Clorur de escandio
El clorur de escandio (III) és un compost inorgànic de fòrmula ScCl3. Es tracta d'una sal iònica blanca, molt fundente, delicuescente i molt soluble en aigua.[1] Esta sal és d'interés principalment en els laboratoris d'investigació. Tant la forma anhidra com el hexahidrato (ScCl3•6H2O) estan disponibles comercialment.
Estructura
[editar | editar còdic]El ScCl3 cristaliza en el disseny estratificado del triyoduro de bismut BiI3, que presenta centres octaèdrics de escandio.[2] El ScCl3 monomérico és l'espècie predominant en la fase vapor a 900 K, mentres que el dímer Sc2Cl6 representa aproximadament el 8 %.[3] L'espectre de difracció d'electrons indica que el monòmer és planar i que el dímer té dos àtoms de clor de pont, sent cada àtom de escandio de quatre coordenades.[3]
Reaccions
[editar | editar còdic]4Cl2)%2B.svg){kind=spacer}
ScCl3 és un àcit de Lewis que absorbix aigua per a donar complexos acuosos. Segons la cristalografia de rajos X, un d'estos hidrats és la sal trans -[ScCl2(H2O)4]Cl·2H2O.[4] En el lligant menys bàsic tetrahidrofurano, el ScCl3 produïx l'aducto ScCl3(THF)3 en forma de cristals blancs. Este complex soluble en THF s'utilisa en la síntesis de composts de organoescandio.[5] El ScCl3 s'ha convertit en la seua sal de sulfat de dodecilo, que s'ha investigat com un "catalisador combinat d'àcit de Lewis i surfactante" (LASC) en reaccions de tipo aldólico. [6]
Reducció
[editar | editar còdic]El clorur de escandio (III) va ser utilisat per Fischer et al., que varen preparar per primera volta escandio metàlic per electrólisis d'un fos eutéctico de dit compost i atres sals a 700-800 °C.[7]
El ScCl3 reacciona en el metal escandio per a donar una série de clorur a on el escandio té un estat d'oxidació <+3, ScCl, Sc7Cl , Sc2 Cl3, Sc5Cl8 i Sc7Cl12.[1] [8] Per eixemple, la reducció de ScCl3 en metal escandio en presència de clorur de cesi dona el compost CsScCl3 que conté cadenes llineals de composició ScIICl3−, en octaedres ScIICl6 compartint cares.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Greenwood, Norman N.; Earnshaw, Alan (1997). Chemistry of the Elements (2nd ed.). Butterworth-Heinemann.
- ↑ Crystal Structure of ScCl3 Refined from Powder Neutron Diffraction Data, Fjellvåg, H., Karen, P., Acta Chemica Scandinavica, 48, 294-297, doi:10.3891/acta.chem.scand.48-0294
- ↑ 3,0 3,1 Haaland A., Martinsen K-G, Shorokhov D.J, Girichev G.V., Sokolov V.I, J. Chem. Soc., Dalton Trans., 1998, 2787 - 2792, doi:10.1039/a803339k
- ↑ The Rare Earth Elements, Fundamentals and Applications David A. Atwood, 2012, John Wiley & Sons Inc, ISBN 9781119950974
- ↑ Manzer, L. E., "Tetrahydrofuran Complexes of Selected Early Transition Metals", Inorganic Syntheses, 1982, volume 21, page 135-40.doi:10.1002/9780470132524.ch31
- ↑ (1999).Tetrahedron.55(37)
- 11203–11208.doi:10.1016/S0040-4020(99)00642-0.
- ↑ (1937).Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie.231(1–2)
- 54–62.doi:10.1002/zaac.19372310107.
- ↑ (1981).Acc. Chem. Res..14(8)
- 239–246.doi:10.1021/ar00068a003.
- ↑ (1981).Inorganic Chemistry.20(8)
- 2627–2631.ISSN 0020-1669.doi:10.1021/ic50222a047.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de escandio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.