Catedral de Cefalú

Catedral de Cefalú

La catedral de Cefalú és un dels monuments normandos més importants de l'illa de Sicília. Dedicada al Salvador i a la Transfiguración de Jesús, la catedral va ser consagrada en la festa de Pentecostés de l'any 1131 per encàrrec del rei Ruggero II de Sicília. Pensada inicialment com panteón dels reis de Sicília, els successors de Ruggero II —que la varen concloure en 1240— varen desestimar el seu us com a mausoleu donant esta funció a la catedral de Palermo.

Despuix de la mort del rei Ruggero II el proyecte arquitectònic inicial va sofrir modificacions per lo que s'aprecien diversos estils arquitectònics.

En juliol de 2015, el conjunt «Palermo àrap-normando i les catedrals de Cefalú i Monreale» va ser inclós en la llista del patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. La catedral de Cefalú és un dels nou bens individuals que comprén la declaració (en el ID 1487-008).

Elements artístics

Arquitectura

De planta basilical de creu llatina, tres naus dividides per 16 columnes de granit i base de marbre (una és de marbre romà cridat "cipollino"), un presbiteri en àbsit i pastoforia. La construcció va començar des de diversos ànguls al mateix temps: el presbiteri, els pastoforia i el cos en el seu arc triumfal i a excepció de les absidiolas. La seua llongitut des de la Porta dels Reis fins a l'extrem de l'àbsit és de 70 m. L'altura de la nau central és de 24 m i la del transepto és de 33 m. Té dos campanars arrematats en finestres de doble ogiva.

El sostre és de fusta en voltons policromadas i a dos aigües, mostrant una clara una influència aràbiga.

Fins a el XVI s'aplegava a la catedral per una àmplia i llenta escalinata en tres parts que simbolisen a Pedro, Santiago i Juan (els testics de la Transfiguración). Esta part posteriorment va ser convertida en cementeri. La frontera té dos files d'arcs cegos, disposts sobre un nàrtex de tres arcs.

En l'interior, les columnes que dividixen les naus tenen bases de diversa altura ya que el pis està construït en desnivell.

Va haver problemes durant la construcció que varen motivar canvis estructurals importants:

En alvançat estat de realisació, pero en els tallers encara en obres, es va produir una cesura estructural causada per la presència d'una escala interna de la gruixa del mur que va debilitar el cap del mur del presbiteri en la seua unió en el diaconicon. L'amenaça de solsida va ser continguda en la colocació d'un robust contrafort.

Estos canvis varen implicar no poques modificacions en l'estructura (els dos arcones que unien la nau central en el presbiteri) i en els espais. Despuix de la mort de Ruggero es varen interrompre els treballs que varen continuar en nous grups d'arquitectes que varen concloure la frontera i la nau central.

El claustre

Ya que el rei Ruggero II va entregar la catedral al recapte dels canonges regulars, es va edificar al costat nort de la catedral una sòrt de "Canònica" en el seu propi claustre. En els treballs que varen convertir l'entrada inicial en el cementeri, també es va fer necessari baixar a un pis enterrat el mateix claustre, canviant per a això les entrades. A inicis de el XIX el costat este es va incendiar i a mitan de el XX es va desmontar el nort.

Escultura

La presència de diverses corporacions d'escultors en treballs clarament reconeixibles és una de les característiques de la catedral. Del més antic d'estes agrupacions s'han pogut reconéixer les obres, l'ambient cultural i el seu estil. Es creu que els escultors d'este grup provenien de Puglia i específicament de Bari. Varen realisar les seues obres entre 1131 i 1145, és dir, abans i despuix de les modificacions estructurals que va ser necessari fer. El segon grup d'escultors, que segons pareix vivien eren de la zona, va treballar des del sext capitel de la llínea central de la nau i es caracterisa per un classicisme més notori. També varen treballar els capitells del claustre i alguns elements llitúrgics (dels que solament queden restants). Es nota la presència, encara que encara en els seus inicis (és dir abans de 1170), del Mestre dei Putti. Un tercer grup treballe a inicis de el XIII en les ménsulas de les àbsits menors. Es nota clarament l'influència d'escoles de Puglia. En canvi les de l'àbsit central semblen més influïdes per l'escultura de Foggia.

Existixen en la catedral tres grups de bestiarios i temes vegetals: un en el claustre, un atre en l'interior de la catedral i un atre en l'exterior. Este últim en especial en els fulls esculpidas en els capitells de les 180 columnes i algunes ménsulas: fulls d'acant i fulls de penca (que simbolisen el triumfo sobre la tentació aixina com la virginitat). Els temes zoomórficos es troben en les ménsulas de les bandes lombardas, en les àbsits i en el diaconicon (en representacions de bous, bous i gats) Hi ha també escultures representant caps d'un jove i un vell.

En l'interior, hi ha dos capitells que es varen elaborar despuix de la mort del rei Ruggero II. En decorat fitomorfo en la part inferior i antropomorfo en la superior. El de la columna nort toca temes relacionats en la mort i el de la sur en l'esperança. En eixe lloc anirien, segons ells mateixos havien dispost, els sarcòfecs del Rogelio i del seu fill Guillermo pero les circumstàncies que es varen donar despuix dels seus decesos varen impedir que es realisaren els seus desijos.

Mosaics

Archiu:Christ Pantocrator - Cathedral of Cefalù - Italy 2015 (crop).

Pantocrátor de l'àbsit.

Es tracta de mosaics d'estil normando-bizantí encarregats per Ruggero II, cosa que queda atestada en el text que apareix baix ells:

És interessant mencionar que es diu “structor” (constructor o arquitecte) al rei subrallant aixina la seua relació estreta en la catedral ya que el sobirà havia decidit que eixe temple seria el seu mausoleu. Els mosaics s'estenen per tota l'àbsit i els panys de la volta de crucería i per les parets immediatament inferiors a ells. Els temes representats són el Crist Pantocrator: el més important, separat i central; la Verge i arcàngels; els apòstols i els evangelistes; àngels, querubines i serafines; profetes, sants i diáconos, sants guerrers i els Pares de l'Iglésia oriental i occidental. Cada mosaic té el seu títul escrit en grec o en llatí i ademés és independent sobre un fondo dorat. Les inscripcions mateixes informen sobre les dates de conclusió del treball que va anar l'any 1148 (havent començat en 1145 si es considera que en eixa data el rei Ruggero II va decidir que en eixa catedral seria enterrat i els aspectes arquitectònics que no preveen abans d'eixa data la presència dels mosaics). Es tracta de temes bizantins i d'influència constantinopolitana.

Els mosaics de l'àbsit han segut molt elogiats per la crítica des de 1860 cosa que no ha ocorregut en els de la volta i de les parets ademés de les discussions que s'han donat en relació en la seua datació, els agrupamientos, etc. Els temes i tècniques dels mosaics de les parets recorden més be la capella palatina i per tant, són més be de temps de Guillermo I de Sicília, el fill i successor de Ruggero. Aixina, els mosaics de la volta i els dos primers dels panys (els Pares de l'Iglésia i els sants diáconos) s'haurien fet en temps de Guillermo I i els restants entre els anys 1170 i 1175.

Aun cuando s'ha intentat una interpretació de tot el conjunt a partir d'un tema eucarístico, prima més be l'interpretació que partix del tema de l'Ascensió com en atres conjunts de mosaics semblants.

L'inscripció llatina al voltant del Pantocrator diu lo següent:

Factus homo factor, hominis factique Redemptor. Iudico corporeus corpora corda Deus.

Fet home el creador i redentor de l'home creat, juge en quant corpóreo els cossos, en quant Deu els cors

Vitrales

Les vidrieres del transepto al nort tenen motius simbòlics de temes de la vida quotidiana com La collita i la verema i unes atres escatológicas com La Jerusalem celest. El transepto sur té vidrieres dedicades a temes del apocalipsis com Les sèt iglésies, El corder, Els sèt sagells. Les del àbsit estan dedicades a escenes del Evangelio com la Resurrecció de Lázaro o la Anunciación. La nau central conta en vitrales sobre la creació i les laterals tracten escenes del llibre dels Fets dels apòstols.

Bibliografia

• Enciclopèdia dell'Art medievale, Istituto della Enciclopèdia italiana, Roma 1993
• Rolf Prenen, El romànic, Könemann, Barcelona 1996
• Crispino Valenziano, Introduzione alla Basilica cattedrale vaig donar Cefalù, Opera del Duomo, Palermo, 2005
• M.ª Teresa González. Esther Alegre. Genoveva Tusell. Història de l'art de l'Antiga Edat Mija, 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Cefalú.
• CENOBIUM - Un proyecte destinat a la representació multimèdia dels capitells de claustres romànics de l'àmbit mediterràneu