Clima de Catalunya
El clima de Catalunya és en general mediterràneu, encara que en grans variacions de temperatura entre el llitoral coster, en un clima suau, templat en hivern i molt calorós en estiu; l'interior que té un clima continental mediterràneu, en hiverns frets i estius molt calorosos; i les zones montanyoses pròximes als Pirineus, que tenen un clima d'alta montanya, en mínimes baix zero i neu abundant en hivern, precipitacions anuals per damunt de 1000 mm (milímetros) i estius menys calorosos. Costa del sol goja d'un clima mediterràneu templat propi de la seua latitut en el hemisferi septentrional. Aixina i tot, per la seua variada topografia, hi ha una gran diversitat de climes. Les temperatures mijanes anuals oscilen des dels 0 °C (graus Celsius) en els Pirineus, fins als 17 °C en la costa del sur; les temperatures màximes poden aplegar als 43 °C (en les Garrigas), i les mínimes als −30 °C (en els Pirineus).
Sobre la pluviosidad, Catalunya pot dividir-se en dos regions:
- La Catalunya humida, integrada pels Pirineus, els Prepirineos, el Subpirineo i alguns illots montanyosos de la cordillera Prellitoral, a on la pluviosidad és superior als 700 mm anuals; i
- La Catalunya seca; el restant del territori, a on la pluviosidad és inferior als 700 mm anuals.
La pluviosidad té una tendència equinoccial. En el mediterràneu, els estius són secs i hi ha pluges primaverales. En els Pirineus, les precipitacions són abundants durant maig i juny, i els estius, en general, són humits.
En considerar tant les temperatures com la pluviosidad, Catalunya es dividix en tres grans dominis climàtics:
- Un de clima alpí (en els alts Pirineus);
- Un de clima atlàntic (en la conca de la Garona);
- I un de clima mediterràneu (en el restant del territori), que es subdivide en una àrea de montanya alta i una de montanya baixa.
El clima de Catalunya és en general mediterràneu encara que, durant l'hivern, hi ha una diferència notable de temperatures entre el llitoral coster (clima pròpiament mediterràneu), en temperatures miges al voltant dels 10 °C (graus Celsius), i l'interior (per baix dels 1000 m s. n. m. —metros sobre el nivell de la mar—) en temperatures mijanes hivernals entre 3 i 7 °C. Les temperatures d'estiu són més homogénees al voltant dels 25 °C en la costa i entre 21 i 25 °C en l'interior. El clima de montanya es caracterisa per una disminució de la temperatura i un increment de les precipitacions, tot açò d'acort en l'aument de l'altitut. A partir dels 1500 m s. n. m. es considera que escomença el clima d'alta montanya. La temperatura mijana anual oscila entre els 17 °C del Delta de l'Ebre fins als 0 °C, o inferior, a partir dels 3000 m s. n. m. d'altitut. Les temperatures extremes han segut de 43 °C en Lleida i Igualada en juliol de 1982, Montblanch en 4 de juliol de 1994, Girona en 28 de juny de 2019, fins a −32 °C del llac Gento (en la cota de 2030 m s. n. m.) en febrer de 1956.[1] Les precipitacions mijanes anuals oscilen entre els 350 litros del Segriá i els 1200 de l'alta Garrocha.[2]
La humitat relativa mijana anual es troba en general en tot el territori entre el 70 i el 75 %. En el llitoral esta sifra és prou homogénea a lo llarc de tots els mesos de l'any, en l'interior es presenta un mínim en estiu i un màxim en hivern, especialment acusat este en els llocs a on acostuma a haver boira.[3]
El vent dominant en Catalunya, com en general en el restant d'Europa, és el de ponent (de l'oest). Aixina i tot tant en el nort com en el sur de Catalunya dominen vents de component nort: la tramontana (nort) especialment en l'Alt Empordà i el mistral (nort-oest) en el sur de Catalunya. Es té que tindre en conte vents més irregulars o estacionals com són el vent de marinada i els oragets de montanya o el fogony. Les velocitats mijanes anuals del vent (mides a 10 m del sol) es troben entre 1 m/s (metro per segon) en Viella (protegida per les montanyes que la rodegen) i 10 m/s de Portbou (observatori damunt d'una montanya).[4]
l'insolación està estretament lligada a la nuvolositat, siga de núvols alts o de núvols baixos (boira) i no tan directament lligada a la pluviometria. Catalunya se situa entre les 2600 hores anuals i les 2000 hores.[5]
Factors geogràfics i termodinàmics
[editar | editar còdic]
El punt més al nort del territori català és a 42° 52′, en Òpol i Perellós, en la Catalunya nortenya (pràcticament coincidix en l'extrem nort del Valle de Arán que està a 42° 50′) i el punt més al sur és a 40° 32′ en Alcanar. Esta diferència de latitut (2° 20′) és poc rellevant des del punt de vista climàtic lloc que, per eixemple, la diferència, expressada en temps, des de l'eixida a la posada del sol en els solsticis entre els dos punts extrems de Catalunya és d'un quarto primerenc aproximadament. Respecte a la llongitut, tota Catalunya està situada a l'est del meridiano de Greenwich. El punt més a ponent és en el Montsiá a 0° 15′ I i el més oriental (i punt també més oriental de la península ibèrica) a 3° 19′ en el Veta de Creus. Esta diferència de llongitut no té rellevància en la pràctica en el clima.
El relleu té molta importància en la caracterisació del clima de Catalunya. Gran part de la superfície de Catalunya està ocupada per montanyes i cerros, pero també té algunes planures de terres baixes d'extensió considerable. En la comunitat autònoma de Catalunya, que ocupa 32 113 km² (quilómetros quadrats), el territori situat a menys de 200 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar) ocupa 6455 km² (el 20 % del total) i el territori per damunt dels 1000 m s. n. m. 5329 km² (el 16,6 % del total)[6] La disposició aproximadament Este-Oest dels Pirineus fa de barrera (no sempre efectiva) per a les entrades d'aire fret norteño i també fa que la precipitació disminuïxca en la vertent sur, que és la que ocupa més extensió, ya que només la Vall de Arán i l'alt Pallars Sobirá estan o reben l'influència climàtica de la vertent nort. De gran importància són les cordilleres llitorals i prellitorals que en dispondre's aproximadament paraleles a la costa llimiten l'extensió del clima estrictament mediterràneu a una estreta franja que, solament al sur del Llobregat, s'amplia una miqueta.
Entre els factors termodinàmics destaca la corrent en jet que afecta Catalunya en els equinoccios i en hivern (quan esta corrent circula entre els paralels 30° i 50° N) mentres en estiu ho fa al voltant de la latitut 50°, lo que permet al anticiclón de les Azores ocupar llavors situacions més septentrionals i afectar el territori de Catalunya. El anticiclón de les Azores fa d'obstàcul per a les borrascas atlàntiques (que circulen en direcció oest-nordest) i dona lloc a un temps prou sec llevat en l'alta montanya, zona de ciclogénesis en estiu.
Ademés del anticiclón de les Azores, actuen sobre Catalunya anticiclones i borrascas diverses: entre els anticiclones tenim el polar, que fa difícil que apleguen els destorbament atlàntics, i el anticiclón tèrmic europeu que es forma en hivern i origina temps estable i fret. Per la banda de les borrascas la d'Islàndia genera inestabilitat, la borrasca continental europea al fa pujar el punt de saturació, cosa que fa difícil la condensació i la pluja quedant esta en la pràctica a càrrec de les tormentes convectivas, finalment es pot citar la borrasca del golf de Gènova que origina vents humits sobre el mediterràneu i a voltes en autumne està associat a la formació d'una gota freda en trombes d'aigua molt fortes.
Les masses d'aire que afecten Catalunya són el resultat dels centres d'acció: Entre les masses d'aire relativament fredes trobem els vents àrtics marítims que produïxen ones de fret i nevades. Els vents àrtics continentals: encara més frets i especialment secs en orige en el nort d'Europa i Siberia, els vents polars marítims que són frets pero humits que poden donar lloc a grans nevades i els vents polars continentals formats pel anticiclón tèrmic europeu frets i també secs.
Les masses d'aire càlit que nos visiten són vents tropicals marítims humits i càlits originats pel anticiclón de les Azores, vents tropicals continentals molt secs i càlits, d'orige norteafricano i vents mediterràneus més humits que en el seu orige (que es troba fòra de la zona mediterrànea) donen lloc a grans precipitacions, especialment en la costa i montanyes llitorals i prellitorals.
Quan es troben masses d'aire de diferent direcció i temperatura es formen els fronts meteorològics, els més importants són:
- Front polar originat per la trobada de masses d'aire polar marítimes i tropicals marítimes.
- Front mediterràneu: format per la Polar marítima i Mediterrànea.
- Front mediterràneu sahariano: format per masses d'aire mediterrànees i tropicals continentals.
- Front àrtic: format per la trobada de vents àrtics marítims i tropicals marítims.
- Front atlàntic mediterràneu: de la trobada de vents tropicals marítims i mediterràneus.
Tipos climàtics
[editar | editar còdic]A grans traces, el clima de Catalunya es pot dividir en cinc grups: clima mediterràneu de costa, clima mediterràneu d'interior, clima mediterràneu de montanya, zona de transició entre clima mediterràneu i clima atlàntic, i clima atlàntic de montanya.
D'acort en les condicions climàtiques que afecten la vida s'establixen en Catalunya varis tipos de bioclimas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jordi Sacasas i Lluís, Descobrint la Meteorologia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
- ↑ Flora dels Països Catalans, Volum I, Bioclimas.
- ↑ Xarxa agrometeorològica/
- ↑ Ret agrometeorológica
- ↑ J.J. Capel Molina i M. Viedma Muñoz, Anotacions Geogràfiques sobre la insolació en Espanya, Papers de Geografia, n.º 25, 1997.
- ↑ «mapa.és».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima de Cataluña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.