Color primari

Archiu:Paavarit-RGB-CMY.jpg

Color primari

Es considera colors primaris, abans cridat colors primitius, als colors que, en ser mesclats, permeten obtindre tots els demés colors, generalment dins un gamut determinat. Models com el RGB i CMY estan basats en la resposta biològica de les cèlules receptores de l'ull humà (cons) davant la presència de certes llongituts d'ona de llum.

Els colors primaris també poden ser conceptuals (no necessàriament reals), ya siga com a elements matemàtics aditius d'un espai de color o com a categories fenomenológicas irreductibles en dominis com la psicologia i la filosofia. Els primaris de l'espai de color estan definits en precisió i arrelats empíricamente en psychophysical colorimetria que són fonamentals per a comprendre la visió del color. Els primaris d'alguns espais de color són complets (és dir, tots els colors visibles es descriuen en térmens dels seus primaris ponderats per coeficients d'intensitat primaris no negatius) pero necessàriament imaginaris (és dir, no hi ha cap forma plausible de que eixos colors primaris puguen representar-se físicament, o percebre's). Les descripcions fenomenológicas dels colors primaris, com els primaris sicològics, s'han utilisat com a base conceptual per a les aplicacions pràctiques del color, encara que no siguen una descripció quantitativa en sí mateixes.

Els conjunts de primaris de l'espai de color solen ser arbitraris, en el sentit de que no existix un conjunt de primaris que puga considerar-se el conjunt canònic. Els pigments primaris o les fonts de llum se seleccionen per a una aplicació determinada en funció de preferències subjectives, aixina com de factors pràctics com el cost, l'estabilitat, la disponibilitat, etc.

El concepte de colors primaris té una història llarga i complexa. L'elecció dels colors primaris ha canviat en el temps en els distints àmbits que estudien el color. Les descripcions dels colors primaris procedixen d'àmbits com la filosofia, l'història de l'art, els sistemes d'ordenació dels colors i els treballs científics relacionats en la física de la llum i la percepció del color.

Els materials d'educació artística solen utilisar el roig, el groc i el blau com a colors primaris, sugerint a voltes que es poden mesclar tots els colors. No obstant, cap conjunt de colorants o llums reals pot mesclar tots els colors possibles. En física, els tres colors primaris solen ser el roig, el vert i el blau, segons els diferents tipos de pigments fotorreceptores en les cèlules còniques.

Història

Filosofia

Els escrits filosòfics de l'antiga Grècia han descrit nocions de colors primaris, pero poden ser difícils d'interpretar en térmens de la moderna ciència del color. Teofrasto (ca. 371-287 a. C.) va descriure la posició de Demócrito de que els colors primaris eren el blanc, el negre, el roig i el vert. En Grècia Clàssica, Empédocles va identificar el blanc, el negre, el roig i, (depenent de l'interpretació) el groc o el vert com a colors primaris. Aristóteles va descriure una noció en la que el blanc i el negre podien mesclar-se en diferents proporcions per a donar lloc a colors cromàtics; esta idea va tindre una influència considerable en el pensament occidental sobre el color. La noció de François d'Aguilon dels cinc colors primaris (blanc, groc, roig, blau, negre) es va vore influïda per l'idea d'Aristóteles de que els colors cromàtics estaven formats pel blanc i el negre.El filòsof de el XX Ludwig Wittgenstein va explorar les idees relacionades en el color utilisant el roig, el vert, el blau i el groc com a colors primaris.

Base biològica

Els colors primaris no són una propietat fonamental de la llum, sino un concepte biològic, basat en la resposta fisiològica de l'ull humà. Fonamentalment, la llum blanca és un espectre continu de llongituts d'ona, lo que significa que en realitat pot existir un número indefinit de colors, solament llimitat per la sensibilitat de l'ull. No obstant, un ull humà normal solament conté tres tipos de receptors, cridats cons L, M i S. Estos responen a llongituts d'ona específiques de llum roja, vert i blau. Les persones i els membres d'atres espècies que tenen estos tres tipos de receptors es diuen tricrómatas. Encara que la sensibilitat màxima dels cons no es produïx exactament en les freqüències RVA, lo que significa que genera vert, blau i roig, s'elegixen estos colors com a primaris lloc que en ells és possible estimular els tres receptors de color de manera casi independent, proporcionant una gama especialment àmplia.

Per a generar rancs de color òptims per a atres espècies distintes als sers humans, es tindrien que usar colors primaris aditius diferents. Per eixemple, per a les espècies conegudes com tetracrómatas, en quatre receptors de color distints, s'utilisarien quatre colors primaris (com els humans solament poden vore fins a 400 nanómetros (violeta), pero els tetracrómatas poden vore part del ultravioleta, fins als 300 nanómetros aproximadament; este quart color primari estaria situat en este ranc i provablement seria vist com un magenta espectral pur, en lloc del magenta que veem, corresponent una interferència entre les llongituts d'ona del roig i el blau). Moltes aus, insectes i marsupialés són tetracrómatas, i segons alguns estudis s'ha sugerit que algunes dònes també hereten esta capacitat de visió, lloc que posseïxen receptors adicionals per al groc.

Per un atre costat, la majoria dels mamífers posseïxen solament dos tipos de cons receptors de color i, per lo tant, són dicrómatas; per a ells, solament hi ha dos colors primaris, de la mateixa manera que succeïx en les persones que tenen el defecte genètic que ocasiona el daltonisme en els seus distints graus, en el qual els cons L i M es desenrollen de manera incorrecta i impedixen la percepció de matisos de roig i vert.

Història

L'idea de la mescla de colors existia des de l'Antiga Grècia; no obstant, la teoria de l'existència de colors primaris i els seus derivats va ser desenrollada per Isaac Newton i publicada en el seu llibre Opticks (1704). Newton plantejava que —de la mateixa manera que les notes musicals— existien sèt colors bàsics en la llum, donant-li total rellevància als tons que més resaltaven en l'espectre d'un prisma, lo que idealizaba el model sense tindre en conte que, en el fenomen de la dispersió de la llum, existix una gradació tonal corresponent a una distribució uniforme de rancs de freqüència.

Més vesprada, Johann Wolfgang von Goethe va estudiar i va descriure un model en el seu llibre Teoria dels colors (1810). Per a Goethe, els colors devien representar les sensacions bàsiques, i per això va representar una carta de sis colors, entre primaris i secundaris. Després, l'Escola Francesa de pintura, recolzada en el model de Goethe —més romàntic que científic—, va crear el modele RYB.

Posteriorment, despuix del desenroll del impressionisme en el XIX, les investigacions sobre la naturalea ondulatoria de la llum i la percepció visual humana, estudiats durant els sigles XIX i XX, es varen trobar les pistes per a determinar en major precisió un grup més propenc a l'ideal de colors primaris, trobant que en la mescla sustractiva el blau i el roig són aproximacions prou imprecises, ya que estos poden obtindre's a través de la mescla de vàries tenyides i les seues mescles generen tons de poca lluminositat, considerats com «impuros» o «bruts». D'esta manera, el cian es va determinar com un millor substitut per al blau, i el magenta va reemplaçar al roig, donant orige al model de #síntesis sustractiva de color actual, la qual reemplaça al model RYB.

Ademés d'això, en les investigacions de James Clerk Maxwell sobre la #síntesis de color es va perfeccionar el coneiximent sobre la #síntesis aditiva de color, i es va descobrir que els models de mescla sustractiva i aditiva són aproximadament recíprocs, donant pas a la plena adopció d'abdós en l'entorn industrial, en la qual se seguixen aprofitant fins a l'actualitat per a totes les tècniques que exigixquen representació de color, entre les quals figuren la televisió, la fotografia, l'impressió, litografia ófset i l'indústria de les arts gràfiques en general.

Finalment, i per raons pràctiques —entre les quals figura l'economia de tintes— en la mescla sustractiva (cian-magenta-groc) es va afegir el pigment negre, normalment més barat de produir i ideal per a l'impressió de text, aplegant al model de color CMYK. Adicionalment, per a proveir un registre més fidel del color en algunes tonalitats crítiques (com el cel blau clar en algunes imàgens), es varen afegir ademés variacions de les tintes cian i magenta de menor intensitat, composts directament en la tinta, lo que permet fer gradacions tonals més delicades d'estos dos colors; esta variació és coneguda com CcMmYK, i s'utilisa en impressores de calitat fotogràfica i en alguns processos litogràfics previ a la separació per semitonos.

Models

Model tradicional de coloració (RYB)

Artícul principal → Modele tradicional de coloració.

També cridat model de color RYB (de l'anglés Red, Iellow, Blue, roig, groc, blau) és un model tradicional de #síntesis sustractiva de color, precursor del model CMY(K), i que es remonta al sigle XVI. En ell, es consideren colors primaris els de la tríade roig-groc-blava. A la seua volta, este model descriu com a colors secundaris al taronja, verda i morat.

Gràcies al desenroll dels pigments sintètics, este model ha segut desplaçat totalment en l'indústria pel model CMYK (el qual és la seua correcció), encara que se seguix aplicant —per tradició— en les escoles de belles arts (arts visuals i disseny gràfic) i apareix també freqüentment dins de l'educació bàsica.

L'adopció del model CMYK es va accelerar en l'indústria gràcies a l'informàtica i a l'indústria litogràfica; el software dels ordenadors és ya corresponent en el model més modern, i és molt difícil trobar referències al model RYB en l'edició digital. A pesar d'això, molts professionals en belles arts o els seus derivats no reconeixen dit canvi, i més be ho consideren una disyuntiva solament a tindre en conte quan s'aplica industrialment.

Colors primaris en el pigment (CMY)

Artícul principal → #Síntesis sustractiva de color.

La #síntesis sustractiva explica la teoria de la mescla de pigments (pintures, tenyidas, tintas i colorants naturals) per a crear colors que absorbixen certes llongituts d'ona i reflectixen unes atres. El color que sembla que té un determinat objecte depén de quines parts del espectre electromagnètic són reflectides per ell, o dit a l'inversa, quines parts de l'espectre no són absorbides.

En la #síntesis sustractiva, els tres colors primaris són la tríade cían-magenta-groc, conegudes igualment per les seues sigles CMYK (de l'anglés Cyan, Magenta, Iellow, i Key); la seua mescla en parts iguals (substracció) dona orige a tonalitats grises obscures, les quals tendixen —en el model ideal— al negre. La mescla dels colors primaris dona els següents resultats ideals en la #síntesis sustractiva:

• Magenta + Groc = Rojo
• Cian + groc = Vert
• Cian + magenta = Blau
• Cian + magenta + groc = Negre

Colors primaris en la llum (RGB)

Artícul principal → #Síntesis aditiva de color.

La #síntesis aditiva de color implica que s'emeta llum de distints colors. Els televisorés, els monitors i pantalles són les aplicacions pràctiques més comunes de la #síntesis aditiva.

La tríade roig-vert-blau, coneguda també com RGB (Red, Green, Blue), es considera idealment com el conjunt de colors primaris de la llum, ya que en ella es pot representar una gama molt àmplia de colors visibles i la mescla dels tres en iguals #intensitat (adició) resulta en grises clars, que tendixen idealment al blanc.

En la #síntesis aditiva, la mescla dels colors primaris ideals dona els següents resultats:

• Vert + blau = Cian
• Rojo + blau = Magenta
• Roig + vert = Groc
• Roig + vert + blau = Blanco

Reciprocitat entre CMY i RGB

Segons els dos models ideals, abdós esquemes de color tenen una clara correspondència: els colors secundaris del model RGB són els colors primaris de CMY, i viceversa. Si ben açò és cert en llums i pigments teòricament ideals, els secundaris d'estos models solen ser alguna cosa diferents sobre els primaris de l'atre, ya que l'espectre de reflexió o emissió dels secundaris d'un no sol ser el recíproc exacte de l'espectre d'emissió o reflexió dels primaris de l'atre. Per esta raó, és molt poc provable obtindre una correspondència exacta per a cada color entre abdós models, i si açò es fa necessari es deu fer us de métodos que simulen la percepció visual per a aproximar una resposta entre abdós models, lo que és el camp d'estudi de la colorimetria.

Color Primari en la psicologia

El procés de l'oponent va ser propost per Ewald Hering en el que va descriure els quatre colors "simples" o "primaris" (einfache o grundfarben) com a roig, vert, groc i blau. Per a Hering, els colors apareixien com estos colors purs o com "mescles sicològiques" de dos d'ells. Ademés, estos colors es varen organisar en parells "oponents", roig front a vert i groc front a blau, de modo que la mescla poguera ocórrer entre parells (per eixemple, un vert groguenc o un roig groguenc) pero no dins d'un parell (és dir, el roig verdenc no pot ser imaginat). Un procés d'oponent acromàtic a lo llarc de blanc i negre també és part de l'explicació de la percepció del color de Hering. Hering va afirmar que no sabíem per qué estes relacions de color eren certes, pero sabíem que lo eren.) es coneixen com les primàries sicològiques. Encara que existix una gran cantitat d'evidència del procés oponent en forma de mecanismes neurales, actualment no hi ha un mapage clar dels primaris sicològics als substrats neurales.

Richard S. Hunter va aplicar els primaris sicològics com a primaris per a l'espai de color Hunter L,a,b que va dur a la creació de CIELAB. El Sistema de Color Natural també està directament inspirat en la teoria sicològica primàries.

Colors secundaris i terciarios

Artícul principal → Color secundari.

El concepte de colors secundaris i terciarios té el seu orige en la teoria de l'art.

• Un color secundari és l'obtingut per mig de la mescla de dos colors primaris en proporcions iguals.
• De la mateixa forma, un color terciario és l'obtingut per mig de la mescla d'un primari en el seu secundari. Si un primari es mescla en el seu complementari secundari es forma un color que està format pels tres primaris en proporcions de 50+25+25, i pel seu aspecte «brut» o «apagat» se'ls crida comunament «terres».

Vore també

• Teoria del color