Casa del Saber

La Casa de la Sabiduría o Casa del Saber (àrap بَيْت الْحِكْمَة), també coneguda com la Gran Biblioteca de Bagdad, va ser una important universitat, biblioteca pública com a sèu de traduccions i centre intelectual, establit durant l'época del Califato abasí en Bagdad, Iraq.^[1]^[2] Va ser una institució clau en el Movimiento de traducción, considerada com el major centre intelectual durant l'Edat d'Or de l'Islam.^[3] La Casa del Saber es va fundar inicialment com una societat pel califa Harún al-Rashid a finals de el VIII, aixina com un espai per a les seues recopilacions personals, que després va culminar en una acadèmia pública durant el regnat del seu fill, Al-Mamún, entre el 813-833 d. C., a qui també se li adjudica haver atret molts erudits coneguts per a compartir informació, idees i cultura; varis dels mestres musulmans més cults varen formar part d'este important centre educatiu.^[4] Encara que també la Casa antigament almagasenava l'antiga colecció privada creada per Al-Mansur (regnat del 754-775 d. C.) composta de llibres rars i compilació de poesia aràbiga.^[3]^[5]

Esta casa d'estudis tenia el doble propòsit de traduir tot el saber acumulat basat sobre texts perses, indis i grecs a l'àrap i de preservar els mateixos,^[6] provinents de personalitats com Pitágoras, Platón, Aristóteles, Hipócrates, Euclides, Plotino, Galeno, Súsruta, Cháraka, Aryabhata i Brahmagupta, en lo que els estudiosos varen reunir una gran arreplega de saber mundial i varen desenrollar sobre eixes bases els seus propis descobriments. Durant la regència del-Mamún es varen crear observatoris i la Casa va ser el centre d'estudi indiscutido de les humanitats i les ciències en l'Islam medieval, incloent matemàtiques, astronomia, medicina, alquímia i química, zoologia i geografia i cartografia. Bagdad era coneguda com la ciutat més rica del món i centre de desenroll intelectual del moment, i tenia una demografia de més d'un milló de habitants, la més poblada de la seua época.^[7]

La Casa del Saber i el seu contingut varen ser destruïts en el sege de Bagdad de 1258, per lo que les evidències arqueològiques dels restants són relativament escasses, de modo que la major part de lo que se sap d'ella procedix de les obres de doctos contemporàneus de l'época, com Al-Tabari i Ibn al-Nadim.^[5]

Història

Antecedents

La Casa del Saber va formar part de l'important Casa de la Sabiduría que va tindre lloc durant l'época abasí, traduint obres del grec i el siríaco al àrap, pero és poc provable que la Gran Biblioteca existira com l'únic centre de dita llabor, ya que els principals esforços de traducció varen sorgir en El Caire i Damasc inclús abans de la proposta creació de la Casa.^[8] Este moviment de traducció va donar impuls a una gran cantitat d'investigacions originals que es varen produir en la població islàmica en general, que tenia accés a escrits de fonts gregues, perses i índies.^{[lower-alpha 1]}^[8] La presència primerenca dels musulmans a lo llarc del temps sempre ha estat relacionada en l'institució de les biblioteques, que varen aplegar a ser no només un mecanisme de busca, sino relativament un depòsit d'inteligència i patrimoni mental per a tota l'humanitat.^[9] L'auge de les busques alvançades en matemàtiques, estudis organisats, astronomia, filosofia i medicina va iniciar la busca de la ciència àrap. Este bot científic va establir una demanda de traduccions més numeroses i actualisades.^[10]

La Casa del Saber va ser possible gràcies al fluix constant de lletrats àraps, perses i d'atres nacions del món islamita cap a Bagdad, per la posició de la ciutat com a capital del Califato abasí.^[10] Prova d'això és el gran número d'erudits dels que se sap que varen estudiar en aquella urbs entre els sigles VIII i XIII, com Al-Jahiz, Al-Kindi i Al-Ghazali, entre uns atres, tots els quals haurien contribuït a una vibrant comunitat acadèmica en Bagdad, produint un gran número d'obres notables, independentment de l'existència d'una acadèmia formal.^[10]^[8] Els camps als que varen contribuir els erudits associats a la Casa del Saber inclouen, entre uns atres, la filosofia, les matemàtiques, la medicina, l'astronomia i l'òptica.^{[lower-alpha 2]}^[10] El nom primitiu de la biblioteca, Jizanat al-Hikma (lliteralment: «Almagasén del Saber»), deriva de la seua funció com a lloc per a la conservació de llibres excèntrics i poètica, funció primordial de la Casa del Saber fins a la seua destrucció.^[3] En el seu interior es congregaven diàriament escritors, traductors, autors, científics, escrigues i uns atres per a traduir, escriure, conversar, llegir i dialogar.^[9] En esta casa es varen traduir numerosos llibres i documents sobre diversos conceptes científics, temes filosòfics i propostes en diferents idiomes.^[11]

Baix Al-Mamún

Baixe l'auspici del califa Al-Mamún (el qual va regnar entre 813-833), la Casa del saber va assumir noves funcions relacionades en les matemàtiques i l'astrologia. El foc d'interés va passar també dels texts perses cap als grecs.

Sabio notables pertanyents a esta época són: el poeta i astrólogo Sahl ibn Haroun, Al-Juarismi (780-850), els germans Banou Moussa, Sind ibn Ali i Al-Kindi (801-873). L'erudit cristià Hunayn ibn Ishaq (809-873) va ser encarregat dels treballs de traducció pel califa. El traductor més renombrado va ser el sabeo Thábit ibn Qurra (826-901). Les traduccions realisades durant este periodo són superiors a les anteriors.

La Casa del saber va florir baix els successors del-Ma'mún, Al-Mutasim (que va regnar entre el 833 i 842) i Al-Wathiq (califa entre el 842 i 847), pero va declinar durant el regnat d'Al-Mutawakkil (847-861), que a diferència dels seus predecessors que seguien la secta Mu'tazili, era seguidor de l'Islam ortodox i volia evitar l'expansió de la filosofia grega, una de les principals ferramentes de la teologia Mu'tazili.

La Casa del saber va adquirir finalment reputació com a centre d'aprenentage, si be les universitats —en el sentit modern— encara no existien, per lo que la transmissió del coneiximent es portava a terme directament entre mestre i alumne. Les Maktab^[12] es varen desenrollar en la ciutat al voltant de el IX, i en el XI, Nizam al-Mulk va fundar l'Al-Nizamiyya de Bagdad.^[13]

Destrucció pels mongoles

La Casa del saber, de la mateixa manera que les demés biblioteques de Bagdad, va ser destruïda pels mongoles durant el lloc de Bagdad en 1258. Prop de 400.000 manuscrits varen ser rescatats per Nasir al-Din al-Tusi abans del lloc^[14] i duts a Maragheh.

Atres cases del saber

Atres llocs també han segut cridats «Casa de la Sabiduría»:

En El Caire, Casa del Saber va ser un atre nom de Donar al-Hikmah, la «Casa del Coneiximent» fundada pel sext califa fatimí al-Hákim bi-Amrillah en 1004.
Un institut d'investigació en Bagdad cridat Bayt al-Hikma.

Vore també

Notes

↑ Açò s'opon necessàriament a la Casa del Saber que reduïx les aportacions dels estudiosos de l'islamisme a la mera traducció i conservació de texts grecs.
↑ Al-Khalili (2011), p. 88.

Referències

↑ «Iraq» (en en). Enciclopèdia Britànica. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2022. Consultat el 12 de decembre de 2022.
↑ Al-Khalili, Jim (2011). «5: The House of Wisdom», The House of Wisdom: How Arabic Science Saved Ancient Knowledge and Gave Us the Renaissance (en en), Penguin Publishing Group, p. 53. OCLC 759841455. ISBN 978-1101476239.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Gutas, Dimitri (1998). «6. The Translation Movement and the Question of the Bayt Al-Hikma», Greek Thought, Arabic Culture: The Graeco-Arabic Translation Movement in Baghdad and Early ʻAbbāsid Society (2nd–4th/8th–10th Centuries), 1^<o>ra</o> edició (en en), Londres: Routledge, pp. 53-60. ISBN 978-0415061322.
↑ International Journal of Engineering and Information Systems.5(3)ISSN 2643-640X.Consultat el 13 de decembre de 2022.
↑ ^5,0 ^5,1 Brentjes, Sonja; Morrison, {{{nom2}}} (2010). The Sciences in Islamic Societies (en en), Cambridge: Cambridge University Press, p. 569.
↑ Meri, Josef W.; Bacharach, Jere L. (2006). Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia (en en), Nova York: Routledge, p. 451. OCLC 59360024. ISBN 0-415-96690-6.
↑ Modelski, George. World Cities: –3000 to 2000 (en en), Washington D. C.: Fars 2000, 2003. ISBN 0-9676230-1-4.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Pormann, Peter E.; Savage-Smith, {{{nom2}}} (2007). Medieval Islamic medicine (en en), Washington D. C.: Georgetown University Press, pp. 20-29. OCLC 71581787. ISBN 978-1589011601.
↑ ^9,0 ^9,1 Algeriani, Adel Abdul-Aziz; Mohadi, Mawloud (Setembre de 2017). The House of Wisdom (Bayt al-Hikmah) and Its Civilizational Impact on Islamic libraries: A Historical Perspective, 5^<o>ta</o> edició (en en), Mediterranean Journal of Social Sciences, pp. 179-187. doi:10.1515/mjss-2017-0036.
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 Lyons, Jonathan (2009). The House of Wisdom: How the Arabs Transformed Western Civilization (en en), Nova York: Bloomsbury Press, p. 64. ISBN 1596914599.
↑ «The House of Wisdom: Baghdad’s Intellectual Powerhouse» (en en). 1001 Inventions. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2022. Consultat el 18 de decembre de 2022.
↑ Escoles.
↑ Universitat.
↑ George Saliba, 'Islamic science and the making of the European Renaissance', p.243

Bibliografia

Encyclopedia of the History of Arabic Science (limited on-line access) [1] archivat en Wayback Machine.

Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de la Sabiduría» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[9] Açò s'opon necessàriament a la Casa del Saber que reduïx les aportacions dels estudiosos de l'islamisme a la mera traducció i conservació de texts grecs.

[12] Al-Khalili (2011), p. 88.

[1] «Iraq» (en en). Enciclopèdia Britànica. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2022. Consultat el 12 de decembre de 2022.

[2] Al-Khalili, Jim (2011). «5: The House of Wisdom», The House of Wisdom: How Arabic Science Saved Ancient Knowledge and Gave Us the Renaissance (en en), Penguin Publishing Group, p. 53. OCLC 759841455. ISBN 978-1101476239.

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Gutas, Dimitri (1998). «6. The Translation Movement and the Question of the Bayt Al-Hikma», Greek Thought, Arabic Culture: The Graeco-Arabic Translation Movement in Baghdad and Early ʻAbbāsid Society (2nd–4th/8th–10th Centuries), 1^<o>ra</o> edició (en en), Londres: Routledge, pp. 53-60. ISBN 978-0415061322.

[4] International Journal of Engineering and Information Systems.5(3)ISSN 2643-640X.Consultat el 13 de decembre de 2022.

[:1-5] 5,0 ^5,1 Brentjes, Sonja; Morrison, {{{nom2}}} (2010). The Sciences in Islamic Societies (en en), Cambridge: Cambridge University Press, p. 569.

[6] Meri, Josef W.; Bacharach, Jere L. (2006). Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia (en en), Nova York: Routledge, p. 451. OCLC 59360024. ISBN 0-415-96690-6.

[Modelski-7] Modelski, George. World Cities: –3000 to 2000 (en en), Washington D. C.: Fars 2000, 2003. ISBN 0-9676230-1-4.

[:2-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Pormann, Peter E.; Savage-Smith, {{{nom2}}} (2007). Medieval Islamic medicine (en en), Washington D. C.: Georgetown University Press, pp. 20-29. OCLC 71581787. ISBN 978-1589011601.

[:3-10] 9,0 ^9,1 Algeriani, Adel Abdul-Aziz; Mohadi, Mawloud (Setembre de 2017). The House of Wisdom (Bayt al-Hikmah) and Its Civilizational Impact on Islamic libraries: A Historical Perspective, 5^<o>ta</o> edició (en en), Mediterranean Journal of Social Sciences, pp. 179-187. doi:10.1515/mjss-2017-0036.

[:4-11] 10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 Lyons, Jonathan (2009). The House of Wisdom: How the Arabs Transformed Western Civilization (en en), Nova York: Bloomsbury Press, p. 64. ISBN 1596914599.

[13] «The House of Wisdom: Baghdad’s Intellectual Powerhouse» (en en). 1001 Inventions. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2022. Consultat el 18 de decembre de 2022.

[14] Escoles.

[15] Universitat.

[16] George Saliba, 'Islamic science and the making of the European Renaissance', p.243

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[lower-alpha 1]

[9]

[10]

[lower-alpha 2]

[11]

[12]

[13]

[14]