Catacumbes de Sant Sebastià

Archiu:Catacombs S. Sebastiano Rome1.jpg

Catacumbes de Sant Sebastià en Roma.

Les catacumbes de Sant Sebastià constituïxen un dels pocs cementeris cristians que permaneixen accessibles (dels quatre pisos originals el primer està casi completament destruït). Es troba en la ciutat de Roma.

Detalls

En la nau central de la Basílica primitiva, reconstruïda en l'any 1933 sobre restants antics, es poden contemplar a l'esquerra els canals de comunicació en la nau mijana de l'iglésia actual, murals de el XII i l'exterior del àbsit de la Capella de les relíquies; hi ha sarcòfecs sancers i també fragments (la majoria de el IV) que han anat trobant-se per mig d'excavacions.

Es descendix per una escala en les galeries a on hi ha varis cubículos (especial importància tenen les pintures de fins de el IV del cubículo de Jonás, el cicle del qual és representat en quatre escenes). S'aplega a la Cripta de Sant Sebastià, que té un altar de taula que es troba sobre el mateix lloc de l'anterior (encara queden alguns restants de la base) i el bust de sant Sebastián atribuït a Bernini. Després s'aplega a la placeta, baix la qual es troba una cavitat d'arena al que potser es deu el nom de ad catacumbes que va tindre este cementeri i que es va estendre despuix als demés.

Mausoleus

Sobre la placeta s'òbrin tres mausoleus de la segona mitat de el II utilisats en temps posteriors. El primer a la dreta, decorat externament en pintures (convits fúnebres, el milacre del endemoniado de Gerasa), conserva l'inscripció en el nom del propietari: Marcus Clodius Hermes; l'interior, en sepultures inhumades i pintures, està decorat en el cap d'una gorgona.

El segon, cridat dels més inocents en quant propietat d'un colege funerari, presenta un descens decorat en estuc; en alguns vans hi ha inscripcions gregues en caràcters llatins i un pintat en les inicials de les paraules gregues que signifiquen Jesucristo, fill de Deu Salvador.

A l'esquerra està el mausoleu de l'astral, pel arnés que figura cap a fòra, la decoració del qual està formada per sarmientos de vinya que ixen del kantharoi posats damunt de pilastres falses.

Últims pisos

De la placeta es puja a un ambient, colocat prop de la mitat de la basílica i tallat des de dalt per la construcció de la mateixa: l'aixina cridada Triclia, lloc cobert per un sostre a on se celebraven convits fúnebres; les parets del va mostren centenars de dibuixos realisats per devots, realisats cap a la segona mitat de el III i inicis de el IV, contenen invocacions als apòstolés sant Pedro i sant Pablo.

De la triclia es passa, per un va, a les estàncies al voltant de l'àbsit: ací s'ordena una colecció d'epígrafs i una mostra completa dels mausoleus, de la triclia i de la basílica constantiniana; a continuació es baixa a la platònica, construcció posterior a la mateixa basílica que es pensava que era el lloc de la sepultura temporal dels dos apòstols i que, com varen provar les excavacions realisades en l'any 1862 va ser el mausoleu del màrtir Quirino de Roma, bisbe de Scoscia en Panonia, i que va ser traslladat a Roma en el V. A dreta de la platonica, es troba la capella d'Honorio III, adaptada en el vestíbul del mausoleu.

Vore també

• Basílica de Sant Sebastià de les Catacumbes