Castell i muralles de Cullera

Erro al crear miniatura:

Castell i muralles de Cullera

El Castell de Cullera és un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba en l'una zona montanyosa de la localitat de Cullera (província de Valéncia, Espanya).

El castell, junt en els restants de muralles i torreones que lo circundan, formen un be d'interés cultural en número 46.21.105-015 i anotació ministerial R-I-51-0004867 de 27 d'abril de 1983.

Des de 1997 alberga el Museu Municipal d'Història i Arqueologia de Cullera.

Ubicació

Erro al crear miniatura:

Recreació de les desaparegudes muralles.

Erro al crear miniatura:

El castell de Cullera vist des de fòra.

Erro al crear miniatura:

Vitrina del museu arqueològic del castell de Cullera

L'edifici es troba en la Montanya dels Rabosots (en valencià Muntanya dels Raboses), controlant el llitoral de Cullera i la desembocadura del Xúquer.

Història

L'edifici es va alçar en el X, en época califal. Al començament d'el XI va passar a formar part de les defenses de la Taifa de Valéncia.

En el Cantar de mio Cid apareix esta localitat i el seu castell:

"Al rei Yúcef tres colps li va haver donat, se li va lliurar de l'espasa, puix molt li va córrer el cavall, se li va ficar en Cullera, un castell com un palau".

Segons el Cantar, Cullera va ser saquejada pel Cid en la seua campanya de desgast per a debilitar Valéncia. Despuix de la batalla de Sagunt, el Cid es va dedicar a saquejar diversos punts de la taifa valenciana, en atacs ràpits que llançaven de nit, com Cullera, Xàtiva i Denia. Despuix de conquistar Valéncia, el rei almorávide Yussuf va creuar l'Estret en 50.000 hòmens per a recuperar la ciutat, pero va ser derrotat per el Cid en batalla campal i va terminar refugiant-se en Cullera per a salvar la vida.

En el 1239 va passar a mans cristianes, esta volta pel rei Jaime I. Durant la Guerra dels Dos Pedros va ser pres pels castellans i recuperat pels aragonesos. Va servir de defensa contra els pirates berberiscos durant el XVI. En el XIX va tornar a tindre importància militar durant la guerra de l'Independència i les guerres carlistas. Durant estes últimes es va modificar la Torre Major, demolint la seua estància abovedada per a formar una plataforma per a fusileros.

Entre 1891 i 1897 es va construir el santuari de La nostra Senyora del Castell, obra de l'arquitecte José María Belda. Esta edificació va supondre la supressió del albacar vell.

El castell va ser restaurat en la década de 2010 concloent en la musealización de la Torre Major.

Arquitectura

En el moment del seu completitud, cap a el XIV, constava d'un primer recint amurallado, l'albacar vell, dins del com es trobava el castell, dotat de torreones de flanquege i una torre principal de 10 metros d'altura. El albacar nou, rodejat en una muralla i cinc torres, es troba a un nivell alguna cosa inferior.

Erro al crear miniatura:

Capella gòtica

Edifici religiós, construït en l'entre els sigles XV i XVI. En la segona mitat d'el XVI es va decidir construir una sala a image i semblança de la capella, quedant unificades formant una singular planta en forma de "L". En un principi , la funció d'esta ala nort no va ser de capella ampliada, sino de refectorio. Anteriorment va existir un edifici islàmic que va posseir un cos superior i almagasens subterràneus. Actualment la capella gòtica alberga el Museu Arqueològic municipal.

Erro al crear miniatura:

Capella gòtica

Pati dels Aljibes

El pati és l'espai central del castell des d'a on s'articulen totes les dependències. Els aljibes són les úniques construccions pròpies que alberga. El pati es trobava en una cota molt més baixa que l'actual i va anar en el XVI quan es va reblir tota la superfície sense aplegar a tapar els aljibes, deixant a la vista un paviment de terra apisonada. Posteriorment en el XVIII es va reblir, solament la mitat sur del pati.

Sala d'Armes

L'estància ocupa el volum superior d'un antic edifici islàmic com a mostra l'arc de ferradura que va ser l'ingrés original fins a el XVIII. Com Sala d'Armes es va construir despuix de l'edificació de la capella. La coberta que es pot contemplar actualment reproduïx fidelment l'original d'el XVI. Des de la Sala d'armes s'accedix a les dos torres més antigues del castell: La Torre del Raspatller i la Torre de Cap d'Altar.

Erro al crear miniatura:

Sala d'Armes

Torre Blanca

És una torre de planta quadrangular construïda en tres dels seus costats i adossada a la muralla islàmica preexistente. Va ser construïda entre els sigles XII i XIII i és en els memorials d'obra corresponents a este últim sigle a on se cita que en ella s'almagasenava la pólvora. La Torre s'alça fins als 16 metros d'altura i posseïx un terrat almenada des de la que es divisava, i es vigilava, la baïa de Cullera.

Baluart

La construcció és una adaptació a les noves necessitats defensives per l'us d'armes de fòc i la pólvora a partir d'una torre preexistente. La torre és construïda en una doble funció: la protecció davant un atac piro-balístic i la possibilitat d'emplaçament de peces d'artilleria adequades per a repelir qualsevol atac enemic. Ací es va ubicar un "sacre", canó de llarc alcanç.

Torre Major

La Torre Major és una torre de planta quadrada, de 15 metros en la base per 16 metros d'altura. La cronologia de la Torre Majors molt àmplia ya que posseïx reformes de totes les époques. L'actual construcció s'erigix sobre una primitiva torre, construïda possiblement entre els sigles IX i X. La Torre apareix documentada també com a Torre Celóquia, Torre de Sueca o Torre Roja.

• Erro al crear miniatura:
  Torre Major i Pati
• Erro al crear miniatura:
  La Torre Major des de l'exterior

Llegenda del Castell

La llegenda conta el fet de que el rei Jaime I no va poder conquistar-la en 1235 per la força degut a que no va trobar pedres redones per a amprar-les en les seues fundíbulos i atres màquines de guerra. Afig que forces màgiques i misterioses varen amagar les pedres útils en llocs recónditos per lo que el rei es va vore forçat a alçar el sege i, únicament per mig d'un pacte celestial va conseguir ocupar la ciutat en 1239. Una llegenda i un pacte celestial que s'accentua en la presència de l'àngel en les ales esteses a modo de protecció que du en la cimera l'escut de la ciutat.

La base de la llegenda estaria en funció del fracàs del monarca de conquistar la ciutat durant el sege de 1235. Cullera i les alquerías del seu terme, davant l'atac, varen buscar protecció en la zona pròxima al castell. Jaime I utilisaria les catapultes, pero els proyectils no podrien alcançar l'altura convenient ni cobrir tota la superfície, protegida per dos cinturons defensius. La mateixa Crònica del rei narra la raó del fracàs: no hi havia pedres per a ser llançades per les màquines de guerra. Pero Jaime I tenia que ser conscient de les dificultats i també de que estes serien majors quan intentara l'ascens de les catapultes i dels proyectils adequats, per lo que l'empresa estava condenada al fracàs donada les dificultats del terreny,

Muralles

Erro al crear miniatura:

Torre del Racó, una de les cinc torres defensives que formaven part de la muralla que vorejava el castell.

En l'actualitat són pocs els remanentes de les antigues muralles que rodejaven el castell de Cullera. Solament queden alguns vestigis dels murs i varis torreones de defensius que han segut restaurats.

El seu traçat primitiu discorria pels actuals carrers de Cervantes, Retir, Mur de les Ánimas, plaça de la Verge, Doctor Alemany i Teatre. A excepció d'uns llenços en la calle Mur de les Ánimas, varen ser derribades en la seua totalitat en el XVIII davant el creiximent urbanístic.

El seu traçat vorejava el castell i part de l'antiga vila, en forma de pentàgon irregular. Contava en sèt torres artillades i tres portals: Porta del Riu, Porta de Valéncia i Porta de la Mar. Ademés, existia una quarta porta falsa (El Portell o La Portella) que recaïa a la montanya i al castell.

Les muralles varen ser construïdes entre 1553 i 1556 pels continus atacs dels pirates berberiscos que, per eixes dates, assolaven les costes del Mediterràneu espanyol a les órdens del pirata otomà Dragut, qui va assolar i va saquejar la vila pocs anys abans, la qual cosa va motivar la seua construcció.

Els restants de les muralles i les seues torres defensives, pel seu valor històric, varen ser declarades be d'interés cultural com a conjunt unit al propi castell. Junt en les seues torres defensives, varen ser restaurades en 2014.

Torres

Existixen cinc torres als peus del castell, en plena ala de la montanya. Estes torres estaven unides per les antigues muralles i servien de defensa directa de la ciutat. Una sendera recorre totes elles, les quals estan proveïdes de panels explicatius i una d'elles és visitable en l'interior.

• Torre de Santa Ana: És una de les més destacades puix va actuar com a porta d'ingrés al segon recint fortificado de la Albacara. Va formar part de l'antiga porta de la vila a la pujada del castell, per lo que era un punt estratègic per a la defensa de la ciutat.
• Torre Miranda: De tamany alguna cosa menor que la primera, se situa en la separació de la vila i la planura llitoral, va ser construïda en el XII.
• Torre del Racó de Sant Antoni: Construïda en el XII.
• Torre Esmotxada: Construïda en el XI, és cridada aixina per conservar-se només la base d'una torre vigía.
• Torre Octogonal: Va ser construïda en el XII, conforma una de les torres més singulars del conjunt, per ser un dels pocs eixemples de torre de planta en octógono de la península ibèrica i és d'estil almohade. El seu estat de ruïna i el consegüent risc de solsida va comportar una important restauració en 2014, la qual va recuperar en certa mida la seua forma originària.

Bibliografia

• (2002).Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer: VIII Assemblea d'Història de la Ribera, (Cullera, novembre de 2000).Universitat de Valéncia, Servei de Publicacions.Valéncia:92

231-244.Consultat el 22 d'abril de 2019.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFArciniega García2003">Arciniega García (2003). Sistemes de defensa en Cullera: castell, muralles i torres, Cullera: Ajuntament de Cullera, Regidoria de Patrimoni. ISBN 84-932971-1-9.
• (2006).QULAYRA. Revista d'Arqueologia i Estudis Històrics.Ajuntament de Cullera.Cullera:2

83-112.ISSN 1699-3527.Consultat el 23 d'abril de 2019.

• (2015).XI Jornades d'Estudis de Cullera: Cullera, 8, 9 i 10 de novembre de 2013.Ajuntament de Cullera.Cullera:

241-246.Consultat el 22 d'abril de 2019.

• (2018).SCRIPTA, Revista internacional de lliteratura i cultura medieval i moderna.Universitat de Valéncia, Servei de Publicacions.Valéncia:12

1-12.ISSN 2340 - 4841.Consultat el 17 d'abril de 2019.

• (2006).QULAYRA. Revista d'Arqueologia i Estudis Històrics.Ajuntament de Cullera.Cullera:2

149-164.ISSN 1699-3527.Consultat el 23 d'abril de 2019.

• (2011).Actes del Sèptim Congrés Nacional d'Història de la Construcció, Santiago de Compostela, 26-29 octubre de 2011.Institut Juan d'Herrera.Santiago de Compostela:1

263-272.Consultat el 22 d'abril de 2019.

• (2011).IX Jornades d'Estudis de Cullera: Cullera 27, 28 i 29 de novembre de 2009.Ajuntament de Cullera.Cullera:

11-27.Consultat el 18 d'abril de 2019.

• (2015).XI Jornades d'Estudis de Cullera: Cullera, 8, 9 i 10 de novembre de 2013.Ajuntament de Cullera.Cullera:

225-239.Consultat el 18 d'abril de 2019.

• (2015).Defensive architecture of the mediterranean: XV to XVIII centuries.Editorial Universitat Politècnica de Valéncia.Valéncia:II

71-78.Consultat el 22 d'abril de 2019.

• (2002).Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer: VIII Assemblea d'Història de la Ribera, (Cullera, novembre de 2000).Universitat de Valéncia, Servei de Publicacions.Valéncia:92

129-132.Consultat el 17 d'abril de 2019.

• (2005).QULAYRA. Revista d'Arqueologia i Estudis Històrics.Museu d'Història i Arqueologia de Cullera.Cullera:1

55-85.ISSN 1699-3527.Consultat el 22 d'abril de 2019.

• ^{[enllaç trencat]}
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGallego Prieto2013">Gallego Prieto (2013). Consideració del terme Sucro a la llum de l'arqueologia: Una introducció., Valéncia: Universitat de Valéncia.
• (2017).Bolletí del Museu Arqueològic Nacional.Ministeri d'Educació Cultura i Deport: Subdirecció General de Documentació i Publicacions.Madrit:35

2365-2374.ISSN 2341-3409.Consultat el 17 d'abril de 2019.

• (1968).Anals del Centre de Cultura Valenciana.Centre de Cultura Valenciana.Valéncia:53

149-172.ISSN 0210-8666.Consultat el 18 d'abril de 2019.

• (1991).Cullaira.Ajuntament de Cullera. Fundació Municipal de Patrimoni Històric Arqueològic.Cullera:3

73-91.Consultat el 23 d'abril de 2019.

• (2013).X Jornades d'Estudis de Cullera: Cullera 25, 26 i 27 de novembre de 2011.Ajuntament de Cullera.Cullera:

181-197.Consultat el 22 d'abril de 2019.

• (2015).Recerques del Museu d'Alcoy.Museu Arqueològic Municipal d'Alcoy Camil Visedo Moltó.Alcoy:24

59-66.ISSN 1135-2663.Consultat el 18 d'abril de 2019.

• (1990).Excavacions arqueològiques de salvament a la Comunitat Valenciana 1984-1988.Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.Valéncia:II. Intervencions rurals

144-147.Consultat el 23 d'abril de 2019.

• (1967).Programa oficial del M. I. Ajuntament dedicat a les festes i fira en honor de la Patrona, la Santíssima Verge del Castell.Ajuntament de Cullera.Cullera:Consultat el 23 d'abril de 2019.
• (2002).Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer: VIII Assemblea d'Història de la Ribera, (Cullera, novembre de 2000).Universitat de Valéncia, Servei de Publicacions.Valéncia:92

113-128.Consultat el 17 d'abril de 2019.

• (2015).XI Jornades d'Estudis de Cullera: Cullera, 8, 9 i 10 de novembre de 2013.Ajuntament de Cullera.Cullera:

193-222.Consultat el 18 d'abril de 2019.

• (2008).Comercie, redistribució i fondeadores: la navegació a vela en el Mediterràneu : [V Jornades d'Arqueologia Subaquàtica : actes].Universitat de Valéncia, Servei de Publicacions.Valéncia:

305-312.Consultat el 18 d'abril de 2019.

• (2008).Comercie, redistribució i fondeadores: la navegació a vela en el Mediterràneu : [V Jornades d'Arqueologia Subaquàtica : actes].Universitat de Valéncia, Servei de Publicacions.Valéncia:

363-372.Consultat el 18 d'abril de 2019.

• (2002).Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer: VIII Assemblea d'Història de la Ribera, (Cullera, novembre de 2000).Universitat de Valéncia, Servei de Publicacions.Valéncia:92

303-316.Consultat el 17 d'abril de 2019.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTorres Gómez1980">Torres Gómez (1980). Contes i llegendes del Castell de Cullera, Cullera: Enrique Torres Gómez. ISBN 84-300-2685-1.
• (2005).QULAYRA. Revista d'Arqueologia i Estudis Històrics.Museu d'Història i Arqueologia de Cullera.Cullera:1

107-122.ISSN 1699-3527.Consultat el 23 d'abril de 2019.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell i muralles de Cullera.