Anar al contingut

Christie's

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Christie's és una casa de subastas originària d'Anglaterra i fundada en 1766 en Londres. Christie's va portar a terme les majors subastes dels sigles XVIII, XIX i XX.[1] En l'actualitat oferix més de 450 vendes anuals en més de huitanta categories, incloent totes les àrees de belles arts i arts decoratives, joyeria, fotografies, artículs de colecció o botelles de vi, entre moltes atres. La sèu de Nova York va subastar el 4 de maig de 2010 un quadro de Pablo Picasso, cridat Nuet, fulls verts i bust, en una venda final de 106.482.500 dólars. En esta sifra, va alcançar una nova marca mundial de major preu alcançat en subasta per un artícul.[2] En el 2015, el quadro Els Femmes d'Alger (Versió de O), de Pablo Picasso, que es va vendre per la sifra de 179,4 millons de dólars (160 millons d'euros, aproximadament), va batre un nou récort en el mercat de l'art, i es va convertir en el quadro més car jamai subastat.[3] A la seua volta, el récort de l'obra de Picasso va ser superat pel quadro Salvator Mundi, de Leonardo Dona Vinci, que es va adjudicar per 450 millons de dólars en novembre de 2017: a data de decembre de 2017, era l'obra d'art més cara venuda en una subasta.[4]

Christie’s té una presència global en 54 oficines en 32 països i 12 sales de vendes en tot lo món, que inclouen a Londres, Nova York, París, Ginebra, Milà, Ámsterdam, Dubái, Zuric, Hong Kong, Shanghái i Bombay.[5] La principal sala de vendes de Christie en Londres es troba en el carrer King en St. James's, a on varen escomençar en 1823. Té una segona sala de vendes de Londres ubicada en South Kensington, que va obrir les seues portes en 1975 i s'encarrega principalment del mercat mig pero és una de les sales més actives en el món de subastes. En setembre del 2011 existien 53 oficines en 32 països,[6] incloent Nova York, Los Àngeles, París, Ginebra, Ámsterdam, Moscou, Viena, Buenos Aires, Berlín, Roma, Corea del Sur, Milà, Madrit, Japó, China, Austràlia, Hong Kong, Singapur, Bangkok, Tel Aviv, Dubái, Houston i Ciutat de Mèxic. En 1995, Christie es va convertir en la primera casa internacional de subastes per a exhibir obres d'art en Pequín, China. Des de 1998, és propietat del Grup Artemis, la societat de propietat de François-Henri Pinault.


L'1 de giner del 2017, Guillaume Cerutti es va convertir en Conseller Delegat de Christie's, per recomanació de Patricia Barbizet i de la família Pinault. François-Henri Pinault va assumir el càrrec de President del Consell, i Patricia Barbizet va ser nomenada Vicepresidenta.[7] Des de decembre de 2014, la nova presidenta de Christie's és Patricia Barbizet, una de les 50 dònes més poderoses del món, segons la revista Fortune.[8]

Història

[editar | editar còdic]
Sala de subastes de Christie's de Londres, en 1808.

Va ser fundada en Londres, Anglaterra, el 5 de decembre de 1766 per James Christie. Christie's va conseguir crear-se ràpidament una reputació entre les cases de subasta britàniques, aprofitant el gran moment que la capital britànica va viure en els anys següents a la Revolució Francesa respecte al comerç d'obres d'art.

Christie’s va ser una empresa pública des de 1973 fins a 1999, fins que es va convertir en propietat privada del francés François Pinault. En setembre de 2010, l'expresident Rodale Steven Pleshette Murphy va assumir el càrrec de director general, i es va convertir en el primer conseller delegat nortamericà en l'història de la casa de subastes.[9]

Christie's ha aplegat en els últims anys a subastar obres i objectes personals de creadors i personalitats com Vincent Van Gogh, Pablo Picasso, Leonardo dona Vinci, Rembrandt, Napoleón Bonaparte, Yves Saint Laurent i Diana de Gales, aixina com obres considerades patrimoni cultural de la humanitat, per lo que està sent molt qüestionada. Entre eixes obres es troben objectes precolombinos d'immens valor cultural, que se subasten a coleccionistes particulars.cita requerida.

En el 2015, el quadro Els Femmes d'Alger, de Pablo Picasso, es va vendre per la sifra de €160 millons euros (179,4 millons de dólars aproximadament); esta obra va ostentar el récort del quadro més car venut en una subasta fins a 2017. En novembre de 2015, el quadro Nu Couche (1917-1918), d'Amedeo Modigliani, es va adjudicar per O$170,4 millons de dólars: el tercer quadro més car venut en una subasta.[10] Posteriorment, en novembre de 2017, es va vendre per O$450 millons de dólars el quadro Salvator Mundi, obra de Leonardo dona Vinci, en lo que es va superar el récort establit per l'obra de Picasso anteriorment mencionada.[11]

Educació Christie’s

[editar | editar còdic]

El braç educatiu de la casa de subastes Christie es diu Educació Christie. Té coleges en Londres i Nova York acreditat per l'Universitat de Glasgow en el Regne Unit i el New York Board de Regentes de l'Estat en els EE. UU. Oferix Màsters, Diplomar de Postgrado, Certificats d'Art de negocis i un títul universitari. Els cursos inclouen: Arts de China; art europeu (Antiguetat, Edat Mija i la Renaixença), Art, Estil i Disseny (Renaixença fins a la modernitat); Art Modern i Contemporàneu (tots en Londres) i Art Modern, coneixedor i l'Història de l'Art mercat (en Nova York). A temps parcial, certificat i programes d'educació contínua s'oferixen també en Londres i Nova York.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. https://www.artesubastas.es/historia-christies/
  2. «L'obra més cara de l'història: paguen per un Picasso més de 100 millons de dólars». La Capital. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 6 de maig de 2010.
  3. «Les obres d'art més cares del món: ¿per qué seguixen trencant els récorts en subastes?». Consultat el 24 de febrer de 2016.
  4. «[1]». Consultat el 13 de decembre de 2017.
  5. «Our Company». www.christies.com. Consultat el 24 de febrer de 2016.
  6. «About the company». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 18 de setembre de 2011.
  7. [2]
  8. «[3]». Consultat el 24 de febrer de 2016.
  9. «Top-Espot Shake-up».
  10. «Contemporary art market cools, but Modern sector heats up at Christie’s in 2015» (en en-gb). theartnewspaper.com. Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2016. Consultat el 24 de febrer de 2016.
  11. «[4]». Consultat el 13 de decembre de 2017 (en és).
  12. «Sitie oficial de la casa, en anglés.». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2008.


Referències

[editar | editar còdic]