Castel del Mont

Castel del Mont

Castel del Mont (Andria)

Vista aérea del Castel del Mont

El Castel del Mont (“Castell del Mont”; en barese: Castídde d'o Mont; originàriament: Castrum Sancta Maria de Mont, “Castell de Santa María del Mont”) és sense dubte una de les construccions més populars dels temps de l'emperador Federico II. Es troba en Apulia, al surest d'Itàlia. El castell va ser alçat entre 1240 i 1250, encara que l'edifici dona l'impressió, sobretot en el seu nivell interior, de no haver segut mai completat. En el lloc en el que es va alçar existia anteriorment un monasteri advocat a Santa María del Mont, no obstant, a penes queden vestigis d'ell i es desconeix el seu aspecte passat.

Castel del Mont es troba a 18 km de la ciutat d'Andria específicament en les afores del poble de Santa María del Mont. La seua fama es deu principalment a la seua planta de peculiar forma octogonal. En cada cantó s'alça una torre de la mateixa geometria. El octógono principal conta en una altura de 16,10 m, les torres medixen 26 m cada una. La llongitut de cada costat del octógono principal és de 16,50 m, i els de les torres de 3,10 m. L'entrada principal s'orienta cap a l'oest.

En esta fortalea va permanéixer captiu l'infant Enrique de Castella "El Senador", fill de Fernando III el Sant, rei de Castella i Lleó, des de l'any 1280 fins al 1294, quan va ser lliberat i va poder retornar al seu regne.

El castell és famós per la seua atrevida planta octogonal i els detalls clasicistas de l'arquitectura. En 1996, Castel del Mont va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que ho va descriure com "una obra mestra única de l'arquitectura militar medieval". Descrit per l'Enciclopèdia Italiana com "el castell més fascinant construït per Federico II", també apareix en la versió italiana de la moneda d'un cèntim d'euro.

Funcions i significat

La fortalea es pot vore de llunt, resaltant-se sobre un tossal en mig d'un paisage àrit. Freqüentment es fa referència al castell com el castell de caça i la residència principal i preferida de Federico II. El misteri de la seua funcionalitat no s'explica tan fàcilment. La construcció amaga molts secrets que s'han convertit en un tema tractat, comentat, narrat i analisat en la lliteratura moderna, escomençant per la data de construcció, no del tot clara. Sí és segur que l'edifici es va alçar en la primera mitat de el XIII.

Està convingut que el propi Federico II va participar en els plans de construcció de la fortalea. Originalment el castell va rebre el nom de la propenca iglésia de Santa María del Mont, encara que esta ya s'havia abandonat. Baixe eixe mateix nom també es fa referència a la seua construcció en un document conservat per l'emperador Federico II.

Planta del castell

El castell està ple de simbolisme difícils de resoldre i entendre. La seua forma de corona no és casual, sino una representació conscient de la corona de l'emperador. Huit cantons també té la capella palatina de la catedral d'Aquisgrà, a on Federico II va ser coronat. La forma octogonal també es pot relacionar en les decoració de l'arquitectura musulmana. Una atra teoria establix que el castell va ser alçat tenint en conte distintes constelacions estelars. Aixina, en diverses dates de l'any es produïxen determinades situacions de llum i ombra que convertixen al castell en un calendari celest en tres dimensions.

La fortalea es troba conscientment en un tossal, no solament per a tindre ventages estratègiques en cas de guerra, sino també per a crear una sensació de major altura. Estos aspectes eren importants, ya que Federico II contava en molts enemics, especialment entre els círculs de l'Iglésia. En 1231, despuix de la tornada exitosa de Jerusalem, va crear el primer Estat en funcionaris especials per a conseguir influenciar en Europa de l'Est.

Federico II havia conseguit reduir el poder dels príncips territorials d'Apulia, a pesar de la qual cosa sofria els seus atacs contínuament. No obstant, el castell no era una fortalea defensiva ya que no haguera tingut cap possibilitat front a un atac concentrat dels seus enemics. El material del mur és pedra de calç i el de l'entrada breccia rossa (pedra roja), materials abdós poc aptes per a resistir un atac.

El portal d'accés

Portal d'accés

Al portal d'accés se li va prestar una atenció especial. Es troba flanquejat per dos pilarés i arrematat per un frontón, lo que demostra influències clasicistas. Els capitelés pertanyen al art gòtic, mentres que els arcs recorden l'art musulmà. Els lleons en les columnes, en canvi, són típics de l'arquitectura romànica italiana local. Tots estos estils es mesclen en una sola unitat constructiva i decorativa.

Sobre el portal existix un chicotet recalat que permetia baixar un reixat per a impedir l'entrada. Estes mides de seguritat també, segons una vella teoria, determinen l'estructura del sistema de passadiços de l'interior de l'edifici.

El pati interior

El pati interior també té forma octogonal. El número huit sempre ha tingut una forta càrrega simbòlica. Aixina; per un costat es relaciona en la concepció oriental de l'estrela de huit puntes que representa la corona dels emperadors, i per un atre també en l'octau dia de la creació del món. Aixina coincidix en el dia de la resurrecció de Crist, en el que l'emperador, conscientment, va voler relacionar-se. El octógono, junt al quadrat i al círcul, pertany ademés al grup de símbols de la ment, l'esperit i el més allà.

Vista al pati interior

Federico II duya una vida luxosa i solia organisar festes i trobades en l'alta societat. Teòricament, en Castel del Mont l'emperador feya alçar unes carpes per a organisar tornejos entre cavallers i atres festejos. Atres investigadors han volgut rebatre esta hipòtesis, puix no s'han trobat proves que evidencien l'existència d'estàncies específiques per a Federico II, ni existixen documents que ho demostren. El científic italià De Tommsi, que dirigix des de 1972 els treballs de restauració del castell, afirma que Castel del Mont era apte per a la vivenda pero, no obstant, solament per temporades llimitades i per a un grup chicotet de persones.

En el castell es podia gojar de tot tipo de luxos i comoditats encara que no era un castell en el sentit ple de la paraula. Encara que contava en instalacions militars per a la defensa, l'absència de séquias i de pont levadizo és molt atípica per al lloc i l'época. D'açò es deduïx que no posseïa un alt valor militar ni residencial, encara que sí representatiu. Tal volta l'intenció en la que Federico II va manar construir-ho es puga comparar en la de Luis II de Baviera en edificar els seus castells de Neuschwanstein i Herrenchiemsee, que tenen una funció representativa i simbòlica; pretenien fer relluir el seu poder i la seua riquea. Cap dels dos mandataris solia freqüentar els seus castells com a vivenda.

Sala de tro

L'arquitectura

L'arquitectura contava en un sistema de passadiços molt complex. Era impossible encertar a accedir des de qualsevol passadiç a les habitacions puix estes conecten unes en unes atres i inclús és molt complicat aplegar a la sala de tro. Durant un temps es va creure que l'emperador volia protegir-se d'atentats i que per això per a aplegar fins a les seues habitacions calia travessar una infinitat de quartos. Aixina els intrusos eren descoberts a temps pels soldats de guàrdia.

Hui en dia s'opina que no es tractava de cap llaberint construït per a la seguritat de l'Emperador sino que es devia a una distribució de quartos corresponent als rancs socials dels seus habitants.

En 1876 l'Estat italià va comprar l'edifici per prop de 25 000 lires i va iniciar la seua restauració. El Castel del Mont va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 1996. En 2001 es va falcar la seua image en el revers d'una moneda italiana d'1 cèntim.

Vore també

• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Itàlia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castel del Mont.

• Més informació: http://www.stupormundi.it/spagnolo/casteldelmonte.htm [1] archivat en Wayback Machine.