Ipomoea violacea

Archiu:Ipomoea macrantha.jpg

Ipomoea violacea

Ipomoea violacea, coneguda com a glòria del matí és una espècie que pertany a la família de les Convolvuláceas. Procedix principalment de Norteamérica -en especial de la zona de Mèxic- i de Centroamérica. S'ha naturalizado en tots els països tropicals. Ha segut introduïda en Europa com a ornamental.

El gènero Ipomoea comprén entre 600-700 espècies. Les que es troben solen ser cultivades, bàsicament com a ornamentals, i en alguns casos naturalisades i convertides en autèntiques plantes invasoras de camps de cultiu i jardins.

Descripció

I. violacea una herbácea perenne, encara que cultivada com a anual (Otero, 2001), trepadora fins als 4 m d'altura, de creiximent ràpit, en tallos gráciles, fins, volubles, ramosos en la seua part superior, semileñosos en la base. Posseïx fulls ovales (en dos lòbuls) o acorazonadas, de 7-16 cm de llarc, alternes, verdes. Totes les parts contenen un làtex blanc pegajoso (Carrington, 1993). Pedicels glabros o en fina pilositat.

Els seus florés són grans de 4-6 cm d'ample, vistoses, infundibiliformes, de simetria radial, en forma de "campanilla" , que creixen en arracades pedunculados que partixen de les aixelles dels fulls, d'1-4 elements; corola inicialment de color blanc durant la prefloraació -que és contorta- després blaves o púrpures en la part estreta de color blanc, en màrgens escariosos (d'apariència membranosa o seca). 5 sàpia-hos lliures persistents, en àpiços aguts o acuminados. Un estil més llarc que els estams, terminat en 2 estigmes globosos. Ovari súpero. 5 estams soldats a la corola, no descollen.

Frut en càpsula dehiscente, en 4 valvas per a lliberar les seues 4 llavors. Estes són ovalades, en dos cares planes i una convexa, de color negre.

Història taxonómica

Alguns autors no distinguixen esta espècie de Ipomoea tricolor. Per un atre costat, hi ha escrits que ho donen com a sinònim de Ipomoea purpurea (BOE, 6 de febrer de 2004). Algunes publicacions tracten a les tres com a espècies diferents (Austin & Huáman 1996), situant-les en tres subgéneros separats:

• Ipomoea violacea dins del subgénero Erpipomoea Choisy
• Ipomoea tricolor dins del subgénero Quamoclit (Moench) Clarke; secció Tricolor.
• Ipomoea purpurea dins del subgénero Ipomoea; secció Pharbitis (Choisy) Griseb.; série Pharbitis (Choisy) D.F.Austin

Actualment es tendix a considerar que Ipomoea violacea i Ipomoea tricolor són realment sinònims de la mateixa espècie (House, H.D. 1908; Wagner, Hildebert 1988; Wiersema & Wiersema, 1999), si be sembla més exacte pensar en Ipomoea violacea inclosa en el tàxon Ipomoea tricolor (Burrows & Tyrl 2001).

Dins d'esta família destaca, des d'un punt de vista taxonómico, la presència d'alcaloide del cornezuelo del centeno, puix es considera un fet aïllat dins de les plantes superiors. Moltes espècies de convolvuláceas poden sintetisar alcaloide tropànics, pirrolizidínicos, isoquinoplínicos i ergolínicos (Máñez & Giner, 2005). Els gèneros més representatius són Argyreia, Ipomoea, Cuscuta, Stictocardia i Turbina.

Bibliografia

• Aranda Monroy, Raúl: Ololiuhqui: Coaxiutl, Planta Serp. Evidències Arqueològiques de Xico. Espais. N.º 20, any XIV, ICSH. Mèxic. pág.125-128. 1996.
• Austin, F. & Huáman, Zósimo: A synopsis of Ipomoea (Convlovulaceae) in the Americas. TAXON 45. pág.3-41. February 1996.
• Bärtels, Andreas: Guia d'Identificació de les Plantes tropicals ornamentals i útils. Edicions Omega. pág.196. 2005.
• B.O.E. núm.32 Divendres 6/2/2004-5061 MINISTERIO DE SANIDAD I CONSUMO. ORDEN SCO/190/2004, de 28 de giner, per la que s'establix la llista de plantes la venda de les quals al públic queda prohibida o restringida per raó de la seua toxicitat.

• Burrows, George E. & Tyrl, Donald J.: Toxic Plants of North America. Iowa State University Press. pág.374-381. 2001.
• Carrington, Sean: Wild Plants of Barbados. Ed. Macmillan Caribbean. pág.82. 1993.
• Consolino, Francesca & Banfi, Enrico: Guia de Plantes Trepadoras. Edicions Grijalbo. pág.104. 1994.
• Gómez Fernández, J.Ramón: La toxicitat de les plantes ornamentals. Ed. Oikos-Tau. pág.101-102. 1998.
• Hofmann, Albert: The Active Principles of Seeds of Rivea corymbosa and Ipomoea violacea. Aldous Huxley Memorial Issue. Vol. I, n.º 3. The Psychedelic Review. pág.302-316. 1964. http://www.maps.org/psychedelicreview/v1n3/013275was.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
• Máñez Endreç, Salvador & Giner Pons, Rosa María: Farmacognòsia: de la natura al medicament. PUV Universitat de Valéncia. pág.210-211. 2005.
• Otero Aira, Luís: Les plantes alucinógenas. Ed.Paidotribo. pág.103-106. 2001.
• Polunin, Oleg: Guia de Camp de les Flors d'Europa. Edicions Omega. pág. 379. 3ª ed. 1982.
• Wagner, Hildebert: Pharmazeustische Biologie. Drogen und ihre Inhaltsstoffe. Ed. Fischer Verlog, Gustav. pág.222-223. 1988.
• Wasson, R.Gordon: Notes of the Present Status of Ololiuhqui and the other Hallucinogens of Mexico. Aldous Huxley Memorial Issue. Vol. I, n.º 3. The Psychedelic Review. pág.287-301. 1964. http://www.maps.org/psychedelicreview/v1n3/013275was.pdf [2] archivat en Wayback Machine.
• Weber, M. Jeffrey & Ma, T.S.: Separation of the Alkaloids in the Leaves of Ipomoea violacea Using Thin Layer Chromatography. Mikrochimica Acta. Microchemical Investigations of Medicinal Plants. XIII. pág. 217-225. 1976.
• Weber, M. Jeffrey & Ma, T.S.: Identification of the Alkaloids in the Leaves of Ipomoea violacea Using Preparative Thin Layer Chromatography and Solid Probe Mass Spectrometry. Mikrochimica Acta. Microchemical Investigations of Medicinal Plants. XIV. pág. 227-242. 1976.
• Wiersema, John H. & Wiersema, Blanca L.: World Economic Plants. A Standart Reference. CRC Press LLC. pág.273. 1999.