Coincya monensis

Coincya monensis

Coincya monensis és una espècie de plantas dins del gènero Coincya de la família Brassicaceae. És de distribució principalment eurosiberiana, es pot trobar en Europa occidental i nort d'Àfrica (Gran Bretanya, Alemània, França, Espanya, Portugal i Marroc). També ha segut introduïda en Norteamérica.

La taxonomia d'este gènero està canviant en els últims anys, pero segons les últimes senyes, la major diversitat es troba en la península ibèrica a on residixen quatre de les cinc subespecies.

Taxonomia

La taxonomia i nomenclatura del gènero Coincya està en discussió (vore Leadlay & Heywood, 1990; Kartesz & Gandhi, 1994; i Rollins, 1961, 1993). Els sinònims de C. monensis inclouen: Sisymbrium monense L. (basionym), Rhynchosinapis monensis (L.) Dandi, Brassica monensis (L.) Hudson, Erucastrum monensis (L.) Link, Sinapis monensis (L.) Bab., Brassicella monensis (L.) O.E.Schulz, i Hutera monensis (L.) Gómez-Camp. Les cinc subespecies de C. monensis tenen uns 129 sinònims. Discussions sobre la situació taxonómica es troben en Leadlay & Heywood (1990) i Naczi & Thieret (1996).

Les subespecies són:

• Coincya monensis subsp. monensis (Isle-of-Man Cabbage). Illa de Man, partix oest de Gran Bretanya.
• Coincya monensis subsp. cheiranthos (Vill.) Aedo, Leadlay & Muñoz Garm. (Wallflower Cabbage). França, Alemània, Espanya.
• Coincya monensis subsp. hispida (Cav.) Leadlay. Centre de Portugal, centre d'Espanya.
• Coincya monensis subsp. nevadensis (Willk.) Leadlay. Sur d'Espanya.
• Coincya monensis subsp. puberula (Pau) Leadlay. Nort de Portugal, nort d'Espanya.
• Coincya monensis subsp. recurvata (All.) Leadlay. En realitat originalment es tractava de C. monensis subsp. monensis, que com a espècie invasora en Norteamérica en poc més d'un sigle ha desenrollat característiques noves per la seua adaptació al seu nou mig ambient. Es troba en Norteamérica.

Descripció

Coincya monensis és una planta herbácea de tamany mijà de la família de les mostaça (Brassicaceae). Els talles són de postrats a erectos, ramificados, i fins a 1 m d'alt.

Les fulls (5–22 cm x llarc 0.5–8 cm d'ample) són glaucas en els lòbuls dentados. La cantitat de lòbuls en els fulls disminuïx de la base de la planta a la base de l'inflorescència racemosa.

Les florés tenen pétals groc lluentes en venes marrons o violetas pàlides. No hi ha bràcteas en les inflorescència.

El frut té de 3 a 5 válvas veteadas planes, en 1 a 6 llavors picudas. El frut sancer, madur és de 3.5 a 8.5 cm de llongitut. El pedicel fructífer és rarament empinat. La fruta conté una sola fila de 8 a 10 llavors. Les llavors són subesféricas a oblongas i poden ser negres o marrons.