Anar al contingut

Clorur de cetilpiridinio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El clorur de cetilpiridinio (CPC) és un compost d'amoni cuaternario catiónico utilisat com a mida profiláctica en alguns tipos d'enjuagues bucals i pastes de dents, pastilles i aerosols per a les vies superiors (gola i vies nassals). És un antiséptico que elimina bactèrias i uns atres microorganismes. Ha demostrat ser eficaç en la prevenció de la placa dental, reducció de la gingivitis i halitosis.[1][2][3]

També s'usa com un ingredient en certs pesticidas.

Pot causar taques marrons entre les dents i en la superfície.[4][5] No obstant, estes taques es poden llevar fàcilment per un dentista durant un chequeo rutinari o en mides profilácticas.[4][5]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

El clorur de cetilpiridinio té la fòrmula molecular C21H38NCl i en la seua forma pura es troba en estat sòlit a temperatura ambiente. Té un punt de fusió de 77 °C quan és anhidro i 80-83 °C en la seua forma monohidrato. És insoluble en acetona, àcit acètic, o etanol. Té una olor similar a la piridina. És combustible. El seu solució concentrada destruïx les membranes mucoses. És tòxic si s'ingerix o s'inhala.

En alguns productes, se substituïx per bromur de cetilpiridinio. Les seues propietats són virtualment idèntiques.

El seu concentració micelar crítica (CMC) és de 0,00124 M, corresponent a 0,042% en aigua.


Referències

[editar | editar còdic]