Carya illinoinensis

Archiu:Carya illinoinensis (pecan tree) 1 (24790682337).jpg

Carya illinoinensis (Carya illinoinensis)

Carya illinoinensis, arbre conegut com pacano,^[1] pacanero,^[2] pecán,^[3]^[4] pecano^[5] o pacana,^[6] és una espècie de la família Juglandaceae. La llavor és comestible, i es denomina pacana, anou pecana,^[7] anou de pecán, anou clafoll de paper, anou de l'illa o anou encarcerada, entre atres noms.

Descripció

És un arbre caducifolio i monoico que pot aplegar a més de 40 m d'altura, de corfa grisa clar o parda i coberta de escamas o #exfoliació laminares. Les fulls, imparipinnadas, generalment glabras o en pèls simples curts, medixen 40-70 cm i tenen 7-17 folíols peciolados óval-lanceolados, habitualment falcados, de 2-16 per 1-7 cm, d'àpiç agut, base asimètrica i marge finamente serrat. Els aments péndoles masculines estan composts per numeroses flors en estams escassament pilosos i medixen uns 20 cm de llarc en rabillo cobert de tricomas glandulares. Inflorescèncias femenines en mechós terminals pauciflores. Frut drupáceo en trima (drupa involucrada) de color marró, ovoide-elipsoide, no comprimit, de 2-6 per 1,5-3 cm en involucre asprós de 3-4 mm de gruixa, dehiscente casi fins a la seua base en 4 valvas. La anou, indehiscente, té color exterior canella, en la superfície suau i lluenta, asurcada per traços llongitudinals anastomosados a penes marcats i de color més clar; té forma ovoide, clafoll de gruixa milimétrico i 4-5 costelles de poc relleu i que no es corresponen en els tabics interns, sino en les sutures de dehiscencia de la envoltura de l'anou (mesocarpi i epicarpi, o siga el nauco^{[nota 1]}) Rodeja una llavor sense endospermo, arrugada i lobulada, de color pardo clar en tons dorats i finamente puntuat de marró més óscuro, en 2 regates llongitudinals separades per una cresta i que corresponen a un doble tabic, molt incomplet, perpendicular al tabic principal complet, de consistència pergaminoide, que separa els 2 cotiledones.^[9]^[10]^[11]

Distribució i hàbitat

Nota: la distribució original no és clara, pel seu intens cultiu des d'époques remotes.

Seria una espècie nativa de Mèxic (Chihuahua, Coahuila, Durango, Nou #León, Tamaulipas, Guanajuato, Jalisco, Oaxaca, Veracruz) ;i del surest d'Estats Units (Indiana [suroest], Illinois, Iowa [surest], Kansas [surest], Misuri, Oklahoma, Arkansas, Kentucky [oest], Luisiana, Mississipi [oest], Tennessee, Texas).

Introduïda en Malta i est d'Estats Units i cultivada en Suràfrica, Azerbaiyan, China, Austràlia, Paraguay, Ucrània, Brasil^[12] i atres països de Suramérica. Per eixemple, en Argentina va ser introduïda des d'Estats Units a fins de el XIX pel president Dumenge Faustino Sarmiento, per a elevar la producció de les illes del Delta del Paraná. En Perú va ser duta durant l'época del virreinato.

El seu hàbitat natural en els seus països d'orige se situa a lo llarc dels rius, les planures d'inundació i en sols ben drenados. Florix en primavera en altituts compreses entre el nivell de la mar i els 600 m, excepcionalment 1000 m.^[9]

En el sur d'Espanya, sembla que escomença a naturalizarse en algunes zones de la Alpujarra granadina i la Axarquía malaguenya.^[13] En la província de Màlaga, a on són coneguts simplement com nogales, és comuna la presència de pecanos junt als mass i cases de camp.

En Mèxic és un dels frutales caducifolios d'alta rendabilitat i la seua conservació a nivell nacional es realisa a través del Sistema Nacional de Recursos Fitogenéticos per a l'Alimentació i l'Agricultura en el Banc Nacional de Germoplasma de Nogal Pecanero dins del lloc experimental del Institut Nacional d'Investigació Forestal, Agrícola i Pecuària (INIFAP) en Saragossa, Coahuila, i en dit banc es troba la major colecció de germoplasma de Carya illinoinensis del país.^[14]

Creix en zona de rusticidad 5 a 9, pero s'han desenrollat varietats més resistents, similars a Carya ovata.

Propietats i usos

Medicinals

Els amerindios kiowa usaven una decocció de la corfa com a remei contra la #tuberculosis i els comanches la pols de fulls secs en friccions contra la tinya.^[15]
La corfa i els fulls són astringentes. En Mèxic s'usa la corfa per a curar febras intermitents i la dispèpsia.^{cita requerida}

Composició nutricional (/100g)

Calorias: 710kcal (2958 kJ)
- Calories del greix: 630kcal (2625kJ)
Greix total: 70g
- Greixos saturats: 6,7g
Colesterol: 0
Sodi: 0
Carbohidrats: 13,3g
Fibra alimentícia: 6,7g
Sucres: 3,3 g
Proteïnes: 10,0 g
Vitamina A: 130,0 UI
Vitamina C: 2,0 mg

Tiamina: 0,9 mg
Riboflavina: 0,1 mg
Niacina: 0,9 mg
Calcio: 73,0 mg
Ferro: 2,4 mg
Potassi: 603,0 mg
Magnesi: 142,0 mg
Fòsfor: 189,0 mg

#Àcit grassos:
- Saturats: 9,6%
  - 14:0 àcit mirístico: 1,4%
  - 15:0: 0,3%
  - 16:0 àcit palmítico: 5,1%
  - 17:0 àcit margárico: 0,4%
  - 18:0 àcit esteárico: 1,9%
  - 20:0 àcit araquídico: 0,5%
- Monoinsaturados: 56.0%
  - 16:1 àcit palmitoleico: 0.6%
  - 17:1: 0,4%
  - 18:1 àcit oleico: 54,2%
  - 20:1 àcit eicosenoico: 0,8%
- Poliinsaturados: 34,4%
  - 18:2 àcit linoleico: 32,2%
  - 18:3 àcit linolénico: 2,2% ^[16]

Gastronomia

La pecana pot consumir-se fresca o utilisar-se en la cuina, especialment en rebosteria, pero també en plats de molt sabor: s'usa en farcidures, pans d'anous ("panqué d'anou" en Mèxic^[17]), gelats i plats de verdures salades. Un de les darreries més conegudes en la pacana com a ingredient principal és el «pequen peu» d'Estats Units.

Els indis americans usen una llet dolça, "pawcochiccora", obtinguda en hervir les llavors de les pacanas, per a fer dolces i cuinar.^[18]

Els indis comanches l'usaven, ademés de fins medicinals, com a aliment, en particular durant l'hivern.^[15]

En Perú són molt populars les teixixques, dolces farcidures d'este frut sec.

Atres usos

És molt comú el seu us com a planta ornamental.

La fusta, roja, obscura, pesada, dura pero elàstica, s'usava per a fer aperos agrícoles, mobles, esquins, arcs i pals de gòlf.^[18]

Producció

Estats Units és el major productor mundial, acaparant més del 60% de la producció anual (2012-2013).

Principals productors (estimacions campanya 2012-2013 - en tonellades, en clafoll)^[19]

EE. UU.: 163.556
Mèxic: 80.273
Suràfrica: 9.971
Austràlia: 2.570
Atres països: >1.502

TOTAL mundial: >257.870

Nota: en "atres països" s'inclou a Argentina, Brasil, China, Israel, Perú, etc.

Taxonomia

Carya illinoinensis va ser descrita per Friedrich von Wangenheim com Juglans illinoensis en Beytrag zur Teuteschen Holzgrechten Forstwissenschaft, p. 54-55, t. 18, fig. 43 en 1787^[20] —que és el basiónimo— i atribuït després al gènero Carya per Karl Koch i publicat en Dendrologie, vol. 1, p. 593 en 1869^[21] com Carya illinoënsis.^[10]

Sinònims

Carya angustifolia Sweet
Carya diguetii Dode
Carya pequen (Marshall) Engl. & Graebn.
Carya tetraptera Liebm.
Hicoria pequen (Marshall) Britton
Hicorius diguetii Standl.
Hicorius oliviformis (Michx.) Nutt.
Hicorius tetraptera (Liebm.) Rzed. & al., nom. inval.
Juglans illinoinensis Wangenh.
Juglans oliviformis Michx.

Juglans pequen Marshall^[22]

Híbrits

L'espècie es hibrida en:

Carya aquatica ( = Carya × lecontei Little [= Hicoria texano Li Conte]),

Carya cordiformis ( = Carya × brownii Sargent),

Carya laciniosa ( = Carya × nussbaumeri Sargent),

Carya ovata (Mill.) K.Koch,

i, supostament, en el tetraploide Carya tomentosa ( = Carya × schneckii Sargent).^[9]

Noms comuns

Nota: El vocablo «pequen», i tots els seus derivats, és d'orige algonquino:^[23] per eixemple el Creu Pakan, el Ojibwa paguen o el Abenaki Pagann, que significa "closca dura".^[24]

Arbre

Nogal americà
Nogal d'Illinois
Nogal pacanero
Nogal pecanero
Pacano
Pecadero
Pacanero

Frut

Anou clafoll de paper (en Mèxic, per a diferenciar-la de l'anou de nogal)
Anou (en el centre i sur de Mèxic la paraula pecana és poc coneguda, i 'anou' significa 'anou pecana' )
Anou de pacana
Anou pecanera
Anou pacana o pecana
Anou pecán
Anou pacana
Anou americana
Anou d'Illinois
Pacán
Pacana
Pecán
Pecana
Pacana de les Antilles^[25]

Simbologia

L'espècie és l'arbre emblema oficial de l'estat de Texas^[9] i, abans que en Texas, este nogal ha segut des de temps virreinales l'arbre emblemàtic del Estat de Coahuila de Saragossa en Mèxic; mostra d'això és el escut d'armes de la ciutat de Monclova i d'atres municipis a on des d'abans de l'arribada dels europeus ya es coneixia este arbre.^{cita requerida}

Vore també

Notes

↑ «pacano | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.
↑ «pacanero | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.
↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
↑ «pecán | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
↑ «pecano | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.
↑ «pacana | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
↑ «pecana | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.
↑ Louis Claude Marie Richard, Démonstrations botaniques ou analyse du fruit vaig considerar en géneral, Ed. Gabon, Paris, 1808
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 Carya illinoinensis en Flora of North America
↑ ^10,0 ^10,1 Carya illinoinebsis en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
↑ Carya illinoinensis en Flora of China
↑ Carya illinoinensis en USDA-GRIN Taxonomy for Plants, consultat 19 de novembre de 2013 [1] archivat en Wayback Machine.
↑ Blanca G., Cabezudo B., Cueto M., Salazar C. & Morals Torres C. (2011, eds.). Flora Vascular d'Andalusia Oriental. 2.ª Edició corregida i aumentada, p. 926
↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2015. Consultat el 26 de novembre de 2014.
↑ ^15,0 ^15,1 Carlson, Gustav G. and Volney H. Jones, Some Notes on Uses of Plants by the Comanche Indians. Papers of the Michigan Academy of Science, Arts and Letters 25:517-542(p. 520), 1940; Vestal, Paul A. and Richard Evans Schultes The Economic Botany of the Kiowa Indians. Cambridge MA. Botanical Museum of Harvard University, 1939(p. 20) Native American Ethnobotany, A Database of Foods, Drugs, Dyes and Fibers of Native American Peoples, Derived from Plants, Universitat of Michigan-Dearborn, consultat 19 de novembre de 2013 [2] archivat en Wayback Machine.
↑
Llitera Pecans, Nutrition & Health Benefits
- Archivat el 8 de maig de 2014 archivat en Wayback Machine..
↑ Bolletí Pecanero, 2, nº 51, Chihuahua, 2012
↑ ^18,0 ^18,1 «Carya illinoinensis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 23 de novembre de 2009.
↑ «Pequen - YS Trading Comp.». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 19 de novembre de 2013.
↑ [3]
↑ [4]
↑ Carya illinoinensis en The Plant List, nov. 2013
↑ Diccionari de la llengua espanyola (DRAE), ed. 22, 2001
↑ Pérez P., Delícies del menjar prehispanica i mexicana
↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Referències

Bibliografia

CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Manning, W. I. 1949. The genus Carya in Mexico. J. Arnold Arbor. 30: 425–432.

Enllaços externs

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Carya illinoinensis en el Viccionari.

Este artícul conté una traducció derivada de «Carya illinoinensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

[1] «pacano | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.

[2] «pacanero | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.

[3] Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.

[4] «pecán | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».

[5] «pecano | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.

[6] «pacana | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».

[7] «pecana | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.

[8] Louis Claude Marie Richard, Démonstrations botaniques ou analyse du fruit vaig considerar en géneral, Ed. Gabon, Paris, 1808

[FNA-10] 9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 Carya illinoinensis en Flora of North America

[FLIB-11] 10,0 ^10,1 Carya illinoinebsis en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit

[FOC-12] Carya illinoinensis en Flora of China

[GRIN-13] Carya illinoinensis en USDA-GRIN Taxonomy for Plants, consultat 19 de novembre de 2013 [1] archivat en Wayback Machine.

[14] Blanca G., Cabezudo B., Cueto M., Salazar C. & Morals Torres C. (2011, eds.). Flora Vascular d'Andalusia Oriental. 2.ª Edició corregida i aumentada, p. 926

[15] «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2015. Consultat el 26 de novembre de 2014.

[COM-16] 15,0 ^15,1 Carlson, Gustav G. and Volney H. Jones, Some Notes on Uses of Plants by the Comanche Indians. Papers of the Michigan Academy of Science, Arts and Letters 25:517-542(p. 520), 1940; Vestal, Paul A. and Richard Evans Schultes The Economic Botany of the Kiowa Indians. Cambridge MA. Botanical Museum of Harvard University, 1939(p. 20) Native American Ethnobotany, A Database of Foods, Drugs, Dyes and Fibers of Native American Peoples, Derived from Plants, Universitat of Michigan-Dearborn, consultat 19 de novembre de 2013 [2] archivat en Wayback Machine.

[CP-17] Llitera Pecans, Nutrition & Health Benefits
Archivat el 8 de maig de 2014 archivat en Wayback Machine..

[17] Archivat el 8 de maig de 2014 archivat en Wayback Machine..

[18] Bolletí Pecanero, 2, nº 51, Chihuahua, 2012

[Lin-19] 18,0 ^18,1 «Carya illinoinensis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 23 de novembre de 2009.

[20] «Pequen - YS Trading Comp.». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 19 de novembre de 2013.

[21] [3]

[22] [4]

[TPL-23] Carya illinoinensis en The Plant List, nov. 2013

[24] Diccionari de la llengua espanyola (DRAE), ed. 22, 2001

[25] Pérez P., Delícies del menjar prehispanica i mexicana

[26] Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[nota 1]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]