Ciclamato

Ciclamato és el nom comú del ciclohexilsulfamato. Denominat en l'indústria alimentícia en les sigles I 952. El ciclamato és un edulcorante no calòric descobert en 1937, que ha segut considerat fins a cinquanta voltes més dolça que atres endulzantes baixos en calories. Hui en dia existixen vàries organisacions, tals com la FAO (Organisació de les Nacions Unides per a l'agricultura i l'Alimentació) i l'OMS (Organisació Mundial de la Salut), que avalen el seu us sense aparents danys a la salut en més de cent països del món, entre ells l'Unió Europea, Canadà, Austràlia, China i pràcticament tota Llatinoamèrica. No obstant, en els Estats Units el seu us està prohibit des de 1970 per la FDA.

Existixen en el món molts estudis que parlen de que el ciclamato és segur per al seu us en humans. Per eixemple, l'Institut Nacional de Càncer dels Estats Units conta en àmplia investigació sobre el ciclamato i atres endulzantes artificials.

En estes nacions, les autoritats sanitàries corresponents avalen que l'ingesta diària admissible (IDA) recomanada és d'onze miligrams per cada quilo de pes corporal, lo que equivaldria a 770 mg/dia en un adult de 70 quilos de pes. El ciclamato de sodi s'utilisa en una gran cantitat de productes, des de begudes gaseoses fins a yogurt o dentífrico, entre uns atres.

Història

El ciclamato de sodi va ser sintetisat per primera volta en 1937 en l'Universitat d'Illinois, i s'utilisa com edulcorante artificial des de 1950. El seu us va ser suspés en els Estats Units en 1970, per un estudi dels Food and Drug Research Laboratories (Maspeth, estat de Nova York) a on es varen utilisar 240 ratas de laboratori, i que va tirar la presència de càncer en alguns d'estos animals.

Algunes opinions varen acabar desestimant el valor de les proves en animals de laboratori,^{cita requerida} puix varen ser fetes en dosis que excedixen en més de 100 voltes la dosis normal ingerida per humans; no obstant, s'ha demostrat que el ciclamato pot convertir-se en ciclohexilamina en el tracto intestinal, compost que podria ser cancerígeno. Aixina que existixen atres organismes, com l'EFSA (European Food Safety Authority), encarregat de regular els riscs relacionats en substàncies en els aliments, que avalen l'us del ciclamato en cantitats que no excedixquen l'ingesta màxima recomanada.

Controvèrsia sobre el ciclamato

Este producte químic s'usa com edulcorante en productes alimentaris.

Segons els anàlisis de l'Organisació Mundial de la Salut es tracta d'un edulcorante sense perjuïns per a la salut i catalogat en el seu 'grup 3' de substàncies no cancerígenas. Ademés, la JEFCA senyala que l'ingesta diària admissible és de 11 miligrams per quilo de pes corporal i, segons el Reglament Sanitari d'Aliments, en Espanya 7 mg per quilo de pes corporal.

Per eixemple, en varis països com Espanya la Coca-cola Zero conté este ingredient. No obstant, en alguns països llatinoamericans el edulcorante E-952 va ser retirat per les sospites que pesen sobre el ciclamato. En Mèxic es va retirar en 2008 gràcies a una campanya dels consumidors, mentres que en Veneçola es va retirar argumentant que podria produir càncer. En atres casos (com en Chile), es va substituir l'us de ciclamato per aspartamo i acesulfamo-k. ^{cita requerida}

No obstant, ya que la Coca-cola Zero conté de 18 a 22 miligrams de ciclamato per cada 100 ml, segons les senyes de la OMS una persona mija de 70 quilos deuria ingerir més de 3.85 litros d'esta beguda cada dia de la seua vida per a que «represente algun risc apreciable per a la salut»^{cita requerida}.

Estatus llegal

El ciclamato està aprovat com edulcorante en més de 130 països.

A finals dels anys 60 el ciclamato va ser prohibit en el Regne Unit pero es va tornar a aprovar despuix de les evaluacions realisades en 1996 per l'Unió Europea.

En Filipines es va prohibir una volta el ciclamato, pero més vesprada en el 2013 l'Administració d'Aliments i Medicaments de Filipines va retirar la prohibició ya que va ser declarat segur per al consum.

Actualment el ciclamato està prohibit en els Estats Units.