Casimiroa edulis

zapote blanc (Casimiroa edulis)

El zapote blanc (Casimiroa edulis) és una espècie de planta medicinal i frutal pertanyent a la família Rutaceae, originària d'América Central.

Classificació i descripció

Arbre que pertany a la família Rutaceae, alcança un tamany de 2 a 10 m d'altura, de copa ampla. Fulls composts de 3 a 5 foliolos en forma de mà oberta de color vert lluent. Espècie monoica en flors hermafroditas, fragants, composta de 5 pétals de color groc verdoso o blanquecino. El seu frut és una drupa, medix de 6 a 10 cm d'ample i és ric en vitamina A i C. Semeja una poma, té entre 2 i 5 llavors. La polpa és comestible, pot ser de sabor dessaborit o dolç, en notes paregudes a les de la banana, bresquilla, pera o vainilla; pot ser de color blanc cremoso en les varietats de pell verda o groc beis en les varietats de pell groga, i presenta una textura suau similar a la del albocat madur.

La corfa, fulls i principalment les llavors, s'utilisen en medicina popular per les seues propietats hipnòtiques, sedantes i hipotensoras (per a controlar l'hipertensió) i en el tractament de casos d'insomni; també s'usa en casos de dolors reumáticos i com antidiarreico.

Espècie originària d'América Central. Habita en climes càlits, semicálido i templat des dels 500 i als 2600 m s. n. m. Cultivada en horts familiars o associada a boscs tropicals caducifolios i subcaducifolio, xara xerófilo, bosc espinós, bosc mesófilo de montanya i mixt de pi-encino.

Distribució i cultiu

És una espècie nativa de Mèxic i América Central. Es troba en Mèxic, Guatemala, Hondures, El Salvador, Costa Rica, Sudamérica, les Bahames, les Antilles (Cuba, República Dominicana, Puerto Rico i Jamaica), en Canàries, a lo llarc de la Costa Blava i atres parts de la regió del Mediterràneu, la Índia i les Índies Orientals.

L'espècie es va introduir en Califòrnia pels franciscanos cap a 1810, i seguix sent cultivada a chicoteta escala en la partix sur d'eixe estat.

Es cultiva comercialment en el districte de Gisborne de Nova Zelanda i en certa mida en el sur d'Àfrica.

Els horticultores en Israel varen tindre un sério interés en esta espècie al voltant de 1935 i es varen sembrar algunes varietats, pero la fruta no va agradar als consumidors.

Els zapotes blancs no s'han produït be en les Filipines.

Cultiu

Es propaga per llavor, recent eixida de la polpa, germina en 30-40 dies. De creiximent ràpit, fructifica en 3-4 anys. Admet qualsevol sol profunt, sempre que estiga ben drenado. Tolera mal l'aigua estancada i la humitat. Regar en estiu. Quan és adulta resistix be les baixes temperatures, els sols pobres i sequies de fins a 4 i 5 mesos.

Ambiente

Espècie d'hàbit terrestre i ripario en associació en bosc d'encino, pi-encino i atres latifoliadas. Habita en climes càlit, semicálido i templat, des dels 500 fins als 2600 m s. n. m.

Cultivada en horts familiars o associada a boscs tropicals caducifolios i subcaducifolios, xara xerófilo, bosc espinós, bosc mesófilo de montanya i mixt de pi-encino.

El zapote blanc pot ser classificat com subtropical i no tropical, en les zones que no estan subjectes a fortes pluges. En Califòrnia les gelades llaugeres poden causar la caiguda dels fulls, pero no produïxen cap atre dany considerable a l'arbre. Els arbres madurs presenten resistència a baixes temperatures, i arbres cultivats en la Florida han resistit temperatures de fins a –6,67 °C, sense dany sever a la planta, podent ser cultivada igualment en zones templades suaus mantenint els contes respectius en les primeres etapes de creiximent de l'arbre. Els arbres prosperen prop de la costa del sur de Califòrnia, a on la temperatura mija d'abril a octubre és d'uns (18 °C).

Estat de conservació

Generalment es troba en la seua forma selvada i el seu cultiu ha segut poc exitós. Generalment es troba alguns individus en horts a nivell de traspatio. No és una espècie que es trobe amenaçada o en perill d'extinció.

Propietats

Principis actius: Les llavors contenen alcaloides en núcleu imidazólico.

Indicacions: és soporífero, calmant, vulnerario. En América Central i Mèxic, les fulls, fruts i sobretot les llavors, són utilisades com hipnòtic, sedante i analgésico. El cocimiento de les llavors pot provocar #contracció uterines, per lo que els curanderos indígenes prohibixen el seu consum a les embarassades.

Estudis de toxicitat

Respecte a la toxicitat del extracte (no la fruta) que es pot obtindre d'esta espècie, s'ha trobat que la sobredosis en gossos (dosis d'1 gram d'extracte per quilogram de pes) provoca mort per paràlisis respiratòria. Ademés, l'aplicació oral de zapote blanc a #conill gestants va revelar en l'autòpsia un abundant sagnat vaginal. Tractant de determinar-se la dosis letal mija en rates es va trobar que entre 2 i 2.5 grams d'extracte per quilogram de pes provocaven síntomes de toxicitat tals com: incoordinación muscular, pèrdua de l'equilibri, piloerección, etc.

Història

En el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, el Còdex Florentino la menciona com somnífer. Francisco Hernández de Toledo relata que els fulls martafallats i aplicades a les nodrices, curen les diarreas dels infants; les llavors cremades i fetes pols curen les úlceres pútridas, llevant i consumint per complet la carn viciada (l'úlcera), criant carn nova i produint la cicatrisació en rapidea admirable; el consum dels fruts ajuda a conciliar el somi. Calma els dolors de pancha dels chiquets, si provenen de fret o de flatulència. En l'informació sorgida de les Relacions geogràfiques de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

se senyala que és molt profitosa per a inflamacions.

A finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, en Senyes per a la Matèria Mèdica Mexicana, es relata que en les investigacions realisades pel Institut Mèdic Nacional es varen obtindre en la majoria dels casos resultats positius, utilisat com: hipnòtic, anticonvulsionante i antitérmico, calmant del dolor, l'agitació, el deliri i favoridor del somi.

En el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, Maximino Martínez ho consigna com: anticonvulsivo, antipirético, antirreumático, antiséptico, hipnòtic, hipotensor, per a #irritament gastrointestinals, provoca paràlisis de la respiració, és sedante, vasodilatador i analgésico. Luis Cabrera, ho reporta per a la arterioesclerosis, com diaforético, diurético i hipnòtic. Finalment, la Societat Farmacèutica de Mèxic ho indica com diurético i hipnòtic.

Taxonomia

Casimiroa edulis va ser descrita per Pablo de la Clau i Juan José Martínez de Lexarza i publicat en Novorum Vegetabilium Descriptiones, vol, 2, p. 2, en 1825.

Etimologia

Casimiroa: nom genèric otorgat en honor a Casimiro Gómez (¿?–1815), qui va anar un indígena otomí del poble Cardonal, estat d'Hidalgo, Mèxic, i que va lluitar en la guerra d'independència de Mèxic, açò d'acort en el botànic alemà Georg Christian Wittstein en la seua publicació Etymologisch-botanisches Handworterbuch, de 1852.

edulis: epítet llatí que significa "comestible".

Noms comuns

Castellà: "poma" zapote, matasano (en América Central i naix de manera selvada en les terres seques i humides de tota la regió), pera criolla (en República Dominicana), zapotenova, zapote blanc, zapote dormilón, zapote somnífer.

Náhuatl: cochitzapotl ("zapote que induïx el somi"), iztactzopotl, iztac zapotl (iztac ‘blanc’ i zapotl ‘zapote’).

Enllaços externs

• http://biblioteca.usac.edu.gt/tesis/06/06_2652.pdf
• EncicloVida té un artícul sobre Casimiroa edulis.
• Vídeo de Casimiroa edulis o Matasano

Vejau també

• Zapote (fruta)