Circulació de bolque meridional de l'Atlàntic
La circulació de bolque meridional de l'Atlàntic (coneguda com AMOC, sigles en anglés de Atlantic meridional overturning circulation) és el component zonalmente integrat de les corrents superficials i profundes en l'oceà Atlàntic. Es caracterisa per un fluix cap al nort d'aigua càlida i salada en les capes superiors de l'Atlàntic, i un fluix cap al sur d'aigües més fredes i profundes que formen part de la circulació termohalina. Estes "extremitats" estan unides per regions de bolque en els mars nòrdiques i de Labrador i l'oceà Austral. El AMOC és un component important del sistema climàtic de la Terra i és el resultat d'impulsors atmosfèrics i termohalinos.
Descripció general
[editar | editar còdic]El fluix superficial cap al nort transporta una cantitat substancial d'energia tèrmica des dels tròpics i el hemisferi sur cap al Atlàntic nort, a on la calor es pert en l'atmòsfera pel fort gradient de temperatura. En perdre la seua calor, l'aigua es torna més densa i s'afona. Esta densificación vincula la branca càlida de la superfície en la branca de tornada profunda i freda en les regions de convecció dels mars Nòrdic i de Labrador. Les branques també estan vinculades en regions de surgencia, a on una divergència de les aigües superficials provoca la succió de Ekman i un fluix ascendent d'aigües profundes.
AMOC consta de celes superiors i inferiors. La cela superior consta del fluix de superfície cap al nort, aixina com el fluix de tornada cap al sur de les aigües profundes de l'Atlàntic nort (NADW). La cela inferior representa el fluix cap al nort del dens aigua del fondo antàrtic (AABW), que banya l'oceà abissal.[1]
AMOC eixercix un control important sobre el nivell de la mar de l'Atlàntic nort, particularment a lo llarc de la costa noreste d'Amèrica del Nort. El carpiment excepcional de AMOC durant l'hivern de 2009-2010 ha implicat una pujada del nivell de la mar de 13 cm a lo llarc de la costa de Nova York.[2]
Pot haver dos estats estables de el AMOC: una circulació forta (com s'ha vist en els últims milenis) i un modo de circulació dèbil, com ho sugerixen els models de circulació general acoplats atmòsfera-oceà i els models de sistemes terrestres de complexitat intermija.[3] No obstant, varis models del sistema terrestre no identifiquen esta biestabilidad.[3]
Relació entre AMOC i clima
[editar | editar còdic]El transport net de calor cap al nort en l'Atlàntic és únic entre els oceans del món i és responsable de la calor relativa de l'hemisferi nort.[1] AMOC transporta fins al 25% del transport de calor global atmòsfera-oceà cap al nort en l'hemisferi nort.[4] En general, es creu que açò millora el clima del noroest d'Europa, encara que este efecte és objecte de debat.[5][6][7]
Ademés d'actuar com una bomba de calor i un disipador de calor d'alta latitut,[8][9] AMOC és el sumidero de carbono més gran de l'hemisferi nort, seqüestrant aproximadament unes 0,7 PgC a l'any.[10] Este seqüestre té implicacions significatives per a l'evolució del calfament global antropogénico, especialment sobre la disminució recent i futura proyectada del vigor de AMOC.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Buckley, Martha W., and John Marshall. "Observations, inferences, and mechanisms of the Atlantic Meridional Overturning Circulation: A review." Reviews of Geophysics 54.1 (2016): 5–63.
- ↑ Goddard, Paul B., et al. "An extreme event of siga-level rise along the Northeast coast of North America in 2009–2010." Nature Communications 6 (2015): 6346.
- ↑ 3,0 3,1 Nature Climate Change.11(8)
- 680–688.doi:10.1038/s41558-021-01097-4.Consultat el 2021-08-05.
- ↑ Bryden, Harry L., and Shiro Imawaki. "Ocean heat transport." International Geophysics. Vol. 77. Academic Press, 2001. 455–474.
- ↑ Rossby, T. "The North Atlantic Current and surrounding waters: At the crossroads." Reviews of Geophysics 34.4 (1996): 463–481.
- ↑ Seager, Richard. "The Source of Europe's Mild Climate: The notion that the Gulf Stream is responsible for keeping Europe anomalously warm turns out to be a myth." American Scientist 94.4 (2006): 334–341.
- ↑ Rhines, Peter, Sirpa Häkkinen, and Simon A. Josey. "Is oceanic heat transport significant in the climate system?." Arctic–subarctic ocean fluxes. Springer, Dordrecht, 2008. 87–109.
- ↑ Chen, Xianyao, and Ka-Kit Tung. "Global surface warming enhanced by weak Atlantic overturning circulation." Nature 559.7714 (2018): 387.
- ↑ Morrison, Adele K., Thomas L. Frölicher, and Jorge L. Sarmiento. "Upwelling in the." Physics today 68.1 (2015): 27.
- ↑ Gruber, Nicolas, Charles D. Keeling, and Nicholas R. Bats. "Interannual variability in the North Atlantic Ocean carbon sink." Science 298.5602 (2002): 2374–2378.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Circulación de vuelco meridional del Atlántico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.