Castell d'Alpuente

Erro al crear miniatura:

Castell d'Alpuente

El castell d'Alpuente (província de Valéncia, Espanya) s'alça en la part alta de la gran mole de pedra sobre la que s'assenta el poble. Encara que des de mediats d'el XIX es troba en ruïnes, durant la major part de l'història alpontina va donar refugi a les gents de la vila quan les murallas no podien resistir l'ímpetu dels assaltants. Encara guarda baix les seues derrocades estructures una valiosa informació arqueològica.

De la magnífica i inexpugnable fortalea queden restants de procedència romana i àrap: aljibes, cisternas, pozas i cambres que semblen autèntiques masmorras, i piles de pedra a on es picava la pólvora. Lo millor conservat del castell és la Torre del Penell o de l'Homenage, construcció de sillería que, a pesar dels repetits derribos, manté uns dèu metros d'elevació.

Està catalogat, junt a les muralles com be d'interés cultural, en el còdic: 46.10.036-001; nº anotació ministeri: R-I-51-0010655, en data d'anotació ministeri: 20/06/2001.

Descripció

Castell

Dominant la població s'empinen els restants de lo que va anar un important castell, que conserva vàries torres, portes i restants de la desapareguda muralla, situat sobre un peñón rodejat de profunts precipicis, com el de l'alvertent opost al poble, que es desploma verticalment sobre el barranc del Reguero, en un desnivell de 105 metros.

El Castell d'Alpuente s'alça sobre un peñón que domina la població, ocupant una extensió aproximada de 250 metros de llarc per 16 d'ample. Esta mole rocosa sobre la que s'assenta té en la seua part oriental un precipici de parets verticals que es despeñan 150 metros, sobre l'estret caixer del Reguero, mentres que pel costat de la població la plana roca s'eleva 50 metros per damunt de la mateixa. L'accés només podia realisar-se per una estreta sendera llaurada en la pròpia montanya, que travessava tres portes successives, hui desaparegudes. Encara s'observen alguns llenços de les seues muralles en basamentos de torreones i diverses construccions auxiliars, aljibes, etc. La part millor conservada és la meridional, pròxima a l'iglésia parroquial, a on destaca una gran torre, coneguda com "del Penell", de sòlida construcció a pur de sellars. També ha sobrevixcut bona part del conjunt d'estàncies i passera subterràneus excavats baix la fortalea. Poc és, puix, lo que s'ha conservat d'este castell: restants de la muralla perimetral en els basamentos d'algunes torres, els vestigis de dependències interiors i les voltas dels recints subterràneus. En les ales del mont es troben atres elements dispersos.

Al castell s'accedix per una rampa que sembla que va tindre originalment més de 3 metros d'esgambi i un bon acondicionament del paviment, lo que permetria el pas de cavalleries i, potser, carros menuts. A lo manco en els seus moments finals va tindre, com es pot apreciar encara en el castell de Chulilla, un alt parapete que la va transformar en un camí cobert. Aixina s'accedix als restants de la porta de la barbacana, que apareix mencionada en la documentació medieval i, despuix d'ella, l'antiga torre albarrana d'época califal en la que, aparte d'algunes reformes medievals, encara poden apreciar-se les destrosses que li va ocasionar una mina durant les Guerres Carlistas.

El camí fa un zigzag que permet alcançar la plataforma superior de la barbacana. Al nort d'esta s'obri el fos i lo que queda de la porta medieval que encara estava en funcionament en el XIX. Queden, ademés, restants d'aparejos d'época califal que indiquen que anteriorment va haver un sistema defensiu tancant el pas. S'obri després una zona esplanada que, per l'esquerra, seguix per la part inferior del castell. Esta zona es caracterisa per una successió d'estructures subterrànees recolzades contra la muralla musulmana, que va ser realçada en una nova construcció baixmigeval. Entre elles i la paret rocosa s'aprecien restants d'estructures construïdes en superfície.

S'aplega aixina a una nova zona oberta en la partix nort, a on es conserven unes grans cisternes d'época baixmigeval i a on les excavacions han documentat l'existència de vivendes en els sigles XI-XIII, a lo manco en el seu costat oest, ya que l'est és un gran aflorament rocós.

Tota la part superior està construïda sobre estructures subterrànees que, a lo manco en el seu costat nort, són aljibes abovedados en respiraders i pou d'accés, lluïts en almagra. Quan varen deixar de ser usats com a tals –ya en época contemporànea- es varen obrir portes i es varen derribar murs de compartimentació, construint-se uns atres de mampostería. Per damunt d'estes construccions estaven les habitacions, una de les quals ha pogut ser documentada en l'excavació, en paviments de morter de calç i en parets d'aparelle divers (mampostería, sillarejo de tipo califal) en revestiment en bons acabaments per mig de lluïts de calç. Sobre els restants d'estes construccions, es varen alçar les mencionades bateries en época carlista, formades per amples parapetos en murs de contenció verticals en el seu interior i talussos de terra o mampostería en el seu exterior. De moment només s'han pogut identificar dos de les quatre mencionades.

Fòra del recint de la fortificació, en la base de la roca on s'assenta el castell, apareixen sis piletas, en forma semiesfèrica, excavades en la roca i abujardades que potser es varen utilisar per a fabricar municions.

Muralla

Artícul principal → Muralles d'Alpuente.

Erro al crear miniatura:

L'ajuntament va estar estajat en una antiga torre de la muralla.

De la muralla que en época musulmana tancava el perímetro de la Vila d'Alpuente, es conserven numerosos restants que permeten reconéixer el seu emplaçament i trayectòria, si be la major part d'ells es troben en un estat d'important deterioració i ruïna. La muralla s'estenia en la vertent oest de la població, a lo llarc d'aproximadament 600 metros partint del cridat Portillo, pel sur i aplegant en rampa descendent fins a aguaitar-se al barranc del Reguero, pel nort, i a partir d'ací, la pròpia ala natural del cerro sobre el que s'alça el Castell, de gran desnivell i verticalitat, completava el tancament del recint amurallado per l'est. La muralla contava en catorze torres de sis a huit metros de gruixa, de les quals queden restants, encara que, en la seua major part en un estat llamentable de deterioració. Com antany dividia el poble en dos mitats, va sofrir numeroses adaptacions i desperfectes, i aixina a finals d'el XX, els restants de dos de la torres varen ser destruïts per a eixamplar dos carrers.

La torre millor conservada és la Torre Aljama, va ser sèu de l'ajuntament i que constituïa la porta d'entrada principal al recint amurallado i serviria per a defensa i refugi dels habitants d'extramuros en cas de perill, encara que l'edifici conservat deu datar-se en época medieval cristiana. És de planta rectangular, de 16 metros d'altura, coronada d'almenas en un arc de mig punt, construït de sellarés. En el pis alt es reunia la Llonja de contractació i l'Ajuntament. En el XVI se li va adossar un saló consistorial.

Història

Si acceptem l'identificació constructiva de les estructures més antigues com califal, el castell d'Alpuente podria haver segut edificat en el X com una inexpugnable fortalea sobre un cerro, en gran valor estratègic-militar i de control de la zona. Tindria una relació de jerarquia en el castell del Poyo o Collado (a dèu quilómetros cap al nort), des d'a on es veuen millor les terres de Terol.

La fortalea, construïda pels musulmans, va seguir en us despuix de la reconquista cristiana per la seua estratègica situació fronteriça entre dos regnes, sent reformada en profunditat durant les Guerres de l'Unió d'el XIV. Durant els sigles XIV i XV esta vila va tindre molta importància, per estar en el punt d'entrada d'una cañada real per la que circulaven els guanyats, sobretot lanares, i sobre els que tenia dret de peage. La seua situació fronteriça entre Aragó i Castella la va convertir en escenari de distintes lluites i el seu castell va sofrir les conseqüències de les guerres en el Regne de Castella fins a el XV. Despuix de la guerra de Successió i l'arribada dels Borbones (Felipe V), en represàlia per haver recolzat al candidat austríac de la casa d'Habsburgo, es va decidir destruir el castell. Est va ser reconstruït durant les guerres carlistas. Despuix de la primera d'estes lluites es va ordenar una atra volta la seua derribe per a evitar que fòra de nou aprofitada com a plaça forta per les tropes del Pretenent.

Pese a que la part superior del castell havia segut desmantellada o estava en ruïnes, durant la primera guerra carlista, Alpuente va ser ocupat per les tropes carlistas de Cabrera en 1835. La tropa es va instalar en els subterràneus i es varen millorar les defenses construint-se quatre bateries en la denominada ciutadella. Va resistir el sege de les tropes del general lliberal Azpiroz. Per això, durant els atacs es varen destruir moltes vivendes i una part important de l'iglésia. També va ser ocupada durant la tercera guerra carlista.

El text següent pertany al diari d'un militar de l'época carlista, i lo que es descriu pot identificar-se en el castell:

Per totes estes vicissituts, el castell ha aplegat fins a l'actualitat en un estat de llamentable ruïna, havent perdut molts dels seus elements, encara que el seu aspecte seguix sent imponent sobre el seu espectacular assentament. A estes accions bèliques que varen supondre la pràctica destrucció de la fortalea, es va agravar pel pas del temps i l'utilisació dels seus materials per a construccions particulars.

Imàgens

• Erro al crear miniatura:
  Rampa d'accés en 2025
• Erro al crear miniatura:
  Restants de la torre albarrana
• Erro al crear miniatura:
  Pont d'accés i barbacana
• Erro al crear miniatura:
  Gola del barranc del Reguero que flanqueja el costat oriental de la fortalea
• Erro al crear miniatura:
  Interior del castell, arrasat i mostrant l'accés a les seues estructures subterrànees