Coeficient de agrupamiento
En ciència de rets, el coeficient de agrupamiento (clustering coefficient, en anglés) d'un vèrtiç en un grafo quantifica qué tant està d'agrupat (o interconectado) en els seus veïns. Si el vèrtiç està agrupat com un clique (subgrafo complet), llavors el seu valor és màxim, mentres que un valor chicotet indica un vèrtiç poc agrupat en la ret. Duncan J. Watts i Steven Strogatz varen ser els primers en idear este coeficient en 1998,[1] per a determinar si un grafo és una ret de món menut. Se sol representar formalment com . En l'anàlisis de rets socials, en ocasions a este coeficient se li coneix també com transitividad.
Definició
[editar | editar còdic]Un grafo formalment consistix en un conjunt de vèrtiços i en un conjunt d'enllaços entre ells. Un enllaç conecta dos vèrtiços i . El veïnat de vèrtiços N per a un vèrtiç es definix com aquells vèrtiços immediatament conectats de tal forma que:
El grau, que es representa com d'un vèrtiç, és definit com el número de vèrtiços enllaçats en un dau. En esta expressió ademés es té que .
El coeficient de agrupamiento per a un vèrtiç està donat per la proporció entre els enllaços conectats en els seus veïns dividit entre el número d'enllaços existents en un clique en el que la conectivitat és màxima. Per a un grafo dirigit, és distint de , i per lo tant per a cada veí hi ha enllaços que podrien existir entre els vèrtiços del veïnat ( és el grau del vèrtiç i per al total (entrantes + eixints)). D'esta forma el grau de agrupamiento en els grafos dirigits està donat per:
Un grafo no dirigit té la propietat de que tant els enllaços i són considerats idèntics. Per lo tant, si un vèrtiç posseïx veïns, llavors existirien enllaços entre els vèrtiços del seu veïnat. D'esta forma el coeficient de agrupamiento de grafos no dirigits poden ser definits com:
Siga el número de triànguls en per a un grafo no dirigit . Açò és, és el número de subgrafos de en tres enllaços i tres vèrtiços, un dels quals és . Siga el número de triplets en . Açò és, és número de subgrafos (no necessàriament induïts) en dos enllaços i 3 vèrtiços, un dels quals és i tal que és incident a abdós enllaços. D'esta forma es pot definir també el coeficient de agrupamiento com
És molt simple mostrar que de les dos definicions precedents són similars, ya que:
Esta mida és igual a 1 si cada veí està conectat a està conectada igualment a cada u dels atres vèrtiços en el veïnat, i 0 si no hi ha vèrtiços que estan conectats a que conecten a un atre vèrtiç que és conectat a . El coeficient de agrupamiento de la ret es calcula per mig de Watts i Strogatz com la mija dels coeficients de agrupamiento de tots els vèrtiços de la ret:
Un grafo es considera una ret de món menut si el coeficient de agrupamiento de la ret és significantemente major que el que puga oferir un grafo aleatori construït en el mateix conjunt de vèrtiços, i si al mateix temps posseïx una distància mija de chicotet valor.
Aplicacions
[editar | editar còdic]Se sol amprar el coeficient de agrupamiento en la detecció automàtica de tòpics.
Vore també
[editar | editar còdic]- Agrupamiento (teoria de grafos)
- Ret de món menut
- Modele Watts i Strogatz
- Algoritme de agrupamiento
- Equilibri estructural
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ D. J. Watts i Steven Strogatz(1998).393
- 440–442.doi:10.1038/30918.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coeficiente de agrupamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.