Ciutadella d'El Caire
.jpg){kind=link}
La Ciutadella d'El CairePatrimonio de la HumanidadCiutadella de SaladinoCiudadela de El CairoQalaʿat Salāḥ ad-Dīn) és una fortificació medieval de l'era islàmica en El Caire, Egipte, construïda per Salah ad-Din (Saladino) i desenrollada pels governants egipcíacs posteriors. Va ser la sèu del govern en Egipte i la residència dels seus governants durant casi 700 anys, des de el XIII a el XIX. La seua ubicació en un promontori de les tossals de Mokattam prop del centre d'El Caire domina una posició estratègica en vista a la ciutat i dominant el seu horisó. En el moment de la seua construcció, es trobava entre els proyectes de fortificació militar més impressionants i ambiciosos de la seua época.[1] Ara és un lloc històric preservat, que inclou mesquites i museus.
Ademés de la construcció inicial de l'era ayubí iniciada per Saladino en 1176, la Ciutadella va experimentar un important desenroll durant el Sultanato mameluco que va seguir, que va culminar en els proyectes de construcció del sultà An-Nassir Muhammad en el XIV. En la primera mitat de el XIX, Mehmet Alí va demolir molts dels edificis més antics i va construir nous palaus i monuments en tot el lloc, donant-li gran part de la seua forma actual. En el XX va ser utilisat com a guarnició militar per l'ocupació britànica i després pel eixèrcit egipcíac fins que va ser obert al públic en 1983. En 1976, va ser proclamat per l'UNESCO com a part del Patrimoni de l'Humanitat d'El Caire Històric que va ser "el nou centre del món islàmic, alcançant la seua edat d'or en el sigle XIV".[2]
Història
[editar | editar còdic]
La Ciutadella es va construir en un promontori baix de les tossals de Mokattam, un escenari que dificultava atacar. L'eficàcia de l'ubicació de la Ciutadella es demostra encara més pel fet de que va seguir sent el cor del govern egipcíac fins a el XIX.[3] Durant este llarc periodo, el disseny i l'estructura de la Ciutadella varen ser alterats i adaptats repetidament per a adaptar-se als dissenys de nous governants i nous règims, lo que dificulta la reconstrucció del seu pla original o inclús el seu pla en periodos posteriors.[1][4] Hi ha hagut tres periodos de construcció principals que varen dur a la forma actual de la Ciutadella: ayubí de el XII (començant en Saladino), mameluco de el XIV (baix An-Nassir Muhammad) i en el XIX (baix Muhammad Alí).[5] La Ciutadella va deixar de ser la sèu del govern quan el governant d'Egipte, Jedive Ismail Pachá, es va mudar al recent construït Palau de Abdín en el nou centre d'El Caire en 1874. A pesar de les seues elaborades defenses, la Ciutadella mai va terminar sent somesa a un verdader sege, encara que va ser implicat en vàries ocasions en els conflictes polítics en El Caire o Egipte.[6]
Disposició general
[editar | editar còdic]En general, el complex de la fortalea es dividix en dos parts: el Recint Nort (a on es troba actualment el Museu Militar Nacional) i el Recint Sur (a on es troba actualment la Mesquita de Muhammad Alí). El Recint del Nort es va reservar històricament per a les guarnicions militars, mentres que el Recint del Sur es va desenrollar com a residència del sultà. També hi ha un recint occidental més baix que històricament va ser el lloc dels estables reals dels mamelucos.[7] No obstant, estes distincions funcionals es varen borrar en gran part en el XIX baix Muhammad Alí Pasha, qui va revisar tot el lloc i va construir edificis de diverses funcions en tota la Ciutadella.[4]
A l'oest i suroest de la Ciutadella hi havia un llarc camp obert al que els historiadors es referien en freqüència com el "hipòdrom" o com el Maydan ("plaça" o "poma").[1][7][5] Durant sigles, es va mantindre com a camp d'entrenament (especialment per a l'equitació) i com a camp de desfilades militars. El seu contorn encara és visible en el traçat de les carreteres (principalment el carrer Salah ad-Din) d'este costat de la Ciutadella. En l'extrem nort d'este hipòdrom hi havia una atra poma o plaça coneguda com a plaça Rumayla (Maydan/Medixquen Rumayla). Est va ser utilisat com a mercat de cavalls (pel seu adyacencia als estables reals), pero també com a plaça oficial per a cerimònies reals i religioses. Actualment està ocupada per una gran rotonda coneguda com la plaça de la Ciutadella (Medixquen al-Qal'a) o la plaça Saladino (Medixquen Salah ad-Din) junt a la qual es troben les enormes mesquites del Sultà Hassan i Al Rifa'i.[5][7][1]
Fundació ayubí (sigles XII-XIII)
[editar | editar còdic]
Construcció original de Saladino
[editar | editar còdic]La Ciutadella va ser fundada pel governant kurdo de la dinastia ayubí Saladino entre 1176 i 1183 en l'objectiu de protegir El Caire d'atacs dels creuats i per a assegurar el centre de govern del seu nou règim, uns anys en acabant de que acabara en el Califato fatimí.[1][8] Emulava aixina atres ciutats com Damasc i Alep, que tenien ciutadelles fortificadas com a sèu del poder i en les que Saladino estava familiarizado.[5] Aixina mateix, va construir una muralla de 20 quilómetros que rodejava El Caire i Fustat, tal i com expressava: "En una muralla uniré les dos ciutats en una sola, per a que un sol eixèrcit les defenga; i considere oportú amurallarlas des d'una a una atra vora del Nilo". En el centre de la muralla estaria la Ciutadella que, encara que va ser terminada en 1183-84, la muralla encara seguia en construcció en 1238, molt despuix de la seua mort.[1]
Saladino va encarregar al seu cap eunuc, Baha al-Din Qaraqush, que vigilara la construcció de les noves fortificacions, que varen ser construïdes en la seua majoria en calcàrea dels tossals de Mokattam; no obstant, Qaraqush també va extraure materials de piràmides menors en la necròpolis de Guiza i inclús fins al lluntà Abusir. També va usar com a mà d'obra a presoners de guerra cristians capturats en batalles contra els creuats.[1] La fortalea primitiva realisada en vida de Saladino ocupava l'actual Recint Nort; encara que no tots els elements de la muralla actual són originals, sembla que el llenç surest i noreste mantenen la seua forma original.[5] D'esta época també és el denominat pou de Yusuf, un profunt pou subterràneu que, a través d'una escala en espiral, suministrava aigua a la fortalea. El llenç suroccidental ha desaparegut, encara que sembla que rodejava el pou i a on hui s'estén la mesquita de An-Nassir Muhammad, creant recint alguna cosa més gran que el Recint Nort actual.[9] El relleu d'un àguila bicéfala trobat en el cim d'una de les torres de les muralles occidentals és un símbol que s'ha atribuït al regnat de Saladino. Provablement estava ubicat en un atre lloc i es va traslladar a este lloc quan les muralles varen ser reconstruïdes per Mehmet Alí. Els caps de l'àguila es varen perdre, encara que hi ha descripcions de les mateixes.[7]
Solament ha sobrevixcut la porta Bab al-Mudarraj fins a l'actualitat, ubicada entre el palau del Harem, hui Museu Militar Nacional, i la posterior porta Bab al-Jadid. Era la porta principal de la Ciutadella, encara que ha segut ocultada per les construccions de Mehmet Alí, com la Bab al-Jadid ("porta nova").[1] El seu nom prové dels escalons de pedra (darraj) que conectaven la ciutat en la fortalea.[4] Com atres portes de l'arquitectura militar ayubí, tenia una entrada en recodo. Actualment, la volta en l'interior està coberta en algeps i inscripcions del sultà An-Nassir Muhammad de 1310.[7] També hi havia una inscripció que datava la finalisació de la fortalea en 1183-84, encara que lo més provable és que fora conclosa pels seus successors.[1][4]
Construccions dels successors de Saladino
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La construcció de la Ciutadella ayubí sembla haver continuat baix el regnat del sultà Al-Adil I (r. 1200-1218), germà i successor de Saladino, i va anar provablement conclosa durant el regnat d'al-Kamil (1218-1238).[4] Al-Adil ya havia supervisat algunes construccions durant el regnat del seu germà, mentres que al-Kamil segurament va treballar en la Ciutadella durant el regnat del-Adil quan este li va nomenar virrey d'Egipte en 1200.[9] Les torres redones de les muralles exteriors del Recint Nort són del periodo inicial de Saladino, mentres que les rectangulars pertanyen a l'época del-Adil.[1] Les dos torres redones en l'extrem noreste del Recint, conegudes com a torre d'Arena i torre de Ferro, varen ser construïdes per Saladino, encara que més vesprada reforçades per al-Kamil en 1207.[5]
Al-Kamil va construir o va concloure els palaus en la secció meridional de la Ciutadella i es va convertir en el primer governar-te en habitar-los en 1206.[4] Ademés dels palaus, es va construir una mesquita, una biblioteca real i una sala de la justícia. En 1213 al-Kamil també va establir un mercat de cavalls que més vesprada seria la plaça Rumayla, entre la Ciutadella i la mesquita-madrasa del Sultà Hasán actualment, aixina com un maydan, una gran plaça o "hipòdrom" a on s'entrenaven cavalls i es realisaven desfilades militars. Est és el mateix lloc a on Ahmad Ibn Tulun va establir un hipòdrom en el sigle IX. Este disseny influenciaria la Ciutadella durant sigles: la partix nort per a funcions militars i la partix sur per a residència privada del sultà i de l'administració estatal, mentres en l'exterior, en l'extrem suroccidental, una plaça per a desfilades que es va mantindre sigles. Al-Kamil també va concloure el primer aqüeducte que duya aigua des del Nilo fins a la Ciutadella.[9]
El sultà al-Salih (r. 1240-1249) va abandonar la Ciutadella de nou i es va construir una fortalea en l'illa Roda, a on també estaven les barricades dels mamelucos que governarien despuix d'ell. Únicament durant el Sultanato mameluco, entre 1250 i 1517, la Ciutadella finalment es va convertir en residència permanent dels sultans.[9]
Sultanato mameluco (sigles XIII-XVI)
[editar | editar còdic]Primeres edificacions mamelucas
[editar | editar còdic]Baixe el regnat dels primers mamelucos bahríes, la Ciutadella va experimentar un desenroll continu, i el Recint Sur, en particular, es va expandir i es va convertir en el lloc d'importants estructures monumentals. Baibars, Qalawun, Jalil i An-Nassir Muhammad varen construir o varen reconstruir la sala d'audiències (saló del tro), la mesquita principal, els palaus i atres estructures.[4] A diferència dels edificis ayubíes anteriors, els edificis mamelucos es varen dissenyar cada volta més per a ser visibles des de llunt i dominar el horisó de la ciutat. Moltes d'estes estructures no han sobrevixcut, en poques excepcions.
Baibars (r. 1260-1277) va ser el primer en dividir la Ciutadella en dos zones per mig de la construcció de Bab al-Qulla, la porta i muralla que hui separa els Recints Sur i Nort de la Ciutadella. Rep el seu nom d'una torre del homenage que va construir en les rodalies i que posteriorment va ser derribada per Qalawun. La porta va ser reconstruïda per al-Nasir Muhammad en 1320.[9] La porta tenia com a objectiu controlar l'accés al recent delimitat Recint Sur, que Baibars posteriorment va convertir en un complex real més elaborat i exclusiu. Una part del Recint Sur va quedar reservada per a el harem, l'espai privat i domèstic del sultà i la seua família, mentres que una atra part es va convertir en l'emplaçament d'estructures més monumentals les funcions de les quals eren més públiques, ceremoniales o administratives. Entre les estructures que va construir ací es trobava l'anomenada Donar al-Dhahab ("el Saló d'Or"), que sembla haver utilisat com a sala de recepcions privada i que possiblement estiguera ubicada en la zona de l'actual Museu de la Policia.[9] Una atra estructura important que va construir en la zona és la Qubba al-Zahiriyya ("la Cúpula del-Zahir"), una sala monumental i ricament decorada en una cúpula central que funcionava com a sala d'audiències o sala del tro. Va poder haver segut una estructura nova o una ampliació a una estructura ayubí existent, i provablement va ser la predecessora de el "Gran Iwán" del-Nasir Muhammad.[9] Baibars també va construir la torre dels Lleons (Burj al Siba'), una torre circular que presentava un friso de lleons tallat en pedra (emblema de Baibars) en les seues parts superiors. La torre va quedar amagada per construccions posteriors, pero els seus restants, incloent les talles de lleons, varen ser redescubiertos a finals del sigle XX i ara són visibles en el costat noroest del Museu de la Policia.[4]
El sultà Qalawun (r. 1279-1290) va construir o va renovar significativament una estructura coneguda com Donar al-Niyaba, que servia com a palau del virrey del sultà.[1][9] També va demolir la Qubba al-Zahiriyya de Baibars i la va substituir per la seua pròpia estructura abovedada, la Qubba al-Mansuriyya.[9] Més important encara, a llarc determini, Qalawun va ser el primer en crear regiments d'èlit de mamelucos (soldats d'orige esclau) que residien en les diverses torres de la Ciutadella, lo que els va valdre el nom de Burji Mamluks ("mamelucos de la torre"). Varen ser estes cohortes de mamelucos els qui finalment dominarien el sultanato durant el periodo mameluco buryí.[9]
El sultà Jalil va construir una qubba (sala de recepcions) entre 1291 i 1292, coneguda com Qa'a a el-Ashrafiyya. Els seus restants varen ser excavats a finals de el XX i encara són visibles, just a l'oest de l'actual porta anomenada Bab al-'Alam (Porta de la Bandera), front al terrat de l'actual Museu de la Policia. Els restants indiquen que les parets de la sala estaven decorades en panels de marbre multicolor a lo llarc de les parets inferiors (un friso), sobre el qual es trobava un chicotet friso de mosaics de marbre en relleus de nacre i atres marbres, i sobretot panels de mosaics de vidre en escenes d'arbres i palaus que recorden als mosaics de la mesquita dels Omeyas i el Mausoleu de Baibars en Damasc.[7] Va ser una de les poques estructures en esta àrea que al-Nasir Muhammad no va destruir, sino que va reutilisar per a diversos fins, i en el periodo mameluco Burji sembla haver reemplaçat en Donar al-Niyaba com a palau del virrey.[9] Jalil també, una volta més, va demolir la qubba o sala del tro abovedada del seu pare Qalawun i la va reemplaçar en la seua pròpia estructura, el Iwan al-Ashrafiyya (la paraula "iwán" sembla haver segut utilisada a partir de llavors per a este tipo particular d'edifici).[9] Esta nova sala del tro diferia de les encarnació anteriors en un aspecte notable: estava pintada en imàgens dels emirs (comandants) de Jalil, cada u en el seu ranc inscrit sobre el seu cap.[7]
Regnat del sultà An-Nassir Muhammad
[editar | editar còdic]
El major constructor de la Ciutadella durant el periodo mameluco va ser An-Nassir Muhammad, un atre fill de Qalawun, qui va anar sultà tres voltes durant un periodo de casi cinquanta anys, entre 1293 i 1341. És molt provable que baix el seu regnat els llímits del Recint Sur s'expandiren fins al seu contorn actual, per a donar cabuda als nous palaus i estructures que va construir.[9] És responsable de vàries obres importants en la Ciutadella, encara que llamentablement la majoria es varen arruïnar durant el periodo otomà i varen anar finalment demolides per Mehmet Alí en el XIX. Ademés dels seus palaus oficials i els seus monuments semipúblicos en el Recint Sur, An-Nassir va reservar el cantó surest del recint (a on hui es troba el palau del-Gawhara) per als palaus, el pati privat i el jardí dedicats al seu harem (esposes i concubinas), cridat al-Qusur al-Jawwaniyya.[4] També va encarregar la construcció de nous palaus fòra de la Ciutadella, pero en les rodalies, per als seus emirs favorits, i els seus proyectes varen impulsar el desenroll de zones propenques a la Ciutadella, com al-Darb al-Ahmar.[5][7]
En 1312, An-Nassir també va ordenar la renovació de l'aqüeducte que transportava aigua del Nilo a la Ciutadella. El seu predecessor, Jalil, va ser responsable de la construcció d'una torre octogonal de captació d'aigua a la vora del Nilo, des d'a on s'extrea l'aigua i es transportava a lo llarc de l'aqüeducte, pero al-Nasir va completar el proyecte.[9] Esta millora de l'infraestructura li va permetre, a la seua volta, embarcar-se en proyectes més ambiciosos dins de la Ciutadella.
Palau de Ablaq
[editar | editar còdic]Entre les construccions més importants estava el palau de Ablaq construït en 1313-1314. El seu nom deriva de les tècnica ablaq que alternava sellars rojos i negres i ho destacava des de l'exterior. Va poder haver-se inspirat en el palau del mateix nom del sultà Beibers de Damasc de 1264 a on Al-Nassir va residir en visitar la ciutat. El palau es va usar per a recepcions regulars i cerimònies privades i estava conectat al Gran Iwán per un passera privat que duya cap a l'entrada del sultà en el mur atrasser del Iwán. Les parets del palau formaven part d'un nou tancament de la Ciutadella, lo que va permetre a An-Nassir construir una logia des d'a on podia observar les activitats dels estables i el maydan (hipòdrom) als peus de la Ciutadella més avall, aixina com una escala privada que li donava accés directe entre el palau i el hipòdrom.[1][7][9]
_(14781884752).jpg){kind=link}
El Gran Iwán
[editar | editar còdic]An-Nassir va demolir, de nou, el sala del tro del seu germà Jalil en 1311 i ho va reemplaçar en la seua pròpia estructura coneguda com el Gran Iwán. Açò va poder ser un desig de fer-ho més prominent i monumental, ademés de poder acomodar cerimònies més grans.[9] D'esta manera, ho va destruir i va reconstruir en 1333, sobrevivint fins al sigle XIX quan va ser destruït per les construccions de Mehmet Alí. És citat a sovint en les cròniques com l'estructura més impressionant d'El Caire, més monumental que qualsevol de les mesquites mamelucas.[1] Va servir a atres sultans posteriors com a sala del tro pública i ceremonial.[7]
Mesquita de An-Nassir Muhammad
[editar | editar còdic]Finalment, l'atra contribució més notable de an-Nassir, i l'única estructura important del seu regnat que encara es conserva en la Ciutadella, va ser la mesquita de An-Nassir Muhammad, també situada en el Recint Sur. Esta va ser construïda en 1318 sobre l'emplaçament d'una mesquita principal ayubí anterior, que va demolir per a convertir-l'en la nova gran mesquita de la Ciutadella. Al-Nasir va renovar la seua mesquita de nou en 1335.[4] Algunes de les seues enormes columnes també varen ser reutilisades d'edificis de l'época faraònica, de la mateixa manera que les columnes del Gran Iwán.[6] Si ben la seua estructura està ben conservada, la major part de la seua rica decoració de panels de marbre va ser retirada i enviada a Estambul pel sultà otomà Selim I despuix del seu conquista d'Egipte.[5]
Imperi otomà (sigles XVI-XVIII)
[editar | editar còdic]
Egipte va ser conquistat pel Imperi Otomà en 1517 i va permanéixer baix el seu domini durant sigles. El sultà Selim I va despullar als monumentals edificis mamelucos dels seus materials preciosos, especialment dels seus panels de marbre i decoració, i els va enviar a Estambul per a utilisar-los en els seus propis proyectes de construcció.[7]
Durant este periodo, la Ciutadella va quedar abandonada i moltes estructures mamelucas varen quedar en ruïnes, encara que algunes de les seues muralles varen ser reconstruïdes o ampliades en els sigles XVI i XVII.[5] Per les rivalitats entre els diferents cossos militars de les forces otomanes, la Ciutadella es va dividir en tres zones per a albergar tres elements diferents de la guarnició otomana: el Recint Nort albergava els quarters dels jenízaros, el Recint Sur era utilisat pel pachá otomà (governador) i les seues pròpies tropes, i un atre recint occidental inferior, que albergava els estables, albergava al cos dels azab.[4] Cada secció contava en la seua pròpia mesquita i instalacions. Entre abdós s'estenia una virtual terra de ningú a on alguns dels antics grans edificis mamelucos es trobaven abandonats o infrautilizados. Açò incloïa el Gran Iwán de an-Nassir Muhammad, la gran cúpula del qual es va derrocar en 1521 i mai va ser reconstruïda.[7] El palau Ablaq es va utilisar de forma més productiva com a centre de fabricació per al teixit de la kiswa, la rica tela que cobria la Kaaba en La Meca, que va continuar aplegant des d'El Caire fins a el XX.[6]
.jpg){kind=link}
Durant este periodo es varen construir algunes estructures notables. L'enorme torre circular que hui es troba prop de l'entrada de visitants, en el cantó dels Recints Sur i Nort, va ser construïda per Ibrahim Pasha (posteriorment gran visir de Solimán el Magnífic) en 1525 i es coneix com Burj al-Muqattam ("torre dels Tossals Mukattam").[7] La torre redona en l'atre cantó dels dos recints, coneguda ara com Burj al-Wastani ("torre del Mig"), també podria datar d'esta época.[10] La primera mesquita construïda en la Ciutadella despuix del periodo mameluco va ser la mesquita de Sulayman Pasha en el Recint Nort, construïda pel governador otomà en 1528 per a us dels jenízaros.[4] És una de les poques mesquites en El Caire que representa alguna cosa propenc a l'estil arquitectònic otomà clàssic.[5]
El recint inferior occidental, que es pot vore hui baix la mesquita de Mehmet Alí, va anar històricament la zona que albergava els estables de la Ciutadella. No se sap en certea quàn es varen construir les muralles a la seua entorn, encara que és provable que ya estigueren tancades en l'época mameluca.[4] Este recint va ser ocupat pels soldats de azab i alberga la mesquita del-Azab, construïda per Ahmad Katkhuda en 1697. El restant de l'àrea està ocupada actualment per varis edificis de el XIX, incloent almagasens i antigues fàbriques.[7] S'accedia al recint inferior des de l'oest a través de la porta monumental cridada Bab al-'Azab, construïda per Radwan Katkhuda al-Julfi en 1754, provablement en l'emplaçament d'una porta mameluca anterior coneguda com Bab al-Istabl (porta dels Estables).[5] La porta es va inspirar en l'antiga porta fatimí de Bab al-Futuh, al nort d'El Caire, pero la seua frontera interior va ser remodelada posteriorment en estil neogótico durant el Jedivato.[4]
L'entrada actual per a visitants passa per la chicoteta porta occidental cridada Bab al-Jabal (porta de la Montanya), construïda pel governador otomà Yakan Pasha en 1785 quan va reorganisar la zona per a construir un nou palau. Yakan també va reconstruir un chicotet tram de la muralla adjacent al sur d'ací.[7]
Mehmet Alí (XIX)
[editar | editar còdic]
Mehmet Ali va ser un pachá d'orige albanés, designat pel sultà otomà en 1805 per a restaurar l'orde despuix de l'ocupació francesa d'Egipte (1798-1801). No obstant, posteriorment es va establir com a governant independent de facto del país. Va consolidar el poder per mig d'un famós i violent colp d'Estat en 1811 que va eliminar als restants de la classe mameluca que encara conformaven les èlits del país. Un dels acontenyiments més crucials d'este colp va tindre lloc en la Ciutadella. Mehmet Ali va invitar als líders mamelucos a un convit de celebració en la Ciutadella, i mentres eixien i passaven pel camí que conduïa de la Ciutadella superior a Bab al-Azab, regiments dels seus hòmens armats albanés varen obrir fòc des de dalt i els varen massacrar a tots.[5]
La Ciutadella a voltes es coneix com la "Ciutadella de Mehmet Ali". Conté la mesquita de Muhammad Ali, construïda entre 1828 i 1848, encaramallada en el cim de la ciutadella.[11] Esta mesquita d'estil otomà es va construir en memòria de Tusun Pasha, el segon fill de Mehmet Ali, fallit en 1816. No obstant, també representa els esforços de Mehmet Ali per borrar els símbols del llegat mameluco que pretenia reemplaçar. Moltes de les antigues estructures mamelucas, incloent el Gran Iwán i el palau Ablaq de An-Nassir Muhammad, varen ser demolides en 1825 per a donar pas a la seua nova mesquita i les seues afores renovades.[7] El propi Mehmet Ali va anar finalment enterrat en la mesquita.[5] La seua mesquita també va reemplaçar a la propenca mesquita de An-Nassir Muhammad com a mesquita principal oficial de la Ciutadella.[11] La mesquita de Mehmet Ali, en la seua gran cúpula i els seus alts minarets otomans en forma de llapis, és un dels monuments més destacats del horisó d'El Caire fins a la data.
Un atre canvi evident que Mehmet Ali va implementar es va relacionar en l'us dels recints nort i sur de la Ciutadella: durant el periodo mameluco, el Recint Sur era la zona residencial real i el Recint Nort era principalment militar. No obstant, Mehmet Ali va construir el seu palau del Harem (que ara alberga el Museu Militar Nacional) en el Recint Nort, eliminant aixina l'antiga divisió funcional entre les dos seccions de la Ciutadella.[4] També va construir o va reconstruir algunes de les muralles. cal destacar la reconstrucció de la porta de Bab al-Qulla i la muralla circumdant que separava els recints nort i sur, donant-li el seu aspecte actual. La forma actual de la porta emula de nou l'apariència de Bab al-Futuh, pero introduïx alguns elements turcs. En 1825, també va construir la porta coneguda com Bab al-Jadid (la "Porta Nova") a on començava una nova via d'accés a la Ciutadella des del nort.[4] Casi al mateix temps, va construir la Bab al-Wastani ("porta del Mig"), a on la mateixa carretera continua cap al Recint Sur (just al nort de la Bab al-Qulla).[11]
La Ciutadella finalment va deixar de ser la residència del governant egipcíac en acabant de que Ismail Pachá (net de Mehmet Ali) traslladara la cort al nou palau de Abdín, ubicat en els nous districtes del centre d'El Caire, en 1874.
Actualitat
[editar | editar còdic]Durant molts anys fins a finals del sigle XX, la Ciutadella ha estat tancada al públic i utilisada com a base i guarnició militar; primer pel Eixèrcit Britànic durant l'ocupació britànica i des de 1946 per les Forces Armades d'Egipte.[4] En 1983, el govern egipcíac va obrir una gran part de la Ciutadella al públic i va començar una série de proyectes de restauració per a convertir els seus antics edificis en museus, a pesar de que l'eixèrcit manté la seua presència. Actualment és una atracció turística tant per a egipcíacs com para estrangers.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 (1993) Fayard (ed.). Li Caire.
- ↑ UNESCO (ed.): «El Caire Històric». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ Raymond (2001). Cairo, Harvard University Press, pp. 85–132.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 Rabbat, Nasser (1989). The Citadel of Cairo, Ginebra: Aga Khan Trust for Culture.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 Williams (2018). Islamic Monuments in Cairo: The Practical Guide, El Caire: American University in Cairo Press.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (1989) E.J. Brill (ed.). Islamic Architecture in Cairo: An Introduction, Leiden, pp. 78-85.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 Rabat (1995). E.J. Brill (ed.). The Citadel of Cairo: A New Interpretation of Royal Mamluk Architecture.
- ↑ Ades, Harry (2007). A Traveller's History of Egypt. Arris Publishing Ltd. p. 226. ISBN 978-1-905214-01-3.
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 Rabbat, Nasser O. (1991). The Citadel of Cairo, 1176-1341: reconstructing architecture from texts(Ph.D. thesis). Massachusetts Institute of Technology, Department of Architecture. hdl:1721.1/13706.
- ↑ Lyster, William (1993). The Citadel of Cairo: A History and Guide. The Palm Press.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Muhammad 'Ali Mosque at the Citadel». archnet.org. Archivat des d'el original, el 2006-02-07. Consultat el 2025-12-01.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudadela de El Cairo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.