Anar al contingut

Efectes del canvi climàtic en els oceans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Efectes del canvi climàtic en els oceans
Archiu:FILE 0
Panorama general de l'efecte dels canvis climàtics en l'oceà. Els efectes regionals es mostren en cursiva.[1]
Archiu:FILE 1
Esta animació de la NASA mostra els processos oceànics de la Terra com una força important que conectadistintos sistemes climàtics del planeta.

Existixen múltiples efectes del canvi climàtic en els oceans. Un dels principals és l'aument de la temperatura, que a la seua volta contribuïx al aumente del nivell de la mar i a que ocórreguen ones de calor marines en major freqüència. Atres efectes inclouen l'acidificació dels oceans, la disminució del gèl marí, l'aument de l'estratificació dels oceans i la reducció dels nivells d'oxigen. Un atre efecte important són canvis en les corrents oceàniques, inclós el carpiment de la circulació meridional de l'Atlàntic.[2] Tots estos canvis desencadenen a la seua volta efectes en els ecosistemes marins. La principal causa d'estos efectes és el canvi climàtic provocat per les emissions humanes de gasos d'efecte hivernàcul, com el diòxit de carbono i el metà. El calfament dels oceans ocorre principalment perque l'oceà està absorbint la major part de la calor adicional en el sistema climàtic.[3] L'oceà absorbix també partix del diòxit de carbono extra de l'atmòsfera, la qual cosa provoca una disminució en el pH o acidificació dels oceans.Els científics estimen que l'oceà ha absorbit al voltant del 25% de totes les emissions de CO2 emeses per les nostres societats.[4]


L'estratificació de l'oceà ocorre naturalment per canvis de densitat en l'aigua causats principalment per diferències en temperatura o salinitat. Degut a que el calfament prové principalment de l'atmòsfera, la capa superficial de l'oceà rep més calor, la qual cosa reduïx la seua densitat i incrementa la separació en les capes d'aigua més profundes. L'estratificació aumenta a mida que la superfície de l'oceà es calfa per l'aument de la temperatura de l'aire. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Açò produïx una reducció en la circulació i intercanvi en capes d'aigua més fredes i profundes, resultant en la reducció de la capacitat de l'oceà per a absorbir calor. Per lo tant, la calor que no és absorbit per l'oceà anirà a l'atmòsfera i a la terra, resultant també en un increment en la cantitat d'energia disponible para ciclons tropicals i atres tormentes. Un atre efecte de l'aument en l'estratificació és la disminució del transport de nutrients des del fondo marí cap a la superfície. Estos nutrients sustenten la producció primària i per això als ecosistemes marins, per lo que un oceà més estratificado té menor capacitat per a almagasenar carbono.[5]

Un atre efecte és la disminució dels nivells d'oxigen en els oceans puix és menys soluble en l'aigua a mida que aumenta la temperatura. Com a resultat, una part de l'oxigen en els oceans passa a l'atmòsfera. Una major estratificació també pot reduir el suministrament d'oxigen des de les aigües superficials a aigües més profundes, reduint encara més el contingut d'oxigen en l'aigua.[6] Observacions recents indiquen que l'oceà ya ha estat perdent oxigen i zones en baixos nivells d'oxigen s'estan expandint en tot lo món. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Estos canvis provoquen danys en els ecosistemes marins i poden accelerar la exitinción d'espècies o causar explosions demogràfiques en certes poblacions, alterant aixina la distribució d'espècies.[2] Açò a la seua volta afecta l'indústria peixquera i el turisme. L'aument en les temperatures marines també té impactes negatius en distints ecosistemes marins, com els secs de coral. Els corals de secs tropicals són altament sensibles als auments de temperatura, tal que encara menuts auments de temperatura poden tindre un impacte significatiu, produint blanqueamiento de coral i en casos més severs mortalitat massiva de corals. La acidificaciónd l'oceà i l'aument de la temperatura també afectarà la productivitat i distribució d'espècies en l'oceà, afectant pesquería i alterant els ecosistemes marins. La pèrdua de gèl marí en els pols impactarà de forma severa a moltes espècies polars que depenen d'ell. L'interacció entre molts dels efectes del canvi climàtic pot incrementar la pressió en el sistema climàtic i els ecosistemes marins.[2]

Canvis per l'aument dels nivells de gasos d'efecte hivernàcul

[editar | editar còdic]
Archiu:FILE 3
La major part del excés de calor pel calfament global és absorbit pels oceans, penetrant fins a les zones més profundes.[7]
Archiu:FILE 4
Energia (calor) agregada a distints components del sistema climàtic pel calfament global (senyes de 2007).

Actualment (2020), la concentració de diòxit de carbono (CO2) en l'atmòsfera és de més de 410 parts per milló (ppm), casi un 50% més alta que els nivells preindustriales. Estos nivells, aixina com el seu accelerat aument, no tenen precedents en els 55 millons d'anys del registre geològic.Està clarament establit que este excés CO2 té un orige humà, resultat d'una combinació d'emissions per crema de combustibles fòssils, emissions industrials i de canvi d'us de sol.L'idea de que l'oceà funciona com un important sumidero de CO2 antropogénico s'ha debatut en la lliteratura científica a lo manco des de finals dels anys cinquanta. Vàries proves apunten a que l'oceà absorbix aproximadament una quarta part del total de les emissions antropogénicas de CO2.

Els reportes del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic de 2019 indiquen que:

És pràcticament segur que l'oceà global s'ha calfat sense cessar des de 1970 i ha absorbit més del 90% de l'excés de calor en el sistema climàtic [...]. Des de 1993, la taxa de calfament dels oceans s'ha més que duplicat [...]. És molt provable que les ones de calor marines hagen duplicat la seua freqüència des de 1982 i estiguen aumentant en intensitat [...]. En absorbir més CO2, l'oceà ha sofrit una acidificació superficial cada volta major [...]. S'ha produït una pèrdua d'oxigen des de la superfície fins als 1000 m de profunditat [...].

—&x200A;Informe especial de el IPCC sobre l'oceà i la criosfera en un clima canviant (2019),[2] &x3A;&x200A;9&x200A;

Aument de la temperatura de l'oceà

[editar | editar còdic]
Archiu:FILE 5
Les temperatures de la superfície terrestre han aumentat més ràpit que les temperatures de l'oceà, ya que l'oceà absorbix al voltant del 92% de l'excés de calor generada pel canvi climàtic.[8] Gràfic en senyes de la NASA[9] que mostra cóm han canviat les temperatures de l'aire en la superfície terrestre i marina en comparació a respecte a nivells preindustriales.

És un fet que l'oceà s'està calfant com a resultat del canvi climàtic i que el ritme de calfament està aumentant.[2] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Les temperatures més càlides en l'oceà a nivell global varen ser registrades en 2022,la qual cosa va ser determinat en les medicions de contingut de calor en l'oceà, que varen superar el màxim anterior de 2021.[10] L'aument constant de la temperatura dels oceans és un resultat inevitable del desequilibri energètic de la Terra, causat principalment per l'aument dels nivells de gasos d'efecte hivernàcul.[10] Entre l'época preindustrial i la década 2011-2020, la superfície de l'oceà s'ha calfat entre 0.68 i 1.01 °C. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

La major part de l'aument de calor de l'oceà ha ocorregut en l'Oceà Austral. Per eixemple, entre els anys 1950 i 1980, la temperatura de l'Oceà Antàrtic Austral va aumentar al voltant de 0.17 °C (0.31 °F), casi el doble de la taxa de l'oceà global.[11]

La taxa de calfament varia en la profunditat. La part superior de l'oceà (per damunt dels 700 m) és la que s'està calfant més ràpidament. A una profunditat de mil metros, el calfament es produïx a un ritme de casi 0.4 °C per sigle (senyes de 1981 a 2019).[12] En les zones més profundes de l'oceà (a nivell global), a 2,000 metros de profunditat, el calfament ha segut d'al voltant del 0.1 °C per sigle.[12] El patró de calfament és diferent en l'Oceà Antàrtic (a 55°S), a on el calfament més alt (0.3 °C per sigle) s'ha observat a una profunditat de 4500 m.[12] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Archiu:FILE 6
Ilustració dels canvis de temperatura observats entre 1960 i 2019 en cada oceà, començant en l'Oceà Austral al voltant de l'Antàrtida.[13]

Ona de calor marina

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Contingut de calor de l'oceà

[editar | editar còdic]

La temperatura de l'oceà varia d'un lloc a un atre: les temperatures són més altes prop del equador i més baixes en els pols. En conseqüència, per a quantificar el calfament dels oceans és més apropriado medir els canvis en la calor total contingut en els oceans. Esta mètrica indica que l'absorció de calor va aumentar entre 1993 i 2017 en comparació al periodo 1969-1993. <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 


El contingut de calor en l'oceà és l'energia absorbida i almagasenada pels oceans i per a calcular-ho es requerix medir la temperatura en diverses ubicacions i profunditats. El càlcul del contingut total de calor en els oceans resulta d'integrar dites medicions per a cada conca oceànica.[14] Aixina, s'ha pogut concloure que entre 1971 i 2018, l'aument del contingut de calor en els oceans representa més del 90% de l'excés d'energia tèrmica de la Terra pel calfament global.[15][16] La causa principal d'això és l'aument en emissions de gasos d'efecte hivernàcul per activitats humanes.[17] Fins a l'any 2020, al voltant d'un terç de l'energia absorbida s'ha propagat a profunditats mauores als 700 metros[18][19] i en el 2023, les temperatures de l'oceà varen alcançar nivells màxims superant el récort registrat en 2022.[20] Les cinc observacions més altes de contingut de calor a profunditats de fins a 2,000 metros varen ser registrades entre 2019 i 2023. En este periodo es varen registrar les medicions més altes de calor en el Pacífic Nort, l'Atlàntic Nort, el Mediterràneu i l'Oceà Austral en més de xixanta anys de medicions.[21]

L'aigua oceànica pot absorbir una gran cantitat d'energia per la seua alta capacitat calorífica en comparació als gasos atmosfèrics.[19] Debido a ello, la capa superficial de l'oceà conté major energia tèrmica que tota l'atmòsfera terrestre.[22] Les medicions de temperatura en els oceans s'han portat a terme de forma sistémica des de antres de 1960 i des de l'any 2000, una ret d'aproximadament 4,000 robots Argo han medit els canvis de temperatura per a estimar els canvis en contingut de calor. En estes millores en les observacions s'ha estimat que el contingut de calor en l'oceà superficial ha aumentat a un ritme accelerat, incrementant al voltant de 0.58 ±0.08 W/m2 entre 2003 i 2018.[23][24][25]

Acidificació de l'oceà

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Escales temporals

[editar | editar còdic]

Molts elements del sistema climàtic relacionats en els oceans responen llentament al calfament. Per eixemple, l'acidificació de les profunditats oceàniques continuarà durant milenis, i lo mateixa ocorre en l'aument del contingut calorífic dels oceans.[26] De la mateixa manera, l'aument del nivell de la mar continuarà durant sigles o inclús milenis, encara si les emissions de gasos d'efecte hivernàcul es reduïxen a zero, per la llenta resposta de les capes de gèl al calfament i a la contínua absorció de calor per part dels oceans, que s'expandixen quan es calfen.[26]

Efectes en l'entorn físic

[editar | editar còdic]

Aument del nivell de la mar

[editar | editar còdic]

Entre 1901 i 2018, el nivell mig global de la mar va aumentar aproximadament 20 cm (7,9 polzades).[27] Entre 1993 i 2018, el derretimiento de les capes de gèl i els glaciars va representar el 44% d'eixe aument, mentres que un atre 42% es va deure a l'expansió tèrmica de l'aigua.[28]

Moltes ciutats costeres enfrontaran inundacions en les pròximes décades i més allà.[29]  La subsidencia local - que pot ser natural pero també intensificada per activitats humanes - pot agravar estes inundacions.[30]  Les inundacions costeres representaran una amenaça per a centenars de millons de persones per a 2050, especialment en el surest asiàtic.[30] 

Canvis en les corrents oceàniques

[editar | editar còdic]

Les corrents oceànicas són causades per variacions de temperatura provocades per la llum solar i les temperatures de l'aire en diverses latitut, aixina com pels vents dominants i les diferents densitat de l'aigua salada i l'aigua dolça. Impulsades per este afonament i l'aflorament que es produïx en latitut més baixes, aixina com per la força motriu dels vents sobre les aigües superficials, les corrents oceàniques actuen per a fer circular l'aigua per tot l'mar. Quan es té en conte el calfament global, es produïxen canvis, especialment en les zones a on es formen aigües profundes.[31] A mida que els oceans es calfen i els glaciars i les capes de gèl polar es derriten, es llibera cada volta més aigua dolça en les regions d'alta latitut a on es formen les aigües profundes, lo que reduïx la densitat de l'aigua superficial. Com a resultat, l'aigua s'afona més llentament de lo normal.[31] Qualsevol canvi en les corrents oceàniques afecta a la capacitat de l'oceà per a absorbir diòxit de carbono (que es veu afectada per la temperatura de l'aigua), aixina com a la productivitat de l'oceà, ya que les corrents transporten nutrients.

Aument de l'estratificació

[editar | editar còdic]

Els canvis en l'estratificació oceànica són importants perque poden influir en la productivitat i els nivells d'oxigen. La separació de l'aigua en capes en funció de la seua densitat es coneix com a estratificació. L'estratificació per capes es produïx en totes les conques oceàniques. Les capes estratificadas llimiten la mescla vertical de l'aigua, lo que reduïx l'intercanvi de calor, carbono, oxigen i partícules entre la superfície de l'oceà i l'interior.[32] Des de 1970, s'ha produït un aument de l'estratificació en la superfície de l'oceà pel calfament global i, en algunes zones, als canvis de salinitat.[29]

Reducció dels nivells d'oxigen

[editar | editar còdic]
Archiu:FILE 7
Mapa mundial dels nivells baixos i decreixents d'oxigen en mar oberta i aigües costeres. El mapa indica els llocs costers en els que els nutrients antropogénicos han provocat una disminució de l'oxigen a menys de 2 mg L–1 (punts rojos), aixina com les zones oceàniques en nivells mínims d'oxigen a 300 metros (zones blaves).[33]

El canvi climàtic té un impacte en l'oxigen de l'oceà, tant en les zones costeres com en mar oberta.[34]

L'oceà obert té naturalment algunes zones en baix nivell d'oxigen, conegudes com zones de mínim oxigen. Estes zones oceàniques en baix nivell d'oxigen s'estan expandint com a resultat del calfament de l'oceà, que reduïx tant la circulació de l'aigua com el contingut d'oxigen d'eixa aigua, mentres que la solubilidad de l'oxigen disminuïx a mida que aumenta la temperatura.[35] S'estima que les concentracions generals d'oxigen en l'oceà han disminuït un 2 % en 50 anys des de la década de 1960.[35] El baix nivell d'oxigen supon un estrés per a casi tots els animals marins.

Una atra àrea de preocupació es referix a les aigües costeres, a on l'aument de l'aporte de nutrients dels rius a les zones costeres provoca un aument de la producció i l'afonament de matèria orgànica, lo que en algunes regions costeres conduïx a un agotament extrem de l'oxigen, a voltes denominat zones mortes.[33]

Els oceans es tornen verts

[editar | editar còdic]

L'anàlisis d'imàgens satelitales revela que els oceans s'han anat tornant gradualment més verts a mida que alvança el canvi climàtic.[36] El canvi de color s'ha detectat en la major part de la superfície oceànica mundial i pot deure's als canvis en les poblacions de plàncton causats pel canvi climàtic.[37] Hi ha proves de que açò, a la seua volta, pot estar provocant un oscurecimiento generalisat dels oceans, en el que els canvis en les propietats òptiques de l'aigua impedixen que la llum penetre a major profunditat.[38]

Canvis en el sistema meteorològic i els patrons de vent de la Terra

[editar | editar còdic]

El canvi climàtic i el calfament associat dels oceans provocaran canvis generalisats en el clima i el sistema meteorològic de la Terra, incloent un aument de l'intensitat dels ciclons tropicals i els monsons, i fenomens meteorològics extrems, en algunes zones més humides i atres més seques.[29] Es preveu que els canvis en els patrons de vent aumenten l'altura de les ones en algunes zones.[39][29]

Canvis en la salinitat

[editar | editar còdic]

Pel calfament global i a l'aument del desgel dels glaciars, els patrons de circulació termohalina poden vore's alterats per l'aument de la cantitat d'aigua dolça que es llibera en els oceans i, per lo tant, pel canvi en la salinitat dels oceans.[40] La circulació termohalina és responsable de dur aigua freda i rica en nutrients des de les profunditats de l'oceà, un procés conegut com a aflorament.[41] Els registres d'observació a llarc determini mostren una tendència clara: els patrons de salinitat global s'estan amplificant en este periodo.[42] Açò significa que les regions en alta salinitat s'han tornat més salines, i les regions en baixa salinitat s'han tornat menys salines.

Disminució i canvis del gèl marí

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Disminució del gèl marí àrtic.
Archiu:FILE 8
Gèl marí de l'Àrtic

Les regions polars es troben entre les zones més sensibles al canvi climàtic, en conseqüències per als ecosistemes, els patrons climàtics i el nivell global de l'mar.[26] L'aument de les temperatures globals per les emissions de gasos d'efecte hivernàcul generades pel ser humà ha provocat el calfament de l'atmòsfera i els oceans, accelerant el derretimiento del gèl marí.[43] Els registres satelitales han mostrat una marcada disminució de l'extensió i la gruixa del gèl marí del Àrtic en les últimes décades.[44] El gèl marí de l'Antàrtida mostra una major variabilitat regional, pero recentment també està experimentant descensos.[45]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Käse, Laura; Geuer, {{{nom2}}} (2018). «Phytoplankton Responses to Marine Climate Change – an Introduction», YOUMARES 8 – Oceans Across Boundaries: Learning from each other, pp. 55–71. doi:10.1007/978-3-319-93284-2_5. ISBN 978-3-319-93283-5.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (2019) «Summary for Policymakers», The Ocean and Cryosphere in a Changing Climate, pp. 3–36. doi:10.1017/9781009157964.001. ISBN 978-1-00-915796-4.
  3. ↑ Science.363(6423)
    128–129.doi:10.1126/science.aav7619.
  4. ↑ “The Impacts of Ocean Acidification on Marine Ecosystems and Reliant Human Communities” (en) . Annual Review of Environment and Resources 45 (1): 83–112. doi:10.1146/annurev-environ-012320-083019. Archiu:FILE 2 Text was copied from this source, which is available under a Creative Commons Attribution 4.0 International License [1] archivat en Wayback Machine.
  5. ↑ Freedman, Andrew (29 de setembre 2020). Mixing of the planet's ocean waters is slowing down, speeding up global warming, study finds.
  6. ↑ Chester, R.; Jickells, {{{nom2}}} (2012). «Chapter 9: Nutrients oxygen organic carbon and the carbon cycle in seawater», Marine geochemistry, 3rd edició, Chichester, West Sussex, UK: Wiley/Blackwell, pp. 182–183. OCLC 781078031. ISBN 978-1-118-34909-0.
  7. ↑ Top 700 meters: Lindsey. «Climate Change: Ocean Heat Content». climate.gov. National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA). Archivat des d'el original, el 2023-10-29. ● Top 2000 meters: «Ocean Warming / Latest Measurement: December 2022 / 345 (± 2) zettajoules since 1955». NASA.gov. National Aeronautics and Space Administration. Archivat des d'el original, el 2023-10-20.
  8. ↑ «The Oceans Llaure Heating Up Faster Than Expected». scientific american. Archivat des d'el original, el 2020-03-03. Consultat el 2020-03-03.
  9. ↑ «Global Annual Pixen Surface Air Temperature Change». NASA. Archivat des d'el original, el 2020-04-16. Consultat el 2020-02-23.
  10. ↑ 10,0 10,1 «The Oceans Llaure Heating Up Faster Than Expected» (en en). Scientific American. Consultat el 2024-04-25.
  11. ↑ Science.295(5558)
    1275–1277.doi:10.1126/science.1065863.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Advances in Atmospheric Sciences.40(6)
    963–974.ISSN 0256-1530.doi:10.1007/s00376-023-2385-2.Consultat el 2024-04-25.
  13. ↑ Advances in Atmospheric Sciences.37(2)
    137–142.doi:10.1007/s00376-020-9283-7.
  14. ↑ Dijkstra, Henk A. (2008). Dynamical oceanography, Springer Verlag. ISBN 978-3-540-76375-8.
  15. ↑ Earth System Science Data.12(3)
    2013–2041.ISSN 1866-3516.doi:10.5194/essd-12-2013-2020.Consultat el 2024-04-25.
  16. ↑ Advances in Atmospheric Sciences.38(4)
    523–530.ISSN 1861-9533.doi:10.1007/s00376-021-0447-x.Consultat el 2024-04-25.
  17. ↑ (2023) Ocean, Cryosphere and Siga Level Change, Cambridge University Press, pp. 1211–1362. doi:10.1017/9781009157896.011. ISBN 978-1-009-15788-9.
  18. ↑ «Study: Deep Ocean Waters Trapping Vast Store of Heat | Climate Central». www.climatecentral.org. Consultat el 2024-04-25.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Climate Change: Ocean Heat Content | NOAA Climate.gov» (en en). www.climate.gov. Consultat el 2024-04-25.
  20. ↑ Advances in Atmospheric Sciences.ISSN 1861-9533.doi:10.1007/s00376-024-3378-5.Consultat el 2024-04-25.
  21. ↑ Journal of Climate.35(14)
    4827–4840.ISSN 0894-8755.doi:10.1175/JCLI-D-21-0895.1.Consultat el 2024-04-25.
  22. ↑ «Ocean Heat Content | NASA Global Climate Change» (en en). Climate Change: Vital Signs of the Planet. Consultat el 2024-04-25.
  23. ↑ Nature Communications.15(1)
    545.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-024-44749-7.Consultat el 2024-04-25.
  24. ↑ Scientific Reports.13(1)
    22975.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-023-49353-1.Consultat el 2024-04-25.
  25. ↑ Nature Communications.14(1)
    6888.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-023-42468-z.Consultat el 2024-04-25.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 IPCC.
    43,77.
  27. ↑ Arctic, Antarctic, and Alpine Research.54(1)
    123–124.ISSN 1523-0430.doi:10.1080/15230430.2022.2047247.Consultat el 2025-12-22.
  28. ↑ Earth System Science Data.10(3)ISSN 1866-3508.doi:10.5194/essd-10-1551-2018.Consultat el 2025-12-22.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 (2023) Ocean, Cryosphere and Siga Level Change, Cambridge University Press, pp. 1211–1362. doi:10.1017/9781009157896.011. ISBN 978-1-009-15788-9.
  30. ↑ 30,0 30,1 doi:10.1038/s41558-021-00993-z.Consultat el 2025-12-22.
  31. ↑ 31,0 31,1 doi:10.1175/1520-0442(2001)014<3433:eomaao>2.0.co;2.Consultat el 2025-12-22.
  32. ↑ Consultat el 2025-12-22.
  33. ↑ 33,0 33,1 Science.359(6371)
    eaam7240.doi:10.1126/science.aam7240.Consultat el 2025-12-22.
  34. ↑ Copernicus Maritime Service. «Desoxigenación dels oceans» (en és). marine.copernicus.eu. Consultat el 2025-12-22.
  35. ↑ 35,0 35,1 Nature Geoscience.11(7)
    467–473.ISSN 1752-0908.doi:10.1038/s41561-018-0152-2.Consultat el 2025-12-22.
  36. ↑ NASA Ciència. «El canvi climàtic li dona un nou color a l'oceà». Consultat el 2025-12-22.
  37. ↑ Nature.619(7970)
    551–554.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/s41586-023-06321-z.Consultat el 2025-12-22.
  38. ↑ Global Change Biology.31(5)
    i70227.ISSN 1365-2486.doi:10.1111/gcb.70227.Consultat el 2025-12-22.
  39. ↑ Geophysical Research Letters.48(11)
    i2021GL093622.ISSN 1944-8007.doi:10.1029/2021GL093622.Consultat el 2025-12-22.
  40. ↑ IPCC, 2021: Resum per a responsables de polítiques. En: Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Masson-Delmotte, V., P. Zhai, A. Pirani, S. L. Connors, C. Péan, S. Berger, N. Caud, Y. Chen, L. Goldfarb, M. I. Gomis, M. Huang, K. Leitzell, E. Lonnoy, J. B. R. Matthews, T. K. Maycock, T. Waterfield, O. Yelekçi, R. Yu i B. Zhou (editors)]. Cambridge University Press.
  41. ↑ Haldar, Ishita (2018-04-30). Global Warming: The Causes and Consequences (en en), Readworthy Press Corporation. ISBN 978-81-935345-7-1.
  42. ↑ Journal of Climate.23(16)
    4342–4362.ISSN 1520-0442.doi:10.1175/2010JCLI3377.1.Consultat el 2025-12-22.
  43. ↑ Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) (2023-06-22). Climate Change 2022 – Impacts, Adaptation and Vulnerability: Working Group II Contribution to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, 1 edició, Cambridge University Press. doi:10.1017/9781009325844.005. ISBN 978-1-009-32584-4.
  44. ↑ Natural Hazards.103(2)
    2617–2621.ISSN 1573-0840.doi:10.1007/s11069-020-04064-i.Consultat el 2025-12-22.
  45. ↑ Communications Earth & Environment.4(1)
    314.ISSN 2662-4435.doi:10.1038/s43247-023-00961-9.Consultat el 2025-12-22.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Efectes_del_canvi_climàtic_en_els_oceans&oldid=672180»