Carya illinoinensis
Carya illinoinensis, arbre conegut com pacano,[1] pacanero,[2] pecán,[3][4] pecano[5] o pacana,[6] és una espècie de la família Juglandaceae. La llavor és comestible, i es denomina pacana, anou pecana,[7] anou de pecán, anou clafoll de paper, anou de l'illa o anou encarcerada, entre atres noms.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre caducifolio i monoico que pot aplegar a més de 40 m d'altura, de corfa grisa clar o parda i coberta de escamas o #exfoliació laminares. Les fulls, imparipinnadas, generalment glabras o en pèls simples curts, medixen 40-70 cm i tenen 7-17 folíols peciolados óval-lanceolados, habitualment falcados, de 2-16 per 1-7 cm, d'àpiç agut, base asimètrica i marge finamente serrat. Els aments péndoles masculines estan composts per numeroses flors en estams escassament pilosos i medixen uns 20 cm de llarc en rabillo cobert de tricomas glandulares. Inflorescèncias femenines en mechós terminals pauciflores. Frut drupáceo en trima (drupa involucrada) de color marró, ovoide-elipsoide, no comprimit, de 2-6 per 1,5-3 cm en involucre asprós de 3-4 mm de gruixa, dehiscente casi fins a la seua base en 4 valvas. La anou, indehiscente, té color exterior canella, en la superfície suau i lluenta, asurcada per traços llongitudinals anastomosados a penes marcats i de color més clar; té forma ovoide, clafoll de gruixa milimétrico i 4-5 costelles de poc relleu i que no es corresponen en els tabics interns, sino en les sutures de dehiscencia de la envoltura de l'anou (mesocarpi i epicarpi, o siga el nauco[nota 1]) Rodeja una llavor sense endospermo, arrugada i lobulada, de color pardo clar en tons dorats i finamente puntuat de marró més óscuro, en 2 regates llongitudinals separades per una cresta i que corresponen a un doble tabic, molt incomplet, perpendicular al tabic principal complet, de consistència pergaminoide, que separa els 2 cotiledones.[9][10][11]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]- Nota: la distribució original no és clara, pel seu intens cultiu des d'époques remotes.
Seria una espècie nativa de Mèxic (Chihuahua, Coahuila, Durango, Nou #León, Tamaulipas, Guanajuato, Jalisco, Oaxaca, Veracruz) ;i del surest d'Estats Units (Indiana [suroest], Illinois, Iowa [surest], Kansas [surest], Misuri, Oklahoma, Arkansas, Kentucky [oest], Luisiana, Mississipi [oest], Tennessee, Texas).
Introduïda en Malta i est d'Estats Units i cultivada en Suràfrica, Azerbaiyan, China, Austràlia, Paraguay, Ucrània, Brasil[12] i atres països de Suramérica. Per eixemple, en Argentina va ser introduïda des d'Estats Units a fins de el XIX pel president Dumenge Faustino Sarmiento, per a elevar la producció de les illes del Delta del Paraná. En Perú va ser duta durant l'época del virreinato.
El seu hàbitat natural en els seus països d'orige se situa a lo llarc dels rius, les planures d'inundació i en sols ben drenados. Florix en primavera en altituts compreses entre el nivell de la mar i els 600 m, excepcionalment 1000 m.[9]
En el sur d'Espanya, sembla que escomença a naturalizarse en algunes zones de la Alpujarra granadina i la Axarquía malaguenya.[13] En la província de Màlaga, a on són coneguts simplement com nogales, és comuna la presència de pecanos junt als mass i cases de camp.
En Mèxic és un dels frutales caducifolios d'alta rendabilitat i la seua conservació a nivell nacional es realisa a través del Sistema Nacional de Recursos Fitogenéticos per a l'Alimentació i l'Agricultura en el Banc Nacional de Germoplasma de Nogal Pecanero dins del lloc experimental del Institut Nacional d'Investigació Forestal, Agrícola i Pecuària (INIFAP) en Saragossa, Coahuila, i en dit banc es troba la major colecció de germoplasma de Carya illinoinensis del país.[14]
Creix en zona de rusticidad 5 a 9, pero s'han desenrollat varietats més resistents, similars a Carya ovata.
Propietats i usos
[editar | editar còdic]Medicinals
[editar | editar còdic]- Els amerindios kiowa usaven una decocció de la corfa com a remei contra la #tuberculosis i els comanches la pols de fulls secs en friccions contra la tinya.[15]
- La corfa i els fulls són astringentes. En Mèxic s'usa la corfa per a curar febras intermitents i la dispèpsia.cita requerida
Composició nutricional (/100g)
[editar | editar còdic]
- Calorias: 710kcal (2958 kJ)
- Calories del greix: 630kcal (2625kJ)
- Greix total: 70g
- Greixos saturats: 6,7g
- Colesterol: 0
- Sodi: 0
- Carbohidrats: 13,3g
- Fibra alimentícia: 6,7g
- Sucres: 3,3 g
- Proteïnes: 10,0 g
- Vitamina A: 130,0 UI
- Vitamina C: 2,0 mg
- Tiamina: 0,9 mg
- Riboflavina: 0,1 mg
- Niacina: 0,9 mg
- Calcio: 73,0 mg
- Ferro: 2,4 mg
- Potassi: 603,0 mg
- Magnesi: 142,0 mg
- Fòsfor: 189,0 mg
- #Àcit grassos:
- Saturats: 9,6%
- 14:0 àcit mirístico: 1,4%
- 15:0: 0,3%
- 16:0 àcit palmítico: 5,1%
- 17:0 àcit margárico: 0,4%
- 18:0 àcit esteárico: 1,9%
- 20:0 àcit araquídico: 0,5%
- Monoinsaturados: 56.0%
- 16:1 àcit palmitoleico: 0.6%
- 17:1: 0,4%
- 18:1 àcit oleico: 54,2%
- 20:1 àcit eicosenoico: 0,8%
- Poliinsaturados: 34,4%
- 18:2 àcit linoleico: 32,2%
- 18:3 àcit linolénico: 2,2% [16]
- Saturats: 9,6%
Gastronomia
[editar | editar còdic]- La pecana pot consumir-se fresca o utilisar-se en la cuina, especialment en rebosteria, pero també en plats de molt sabor: s'usa en farcidures, pans d'anous ("panqué d'anou" en Mèxic[17]), gelats i plats de verdures salades. Un de les darreries més conegudes en la pacana com a ingredient principal és el «pequen peu» d'Estats Units.
- Els indis americans usen una llet dolça, "pawcochiccora", obtinguda en hervir les llavors de les pacanas, per a fer dolces i cuinar.[18]
- Els indis comanches l'usaven, ademés de fins medicinals, com a aliment, en particular durant l'hivern.[15]
- En Perú són molt populars les teixixques, dolces farcidures d'este frut sec.
Atres usos
[editar | editar còdic]- És molt comú el seu us com a planta ornamental.
- La fusta, roja, obscura, pesada, dura pero elàstica, s'usava per a fer aperos agrícoles, mobles, esquins, arcs i pals de gòlf.[18]
Producció
[editar | editar còdic]Estats Units és el major productor mundial, acaparant més del 60% de la producció anual (2012-2013).
- Principals productors (estimacions campanya 2012-2013 - en tonellades, en clafoll)[19]
- TOTAL mundial: >257.870
Nota: en "atres països" s'inclou a Argentina, Brasil, China, Israel, Perú, etc.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Carya illinoinensis va ser descrita per Friedrich von Wangenheim com Juglans illinoensis en Beytrag zur Teuteschen Holzgrechten Forstwissenschaft, p. 54-55, t. 18, fig. 43 en 1787[20] —que és el basiónimo— i atribuït després al gènero Carya per Karl Koch i publicat en Dendrologie, vol. 1, p. 593 en 1869[21] com Carya illinoënsis.[10]
- Carya angustifolia Sweet
- Carya diguetii Dode
- Carya pequen (Marshall) Engl. & Graebn.
- Carya tetraptera Liebm.
- Hicoria pequen (Marshall) Britton
- Hicorius diguetii Standl.
- Hicorius oliviformis (Michx.) Nutt.
- Hicorius tetraptera (Liebm.) Rzed. & al., nom. inval.
- Juglans illinoinensis Wangenh.
- Juglans oliviformis Michx.
Híbrits
[editar | editar còdic]L'espècie es hibrida en:
- Carya laciniosa ( = Carya × nussbaumeri Sargent),
- Carya ovata (Mill.) K.Koch,
- i, supostament, en el tetraploide Carya tomentosa ( = Carya × schneckii Sargent).[9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Nota: El vocablo «pequen», i tots els seus derivats, és d'orige algonquino:[23] per eixemple el Creu Pakan, el Ojibwa paguen o el Abenaki Pagann, que significa "closca dura".[24]
Arbre
[editar | editar còdic]- Nogal americà
- Nogal d'Illinois
- Nogal pacanero
- Nogal pecanero
- Pacano
- Pecadero
- Pacanero
Frut
[editar | editar còdic]- Anou clafoll de paper (en Mèxic, per a diferenciar-la de l'anou de nogal)
- Anou (en el centre i sur de Mèxic la paraula pecana és poc coneguda, i 'anou' significa 'anou pecana' )
- Anou de pacana
- Anou pecanera
- Anou pacana o pecana
- Anou pecán
- Anou pacana
- Anou americana
- Anou d'Illinois
- Pacán
- Pacana
- Pecán
- Pecana
- Pacana de les Antilles[25]
Simbologia
[editar | editar còdic]L'espècie és l'arbre emblema oficial de l'estat de Texas[9] i, abans que en Texas, este nogal ha segut des de temps virreinales l'arbre emblemàtic del Estat de Coahuila de Saragossa en Mèxic; mostra d'això és el escut d'armes de la ciutat de Monclova i d'atres municipis a on des d'abans de l'arribada dels europeus ya es coneixia este arbre.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «pacano | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.
- ↑ «pacanero | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.
- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ «pecán | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ «pecano | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.
- ↑ «pacana | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ «pecana | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-06-20.
- ↑ Louis Claude Marie Richard, Démonstrations botaniques ou analyse du fruit vaig considerar en géneral, Ed. Gabon, Paris, 1808
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Carya illinoinensis en Flora of North America
- ↑ 10,0 10,1 Carya illinoinebsis en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ Carya illinoinensis en Flora of China
- ↑ Carya illinoinensis en USDA-GRIN Taxonomy for Plants, consultat 19 de novembre de 2013 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Blanca G., Cabezudo B., Cueto M., Salazar C. & Morals Torres C. (2011, eds.). Flora Vascular d'Andalusia Oriental. 2.ª Edició corregida i aumentada, p. 926
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2015. Consultat el 26 de novembre de 2014.
- ↑ 15,0 15,1 Carlson, Gustav G. and Volney H. Jones, Some Notes on Uses of Plants by the Comanche Indians. Papers of the Michigan Academy of Science, Arts and Letters 25:517-542(p. 520), 1940; Vestal, Paul A. and Richard Evans Schultes The Economic Botany of the Kiowa Indians. Cambridge MA. Botanical Museum of Harvard University, 1939(p. 20) Native American Ethnobotany, A Database of Foods, Drugs, Dyes and Fibers of Native American Peoples, Derived from Plants, Universitat of Michigan-Dearborn, consultat 19 de novembre de 2013 [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Llitera Pecans, Nutrition & Health Benefits
- Archivat el 8 de maig de 2014 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Bolletí Pecanero, 2, nº 51, Chihuahua, 2012
- ↑ 18,0 18,1 «Carya illinoinensis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 23 de novembre de 2009.
- ↑ «Pequen - YS Trading Comp.». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 19 de novembre de 2013.
- ↑ [3]
- ↑ [4]
- ↑ Carya illinoinensis en The Plant List, nov. 2013
- ↑ Diccionari de la llengua espanyola (DRAE), ed. 22, 2001
- ↑ Pérez P., Delícies del menjar prehispanica i mexicana
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Manning, W. I. 1949. The genus Carya in Mexico. J. Arnold Arbor. 30: 425–432.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Carya illinoinensis en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carya illinoinensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Carya
- Plantes descrites per Wangenheim
- Plantes descrites per Koch
- Plantes descrites en 1787
- Plantes descrites en 1869
- Anous i llavors oleaginosas
- Fruts secs
- Fruts secs indehiscentes
- Cultius originaris d'Estats Units
- Plantes medicinals
- Cultius originaris de Mèxic
- Flora d'Amèrica
- Pàgines en erros de referència