Anar al contingut

Carro etrusc de Monteleone

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:WLA metmuseum Bronze chariot inlaid with ivory 3.jpg
Carro etrusc de Monteleone, en el Museu Metropolità d'Art.

El carro etrusc de Monteleone és un carro de guerra de fusta de nogal decorat en relleus de bronze que va ser trobat en una regió situada en la zona central dels Apenins, en Itàlia, en una tomba subterrànea baix un montícul, i que s'ha datat entorn als anys 560-550 a. C. S'expon en el Museu Metropolità d'Art de Nova York. Dels varis centenars de carros antics trobats, el de Monteleone és el més complet i millor conservat, sent calificat pel conservador del museu com "la peça més grandiosa de bronze etrusc del sigle VI a. C.".[1]

Context històric

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un carro etrusc, encara que és possible que l'artiste que va eixecutar els relleus fora grec. Els etruscs estaven assentats en una àmplia zona del centre d'Itàlia, en les regions de Toscana, Lacio i Umbría que va rebre per això el nom d'Etruria, a on varen crear una poderosa confederació o anfictionía. El territori etrusc va florir cap al 750 a. C. i la seua màxima expansió va tindre lloc c. 500 a. C. Va eixercir una poderosa influència en la civilisació romana. Va escomençar a decaure despuix de la conquista de Veyes pels romans en l'any 396 a. C. i la seua incorporació definitiva a Roma va tindre lloc en el I.

Troballa i exportació clandestina

[editar | editar còdic]
Archiu:Bronze chariot inlaid with ivory MET DP137936.jpg
El carro de Monteleone descobert en Perugia, datat cap a 530 a. C.

Va ser descobert per casualitat en febrer de 1902 per un agricultor cridat Isidoro Vannozzi i el seu fill Giuseppe. Durant la construcció d'una casa en un lloc cridat Colle del Capitano, a uns tres km de Monteleone vaig donar Spoleto,[nota 1] va trobar una tomba etrusca intacta que contenia l'esquelet d'un home en el seu aixovar funerari que incloïa numerosos gots, tasses i atres objectes de bronze. Entre tot això, destacava un bell carro decorat en relleus.

Isidoro Vannozzi desconeixia tant el valor arqueològic com el material de lo que havia descobert aixina que algunes semanes despuix va voler vendre els objectes per a comprar materials de construcció que necessitava per al sostre de la nova casa i el 23 de març de 1902 un ferrer que comerciava en antiguetats cridat Benedetto Petrangeli es va interessar en ells i va persuadir a Isidoro per a que li'ls venguera per 900 lires, una cantitat insignificant en comparació al valor real de la troballa.

Alguns mesos més tarde les autoritats italianes varen iniciar una investigació sobre el material descobert, per a tractar de recuperar-ho i evitar que ixquera del país. No obstant, els objectes varen ser venuts per Petrangeli a Ortensio Vitalini per 150.000 lires, el qual els va transportar a París, a on Luigi Palma vaig donar Cesnola els va adquirir en abril de 1903 per al Museu Metropolità d'Art de Nova York. La compra va ser anunciada per la prensa de Nova York en octubre d'eixe mateix any, descrivint que era un dels descobriments arqueològics més importants de tots els temps i lo cert és que es tracta d'un objecte excepcional, ya que és l'únic carro etrusc que ha pogut conservar-se pràcticament intacte.

Alguns anys més vesprada, en 1907, es varen realisar excavacions arqueològiques en el lloc de la troballa i es varen trobar alguns fragments que es considera que varen deure pertànyer al carro i que es troben exposts en el Museu Arqueològic de Florencia.

Els ciutadans de Monteleone han reclamat al Museu Metropolità d'Art de Nova York la devolució dels objectes, sense resultat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Posteriorment es varen realisar successives troballes d'atres tombes en la mateixa zona.


  1. Pixeu, RebeccaThe New Yorker.