Carta de Smith
La carta de Smith és un tipo de nomograma, usat en ingenieria elèctrica i ingenieria de telecomunicacions, que mostra cóm varia l'impedència complexa d'una llínea de transmissió a lo llarc de la seua llongitut. S'usa freqüentment per a simplificar l'adaptació de l'impedència d'una llínea de transmissió en la seua càrrega.
Definició
[editar | editar còdic]La carta de Smith és un diagrama polar especial que conté círculs de resistència constant, círculs de reactància constant, círculs de relació d'ona estacionaria constant i curves radials que representen els llocs geomètrics de desfasament en una llínea de valor constant; s'utilisa en la resolució de problemes de guies d'onas i llínees de transmissió.
Orige
[editar | editar còdic]
Va ser inventada per Phillip Smith en 1939 mentres treballava para Bell Telephone Laboratories, encara que l'ingenier japonés Kurakawa va inventar un dispositiu similar un any abans. El motiu que tenia Smith per a fer este diagrama era representar gràficament les relacions matemàticas que es podien obtindre en una regla de càlcul.
La carta de Smith va ser desenrollada en els Laboratoris Bell. Pels problemes que tenia per a calcular l'adaptació de les antenes a causa del seu gran tamany, Smith va decidir crear una carta per a simplificar el treball. De l'equació de Fleming, i en un esforç per simplificar la solució del problema de la llínea de transmissió, va desenrollar la seua primera solució gràfica en la forma d'un diagrama rectangular.
Phillip va persistir en el seu treball i el diagrama va ser desenrollat gradualment en una série de passos. La primera carta rectangular va ser llimitada per la gama de senyes que podria acomodar. En 1936 va desenrollar un nou diagrama que va eliminar la majoria de les dificultats. La nova carta era una forma coordinada polar especial en la qual tots els valors dels components de l'impedència podrien ser acomodats.
Les curves del cocient constant de l'ona de la situació, de l'atenuació constant i del coeficient de reflexió constant eren tots els círculs coaxials en el centre del diagrama. Les escalas per a estos valors no eren llineals, pero eren satisfactòries. En el temps la gent que treballa en este àmbit va propondre les cartes per a solucionar problemes de les llínees de transmissió.
Referències
[editar | editar còdic]- Carta de Smith completa, de Black Magic Design
- The Smith Chart, lloc en anglés en senyes sobre el tema
- «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2005. Consultat el 11 d'agost de 2005.
- https://web.archive.org/web/20030824154642/http://mailweb.udlap.mx/lgojeda/apunts/electro/capitule7/chapter7.htm
- http://www.3dsmithchart.com/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carta de Smith» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.