Cicle del nitrogen
El cicle del nitrogen és el procés biogeoquímic per mig del qual este element es convertix en múltiples formes químiques durant el temps que circula entre la biósfera, els ecosistemes terrestres i marins. La conversió de nitrogen es pot portar a terme per mig de processos tant biològics com a físics. Els processos importants en el cicle del nitrogen inclouen la fixació, amonificación, nitrificació i desnitrificación. Estos processos generalment estan intervinguts per numerosos microorganismes presents en ambients aquàtics i edàfics.[1]
Introducció
[editar | editar còdic]La major part de l'atmòsfera de la Terra (79 %) és nitrogen atmosfèric gaseós (N2), convertint-la en la major font de nitrogen i en depòsit inagotable d'este element. No obstant, la molècula de N2 és molt estable, dificultant la seua incorporació als organismes vius. En atres paraules, encara a pesar de la seua abundància, el nitrogen atmosfèric té una disponibilitat llimitada per a us biològic, lo que conduïx a una escassea de nitrogen utilisable en molts tipos d'ecosistemes.[2]
El cicle del nitrogen és de particular interés en ecologia perque la disponibilitat de nitrogen pot afectar la velocitat dels processos clau de l'ecosistema, inclosa la producció primària i la descomposició. Les activitats humanes com la crema de combustibles fòssils, l'us de fertilisants nitrogenats artificials i la lliberació de nitrogen en les aigües residuals han alterat dràsticament el cicle global del nitrogen. La modificació humana del cicle global del nitrogen pot afectar negativament al sistema del mig ambient natural i també a la salut humana.
Efectes
[editar | editar còdic]Els sers vius conten en una gran proporció de nitrogen en el seu composició química. El nitrogen oxidat que reben com nitrat (NO3–) es transforma en grups aminoàcits (assimilació). Per a tornar a contar en nitrat fa falta que els descomponedores ho extraguen de la biomassa deixant-ho en la forma reduïda d'ion amoni (NH4+), procés que es diu amonificación; i que després l'amoni siga oxidat a nitrat, procés cridat nitrificació.
Aixina sembla que es tanca el cicle biològic essencial. Pero l'amoni i el nitrat són substàncies solubles, que són arrastrades fàcilment per l'escorrentía i l'infiltració, lo que tendix a dur-les al mar. Al final, tot el nitrogen atmosfèric hauria terminat, despuix de la seua conversió, dissolt en l'mar. Els oceàs serien rics en nitrogen, pero els continents estarien pràcticament desprovistos d'ell, convertits en deserts biològics, si no existiren atres dos processos, mútuament simètrics, en els que està implicat el nitrogen atmosfèric (N2). Es tracta de la fixació de nitrogen, que origina composts solubles a partir del N2, i la desnitrificación, una forma de respiració anaerobio que torna N2 a l'atmòsfera. D'esta manera es manté un important depòsit de nitrogen en l'aire (a on representa un 78 % en volum).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Manahan, Stanley E. (2007). «Cap. 3.11. Les transformacions microbianas del nitrogen», Introducció a la química ambiental, Reimpr edició, Barcelona: Reverté Eds. [o.a.], pp. 123-128. ISBN 978-84-291-7907-1.
- ↑ Manahan, Stanley E. (2007). Introducció a la química ambiental, Reimpr edició, Barcelona: Reverté Eds. [o.a.], pp. 14-15. ISBN 978-84-291-7907-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclo del nitrógeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.