Anar al contingut

Clima de Paraguay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cono-sur-anual-sat.gif
Imàgens satelitales del Con Sur més a més.

El clima del Paraguay pot classificar-se en tres grans tipos de clima: el clima subtropical humit (Cfa), cridat en les seues atres variants regionals com a clima chinenc o clima de la Pampa, és el clima predominant en el sur de la Regió Oriental; el clima tropical de sabana (Aw), que és el clima predominant en el nort de la Regió Oriental, al sur i norest de la Regió Occidental; i el clima semiárido càlit (BSh) que es presenta a l'oest de la Regió Occidental, en el Departament de Boqueró.[1]

Archiu:Koppen-Geiger Map PRY present.svg
Tipos de clima en el Paraguai segons Köppen.
  •  Clima tropical humit (Af)
  •  Clima tropical monsònic (Am)
  •      Clima tropical de sabana (Aw)     Clima semiárido càlit (BSh)     Clima subtropical humit (Cfa)

    En llínees generals, el Paraguai està emmarcat en una zona d'alta humitat i temperatures càlides tot l'any, en estius calorosos i plujosos, i hiverns suaus en altibaixos de temperatures que poden aplegar a provocar gelades en pràcticament tot el territori nacional, aixina com dies càlits. Les temperatures miges van aumentant de sur a nort, mentres que les precipitacions van disminuint d'est a oest. Les temperatures càlides es fan present en la major part de l'any, puix les temperatures miges anuals superen els 30 °C en tot el territori nacional, per la rodalia en el Tròpic de Capricorn (creua el Paraguai pel mig). En la Regió Oriental, la temperatura mija anual ronda entre els 27 i 40 °C, mentres que en la Regió Occidental o Chaco, la mija anual ronda els 35 °C.

    En menor extensió territorial es poden presentar ademés atres climes com el clima tropical monsònic (Am) que predomina en el norest de la Regió Oriental, sobre els departaments de Cordillera, gran part de Sant Pedro, i la zona sur d'Amambay; i el clima tropical humit (Af) que es manifesta al noroest del departament de Canindeyú, i de manera puntual sobre ciutats del departament de Caaguazú com Coronel Oviedo. Estos climes s'atenuen en hivern i en breus periodos pels vents hivernals que solen ingressar en freqüència al territori o també per les elevació i orografia característica de la zona nort i noroest de la regió Oriental.

    L'altitut en tot el territori nacional es troba entre els 84 i 507 m d'elevació com a promig; mentres que l'altitut màxima no supera els 900 m, per lo tant el clima d'altitut (presents en localitats tropicals per latitut, com La Pau, Bolívia) és inexistent en el país.

    Pràcticament tot el territori nacional pot sofrir lleus gelades (encara que molt rares en les zones tropicals), per l'inexistència de cordilleres orientades llongitudinalment, les que permeteren detindre els gelats vents hivernals que bufen des del quadrant sur, procedents de l'Argentina o l'Antàrtida. A la seua volta, açò produïx grans variacions tèrmiques en tan sol poques hores, en canviar la direcció dels vents.

    Archiu:Paraguay regions map 2.svg
         Regió Occidental (Chaco)     Regió Oriental

    Regió Occidental (Chaco)

    [editar | editar còdic]

    Segons Köppen, que és el més utilisat del món, en el Chaco es presenten dos tipos de clima: el clima semiárido càlit (BSh) a l'oest del Chaco (departament de Boqueró), i el clima tropical de sabana (Aw), que és el que predomina en els departaments de President Hayes i Alt Paraguai (sur i norest del Chaco, respectivament).

    Esta regió es caracterisa per les altes temperatures durant tot l'any (entre setembre i abril les temperatures màximes promig superen els 30 °C), ademés per ser àrit i sec en hivern, en el que les precipitacions es donen a penes uns pocs dies al més (accentuant-se més en la regió semiárida). El Chaco en sí, experimenta estacions alternativament inundades (estiu) i seques (hivern), en variacions estacionals de temperatures modestes, a on els promijos cauen solament llaugerament en hivern. Les temperatures miges aumenten d'oest a est i de sur a nort.

    Les precipitacions en la regió tropical ronden els 1000 mm-1200 mm; mentres que en la regió semiárida, ronden entre els 600-800 mm. Les precipitacions baixen considerablement en hivern en la regió tropical; mentres que en la regió semiárida, les precipitacions són pràcticament nules. Les precipitacions miges aumenten d'oest a est i de nort a sur.

    La temperatura mija anual ronda els 25 °C. Els hiverns són predominantment càlits, especialment en la regió tropical, en al voltant de 20 °C de mija; encara que cap a la regió semiárida poden presentar-se gelades moderades, per la aridez de la zona. Els estius són tan calorosos, que esta regió és denominada "El pol de calor de Sudamérica", també és coneguda com "L'infern vert".

    Mariscal Estigarribia, Boqueró (BSh)
    1961-1990 ene feb mar abr may jun jul ago sep oct nov dic Anual
    Temperatura
    mija (°C)
    28,7 28,0 26,9 24,0 21,3 18,9 19,3 21,3 23,6 26,6 27,7 28,4 24,6
    Precipitacions (mm) 116,5 98,1 119,7 77,8 37,5 18,8 14,2 21,7 16,9 52,9 83,7 119,2 777,0
    Port Casat (La Victòria), Alt Paraguai (Aw)
    1961-1990 ene feb mar abr may jun jul ago sep oct nov dic Anual
    Temperatura
    mija (°C)
    28,2 27,9 26,9 24,6 21,8 19,9 19,9 21,4 23,3 25,6 27,0 27,9 24,5
    Precipitacions (mm) 140,0 118,6 123,0 107,0 76,1 56,6 27,9 44,8 51,9 111,9 150,0 181,8 1189,6

    Regió Oriental

    [editar | editar còdic]

    Segons Köppen, el clima en la regió oriental es classifica en dos: el tropical de sabana (Aw), al nort de la regió oriental; i el subtropical humit (Cfa) al sur de la regió oriental. La temperatura mija anual en la regió varia entre 20 °C (sur) a 25 °C (nort).

    En general en la regió oriental, els estius són calorosos, en una mija estacional que varia entre 26 °C (sur) a 28 °C (nort) i plujosos, en més de 100 milímetros de pluges mensuals en esta estació. Els hiverns per lo general són suaus, en una mija estacional que varia entre 16 °C (sur) a 19 °C (nort). Les precipitacions són abundants a lo llarc de l'any (1300-1800 mm anuals), sent majors en la zona sur.

    La zona nort de la regió oriental (Aw) es caracterisa per les baixes precipitacions en els mesos hivernals comparat en el restant de l'any, que és abundant. D'octubre a abril el temps es torna humit (per l'inestabilitat climàtica) i molt calorós pel reinante vent nort en la zona; mentres quan cauen els promijos de precipitacions (maig a setembre) es torna notòriament més fresc el clima, podent-se desenrollar suaus gelades (promig d'un dia a l'any/any de per mig) entre juny a agost, especialment en la zona de transició climàtica (centre de la regió oriental).


    La zona sur de la regió oriental (Cfa) es caracterisa per tindre abundants precipitacions regularment distribuïdes mensualment cada any (en tots els mesos de l'any se superen els 100 mm com a mija). Els estius són calorosos, pero els hiverns són més frescs i hi ha més possibilitat de que es donen gelades (promig de tres a l'any aproximadament), i excepcionalment caiguda d'araboga.

    Concepció (Aw)
    1961-1990 ene feb mar abr may jun jul ago sep oct nov dic Anual
    Temperatura
    mija (°C)
    27,6 27,3 26,2 23,5 20,3 18,5 18,7 20,0 21,8 24,5 26,0 27,2 23,5
    Precipitacions (mm) 152,8 122,8 140,1 122,9 124,8 62,3 42,6 55,8 67,7 124,7 161,8 163,5 1341,7
    Asunción (Cfa)
    1961-1990 ene feb mar abr may jun jul ago sep oct nov dic Anual
    Temperatura
    mija (°C)
    27,5 26,9 25,9 22,8 19,8 17,6 17,1 18,6 20,5 23,2 24,9 26,5 22,7
    Precipitacions (mm) 158,2 122,0 114,6 156,9 110,4 72,2 42,3 77,2 78,6 115,7 152,6 132,3 1333,7
    Encarnación, Itapúa (Cfa)
    1961-1990 ene feb mar abr may jun jul ago sep oct nov dic Anual
    Temperatura
    mija (°C)
    25,5 24,9 23,4 20,0 17,3 15,2 15,5 16,6 18,1 20,6 22,7 24,8 20,4
    Precipitacions (mm) 152,2 160,6 142,4 162,2 144,4 135,8 102,7 116,9 149,5 181,7 161,5 150,0 1759,8

    Estacions

    [editar | editar còdic]

    El promig estacional anual varia entre els 20 °C a 25 °C, sent més elevat al nort i més baix al sur. La diferència entre el més més fret i el més càlit se situa entorn als 10 °C en la regió semiárida i subtropical, i entorn als 8 °C en la regió tropical. Les precipitacions són abundants a lo llarc de l'any, de la mateixa manera que les tormentes, per lo tant es poden presentar bruscs canvis en el temps, generalment en les estacions transicionales (autumne i primavera) i també durant l'hivern.

    L'estiu (21 de decembre - 20 de març) és calorós en tot el país. Tant les nits com les vesprades són molt càlides en tot el país, i per la humitat relativa de l'ambient, la sensació de calor sol ser més sofocant. Les precipitacionés són abundants en tot el país, que es donen generalment en chapallons i tormentes curtes d'estiu o tormentes aïllades.

    L'aire humit tropical manté el temps calorós en tot el país durant fins de la primavera, l'estiu i fins a principis de l'autumne. L'influència dominant sobre el clima és el càlit i humit vent nordest que bufa des del Brasil. Freqüents ones d'aire fresc del sur causen un temps que va alternant entre cel rebujat, a condicions d'humitat i tormentes, i du de pas conseguixc temperatures més agradables.

    Les temperatures màximes miges ronden els 31 a 35 °C, i les mínimes miges ronden els 21 a 23 °C en tot el territori nacional. En Asunción i la regió central del país, les temperatures promig ronden entre 23 °C (mín.) i 33 °C (máx.). En la regió nort i Chaco, les temperatures promig ronden entre 25 °C (mín.) i 35 °C (máx.). En la regió del sur, les temperatures promig ronden entre 21 °C (mín.) i 32 °C (máx.).

    L'autumne en el país (21 de març-20 de juny) seguix sent, al principi, calorós, encara que després de les primeres tormentes otoñales, el clima es torna més templat i agradable.

    Les tormentas otoñales solen tornar el temps més fresc, degut a que els "vents del sur" bufen en major intensitat durant tota l'estació. Les primeres boires de l'any solen donar-se també en autumne. Les ones de fredor solen donar-se ya entre abril i maig, en temperatures mínimes al voltant dels 10 °C, i màximes al voltant de 20 °C.


    Al principi del autumne, les temperatures permaneixen encara de la mateixa manera que de l'estiu, en màximes miges i mínimes miges al voltant dels 30 °C i 20 °C respectivament, baixant paulatinament entrat el més d'abril. A finals de l'autumne, es passa ya a temperatures hivernals, en una màxima no superior a 25 °C i mínimes miges per baix dels 15 °C en casi tot el territori nacional.

    En Asunción i la regió central, les temperatures promig ronden entre 18 °C (mín.) i 28 °C (máx.) En la regió Nort i el Chaco, les temperatures promijos ronden entre 19 °C (mín.) i 29 °C (máx.). En la regió del sur, les temperatures promig ronden entre 15 °C (mín.) i 27 °C (máx.).

    L'hivern (21 de juny-20 de setembre), és considerat suau, caracterisat per ser fresc entre la nit al matí, i després templat a la vesprada. L'hivern és més fresc cap a l'interior del país (cap al sur del país, específicament).

    Es considera una estació errática o irregular, puix poden donar-se tot tipo de climes, ya siguen dies de molt fret (mínimes entorn i per baix de 0 °C), aixina com dies calorosos (màximes superior a 30 °C). És l'estació en menor precipitació (pluja) en promig en el país. No obstant, la humitat relativa de l'ambient es manté elevada, en especial en hores entre la matinada i demà, provocant que la sensació tèrmica siga menor a la temperatura real. Açò a la seua volta també provoca boira i boires terreres, event visible ya en autumne.

    Com a promig els fronts frets que carregen els vents del sur, fan disminuir la temperatura dins d'un periodo de 3 a 10 dies contínues, en màximes per baix dels 20 °C i mínimes al voltant dels dèu graus i inclusivament menys; després les temperatures ascendixen llaugerament per a després caure dins del periodo anteriorment dit. Açò ocorre freqüentment quan sol bufar "vents del nort", que du en si temperatures més càlides, sobretot de nit. Un eixemple clar d'açò és el Veranillo de Sant Joan, quan les temperatures permaneixen "estiuenques" en ple juny-juliol, per un periodo de 3 a 10 dies contínues, per a després caure bruscament les temperatures.

    Poden donar-se suaus gelades i gebres en tot el territori nacional en l'ingrés de front fret de tipo polar. Sent més freqüent cap a la regió surest del Paraguay, i sent més intens cap a la regió semiárida del Chaco, en el que les temperatures poden caure fins als -5 °C per la aridez de la zona i a la falta de barreres naturals.

    Les màximes miges no superen els 25 °C i les mínimes miges es troben per baix de 15 °C en pràcticament tot el territori nacional. En el sur, les mínimes inclusivament promedian els 10 °C. En Asunción i la regió central, les temperatures promig ronden entre 12 °C i 23 °C. En la regió Nort i el Chaco, les temperatures promig ronden entre 15 °C (mín.) i 27 °C (máx.). En la regió del sur, les temperatures promig ronden entre 10 °C (mín.) i 22 °C (máx.).

    Primavera

    [editar | editar còdic]

    En la primavera (21 de setembre-20 de decembre) novament torna a ser generalment calorós per la vesprada, mentres que les nits es tornen entre fresques a templades. Les chapallons tornen a aparéixer en esta estació, en tormentes aïllades.

    Les geladas són ya rares en l'estació. Mentres que la fresca es dona a sovint, el temps càlit va guanyant novament terreny, i les ones de calor es tornen pràcticament "normals" conforme alvança la primavera. Generalment escomencen a bufar més intensament els vents del nort que en hivern, ademés que va aumentant la radiació solar, prevalent aixina les temperatura càlides; encara que de tant en tant sol bufar els "vents del sur", provocant nits/matins frescs, i vesprades càlides pero agradables.

    Al principi de la primavera, les temperatures són semblades al de l'autumne, en una màxima mija de 25 °C i mínimes al voltant dels 15 °C.

    Per al final de la primavera, les temperatures són igual al de l'estiu, en màximes i mínimes miges superiors als 30 °C i 20 °C respectivament. En Asunción i la regió central, les temperatures promig ronden entre 18 °C i 29 °C. En la regió Nort i el Chaco, les temperatures promig ronden entre 20 °C (mín.) i 30 °C (máx.). En la regió del sur, les temperatures promig ronden entre 15 °C (mín.) i 27 °C (máx.).

    Vents predominants

    [editar | editar còdic]
    Archiu:Satellite image of Paraguai in January 2003.jpg
    Image satelital de Paraguay, giner de 2003.

    Els vents es mouen generalment com briscas, encara que en l'arribada de fronts frets/càlits/tormentosos, els vents són una miqueta més forts.

    Les velocitats promijos són de 10 km/h aprox. durant tot l'any. Mentres que les velocitats màximes no solen superar els 70 km/h, encara que s'han reportat velocitats màximes de fins a 160 km/h, de característiques catastròfiques, com el recentment "tornado" classe F1 ocorregut en setembre de 2012 en Gran Asunción, que va afectar principalment a Mariano Roque Alonso, o el registrat en setembre de 1926 en Encarnación (tornat categoria F4-5) format en el riu Paraná, destruint tot lo que actualment seria l'ex-zona baixa de la ciutat, ademés de cobrar-se més de 300 vides humanes. Vore més avall la secció de "Ciclons/Tornats".

    Els vents que bufen en el Paraguai solen rebre el nom de la direcció que provenen:

    • Els vents del nort són els vents càlits carregats d'alta humitat que bufen des del Brasil en direcció noreste.
    • Els vents del sur són els vents frescs secs que bufen des de l'Argentina, poden durar varis dies.

    Els vents de l'est provenen de les cordilleres i són suaus.

    • Els de el vents de l'oest són infreqüents i produïxen fortes pluges.[2]

    Precipitacions

    [editar | editar còdic]

    Les plujas en la regió del Paraná (sur de Paraguay) són abundants, distribuïdes regularment en tots els mesos, anualment rondant 1900 mm. En canvi, Asunción (regió centre), presenta poques precipitacions en els mesos més frets de l'any, sent la cantitat de pluja anualment propenca als 1400 mm.

    Les chapallons són comunes de setembre a abril, a on cau gran cantitat de pluja en pocs minuts i generalment açò ocorre quan masses d'aire tropical són dominants i la humitat és alta, mentres que els purnejos (pluges dèbils) són comunes en la fredor, des de maig a agost. Els últims purnejos solen caure en agost, en promijos en vàries parts de la regió de 20 a 100 mm. Encara que després d'algunes llaugeres chapallons, poden presentar-se els purnejos en qualsevol més de l'any.

    Les pluges en tot el Chaco són llaugeres, variant de 500 a 1000 mm anualment, llevat en les terres més altes del noroest, a on són encara majors (regió tropical). La pluja es concentra en els mesos estiuencs, i extenses àrees que són deserts en hivern, es encharcan en estiu. La pluja caiguda evapora molt ràpidament.

    Els dos periodos de màxima precipitació en casi tot el país són des de març fins a maig i d'octubre a novembre. Totes les subregiones poden experimentar considerables variacions d'any a any. Per eixemple, Asunción ha registrat com a màxim 2080 mm i un mínim de 560 mm de pluja anual; Port Bertoni en la regió del Paraná, ha registado entre 3300 mm i 790 mm.

    Valors mijos en diferents punts del Paraguai

    [editar | editar còdic]

    Les temperatures 'Max', 'Med' i 'Min' s'expressen en graus Celsius (°C), i les pluges en milímetros (mm).

    Regió Clima Ciutat Estiu
    (Dic – Feb)
    Autumne
    (Mar – May)
    Hivern
    (Jun – Ago)
    Primavera
    (Sep – Nov)
    Anual
    -- Max Med Min Pluja Max Med Min Pluja Max Med Min Pluja Max Med Min Pluja Med Pluja
    Centre Cfa Asunción 33 28 22 426 28 23 18 396 23 17 12 193 29 24 18 381 23 1399
    Centre/Sur Cfa Ciutat de l'Est 32 27 21 524 28 23 17 445 23 17 12 365 28 23 17 520 22 1852
    Sur Cfa Encarnación 32 26 20 463 27 21 15 448 22 16 10 355 27 21 15 493 21 1759
    Nort/Altitut Af Pedro Juan Cavaller 30 25 20 507 27 22 17 464 25 19 14 200 28 23 17 478 22 1650
    Nort Aw Concepció 33 28 23 438 29 24 19 387 25 19 14 159 30 24 18 353 24 1341
    Baix Chaco Aw Port Casat 34 29 23 439 31 26 20 306 27 21 15 127 31 26 20 312 25 1189
    Chaco Central BSh Mariscal Estigarribia 35 29 22 344 30 25 19 252 27 20 14 51 33 26 19 172 25 819




    Valors extrems registrats

    [editar | editar còdic]

    Els valors extrems històrics registrats segons la Direcció de Meteorologia i Hidrologia són:[3]

    En la Regió Occidental o Chaco

    [editar | editar còdic]
    • Màxim extrem registrat: 45,0 °C en l'estació de Prats Gill (Dpto. de Boqueró) en data 14 de novembre de 2009.
    • Mínim extrem registrat: -7,5 °C en l'estació de Prats Gill (Dpto. de Boqueró) en data 13 de juliol de 2000.
    • Màxima precipitació registrada en 24 hs.: 256,3 mm en l'estació de Port Casat (Dpto. d'Alt Paraguay) en data 7 de giner de 1971.

    En la Regió Oriental

    [editar | editar còdic]
    • Màxim extrem registrat: 43,7 °C en l'estació de Caazapá (Dpto. de Caazapá) en data 30 de decembre de 1978.
    • Mínim extrem registrat: -6,0 °C en l'estació d'Encarnación (Dpto. de Itapúa) en data 25 de juny de 1945.
    • Màxima precipitació registrada en 24 hs.: 268,0 mm en l'estació d'Encarnación (Dpto. de Itapúa) en data 29 de decembre de 1997.

    En Asunción (capital)

    [editar | editar còdic]
    • Màxim extrem registrat: 43,0 °C en data 16 d'octubre de 2023.
    • Mínim extrem registrat: -1,2 °C en data 27 de juny de 2011.
    • Màxima precipitació registrada en 24 hs.: 222,0 mm en data 26 de febrer de 2014.

    Fenomens extrems

    [editar | editar còdic]
    L'any 1751 per juny vaig vore caure [neu] en la ciutat de l'Asunción; els seus copos eren molt chics i delicats. Per a certificar-me millor vaig eixir al pati del colege, vaig estendre el braç i vaig rebre sobre la mànega de la sotana els copos. Vióme en este adop, D. Juan Cavaller, Regidor el més vell de la ciutat, i preguntóme quina bacía. Certificar-me, li vaig respondre, que en l'Asunción neva. Sol nevar de quan en quan, va dir, i hi haurà vint anys que va succeir lo mateix que ara, i va caure prou neu.

    Les nevades en Paraguai són molt rares, tenint en conte la seua posició geogràfica en el centre del continent, i que les masses fredes d'orige polar ya no apleguen en tanta intensitat al territori. Aixina i tot es tenen registres d'este inèdit event meteorològic.


    És més provable la caiguda d'araboga (mescla de pluja i neu) que de la neu sola. La provabilitat aumenta cap a la regió sur del país, en el que hi ha un elevat promig de precipitacions hivernals que en qualsevol atra regió.

    El 18 de juliol de 1975[5] va ser tal volta la més renombrada, va ocórrer en la ciutat d'Encarnación. En els anys 1965 i 1973 es tenen registres d'araboga també en la mateixa ciutat.[6] El 20 de juliol de 1979 també es va reportar la caiguda de neu en la ciutat de Sant Rafael del Paraná, departament de Itapúa. En atres ciutats, com Pilar, va tindre aixina també una llaugera caiguda d'araboga en els anys 1970, i en Ciutat de l'Est va ocórrer l'atra 'gran' nevada en l'hivern de 1982.

    Més recentment, es va registrar caiguda d'araboga en la localitat de María Auxiliadora per espai de 5 minuts el 22 de juliol de 2013 i el 17 de juliol de 2017 en el departament de Caazapá.[7][8]

    En la capital Asunción, no es varen registrar nevades jamai, encara que existixen senyes sobre llaugeres caigudes d'araboga durant l'época colonial, l'última de les quals hauria segut en juny de 1751.[6] En atres localitats no es té registre algun, siquiera una senya històrica.

    Ciclons/tornats

    [editar | editar còdic]

    El "passadiç dels tornados" de Sudamérica passa pel sur del Paraguay. Esta regió té un risc moderat de tornados, mentres que del restant del país el risc és baix. Aixina i tot, hi ha varis antecedents d'estos fenomens a lo llarc del territori nacional.

    En la nit del 20 de setembre de 1926, la Vila Baixa de la ciutat d'Encarnación (actualment l'ex-Zona baixa), va ser arrasada per un tornado F4-5, originat en el riu Paraná. Este event es va cobrar 300 vides sent el tornado més mortífero de l'història en Sudamérica.[9][10]

    El 25 d'octubre de 1965, un tornado també de categoria F4 va destruir centenars de cases novament en la ciutat d'Encarnación. Este event va cobrar més de 180 vides

    En Ciutat de l'Est és alguna cosa normal vore baixar vórtices sobre el riu Paraná, donant-se principis de tornados que no apleguen a baixar en la seua totalitat. Entre novembre i decembre del 2009, es varen donar varis principis de tornados,[11][12][13] encara que no va ser res perillós per a la població esteña.

    En el Departament Central, en la ciutat de Sant Lorenzo en l'any 1998, va ocórrer un tornado de categoria F0-1 d'uns 50 metros d'ample i 500 d'alt, que va causar greus destrosses en l'est del districte confrontant en Capiatá.


    El 18 de setembre de 2012 es va donar lo que es va tractar d'un tornat tipo F1 en la cridada Escala de Fujita sobre Gran Asunción, el qual va tindre el seu epicentre en la zona del aeroport estenent-se cap a Mariano Roque Alonso, afectant a esta ciutat greument, els vents varen superar els 160 km/h generant severs danys (com l'afonada d'estructures), cobrant-se la vida de 5 persones i deixant al seu pas unes 5.100 famílies afectades per l'event climàtic.[14]

    L'11 d'abril de 2014, es va registrar un tornado en el districte de Santa Rita,[15][16][17][18][10] el tornado no va anar oficialment calificat en cap intensitat, degut a que la zona no conta en una estació meteorològica que haja medit les senyes dels vents encara que per les característiques, correspondria a un de categoria F1. El tornado va generar la voladura de sostres, caiguda d'arbres, va destruir plantacions i un testic va afirmar que el tornado va alçar vaques. No va generar víctimes fatals.

    El 24 de juny de 2014 en Capiatá,[19] es va registrar un fenomen que va poder ser un tornado de baixa categoria, va deixar 140 cases danyades i cap víctima fatal.

    El 4 d'abril de 2015, un tornado en la localitat d'Horqueta[20][21][22] va destruir un assentament deixant dos morts. Va ser calificat com tornat tipo F2 en vents de fins a 200 km/h. i la duració del qual va ser d'aproximadament 15 minuts. El temporal va afectar també a la localitat de Loreto deixant destrosses al seu pas.

    Sismes/terremots

    [editar | editar còdic]

    El Paraguay, pel seu mediterraneidad, es troba en una zona de baixa a moderada activitat sísmica.

    Els terremots en epicentre en el país són molt inusuals, la majoria dels sismes no varen passar dels 3 a 5 graus en l'escala de Richter. La zona del Chaco és el que posseïx major incidència de ser epicentre de sismes, encara que tots han segut molt lleus.

    El sisme de major magnitut registrat en el país, va anar de magnitut 5,6 graus en l'escala de Richter (una atra font indica que va ser de 6,5 graus[23]), en el departament de Boqueró, prop de la frontera en Argentina, el 28 de febrer de 1989.[24]

    Els sismes i inclusivament les rèplicas dels terremots en el seu epicentre fora del país, depenent de la distància, solen aplegar al Paraguay en una magnitut promig d'1 fins a 3 graus en l'escala de Ritcher. Varis d'ells són sentits inclusivament en la capital, Asunción, encara que la majoria imperceptibles. L'últim sentit en la capital, va ocórrer en octubre de 2015, de magnitut 2 graus en l'escala de Richter, en el seu epicentre a més de 600 km cap a l'oest de la capital, en el noroest argentí (vejau Terremot de Bota de 2015).


    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. «Classificació climàtica de Sudamérica» (en és). ArcGIS StoryMaps. Consultat el 2024-11-06.
    2. https://web.archive.org/web/20180303050515/http://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplements/escolar/el-clima-del-paraguay-858787.html
    3. https://archive.today/20121221100002/http://www.meteorologia.gov.py:9191/historico.html
    4. Furlong, G. (1936). Els indis pampes, puelches, patagones segons Joseph Sánchez Labrador, p. XIX (Pròlec).
    5. http://www.lanacion.com.py. «[1]».
    6. 6,0 6,1 «FOTOGRAFÍA | Mèxic en neu».
    7. Aigua neve en la zona de Itapúa. «Aigua neve en la zona de Itapúa».
    8. ABC Py. «“Araboga” va caure en Itapúa».
    9. ABC online. «El tornado d'Encarnación».
    10. 10,0 10,1 Paraguay.com. «Paraguay, en zona de tornados».
    11. Youtube. «Tornat en Ciutat De l'Este - Paraguay».
    12. Youtube. «Tornat en CDE (Ciutat de l'Este - Paraguay)».
    13. Youtube. «Tornat en Ciutat de l'Est».
    14. «Confirmen que temporal de Mariano va ser tornat».
    15. Última Hora. «Tornat va destruir cases i cultius en Santa Rita».
    16. [enllaç trencat]
    17. ABC online. «El tornado de Santa Rita».
    18. hui.com.py. «Tornat en Santa Rita deixa destrosses».
    19. www.clascasas.com. «Paraguay, en mig de tornados i tormentes». Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2014. Consultat el 23 d'agost de 2014.
    20. «ser-tornat-1354794.html », abc.com.py, ABC Color.
    21. «fer-desaparéixer-tot-un-assentament-del-nort/ », http://www.concepcionaldia.com.
    22. «[2]», hui.com.py.
    23. https://earthquaketrack.com/quakes/1989-02-28-13-01-57-utc-6-5-569
    24. http://geologiadelparaguay.com.py/sismologia.htm