Anar al contingut

Clima de Chile

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Imàgens satelitales del Con Sur més a més.
Diagrama que representa els elements climàtics que influïxen en el país.
Climes de Chile segons la classificació de Köppen

El clima de Chile comprén un ampli ranc de condicions a través d'una gran escala geogràfica que s'estén per casi 40 graus de latitut (i casi 73 graus si es considera el reclamat Territori Chilé Antàrtic). Generalisant, en analisar els diferents territoris de la geografia de Chile, el nort té un clima més sec en temperaturas relativament altes, mentres que el sur posseïx un clima més fresc i humit. La precipitació és més freqüent durant els mesos d'hivern. Ademés es deuen mencionar el clima tropical plujós, d'Illa de Pasqua, el clima marítim subtropical del archipèlec de Juan Fernández i el clima polar del Territori Chilé Antàrtic.

Segons la classificació climàtica de Köppen,[1] Chile inclou dins dels seus llímits els 5 grans grups climàtics que existixen en el món: Tropical, Desértico, Templat, Continental i Polar, dins d'estos grups es troben els 18 principals climes presents a lo llarc del país.[2] Des del clima desértico en el nort, a la tundra i glaciars en l'est i el sur, passant pel tropical humit en Illa de Pasqua,[3] el clima mediterràneu en Chile central, el continental subalpino en la cordillera,[4] el clima oceànic en el sur i el clima polar en el Territori Chilé Antàrtic.[5] Es presenten les quatre estacions en tot el país: estiu (decembre a març), autumne (març a juny), hivern (juny a setembre) i primavera (setembre a decembre).

Els factors més importants que controlen el clima en Chile són l'anticiclón del Pacífic Sur, l'àrea de baixa pressió circumpolar austral, la freda corrent de Humboldt i la cordillera dels Vages. A pesar de la llongitut de les costes chilenes, algunes zones de l'interior poden experimentar àmplies oscilacions de temperatura, i ciutats com Lonquimay poden experimentar inclús un clima de tipo continental.[6] En els extrems norest i surest, les zones fronterices s'internen en l'altiplano i en les planures de la Patagonia chilena, donant a estes regions patrons climàtics similars als de Bolívia i Argentina, respectivament.


Entre els numerosos efectes del clima present en este país, destaca la seua influència en la flora de Chile.

Clima Ecorregión Regió natural
Desértico (BWh, BWk) Desert de Atacama Nort Gran
Semiárido (BSh, BSk) Xara chilena, semidesierto Nort Gran (zona andina), Nort Chic
Mediterràneu (Csa, Csb, Csc) Xara chilena, bosc esclerófilo Zona Central
Tropical (Af) Illa de Pasqua Zona insular Oceànica
Subtropical[7] (Cfa) Archipèlec de Juan Fernández Zona insular Continental
Subhumedo subalpino (Cwc) Puna subhúmeda Nort Gran

(zona andina)

Templat oceànic (Cfb) Bosc valdiviano, Zona Sur, Zona Austral (Costa)
Subpolar oceànic (Cfc) Bosc magallánico Zona Austral (Costa)
Continental humit (Dfb, Dfc) Cordillera dels Vages Zona Austral (Zona Andina)
Continental subalpino (Dsc, Dsb) Cordillera dels Vages Zona Central (zona andina)
Estepario (BSk) Estepa patagónica Zona Austral (Trasandino)
Alpí

(ETH, EB)

Cordillera dels Vages Totes les Regions Naturals de Chile
Clima de tundra (ET) Tundra magallánica Zona Austral
Clima polar (EF) Camp de Gèl Nort, Camp de Gèl Sur Zona Austral

Estacions

[editar | editar còdic]
Mapa de les temperatures miges mensuals de Chile
Mapa de les temperatures miges mensuals de Chile

La major part del país es troba dins de la zona de latitut «templades» de l'hemisferi sur, sent en ella a on es manifesten en major nitidea les estacions.

Les dates són aproximades i les determinen els solsticis i els equinoccios:

  • Estiu: des del 21 de decembre (solstici) al 20 de març (equinoccio).
  • Autumne: des del 20 de març (equinoccio) al 21 de juny (solstici).
  • Hivern: des del 21 de juny (solstici) al 21 de setembre (equinoccio).
  • Primavera: des del 21 de setembre (equinoccio) al 21 de decembre (solstici).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Classificació climàtica de Sudamérica» (en és). ArcGIS StoryMaps. Consultat el 2024-11-06.
  2. «Climes de Chile».
  3. K, Ana María Errázuriz (1998). Manual de geografia de Chile (en és), Andres Bell, p. 74. ISBN 978-956-13-1523-5.
  4. Gelcich et a el. «Bolletí Agrometeorológico, Institut d'Investigacions Agropecuarias.». Consultat el 10 de maig de 2024.
  5. Errázuriz K, Ana María (1998). Manual de geografia de Chile (en és), Andrés Bell, pp. 74. ISBN 978-956-13-1523-5.
  6. Santibáñez, F; Uribe, J. 1997. Atles Agroclimático de Chile. Santiago, Chile. Fondo Nacional de Desenroll Científic i Tecnològic.
  7. «Bioregions: Nature's Map of the Earth».