Capsicum lanceolatum

Capsicum lanceolatum (Capsicum lanceolatum)

Capsicum lanceolatum és una espècie del gènero Capsicum de les solanáceas, originària del surest de Mèxic, Hondures i Guatemala a on es troba selvat i és endèmic. Va ser descrit per volta primera per (Greenm.) C.V.Morton & Standl. De noms comuns en la zona "IC" (mayas), "Yerba de Pajarito" o "Pajarito del riu".

Característiques

Capsicum lanceolatum és un arbust d'1 a 5 metros d'altura en poca ramificació, en nodos i en el que el talle està buit. C. lanceolatum diferix de totes les atres espècies del gènero principalment per la combinació de forma de la full i la seua posició. Els fulls generalment ocorren en parells, abdós fulls tenen aproximadament la mateixa direcció, pero tenen molt diferents tamanys i formes. Mentres que els grans fulls, són allargades en una llongitut de 6 a 11 cm i un esgambi d'1,5 a 3 cm, els fulls menuts són casi redones en un tamany de 0,5 a 2 × 0,8 a 1,5 cm. Abdós tipos de fulls són llaugerament peludes.

El periodo de floració és de maig a decembre. Les florés es presenten solitàries, rarament en parells sent d'1,5 a 3 cm de llarc, els pedúnculs de les flors són prims, que fins a la maduració del frut són entre 3 a 5 cm de llarc. El cáliz en gran mida de crucería és durant la floració d'1,3 a 2 mm de llarc i a penes s'estén a partir de llavors. En la vora del cáliz estan les dents del cáliz de 2 a 5 mm de llarc, quan el frut madura es prolonguen a 4 i a 5,5 mm. En més de la mitat de la seua llongitut fusionada la corola de cinc pétals de color blanc groguenc o blanc de dos tons i roig púrpura, llaugerament peluda en les puntes. Els estams són aproximadament de 2.5 mm de llarc, les anteras tenen una llongitut d'1,3 a 1,5 mm. El estigma és de 4,5 a 5 mm de llarc.

Des de la fecundació de les flors desenrollen una bayas que com en la majoria de les espècies selvades del gènero molt menudes, en un diàmetro de 7 a 10 mm, redona, que són inicialment verda, que maduren a color roig anaranjado, reblix en polpa de fruta i sense #picor. En el frut, les llavors de color són de color blanquecino o negre i que tenen un tamany de 2 a 2,5 mm. Die Pflanze ist selbstkompatibel.

Diferències en atres espècies de Capsicum

C. lanceolatum té com algunes atres, espècies selvades brasileres 13 parells de cromosomas. Les característiques típiques de les espècies en este número de cromosomes són la preferència pels llocs humits i en la seua majoria de color vert groguenc, de no tindre #picor, i fruts menuts. Els fruts de color roig anaranjado marquen la diferència de C. lanceolatum d'atres espècies relacionades.

Sistemàtica

S'han portat a terme diversos estudis de la posició de l'espècie Capsicum lanceolatum dins de l'estructura de cromosòmica del gènero Capsicum i la compatibilitat en atres espècies del gènero per l'equip dirigit per Paul W. Bosland (Premi Ig Nobel de Biologia en 1999). Es va trobar que Capsicum lanceolatum no coincidix en la majoria de les espècies del gènero que té 12 parells de cromosomes, pero si com les espècies selvades entre elles Capsicum cilatum que tenen 13 parells de cromosomes. Entre les espècies en 12 parells de cromosomes i els que tenen 13 parells de cromosomes se sospita un obstàcul de fertilisació. Entre atres conclusions, es pot explicar per qué es varen portar a terme en els experiments de creuament en atres espècies del gènero, es varen formar ya siga sense fertilisació o només frutes en cobertes de les llavors buides, o en un cas en una miqueta desenrollat embrió. No obstant, fins al moment "no es va portar a terme una investigació completa del comportament de creuament entre les espècies del gènero Capsicum", encara no hi ha una estimació precisa que puga prendre's de les relacions evolutives.Tampoc es podria dir en certea en este moment, com es va originar el cromosoma extra. En el coneiximent que d'esta manera es va obtindre, no obstant, era provable que Capsicum lanceolatum no podria ser classificat en cap dels tres grups d'evolució que se sap tal com Capsicum annuum, Capsicum baccatum o de Capsicum pubescens

C. lanceolatum té en contrast en tots els Capsicum domesticats en cultiu, 13 pares cromosòmics en lloc dels 12 dels domesticats. Les investigacions de les espècies selvades i semi-selvades dels Capsicum brasilers varen mostrar que el número d'espècies en 13 parells de cromosomes és significativament major de lo que es creïa en un principi. Estos resultats es presenten en algunes de les fins ara no provades suposicions sobre l'història evolutiva dels gèneros Capsicum en qüestió. Eixemple, es creïa que el parell 13 de cromosomes causats per mecanismes tals com la fissió cèntrica (centric fission). No obstant, des de llavors, s'ha trobat que els 12 pares restants "originals" de cromosomes carixen de qualsevol característica que puga indicar una fissió cèntrica, per la qual cosa esta teoria pot ser considerada com a incorrecta. Més be, ara resulta ser més provable que el grup d'espècies en 13 parells de cromosomes és l'original, mentres que en la creixent propagació de les espècies cap al nort un parell de cromosomes es pert en forma encara inexplicable. Les espècies en només 12 parells de cromosomes en conseqüència varen canviar la seua apariència, per eixemple predominantment per mig de la formació de fruts rojos. De la mateixa manera que en l'àrea de distribució original surest de Brasil es varen mantindre les condicions climàtiques constants, a on les espècies en 13 parells de cromosomes varen ser capaços de sobreviure, mentres que més al nort varen penetrar en especial les espècies en 12 parells de cromosomes.

Distribució i hàbitat

C. lanceolatum esta espècie prové de Centroamérica, específicament de Mèxic, Guatemala i Hondures. En els boscs núvols de Guatemala, es troben en una altitut d'1.200 a 1.800 m s. n. m., esta planta creixia en un sol ric en humus, immersa un aire brumoso humit. Per a oferir a estes plantes puix una ubicació òptima, per lo tant deuen estar en un ambient humit i càlit. Dins del grup en 13 parells de cromosomes al que pertany C. lanceolatum és l'espècie en la zona més septentrional de la distribució; les atres espècies es troben principalment en el surest de Brasil. Els registres de l'expedició Guatemala del científic Paul C. Standley de 1938 a 1939 nos proporcionen la descripció més completa de C. lanceolatum, aixina com els llocs a on es varen trobar plantes de l'espècie. En el Herbario, els #espècimen que varen ser arreplegats durant esta expedició es conserven ara pel Museu Field d'Història Natural en Chicago. Una atra descripció de l'espècie es va realisar en 1974 també en la colaboració de Paul C. Standley.

Sobre la base d'un registre exacte de l'expedició de 1938 a 1939 es va organisar en 1991 baixe la direcció de Paul W. Bosland una atra expedició a Guatemala. En este moment no hi havia plantes vives conegudes de l'espècie en les coleccions disponibles d'investigació. Totes les ubicacions descrites per Standley varen ser visitades, no obstant, varen ser convertides en terres agrícoles o cobertes despuix del seu us per boscs secundaris. Un reasentamiento de C. lanceolatum no es va poder trobar en un estudi dels llocs visitats per l'expedició dels anys 30.

No obstant, es va descobrir una nova ubicació, fins ara desconeguda. Estava situada en 1.133 hectàrees de el "Biòtop el Quetzal", un hàbitat protector per a l'au Quetzal a on es varen descobrir plantes, que es varen classificar com el C. lanceolatum. Encara que diferixen en certes característiques de les plantes descrites per Standley, sino també en atres espècies del gènero Capsicum, una dispersió de les característiques observades tals. Aixina que el color de la flor en la descripció original és de color blanc, sent roig en les plantes que es troben per Bosland, també el color de la llavor que està donada per Standley com a blanc, mentres que les plantes de el "Biòtop el Quetzal" tenen les llavors negres. Totes les demés característiques són coincidentes en la descripció de la planta a partir de 1974 i també es varen detectar en els #espècimen del Herbario de la recolecció de 1938 a 1939.

Aixina com en atres espècies del gènero Capsicum que tenen una propagació especialisada gràcies a les aus, proporciona a Bosland la teoria de que la proliferació de C. lanceolatum pot estar associada a la possible propagació del pardal Quetzal. Per al compliment del hàbitat de les dos criatures associades i abordar la falta de C. lanceolatum en les àrees forestals restaurades a on atres plantes del bosc de núvols s'han assentat de nou.

Bosland resalta en este context que la conservació dels hàbitat naturals de les espècies selvades del gènero Capsicum és important perque tal volta esta espècie selvada podrien fer que el material genètic disponible pot proporcionar resistència a les malalties o l'adaptació a condicions ambientals extremes per al cultiu de pimentón. Els mayas els criden com "IC", sent atres noms comuns "Yerba de Pajarito" o "Pajarito del riu".

Taxonomia

Capsicum lanceolatum va ser descrita en 1991 per Conrad Vernon Morton & Paul Carpenter Standley per mig d'un espècimen que es va arreplegar en Guatemala, en l'antecedent d'un eixemplar arreplegat en els anys 30 i el treball va ser publicat en « Publications of the Field Museum of Natural History, Botanical Séries 22(4): 272. 1940. (Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.)»

Citologia

• El número cromosòmic del gènero Capsicum és de 2n=24, pero hi ha algunes espècies selvades en 26 cromosomes entre elles C. lanceolatum que té 13 parelles de cromosomes (atres capsicum tenen 12)

Etimologia

Capsicum: neologisme botànic modern que deriva del vocablo llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα, en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.

lanceolatum: epítet llatí, que significa en "forma de llança" pels seus fulls allargats-lanceoladas, a diferència d'atres espècies.

Basónimo

• Brachistus lanceolatus Greenm.

Sinonímia

• Brachistus lanceolatus Greenm.

Bibliografia

1. Paul W. Bosland, Max M. Gonzalez: The rediscovery of Capsicum lanceolatum (Solanaceae), and the importance of nature reserves in preserving cryptic biodiversity. In: Biodiversity and Conservation. Springer, Dortrecht 9.2000,10, S. 1391–1397, Print: ISSN 0925-9864, Online: ISSN 1573-5109.
2. Michael Nee: Flora de Veracruz. Fascículo 49 Solanaceae I, Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics, Xalapa, Veracruz, Mexico, 1986. S. 27–28.
3. Naniku Tong, Paul W. Bosland: Observations on interspecific compatibility and meiotic chromosome behavior of Capsicum buforum and Capsicum lanceolatum. In: Genetic Resources and Crop Evolutions. Kluwer Academic Publishers, Dordrecht 50.2003,02, S. 193–199, Print: ISSN 1122-5548 , Online: [url=https://web.archive.org/web/20060921201626/http://spectre.nmsu.edu/dept/docs/chile/capnews16.pdf | wayback=20060921201626 | text=PDF im webarchiv.]
4. Marisa Toniolo Pozzobon, Maria Teresa Schifino-Wittmann, Luciano De Bem Bianchetti: Chromosome numbers in wild and semidomesticated Brazilian Capsicum L. (Solanaceae) species: do x = 12 and x = 13 represent two evolutionary lines? In Botanical Journal of the Linnean Society. Juny 2006, 151 (2), S. 259–269.
5. Nankui Tong, Paul W. Bosland: Meiotic Chromosome Study of Capsicum lanceolatum. Another 13 Chromosome Species. In: Capsicum & Eggplant Newsletter. EUCARPIA – Plant Genetics and Breeding – University of Turin 1997, 16, S. 42–43. ISSN 1122-5548 PDF im webarchiv.
6. G.I. Barboza und L.D.B. Bianchetti: Three New Species of Capsicum (Solanaceae) and a Key to the Wild Species from Brazil. In: Systematic Botany, Band 30, Nummer 4, 2005, S. 863–871. doi:10.1600/036364405775097905
7. Eduardo A. Moscone et al.: The Evolution of Chili Peppers (Capsicum – Solanaceae): A cytogenic Perspective. In: D.M. Spooner et al. (Hrsg.): Solanaceae VI: Genomics Meets Biodiversity, ISHS Acta Horticulturae 745, Juni 2007. ISBN 978-90-6605-427-1. S. 137–169.
8. Pozzobon, M. T. 2006. Chromosome numbers in wild and semidomesticated Brazilian Capsicum L. (Solanaceae) species: Do x = 12 and x = 13 represent two evolutionary lines?. Bot. J. Linn. Soc. 151: 259–269.
9. Moscone, I. A., M. Lambrou, A. T. Hunziker & F. Ehrendorfer. 1993. Giemsa C-banded karyotypes in Capsicum (Solanaceae). Pl. Syst. Evol. 186: 213–229.
10. Moscone, I. A., J. Loidl, F. Ehrendorfer & A. T. Hunziker. 1995. Analysis of active nucleolus organizing regions in Capsicum (Solanaceae) by silver staining. Amer. J. Bot. 82(2): 276–287

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Capsicum lanceolatum.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capsicum lanceolatum.
• Wildchilli.eu/wild-chili-s-from-brazil
• ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/.

• Capsicum recurvatum en "The Complete Chile Pepper Book: A Gardener's Guide to Choosing, Growing". (anglés)
• Fotografies dels Capsicum selvats brasilers en "fieldguides.fieldmuseum" (anglés)