Anar al contingut

Ciceón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ciceón

El ciceón (en grec κυκεών, kykeon, de κυκάω ‘remoure, mesclar’) és una beguda grega ancestral feta principalment en aigua, ordi i herbas. S'usava en el clímax dels misteris de Eleusis (ritos d'iniciació al cult dels deus de l'agricultura) per a trencar el dejuni sagrat, pero també era una beguda molt apreciada pels llauradors. Se li atribuïen propietats digestives.

Característiques

[editar | editar còdic]

En els texts homéricos apareixen mencions al ciceón: la Ilíada ho descriu com una beguda a pur de aigua, ordi i herbes, que era consumida en formage de cabra (XI, 638–641). En la Odissea, Circe afegia mel i abocava la seua poció màgica en el brebaje (X, 234). En el himne homérico a Deméter, la deesa rebujava vi tinto pero prenia ciceón elaborat en aigua, ordi i menta poleo.

Investigacions sobre el ciceón

[editar | editar còdic]

En un intent de resoldre l'enigma de cóm tantes persones a lo llarc de dos milenis podien haver vixcut experiències revelatorias colectivescita requerida durant les cerimònies dels misteris eleusinos, ha segut sugerida la teoria de que l'ordi utilisat en el ciceón que es consumia com a part dels ritos estiguera contaminada pel esclerocio, és dir la forma latent del fongo, del cornezuelo del centeno, Claviceps purpurea, i que les substàncies psicoactivas, concretament LSA (amida de l'àcit lisérgico, precursora del LSD), contingudes en eixe fongo anaren les responsables de les intenses experiències vixcudes pels participants en dites cerimònies. Curiosament dites amidas s'han trobat també en atres espècies totalment distintes del regne vegetal, com són algunes enredaderas en concret Ipomoea violacea i Turbina corimbosa; dit descobriment va ser realisat pel descobridor de el LSD, Albert Hoffman.

Varis experiments actuals han intentat copiar el ciceón consumit en Eleusis, utilisant ordi contaminada, pero no s'han pogut extraure conclusions certeres.

En el llibre The Immortality Key, de Brian C. Muraresku, s'arrepleguen estudis recents sobre cóm s'han obtingut evidències arqueoquímicas concloents sobre l'us de cornezuelo com a substància visionària en els ritos eleusinos.

Vore també

[editar | editar còdic]