Cara amagada de la Lluna
La cara amagada de la Lluna és el hemisferi d'este satèlit no observable des de la Terra perque la Lluna li presenta sempre la mateixa cara. Açò es deu a que la Lluna tarda en rotar sobre sí mateixa lo mateix que el seu moviment de translació al voltant de la Terra. A este fenomen comunament se li crida acoplament de marea. A esta part de la Lluna se li sol cridar erròneament el seu «costat obscur», a pesar de que no hi ha secció de la Lluna que no reba llum solar en algun moment. Per certs moviments d'oscilació de la Lluna, les libracions, des de la Terra solament se nos oculta el 41 % de la superfície llunar (és dir uns 15,5 millons de km²).
Història
[editar | editar còdic]Este hemisferi va estar amagat a la vista humana fins que la sonda automàtica soviètica Lluna 3 ho va fotografiar per primera volta el 7 d'octubre de 1959.[1] Com la Lluna tarda el mateix temps en donar un regrés sobre sí mateixa que entorn a la Terra, presenta sempre la mateixa cara visible des d'esta. Açò es deu a que la Terra, per un efecte cridat gradient gravitatorio, ha frenat completament a la Lluna. La majoria dels satèlits regulars presenten este fenomen respecte als seus planetes.
En els programes d'establiment d'una base llunar estable s'ha planejat amprar el hemisferi amagat per a l'instalació d'instruments d'observació destinats a l'estudi del firmament, ya que aquell està més protegit de l'influència de la Terra que el hemisferi visible.
El 7 de decembre de 2018 China va llançar la sonda Chang'i 4 per a explorar la cara amagada de la Lluna per primera volta en el història.[2] Esta sonda va conseguir alunizar el 3 de giner de 2019 i està destinada, entre atres coses, a estudiar sobre radiofrecuencias baixes, el cultiu de tomates en atres planetes i els recursos minerals.[3]
Geografia
[editar | editar còdic]Es tracta d'una zona molt més accidentada que el hemisferi visible. En este hemisferi no existixen grans mars, com succeïx en el visible; únicament es localisen els mars Moscoiense, Orientale i Ingenii, compartint aixina mateix en el hemisferi visible el Mare Australe, encara que estes conques són de prou menor tamany que les de la cara visible. Sí existixen, no obstant, jagantescs cràters o circs llunars majors que els de l'atre hemisferi, podent-se trobar alguns com Apolo, de fins a 520 km de diàmetro. Degut a que han segut les naus soviètiques les primeres en fotografiar esta cara llunar, la majoria dels accidents tenen noms de científics i personages russos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encyclopedia Astronautica: Lluna E-3 [1] archivat en Wayback Machine. (http://www.astronautix.com/)
- ↑ «China llança primera nau per a explorar la cara amagada de la Lluna». HISPANTV. Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ «Fotos: Sonda chinenca aterrisa en èxit en cara amagada de la Lluna». HispanTV. Consultat el 4 de giner de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cara oculta de la Luna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.