climes més càlits. Presenta un fullage més dens i compacte que atres espècies de Capsicum. Les fulls són ovoides, planes, de color vert prou clar i medixen uns 8 cm de llarc. És habitualment bienal, encara que pot sobreviure fins a sis anys, pero la producció de fruts disminuïx abruptament en l'edat, i li la conserva solament pel seu valor decoratiu.
Les florés són d'hàbit vertical, i es presenten individualment. La corola és plana, de color blanquecino o verdoso. Els fruts, igualment de porte vertical, són bayas grogues o verts, tornant-se de color roig intens en madurar. D'acort en cultivar, medixen entre 2 i 5 cm de llarc. Es desprenen fàcilment del pedúncul i aixina faciliten la seua dispersió per les aus, que són insensibles a la capsaicina. Una planta vigorosa pot produir més de 120 fruts.
Distribució
[editar | editar còdic]- ↑ The World Flora Online. «Capsicum frutescens L.». Consultat el 2024-04-23.
A diferència de les atres formes domèstiques de Capsicum, no es conta en evidencia fòssil de la seua existència en els jaciments arqueològics americans, pero se supon que es va desenrollar en Norteamérica sobretot Mèxic, Centroamérica, provablement en Panamà, difonent-se paulatinament per l'àrea del Carib i el nort de Sudamérica. Es distribuïx en Centre i Sudamérica, Guyana Francesa, Guyana, República Dominicana, Surinam, Veneçola, Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Chile.
Els més extensament cultivats són la brasileña Malagueta, el Peri-Peri africà, el Naga Jolokia o Bih Jolokia asiàtic i el Tabasco, a partir del com es produïx la salsa del mateix nom. També, i entre molts uns atres, pero més locals: ají Gusanito en Bolívia, ají Chuncho en Perú, ají Charapita en la Amazònia d'este últim país, guindilla Chirere o Chirel en Veneçola, ají Tití/ají Carib en República Dominicana, chile Dolç en Colòmbia, chile Picante/Pecante en Brasil, African Devil en Àfrica -a on ya se suponia que era derivat del C. annuum, #lo que després es va demostrar i va acceptar- i cultivares sense llinage particular, sol números, en Filipines i les Illes Salomón (Vanuatu), encara que allí podria ser una forma local del C. chinense.[1]
Usos
[editar | editar còdic]L'us més freqüent dels fruts és en l'elaboració de aderezos picantes. Es consumixen mòlts i secs, macerados en vinagre o fermentats en salmorra, o simplement frescs. En la selva del Perú, es prepara en una salsa en cocona.
En Veneçola s'ampra per a l'elaboració del ajicero criollo o "picante criollo".
Nom comú
[editar | editar còdic]- Castellà (Espanya): ají charapita (Perú), alegries, chile, chirel (en Veneçola), chirere, guindilla, miracielos, paprica, tabasco.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ C. frutescens en Inferno Chili
- ↑ «Capsicum frutescens». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 21 de novembre de 2009.
- Bibliografia
- USDA, ARS, GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090115013836/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?8913 (9 jun 2008)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Capsicum frutescens en Wikispecies.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capsicum frutescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.